Junqueras despeja dubtes: Rufián serà el candidat d'ERC el 29 de novembre

A 6 d'octubre de 2026, el procés de primàries internes d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per triar el seu cap de llista a les eleccions generals del 29 de novembre està formalment iniciat i es troba en la fase de presentació de candidatures i recollida d'avals. La direcció del partit ha activat el calendari intern i ha deixat clar que la seva aposta política és que Gabriel Rufián torni a encapçalar la llista, tot i que el propi Rufián encara no ha formalitzat públicament la seva decisió.

Segons ha explicat la secretària general i portaveu d'ERC, Elisenda Alamany, “aquest dilluns comença el procés intern del partit” per confeccionar les candidatures al Congrés i al Senat. Aquest inici marca l'inici del termini perquè els aspirants que vulguin disputar la nominació es presentin i reuneixin els avals necessaris de la militància i dels òrgans interns. Tot aquest tram es concentra en la setmana actual, donat el calendari molt ajustat que imposen unes generals convocades amb menys de dos mesos de marge.

L'objectiu que s'ha fixat ERC és tenir la candidatura completa —no només el cap de llista, sinó el conjunt de la llista al Congrés i, en paral·lel, les del Senat— confeccionada i ratificada el 17 d'octubre. Fins a aquesta data, el procediment intern encadena diverses fases:

• Fase de presentació de precandidatures i avals: en aquests dies els possibles aspirants han de comunicar la seva intenció de concórrer, recollir suports i acreditar que compleixen els requisits fixats en el reglament aprovat pel Consell Nacional per a les primàries a les generals.
• Proclamació de candidatures: un cop tancat el termini d'avals, els òrgans d'organització interns verifiquen quins noms superen el llindar exigit i queden proclamats com a candidats a la capçalera de llista.
• Votació (si hi ha més d'un candidat): si només es presentés una candidatura vàlida, aquesta persona quedaria designada sense votació. Si n'hi hagués més d'una, la votació de primàries tindria lloc abans del 17 d'octubre, data en què el partit vol tancar i ratificar les llistes.
• Ratificació i registre: la candidatura guanyadora i les llistes completes han de ser avalades pels òrgans de direcció i, posteriorment, registrades davant les juntes electorals dins dels terminis legals.

En aquest context, la direcció ha fet una aposta política clara per Gabriel Rufián. Alamany l'ha definit com “el millor valor que tenim per a aquesta convocatòria” i ha subratllat que la intenció del partit és que torni a ser el cap de llista al Congrés. Diferents informacions de premsa coincideixen que el procés es posa en marxa amb aquesta preferència explícita, però respectant formalment que l'última paraula la té la militància a través de les primàries si es presenten alternatives.

Per la seva banda, l'entorn de Rufián trasllada que el portaveu d'ERC al Congrés està “reflexionant i escoltant” abans de prendre una decisió definitiva sobre el seu paper el 29 de novembre. La convocatòria anticipada de les generals, qualificada en aquest entorn com a “precipitada i irresponsable perquè la suma no dóna”, l'obliga a moure fitxa en els pròxims dies per encaixar la seva pròpia estratègia amb el calendari intern d'ERC i amb els moviments a l'espai de l'esquerra alternativa a nivell estatal.

Una altra dada rellevant de l'estat de la tramitació és la posició d'Oriol Junqueras. La mateixa Alamany ha descartat que el president d'ERC pretengui encapçalar la candidatura a les generals, explicant que ell li ha transmès que el seu objectiu polític és ser president de la Generalitat en el proper cicle català. Això despeja una possible incògnita interna i acota la competència al voltant de la nominació al Congrés.

En síntesi, avui el procés a ERC està en marxa, en la fase inicial de presentació de candidatures i avals, amb un calendari molt comprimit que culmina el 17 d'octubre. La direcció empeny perquè Gabriel Rufián repeteixi com a cap de llista, Junqueras queda fora de la cursa a les generals i la incògnita principal és si apareixerà alguna candidatura alternativa que obligui a una votació competitiva entre la militància o si, per contra, el procés es tancarà amb una única opció proclamada sense necessitat de primàries en sentit estricte.

Segons els Estatuts d'Esquerra Republicana de Catalunya aprovats el 2025, la Presidència del partit és l'òrgan unipersonal que ostenta la màxima representació institucional d'Esquerra Republicana i té la responsabilitat de dirigir políticament l'organització i garantir el funcionament regular dels seus òrgans. No és una figura merament simbòlica: concentra funcions de representació, direcció estratègica, coordinació interna i gestió jurídica de l'organització.

En el pla general, les principals funcions i competències de la Presidència d'ERC es poden agrupar en diversos blocs:

1. Direcció política i estratègica del partit

• Dirigir Esquerra Republicana en el seu conjunt, marcant les grans línies polítiques i estratègiques de l'organització.
• Vetllar per l'actuació del partit en tots els àmbits (institucional, orgànic, social, territorial), assegurant que les posicions i actuacions siguin coherents amb els principis i acords del partit.
• Impulsar i coordinar l'acció de la direcció, en estreta col·laboració amb la Secretaria General i la resta de membres de l'Executiva.

2. Representació institucional i relacions externes

• Representar institucionalment Esquerra Republicana davant altres forces polítiques, institucions i organitzacions socials, tant a Catalunya com a la resta de territoris on actua el partit.
• Mantenir i encaminar les relacions polítiques i socials d'ERC amb altres organitzacions, coalicions o plataformes, d'acord amb les decisions dels òrgans competents.
• En el pla jurídic, exercir, juntament amb la Secretaria General i la Secretaria de Finances, la representació legal de l'organització, d'acord amb el previst als estatuts.

3. Competències sobre els òrgans interns

• Convocar els congressos i les conferències nacionals del partit, d'acord amb els procediments establerts estatutàriament.
• Convocar i presidir l'Executiva Nacional i la Permanent Nacional, fixar l'ordre del dia, moderar els debats i garantir el correcte desenvolupament de les reunions.
• Presidir i moderar els debats dels òrgans que convoca, vetllant pel compliment del reglament intern, el respecte a la pluralitat interna i l'execució dels acords adoptats.
• Supervisar el compliment i seguiment dels acords dels principals òrgans de direcció, per assegurar que es traslladen a la pràctica.
• Rendir comptes de la seva gestió davant el Consell Nacional, que és l'òrgan màxim entre congressos. La Presidència ha d'explicar l'acció desenvolupada i sotmetre-la al control polític d'aquest òrgan.

4. Gestió orgànica i facultats jurídiques

• Participar en la direcció i administració del partit conjuntament amb la Secretaria General i la Secretaria de Finances, en tot allò que afecta l'organització, el funcionament i els recursos d'ERC.
• Atorgar apoderaments generals o especials en nom del partit, normalment juntament amb les altres persones habilitades estatutàriament (Secretaria General, Finances), per a actuacions jurídiques, financeres o administratives.
• Crear, fusionar o dissoldre federacions territorials i seccions locals, d'acord amb els criteris fixats pels estatuts i els òrgans col·legiats; és una competència de gran impacte sobre l'estructura territorial.
• Dissoldre motivadament una executiva territorial i nomenar una gestora quan concurrin causes estatutàriament previstes (conflictes greus, incompliments, bloqueig orgànic, etc.), assegurant així la continuïtat del funcionament del partit al territori.
• Denegar motivadament l'admissió de noves persones afiliades en els supòsits previstos pels estatuts (per exemple, incompatibilitats o vulneració de principis bàsics), sempre amb garanties i control intern.

5. Dimensió territorial de la Presidència

A nivell territorial, els estatuts preveuen presidències en estructures com les federacions. En aquest àmbit, la Presidència corresponent:

• Convoca i fixa l'ordre del dia del congrés i de l'executiva del seu àmbit territorial.
• Presideix els debats i vetlla pel compliment dels acords en aquest àmbit.
• Manté les relacions polítiques i socials pròpies d'aquest nivell territorial i coordina les presidències comarcals o locals.

6. Mandat i límits temporals

Els estatuts estableixen que la Presidència té un mandat de quatre anys, renovable de forma consecutiva fins a un màxim ordinari de dotze anys. Aquest còmput pot suspendre's quan la persona que ocupa la Presidència no pot exercir plenament les seves funcions per causes de repressió política (presó, inhabilitació, exili o altres processos judicials de naturalesa política), reflectint l'experiència del partit en el cicle del Procés.

En conjunt, la Presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya és una figura amb un pes decisiu en la definició de la línia política, la representació pública i l'articulació territorial del partit, però subjecta al control i a les decisions dels òrgans col·legiats que marquen la vida interna de l'organització.

Les candidatures conjuntes estatals per a les eleccions generals (coalicions de partits) es regeixen, amb caràcter general, per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG), i per les instruccions interpretatives de la Junta Electoral Central (JEC). No existeix una categoria jurídica distinta de “coalició estatal”: s'aplica el mateix règim de coalicions a qualsevol procés d'elecció per sufragi universal directe, inclòs Congrés i Senat.

1. Normativa bàsica aplicable

• LOREG, especialment els preceptes sobre:
  • Sòmits que poden presentar candidatures i constitució de coalicions (art. 44 LOREG, segons el propi BOE: enllaç).
  • Presentació i contingut de les candidatures, denominacions, sigles i símbols (art. 46 LOREG, segons el mateix text).
  • Requisits d'avals per a partits, federacions i coalicions sense representació prèvia (art. 169.3 LOREG, modificat per la LO 2/2011).
• Instrucció 1/2010 de la JEC, sobre aplicació de l'art. 44.2 LOREG en matèria de constitució de coalicions electorals (enllaç).
• Instrucció 7/2011 de la JEC, sobre el procediment d'acreditació de signatures de suport a candidatures al Congrés i al Senat (enllaç).
• Reial Decret 605/1999 i normativa de desenvolupament, per a models d'impressos de recollida de signatures, citat per la Instrucció 7/2011.

2. Constitució de la coalició

Segons l'art. 44 LOREG (en la seva redacció vigent), poden presentar llistes els partits i federacions inscrits en el registre corresponent, les coalicions constituïdes i les agrupacions d'electors. Per a una coalició:

• Els partits i federacions que estableixin un pacte de coalició per concórrer conjuntament a una elecció han de comunicar-ho a la Junta Electoral competent en els deu dies següents a la convocatòria de les eleccions (art. 44.2 LOREG).
• En aquesta comunicació ha de constar:
  • La denominació de la coalició.
  • Les normes internes per les quals es regeix.
  • Les persones titulars dels seus òrgans de direcció o coordinació.

La Instrucció 1/2010 concreta que la Junta competent per acceptar la coalició depèn de l'àmbit territorial. Quan la coalició s'estén a més d'una província (com succeeix amb les coalicions d'àmbit estatal per a unes generals), la competència correspon a la Junta Electoral Central, que és la que ha de rebre directament la documentació.

3. Presentació formal de candidatures

Un cop comunicada la coalició, aquesta ha de presentar les seves candidatures per circumscripcions:

• Les candidatures es presenten davant la Junta Electoral competent entre el dia 15è i el 20è posteriors a la convocatòria (art. 46 LOREG, segons el BOE).
• L'escrit de presentació ha d'indicar:
  • Denominació, sigles i símbol de la coalició que promou la llista.
  • Nom i cognoms dels candidats i, si escau, suplents, amb l'ordre de col·locació.
  • L'acceptació de la candidatura per cada candidat i els documents acreditatius de la seva elegibilitat.
• Paral·lelament, la LOREG exigeix la designació de representants generals de partits, federacions i coalicions i de representants de les candidatures, que actuaran davant l'Administració Electoral (articles sobre representants citats en el propi text de la LOREG).
• De cara al finançament, han de designar-se administradors electorals (generals i de candidatura) i obrir els comptes electorals corresponents, d'acord amb el capítol de despeses i comptabilitat electoral de la LOREG i les instruccions del Tribunal de Comptes.

4. Ús de sigles, símbols i denominacions

L'art. 46 LOREG estableix que:

• Les candidatures han de presentar-se amb denominacions, sigles o símbols que no induïxin a confusió amb els pertanyents o usats tradicionalment per altres partits legalment constituïts.
• No poden utilitzar-se símbols que reprodueixin la bandera o l'escut d'Espanya, ni denominacions o símbols que facin referència a la corona.
• Al costat del nom dels candidats pot fer-se constar, en cas de coalicions o federacions, la denominació del partit de pertinença, cosa que reforça la transparència envers l'electorat.

5. Avals i signatures de suport

Després de la reforma de la LOREG per la LO 2/2011 i la interpretació de la JEC en la Instrucció 7/2011:

• Els partits, federacions o coalicions que no haguessin obtingut representació en cap de les Càmeres en l'anterior convocatòria d'eleccions al Congrés i al Senat necessiten la signatura d'almenys el 0,1 % dels electors inscrits en el cens de la circumscripció per la qual pretenen concórrer (art. 169.3 LOREG).
• La Instrucció 7/2011 aclareix que una coalició no ha de reunir aquest 0,1 % si algun dels seus partits integrants va obtenir representació al Congrés o al Senat en la convocatòria anterior.
• Les signatures han de recollir-se en els models oficials previstos en el Reial Decret 605/1999 i posteriorment a la convocatòria, incloent dades d'identificació de l'elector i permetent la signatura electrònica en els termes de la Llei 59/2003.

6. Diferències entre coalicions estatals i d'àmbit reduït

La LOREG no introdueix requisits materials diferents per a una coalició “estatal” front a una autonòmica o provincial: s'apliquen les mateixes regles de comunicació en deu dies, presentació de candidatures, símbols i avals. La diferència pràctica resideix en:

• La Junta Electoral competent per acceptar la coalició (per a més d'una província, la JEC, segons la Instrucció 1/2010).
• El fet que la coalició estatal presentarà candidatures en múltiples circumscripcions provincials, aplicant sempre les mateixes regles de terminis i documentació en cadascuna.

7. Conseqüències de l'incompliment

Si no es compleixen els requisits legals poden donar-se, en síntesi, tres tipus de conseqüències:

• Inadmissió o no proclamació de la coalició o de determinades candidatures (per exemple, per presentació fora de termini, falta de comunicació del pacte de coalició, absència d'avals quan són exigibles o ús de sigles confuses).
• Requeriments de subsanació per part de la Junta Electoral competent en els terminis fixats per la LOREG (especialment per defectes formals o documentació incompleta).
• Recursos: les decisions de les Juntes poden ser objecte de reclamacions i recursos davant la pròpia Administració electoral i, en última instància, de recurs contenciós-electoral davant la jurisdicció competent, segons preveu la LOREG i el propi règim de funcions de les Juntes (que inclou “resoldre les queixes, reclamacions i recursos” i corregir infraccions del procés electoral).