Armengol reivindica el català i qualifica de “infame” el pla del PP per eliminar les llengües cooficials del Congrés

Francina Armengol defensa el català, acusa el PP de retallar drets lingüístics i reclama mantenir les llengües cooficials al Congrés.

fotonoticia 20261117113940 1920

fotonoticia 20261117113940 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La presidenta del Congrés i cap de llista del PSOE per Balears, Francina Armengol, ha reiterat aquest dilluns la importància de poder-se expressar en català a les illes i ha qualificat d’«infame» la intenció del PP de suprimir les llengües cooficials a la Cambra Baixa.

Així ho ha manifestat aquest dimarts davant els mitjans de comunicació abans de mantenir una trobada amb el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ocasió en què ha acusat el Govern de Marga Prohens de «retallar drets lingüístics».

Durant la seva intervenció, Armengol ha agraït la tasca de normalització lingüística que desenvolupa l’OCB i ha mostrat el seu suport «100 per cent» a les propostes de l’entitat per ampliar al màxim l’ús i el coneixement del català, amb la finalitat d’assegurar que la ciutadania pugui utilitzar-lo tant a l’administració estatal com a l’autonòmica.

En aquesta línia, ha posat en valor els avenços de la passada legislatura, destacant la reforma del reglament del Congrés que va permetre incorporar l’ús del català, l’euskera i el gallec a la Cambra Baixa, una iniciativa que, segons ha assenyalat, «acosta la institució a la ciutadania».

Armengol ha carregat contra el PP per plantejar l’eliminació d’aquest dret. «Nosaltres no obliguem, és evident que cap diputat del PP ha parlat català, euskera ni gallec en les seves intervencions, però que no ens treguin el dret a qui volem parlar en una altra llengua», ha remarcat, afegint que els «populars» «sempre estan en fase de retallar».

Igualment, ha censurat que el PP s’adrecés a governs europeus de dretes amb l’objectiu de frenar l’oficialitat del català a la Unió Europea. «Mai podré entendre quan un va en contra del seu propi patrimoni, de la seva pròpia història i de la seva pròpia manera de ser. La llengua és l’ànima d’un poble», ha subratllat.

La candidata socialista també ha destacat la feina impulsada des del Congrés amb les diferents acadèmies de la llengua per garantir les traduccions a la seu parlamentària, tot i que ha admès que encara queda «molt camí per avançar» en àmbits com el consum, la vida diària i les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

En el terreny audiovisual i digital, Armengol ha defensat la necessitat de continuar reforçant la presència del català i ha apostat per l’arribada del canal de televisió 2cat a les Illes Balears. "Estic convençuda que amb governs progressistes, tant a Espanya, com a les Illes Balears a partir del mes de maig de 2027, serà possible un avenç enorme en termes lingüístics, tot el contrari suposarà un retrocés", ha reiterat.

Per la seva banda, el president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha indicat que aquesta és la primera reunió amb els candidats de les Illes Balears a les eleccions generals del proper 29 de novembre i ha precisat que els compromisos lingüístics que impulsa l’entitat persegueixen aprofundir en el reconeixement del plurilingüisme per part de l’Estat en àmbits com l’administració de justícia, els mitjans audiovisuals i els drets dels consumidors.

Llabrés ha valorat de manera positiva els avanços de la legislatura que ara acaba i, sobre l’ús de les llengües cooficials al Congrés, ha ressaltat que constitueix "un fita transcendental en 200 anys de parlamentarisme espanyol".

Així mateix, ha posat l’accent en la recuperació del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) en català; en la llei del dret de defensa de 2024, que contempla l’ús de la llengua preferent davant d’instàncies com el Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional, i en l’impuls donat a l’oficialitat del català a la UE.

Per últim, ha recordat que la proposició de llei de garantia del plurilingüisme, la tramitació de la qual va decaure després de la dissolució de les Corts, hauria de servir com a "punt de partida" quan es constitueixi el nou Congrés.