La Seguretat Social permetrà des del proper 25 de desembre de 2026 recuperar a efectes de jubilació determinats períodes professionals que fins ara figuraven com a llacunes de cotització. No es tracta d'una mesura oberta a tots els treballadors, sinó d'una regularització dirigida específicament a antics esportistes professionals que van exercir a Espanya quan la seva activitat ja tenia consideració laboral, però abans que el seu col·lectiu pogués cotitzar en el Règim General. El canvi està recollit en el Reial decret 739/2026, publicat al BOE el passat 25 de setembre i la seva entrada en vigor es produirà exactament tres mesos després.
L'objectiu és corregir una anomalia històrica. Des de 1980 els esportistes professionals tenien reconeguda una relació laboral especial, però la seva incorporació efectiva a la Seguretat Social es va produir de manera gradual i, per a alguns esports, va tardar més de dues dècades. Durant aquells anys podien treballar professionalment i rebre una remuneració sense que existís encara el mecanisme reglamentari necessari per cotitzar com la resta de treballadors. Aquests períodes no comptaven després per determinar si assolien els anys necessaris per jubilar-se ni per calcular la quantia de la seva pensió.
Qui podrà recuperar aquests anys de cotització
La norma s'aplica a qui residís a Espanya i desenvolupés habitualment aquí una activitat esportiva professional, sempre que tinguessin un contracte corresponent a la relació laboral especial dels esportistes professionals. El període recuperable comença el 15 de març de 1980 i acaba en la data en què el col·lectiu esportiu corresponent va ser incorporat al Règim General de la Seguretat Social.
Això significa que les dates canvien segons la disciplina. Els ciclistes professionals van ser inclosos en el Règim General el 1 de febrer de 1992, per la qual cosa poden acreditar-se, en el seu cas, períodes compresos entre març de 1980 i aquesta data. Per als jugadors professionals de bàsquet, el límit està en el 1 d'agost de 1993; per als de handbol, en el 1 de gener de 1998. La resta d'esportistes professionals que encara no havien estat incorporats van quedar integrats amb caràcter general des del 1 de juny de 2003.
Hi ha una excepció expressa: els futbolistes professionals no poden acollir-se a aquest reial decret, perquè compten amb una regulació específica diferent. Tampoc podran sumar períodes que coincideixin amb altres mesos o anys pels quals la persona ja hagués cotitzat a la Seguretat Social. No es tracta, per tant, de duplicar cotitzacions, sinó de cobrir exclusivament els buits generats per aquella falta d'integració normativa.
Què cal acreditar perquè aquests anys comptin
La condició fonamental és poder demostrar que realment s'exercí com esportista professional durant el període reclamat. La norma estableix que s'ha de presentar un certificat expedit pel club o entitat esportiva en què es desenvolupà l'activitat, seguint el model inclòs en el propi reial decret. El document haurà d'acreditar tant la condició professional com les dates durant les quals es mantingué la relació laboral.
Què passa si el club va desaparèixer fa dècades? La normativa contempla precisament aquesta possibilitat. Quan l'entitat hagi cessat la seva activitat o ja no conservi la documentació necessària, podrà ser la federació esportiva corresponent la que expedeixi el certificat, sempre que disposi d'informació suficient per acreditar aquests períodes. El BOE inclou dos models diferents: un per a clubs i entitats i un altre per a federacions.
La sol·licitud haurà de presentar-se davant l' Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), presencialment o per via electrònica, acompanyada d'aquesta certificació. Es pot realitzar al sol·licitar per primera vegada la pensió de jubilació o, si la persona ja està jubilada, mitjançant una sol·licitud de revisió de la pensió que té reconeguda.
Pot servir per arribar als 15 anys necessaris per jubilar-se
Un dels efectes més importants és que aquests anys podran utilitzar-se per complir el període mínim de cotització necessari per accedir a una pensió contributiva de jubilació. La legislació general exigeix, amb caràcter general, almenys 15 anys cotitzats, amb les condicions addicionals previstes per la Seguretat Social. Fins ara, un antic esportista podia quedar-se per sota d'aquest mínim perquè diversos anys de la seva carrera professional simplement no figuraven com a cotitzats.
Des de desembre, aquests períodes reconeguts podran computar per determinar el dret a la pensió, per calcular la seva base reguladora, per establir l'edat ordinària de jubilació aplicable i per determinar el percentatge que correspon sobre aquesta base. La norma fixa, no obstant això, un límit evident: la suma dels anys efectivament cotitzats i els recuperats mai podrà generar una pensió superior al 100% de la base reguladora.
Un antic esportista que, per exemple, tingui acreditats 13 anys de cotitzacions ordinàries i aconsegueixi que es reconeguin altres dos anys d'activitat professional d'aquella etapa podria utilitzar aquests períodes per assolir el mínim de 15 anys, sempre que compleixi la resta de requisits exigits per jubilar-se.
També podran demanar-ho qui ja estigui jubilat
La reforma no es limita a qui encara no hagi sol·licitat la jubilació. Els pensionistes actuals també podran demanar que se'ls revisi la prestació si van desenvolupar activitat professional dins dels períodes contemplats per la nova norma. En aquests casos, els anys recuperats s'utilitzaran per recalcular el percentatge aplicat a la base reguladora que ja es va reconèixer quan es va concedir la pensió.
La revisió mai podrà utilitzar-se per reduir una pensió existent. Si el nou càlcul resulta més favorable, podrà incrementar-se la quantia; si no suposa cap millora, es mantindrà el percentatge anterior. El Ministeri d'Inclusió explica que la reforma busca precisament beneficiar tant els antics esportistes que encara estan en actiu com a qui ja tenen la condició de pensionistes.
L'esportista no haurà de pagar les cotitzacions endarrerides
Una altra particularitat important és qui assumeix el cost econòmic d'incorporar aquests anys. No serà l'antic esportista qui hagi d'abonar les quotes corresponents a dècades anteriors. L'Institut Nacional de la Seguretat Social calcularà el denominat capital cost derivat de l'augment de la pensió i serà el Consell Superior de Esports (CSD) qui efectui el pagament corresponent a la Seguretat Social.
Per als mesos recuperats s'utilitzaran, quan correspongui, les bases mínimes de cotització existents llavors per a treballadors majors de 18 anys en el Règim General. Si la persona ja reuneix per si sola els 15 anys necessaris, es calcularà el cost de la millora que aquests nous períodes generen sobre la seva pensió. Si necessita els anys recuperats per assolir precisament aquest mínim, la normativa inclou regles específiques per calcular la part de pensió que ha de finançar el CSD.
En el cas de qui ja estiguin jubilats, la millora no es farà efectiva fins que el Consell Superior de Esports hagi ingressat aquest capital cost, encara que la norma preveu posteriorment el pagament de les diferències que corresponguin.
Per què es van quedar sense cotitzar durant tants anys
L'origen del problema està en la integració progressiva dels esportistes en la Seguretat Social. L'Estatut dels Treballadors va reconèixer en 1980 la seva relació laboral especial, però no tots els esports van entrar immediatament en el sistema. Els ciclistes van haver d'esperar fins a 1992, els bàsquetbolistes fins a 1993, els jugadors de handbol fins a 1998 i el procés no va acabar per al conjunt dels esportistes professionals fins a 2003.
Durant aquest interval, molts esportistes van desenvolupar una carrera professional remunerada però aquests anys no van poder generar cotització per falta d'una regulació que permetés fer-ho. El mateix Govern reconeix que la conseqüència ha estat doble: algunes persones han tingut dificultats per completar el període mínim necessari per obtenir una pensió contributiva i altres han acabat cobrint una jubilació inferior perquè part de la seva vida professional no es va tenir en compte.
Què canvia exactament el 25 de desembre
A partir d'aquesta data, per tant, no s'obrirà una via general per "comprar" anys de jubilació ni per recuperar qualsevol període en què una persona no va treballar o no va cotitzar. La reforma té un àmbit molt concret: antics esportistes professionals que van treballar entre el 15 de març de 1980 i la data en què el seu col·lectiu va entrar efectivament en el Règim General.
Qui creu trobar-se en aquesta situació haurà de localitzar primer la documentació que acrediti la seva activitat i sol·licitar al club, entitat o, en determinades circumstàncies, federació esportiva el certificat corresponent. Després haurà de demanar a l'INSS que reconegui aquests períodes, bé al tramitar la seva jubilació o bé sol·licitant la revisió d'una pensió ja concedida. El canvi pot permetre a alguns antics esportistes assolir per primera vegada els anys necessaris per jubilar-se i a altres augmentar una pensió que fins ara es calculava ignorant part de la seva carrera professional.