Milei reuneix l'empresariat a Madrid en un acte amb una presència testimonial de patrocinadors

Milei critica fortament a Pedro Sánchez, li diu lladre i lliberticida, i el contraposa amb les "idees sanes i positives" d'Ayuso i d'Abascal

EuropaPress 7860017 presidente republica argentina javier milei participa desayuno informativo

EuropaPress 7860017 presidente republica argentina javier milei participa desayuno informativo

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

9 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,6 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,7 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Fins a 25 patrocinadors van desaparèixer ahir del panell frontal de l'acte que va rebre al Casino de Madrid a Javier Gerardo Milei, president de la República Argentina, alhora que la seu del PSOE a Ferraz desplegava una lona a la seva façana reprovant la seva visita i defensant ser uns 'zurdos'.

A les deu i quart del matí, amb mitja hora exacta de retard, el mandatari pujava l'escala d'aquest edifici històric, situat a pocs passos de la Porta del Sol, per pronunciar un discurs carregat de nocions liberals i contra les polítiques "liberticides" de Pedro Sánchez, com va qualificar al president del Govern, juntament amb altres comentaris crítics.

El discurs de Javier Milei al Casino va despertar una barreja d'enorme curiositat, mostres de suport i certa cautela entre els assistents. En alguns moments, el públic va respondre favorablement a les seves paraules, mentre que en altres la teatralitat del president argentí, la contundència de les seves intervencions i la duresa d'alguns dels seus missatges polítics semblaven generar cert recel.

També va cridar l'atenció la publicitat de l'acte. Davant la presència habitual d'un major nombre d'empreses patrocinadores en els anuncis d'aquests trobades, en aquesta ocasió només es van poder identificar els logotips de dos únics mecenes: Solaria i Asisa.

No obstant, l'expectació de l'audiència plena no va defraudar, almenys pel nombre d'assistents i de personalitats. Entre ells hi havia nombrosos empresaris, representants diplomàtics dels Estats Units i Israel, directors de mitjans de comunicació, polítics de la Comunitat de Madrid i el president del Senat, entre d'altres.

La defensa del liberalisme i els atacs al socialisme

Milei va aprofitar la seva intervenció per reivindicar el liberalisme econòmic i polític, amb referències a l'Escola de Salamanca, i per carregar contra el socialisme i la gestió del Govern de Sánchez. El president argentí va defensar la reducció del pes de l'Estat, la baixada d'impostos i l'eliminació de traves regulatòries com a vies per impulsar l'activitat econòmica.

En el seu discurs, va presentar les decisions adoptades pel seu Govern com una ruptura amb el model anterior. Va assegurar que Argentina partia d'un dèficit consolidat equivalent a 15 punts del PIB i va sostenir que havia reduït els impostos en quatre punts del producte interior brut. També va afirmar que, en 30 mesos, el seu Executiu havia retornat als argentins "aproximadament 20 punts del PIB".

El president argentí va defensar a més que la seva Administració l'eliminació de 18.000 regulacions i va citar el decret 70/2023 com una de les principals eines del seu programa de desregulació.

La seva intervenció va estar marcada per un to combatiu, amb crítiques a l'esquerra i a qui, al seu judici, utilitzen les institucions per sostenir polítiques contràries a la llibertat econòmica.

En aquest marc, va reclamar apartar els socialistes de l'acció política, una afirmació que va situar el seu discurs en el terreny de la confrontació, destacant a més, les diferències econòmiques en la gestió.

milei casino1
Javier Gerardo Milei, president de la República d'Argentina, arribant avui al Casino de Madrid. Foto: Europa Press.

La vivenda, un dels exemples del seu programa

Amb la presència entre el públic del director de Tressis, l'economista Daniel Lacalle, la vivenda va ocupar una part rellevant de la seva argumentació. Milei va sostenir que, després de l'eliminació dels controls de lloguer i la derogació de la Llei de Lloguers, l'oferta de vivendes en lloguer s'havia quadruplicat a Argentina en 30 mesos i els preus havien caigut un 40%.

L'argument de Milei incideix en que la retirada de les restriccions ha permès augmentar l'oferta i facilitar l'accés al lloguer. L'experiència argentina s'ha convertit en un dels exemples que utilitza per defensar la liberalització del mercat.

Energia i mineria per impulsar el creixement

El president argentí també va posar l'accent en els recursos naturals del país, amb referències al liti, el coure, l'or i el potencial energètic. Va presentar l'explotació d'aquests recursos i el desenvolupament d'infraestructures com a oportunitats per atreure inversions i augmentar les exportacions.

En l'àmbit energètic, va apuntar a les possibilitats de creixement de les exportacions de gas natural liquat i va sostenir que podrien assolir els 100.000 milions de dòlars a partir de 2027 i els 200.000 milions en els quatre anys següents.

Per atreure capital estranger, va defensar el Règim d'Incentiu per a Grans Inversions (RIGI), aprovat pel seu Govern per oferir condicions específiques a grans projectes.

La corrupció política i empresarial

"I és per això que el sector privat està començant a invertir novament", va remarcar Milei davant un auditori sumit en un enorme silenci, abans d'afirmar que, per primera vegada en un segle, Argentina comença a mostrar el seu veritable potencial.

El president argentí també va qüestionar aquells que consideren insuficient el nivell d'inversió en relació amb el PIB i va plantejar la necessitat d'analitzar aquesta xifra tenint en compte l'estructura de l'economia i els sectors protegits. Al seu judici, les mesures proteccionistes amparen interessos particulars i perjudiquen el conjunt dels ciutadans. Milei va sostenir que aquesta protecció sol respondre a intercanvis de favors i va vincular aquestes pràctiques amb la corrupció: "És un negoci entre polítics corruptes i empresaris corruptes", va afirmar.

En la seva opinió, la liberalització de l'economia permet iniciar una reasignació de recursos que posa fi a aquests privilegis i obre espai a altres activitats productives.

EuropaPress 7858788 lona desplegada sede psoe ferraz 21 octubre 2026 madrid espana psoe
Lona desplegada a la seu del PSOE a Ferraz. Foto: Europa Press.

Sense resposta a l'acció del PSOE a Ferraz

La visita de Milei coincideix amb la proximitat de les eleccions generals del 29 de novembre i amb un nou episodi de confrontació entre el president argentí i el Govern espanyol.

Ahir, el PSOE va instal·lar a Ferraz una lona amb missatges crítics cap a Milei i reivindicacions vinculades a les polítiques de Pedro Sánchez.

El president del Govern també va publicar un vídeo a TikTok en què s'apropiava del terme "zurdo", utilitzat habitualment de forma despectiva pels seus adversaris polítics.

"Si pujar les pensions és ser zurdo, jo sóc zurdo. Si pujar el salari mínim és ser zurdo, jo sóc zurdo. Si ampliar els permisos perquè pares i mares puguin gaudir dels seus fills és ser zurdo, jo sóc zurdo. Si defensar el dret de les dones a decidir sobre el seu cos és ser zurdo, jo sóc zurdo. I si dir no a la guerra és ser zurdo, jo sóc zurdo i a molta honra", va afirmar.

Preguntat pels periodistes sobre la iniciativa del PSOE, Milei va passar de llarg sense fer comentaris. No entrant així de manera directa en la polèmica impulsada des de Ferraz durant la seva intervenció pública a Madrid.

Ayuso i Abascal, a la seva agenda espanyola

Després del discurs, el president argentí va confirmar que tenia previst reunir-se amb Isabel Díaz Ayuso i que parlaria també amb Santiago Abascal. Es va referir a ambdós com amics amb "idees sanes i positives" per treure Espanya de la decadència que, en la seva opinió, travessa el país.

Milei va descartar, en canvi, un encontre amb Pedro Sánchez i va tornar a dirigir crítiques personals contra el president del Govern, a qui va qualificar de "delinqüent" i "lladre". També va afirmar que per visitar a Sánchez a Moncloa hauria de "cosir-se les butxaques" per evitar que li robessin o expolien.

L'agenda del mandatari argentí va incloure ahir actes en l'àmbit universitari, a més d'una reunió amb Ayuso al Canal d'Isabel II.

Segons fonts polítiques consultades per aquest diari, el seu viatge estava programat amb anterioritat, tot i que la seva coincidència amb la campanya prèvia a les eleccions generals espanyoles li ha afegit una dimensió política.

"La decadència no és un destí"

En la part final del seu discurs, Milei va tornar a presentar l'experiència argentina com un model que, al seu judici, pot servir de referència a altres països occidentals. "Volem que la reconstrucció d'Argentina sigui la fulla de ruta per al proper Occident", va afirmar, abans d'insistir que "la decadència no és un destí".

El president argentí va tancar la seva intervenció amb el seu habitual "¡Visca la llibertat, carai!". L'audiència va respondre amb aplaudiments sonors, en un matí en què la curiositat pel mandatari va conviure amb el suport a bona part de les seves idees i amb certa reserva davant del seu estil de confrontació.

La trobada va deixar així dues imatges: la defensa d'un programa de liberalització econòmica, que Milei presenta com el camí per a la recuperació argentina i, un discurs polític marcat per les crítiques a Sánchez i al socialisme.

Protestes estudiantils i fort dispositiu policial en la visita de Milei a la URJC

La visita de Javier Milei a la Universitat Rei Joan Carles (URJC), al campus de Vicálvaro, va estar acompanyada de protestes estudiantils contra la presència del president argentí en una institució pública. Centenars de manifestants es van concentrar a l'exterior amb pancartes i consignes com "Milei i Ayuso, fora de la universitat". La mobilització va ser convocada per organitzacions estudiantils contràries a les polítiques econòmiques del mandatari argentí, que van qüestionar que la universitat acollís al president i van reclamar transparència sobre els costos que l'organització de l'acte pogués suposar per a la institució.

La protesta va estar acompanyada d'un ampli dispositiu policial, amb agents antidisturbis i furgons que van mantenir separats els manifestants del recinte on se celebrava la conferència. La tensió es va concentrar als voltants del campus, mentre Milei participava en la desena Conferència Anual de Madrid sobre Economia Austríaca, en la qual també va tenir protagonisme l'economista Jesús Huerta de Soto, un dels seus referents intel·lectuals.

Les protestes van afegir un component de contestació a una visita marcada per la defensa del liberalisme econòmic i les crítiques de Milei al socialisme. No obstant això, la concentració es va desenvolupar a l'exterior i no hi ha base suficient per afirmar que el president argentí hagués patit un enfrontament directe amb els manifestants dins de la universitat.

Protestes estudiantils, Ayuso, Vox i el president del Senat completen l'agenda de Milei

La visita de Javier Milei a la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), al campus de Vicálvaro, va estar acompanyada de protestes estudiantils contra la presència del president argentí en una institució pública.

Centenars de manifestants es van concentrar a l'exterior amb pancartes i consignes com "Milei i Ayuso, fora de la universitat". La mobilització va ser convocada per organitzacions estudiantils contràries a les polítiques econòmiques del mandatari argentí, que van qüestionar que la universitat acollís al president i van reclamar transparència sobre els costos que l'organització de l'acte pogués suposar per a la institució.

La protesta va estar acompanyada d'un ampli dispositiu policial, amb agents antidisturbis i furgons que van mantenir separats els manifestants del recinte on se celebrava la conferència. La tensió es va concentrar als voltants del campus, mentre Milei participava en la desena Conferència Anual de Madrid sobre Economia Austríaca, en la qual també va tenir protagonisme l'economista Jesús Huerta de Soto, un dels seus referents intel·lectuals.

EuropaPress 7859020 diverses persones protesta universitària contra participació milei acte
Diverses persones protesten a la Universitat Rey Juan Carlos, amb motiu de la presència de Milei. Foto: Europa Press.

Per la tarda, el president argentí es va reunir amb representants de la Fundació Disenso, vinculada a Vox, entre ells el seu director, Jorge Martín Frías, i el secretari general del partit, Ignacio Garriga.

Santiago Abascal no va participar en la trobada perquè tenia compromisos de precampanya fora de Madrid, tot i que ambdós havien parlat per telèfon abans del viatge.

Posteriorment, Milei va mantenir una trobada amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, a les instal·lacions del Canal d'Isabel II. La reunió, celebrada a porta tancada i sense atenció directa als mitjans, va confirmar la sintonia política entre ambdós dirigents. La Comunitat de Madrid va difondre després imatges de la trobada.

El tram final de l'agenda incloïa també una reunió amb el president del Senat, Pedro Rollán, i amb els ambaixadors dels Estats Units i Israel a Espanya, Benjamin León i Dana Erlich, respectivament. En la trobada van participar també el canceller argentí, Pablo Quirno, i el portaveu presidencial, Adrián Ravier, segons va informar l'Oficina del President d'Argentina.

L'agenda espanyola de Milei va quedar així marcada pels encontres amb dirigents i representants propers a les seves posicions polítiques, juntament amb la protesta universitària i les seves reiterades crítiques al Govern de Pedro Sánchez. El president argentí no va mantenir una reunió amb el cap de l'Executiu espanyol ni amb el rei Felip VI durant aquesta visita, tot i que va afirmar del monarca el seu enorme respecte cap a ell i les bones relacions amb la Casa Reial.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és l'estat actual de la tramitació del Règim d'Incentiu per a Grans Inversions (RIGI) a l'Argentina i quins requisits legals implica la seva aplicació?

El Règim d'Incentiu per a Grans Inversions (RIGI) està vigent i operatiu a l'Argentina: no està pendent d'aprovació parlamentària. A 22 d'octubre de 2026, la tramitació rellevant és l'adhesió administrativa de cada projecte, que requereix avaluació i aprovació; superar l'import mínim d'inversió no concedeix automàticament els seus beneficis.

Estat normatiu i termini d'adhesió

El règim va ser creat pel Títol VII de la Llei 27.742, coneguda com a Llei de Bases, i reglamentat principalment mitjançant el Decret 749/2024. La Resolució 1074/2024 del Ministeri d'Economia i les seves modificacions desenvolupen els procediments d'aplicació. Aquestes són les normes de referència identificades per l'administració tributària argentina.

El termini ordinari per sol·licitar l'adhesió, iniciat el 8 de juliol de 2024, va ser prorrogat un any mitjançant el Decret 105/2026. Per tant, el termini general venç el 8 de juliol de 2027.

La seva aplicació efectiva s'acredita amb aprovacions individuals. Per exemple, la Resolució 1808/2026 va permetre incorporar el projecte petrolier i gasista Bajo del Choique-La Invernada, de Pluspetrol i Gas i Petróleo del Neuquén, segons va informar Demócrata el 19 d'octubre. Convé distingir aquest règim vigent de l'ampliació anomenada «Súper RIGI», presentada com una iniciativa legislativa diferent.

Requisits legals per accedir-hi

Conforme a la informació oficial del RIGI, els requisits centrals són:

  • Vehicle de Projecte Únic (VPU). La sol·licitud l'ha de presentar una entitat o estructura admesa per la normativa, titular d'un projecte únic. No n'hi ha prou que una empresa anunciï una inversió global: cal delimitar el projecte i els actius afectats.
  • Activitat elegible. El projecte ha de pertànyer als sectors compresos per la llei i la seva reglamentació, com infraestructura, forestació, mineria, energia, gas i petroli. L'elegibilitat concreta exigeix comprovar l'encadrament de l'activitat.
  • Inversió mínima. El llindar general és de 200 milions de dòlars en actius computables. Existeixen llindars sectorials superiors, que poden arribar a 900 milions; el Decret 105/2026 també contempla un import específic de 600 milions per a determinats projectes.
  • Execució inicial. Com a regla general, durant els dos primers anys s'ha d'executar almenys el 40 % de la inversió mínima exigible. Les excepcions reglamentàries poden reduir aquest percentatge, sense situar-lo per sota del 20 %.
  • Pla documentat. Cal detallar l'import, calendari, finançament, actius, etapes i previsions de producció, exportacions i ocupació. No tot desemborsament és computable: hi ha límits per a determinades adquisicions, immobles, concessions i actius.
  • Proveïdors locals. Cal assumir el compromís de contractació corresponent al 20 %, subjecte a les bases de càlcul, condicions i excepcions reglamentàries.
  • Modalitat exportadora especial. Els Projectes d'Exportació Estratègica de Llarg Termini requereixen almenys 1.000 milions de dòlars per etapa i han de contribuir a posicionar el país com a proveïdor internacional rellevant.
Aprovació, obligacions i efectes

La sol·licitud es presenta davant el Ministeri d'Economia i s'examina mitjançant el procediment administratiu i el Comitè Avaluador de Projectes. L'aprovació ha d'individualitzar el projecte i les seves condicions; no equival a una autorització general per a qualsevol inversió futura del beneficiari.

Després de l'adhesió, el VPU ha d'executar el pla aprovat, mantenir l'afectació d'actius, comunicar modificacions rellevants, presentar informació i permetre controls. El incompliment pot produir sancions o pèrdua de beneficis.

La contrapartida són incentius fiscals, duaners i canviaris, juntament amb estabilitat durant 30 anys, en els termes del règim. Aquesta estabilitat no suposa una exempció de totes les obligacions legals: el seu abast depèn de l'aprovació i del compliment continuat de les condicions, com explica la informació tributària oficial.

Quines són les competències i funcions d'Isabel Díaz Ayuso com a presidenta de la Comunitat de Madrid segons l'Estatut d'Autonomia, i a quin partit polític pertany?

Isabel Díaz Ayuso pertany al Partit Popular (PP) i també presideix la seva organització a la Comunitat de Madrid, com recull la web oficial del partit. Com a presidenta autonòmica, les seves funcions principals són representar la Comunitat, dirigir el seu Govern i coordinar l'Administració regional. Aquestes atribucions corresponen al càrrec i estan establertes a l'Estatut d'Autonomia, aprovat per la Llei Orgànica 3/1983, de 25 de febrer, i les seves reformes.

Representació i direcció del Govern

L'article 17 concentra les funcions essencials de la Presidència. Estableix que qui ocupa el càrrec «ostenta la suprema representació de la Comunitat Autònoma i l'ordinària de l'Estat en la mateixa». A més, li atribueix les següents responsabilitats:

  • Presidir i dirigir l'activitat del Govern: encapçala l'Executiu autonòmic i orienta la seva acció política.
  • Designar i separar vicepresidents i consellers: decideix qui integra el seu equip de govern i pot cessar-los.
  • Coordinar l'Administració: articula l'actuació administrativa de la Comunitat per assegurar una acció conjunta.
  • Delegar funcions pròpies: pot encomanar funcions executives i de representació als vicepresidents i als altres membres del Govern.

La representació institucional de la Comunitat s'ha de distingir de la seva responsabilitat com a dirigent del PP: la primera procedeix de l'Estatut; la segona, del seu càrrec dins del partit.

Relació amb l'Assemblea i responsabilitat política

L'article 17 també disposa que la presidenta és políticament responsable davant l'Assemblea de Madrid. Per tant, la seva direcció de l'Executiu està sotmesa al control del Parlament autonòmic, que, segons l'article 9, impulsa, orienta i controla l'acció governamental.

L'article 19 li permet plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general, prèvia deliberació del Govern. Es tracta de demanar a l'Assemblea que confirmi el seu suport: n'hi ha prou amb una majoria simple. Si la Cambra li nega, ha de presentar la seva dimissió.

D'altra banda, l'article 20 permet a l'Assemblea exigir la seva responsabilitat mitjançant una moció de censura. Aquesta ha d'incloure una candidatura alternativa i aprovar-se per majoria absoluta. Si prospera, cessen la presidenta i el seu Govern, i la persona proposada queda investida de la confiança parlamentària.

Eleccions i dissolució de l'Assemblea

L'article 10.4 atribueix a la Presidència la convocatòria de les eleccions autonòmiques conforme a l'Estatut. A més, l'article 21 li permet acordar la dissolució anticipada de l'Assemblea, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat.

La dissolució es formalitza mitjançant un decret que ha de convocar també les eleccions. No és una facultat il·limitada: està sotmesa a les restriccions i condicions previstes en aquest article, per la qual cosa no equival a poder interrompre la legislatura en qualsevol circumstància.

Què no s'ha de confondre amb les seves funcions personals

Les competències de la Comunitat de Madrid no són, en la seva totalitat, facultats personals d'Ayuso. L'Estatut distribueix el poder entre Assemblea, Govern i Presidència. Per exemple, l'Assemblea exerceix la potestat legislativa i aprova i controla el pressupost; la presidenta dirigeix el Govern, però no substitueix el Parlament en aquestes tasques.

En definitiva, el seu paper estatutari combina representació institucional, lideratge de l'Executiu, nomenament del seu equip, coordinació administrativa i relació amb l'Assemblea. Totes aquestes funcions s'exerceixen dins del marc autonòmic i amb responsabilitat política davant la Cambra.

Quins van ser els resultats de les últimes eleccions generals a Espanya i com va quedar conformat el Congrés dels Diputats després d'aquests comicis?

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023. El PP va ser la candidatura més votada i va obtenir 137 diputats, seguit del PSOE, amb 121. El Congrés va quedar compost per 350 escons, sense que cap formació assolís per si sola la majoria absoluta, situada en 176 diputats.

Resultats i repartiment d'escons

El resultat definitiu va deixar representació a onze candidatures. La distribució va ser la següent, segons els resultats recollits per la Junta Electoral Central:

  • Partit Popular: 137 diputats i el 33,06 % del vot.
  • PSOE, inclòs el PSC: 121 diputats i el 31,68 %.
  • Vox: 33 diputats i el 12,38 %.
  • Sumar: 31 diputats i el 12,31 %.
  • Esquerra Republicana de Catalunya: 7 diputats i l'1,89 %.
  • Junts per Catalunya: 7 diputats i l'1,60 %.
  • EH Bildu: 6 diputats i l'1,36 %.
  • PNV: 5 diputats i l'1,12 %.
  • BNG: 1 diputat i el 0,62 %.
  • Coalició Canària: 1 diputat i el 0,47 %.
  • Unió del Poble Navarro: 1 diputat i el 0,21 %.

Les quatre candidatures amb més representació van reunir 322 escons; les altres set van sumar els 28 restants. El PP va aventatjar el PSOE en 16 diputats, mentre que Vox va superar Sumar en dos. Aquestes dades corresponen al repartiment definitiu, no a l'escrutini provisional de la nit electoral, que pot explicar diferències respecte d'algunes informacions publicades aleshores.

Com es va organitzar el Congrés

Convé distingir entre candidatures electorals, que reben els vots, i grups parlamentaris, que organitzen la feina dins la Cambra. Després de la formació dels grups i els ajustos temporals necessaris per constituir-los, el Congrés va quedar organitzat en vuit grups propis i el Grup Mixt.

Els grups Popular, Socialista, Vox i Plurinacional Sumar comptaven, respectivament, amb 137, 121, 33 i 31 diputats. El Grup Republicà tenia set; Junts per Catalunya, altres set; Euskal Herria Bildu, sis; i el Grup Basc, cinc. El Grup Mixt reunia inicialment tres diputats: un del BNG, un de Coalició Canària i un d'UPN.

Per facilitar la constitució dels grups d'ERC i Junts hi va haver cessaments temporals: Sumar va aportar dos diputats a ERC i el PSOE quatre a Junts. Aquest moviment organitzatiu no va modificar el resultat electoral. Demócrata va explicar aquests cessaments a l'inici de la legislatura.

Quines majories permetien els resultats

La suma de PP i Vox assolien 170 escons, sis menys que la majoria absoluta. Afegir el diputat d'UPN elevava aquesta xifra a 171. Per la seva banda, PSOE i Sumar reunien 152, per la qual cosa també necessitaven acords amb altres formacions.

Finalment, Pedro Sánchez va aconseguir 179 vots en la seva investidura amb el suport del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i Coalició Canària. Així, el PP va guanyar les eleccions en vots i escons, però va ser Sánchez qui va reunir els suports parlamentaris per formar Govern, com recull aquest balanç de Demócrata.

Aquesta és la composició sorgida d'aquells comicis, no una descripció de tots els canvis posteriors d'adscripció parlamentària. Per exemple, els cinc diputats de Podemos van ser elegits dins de Sumar i posteriorment van abandonar aquest grup, una distinció important per no confondre el resultat de les urnes amb l'evolució de la legislatura.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina mesura va esmentar Javier Milei com a responsable de quadruplicar l'oferta d'habitatges en lloguer i reduir els preus a l'Argentina?

Pregunta" 1 de 3

Amb quins dos líders polítics espanyols va confirmar Milei que es reuniria durant la seva visita a Madrid?

Pregunta" 2 de 3

Quin és un dels principals mecanismes regulatoris esmentats per Milei per impulsar la desregulació econòmica a l'Argentina?

Pregunta" 3 de 3