La Primitiva avui: resultat del dilluns 5 d'octubre, complementari, reintegrament i Joker

Per organitzar a Espanya sortejos de loteria de caràcter estatal similars a La Primitiva no n'hi ha prou amb “complir uns requisits”: el propi disseny del sistema legal fa que aquest tipus de loteries estigui, en la pràctica, reservat a operadors públics concrets i sotmès a una regulació molt estricta.

1. Marc jurídic bàsic

El règim d’aquests jocs s’articula principalment al voltant de:

• Llei 13/2011, de regulació del joc (BOE), modificada per la Llei 23/2022 (BOE).
• Reial Decret 1614/2011, sobre llicències, autoritzacions i registres del joc (BOE).
• Reial Decret 1613/2011, sobre requisits tècnics de les activitats de joc (BOE).
• Reial Decret 176/2023, d’entorns més segurs de joc (BOE), que reforça el joc responsable.

Aquestes normes s’apliquen a les activitats de joc de àmbit estatal, especialment les desenvolupades per mitjans electrònics, informàtics, telemàtics o interactius.

2. Qui pot explotar loteries tipus “Primitiva”

La Llei 13/2011 estableix expressament que, pel gran volum de joc associat a les loteries i el risc de frau o blanqueig, l’activitat de joc de loteries d’àmbit estatal queda reservada a determinats operadors sotmesos a estricte control públic. El text assenyala:

• Es manté la reserva en exclusiva de l’activitat de joc de loteries d’àmbit estatal a favor de Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE) i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE).
• Ambdues entitats tenen un règim específic de designació i control, desenvolupat en el Reial Decret 1614/2011 i disposicions addicionals vinculades.

És a dir: un operador privat no pot crear pel seu compte una “segona Primitiva” estatal. Només podria explotar altres tipus de joc no reservats, obtenint els títols habilitants corresponents.

3. Títols habilitants: llicències i autoritzacions

Tota activitat de joc d’àmbit estatal regulada per la Llei 13/2011 està sotmesa a la prèvia obtenció de títol habilitant (articles 9 i ss. de la Llei i Reial Decret 1614/2011):

• Llicències generals per a grans categories de joc (apostes, altres jocs diferents de loteries reservades, etc.).
• Llicències singulars vinculades a cada tipus concret de joc dins d’una categoria (per exemple, una modalitat específica de sorteig).
• Autoritzacions per a activitats reservades, entre elles les loteries d’àmbit estatal, que es concedeixen només als operadors designats (SELAE i ONCE).

El procediment exigeix acreditar solvència econòmica i financera, honorabilitat comercial i professional, mitjans tècnics homologats i la constitució de garanties econòmiques (desenvolupades en el Reial Decret 1614/2011 i en ordres i resolucions de la Direcció General d’Ordenació del Joc, DGOJ).

4. Protecció de participants i joc responsable

La Llei 13/2011 i el Reial Decret 176/2023 situen en primer pla:

• La prevenció de conductes addictives i la protecció de menors i col·lectius vulnerables.
• L’obligació dels operadors d’implantar polítiques de joc responsable o segur amb plans operatius específics, seguiment de l’activitat dels jugadors i identificació de comportaments de risc.
• L’ús del Registre General d’Interdiccions d’Accés al Joc (RGIAJ), que impedeix participar les persones inscrites voluntària o judicialment.
• La fixació de límits econòmics a dipòsits i condicions de la sessió de joc, especialment en canals electrònics.
• Obligacions reforçades d’informació clara sobre regles, probabilitats de premi i riscos, i canals d’ajuda.

5. Requisits tècnics i control

El Reial Decret 1613/2011 defineix els requisits dels sistemes tècnics de joc:

• Existència d’una Unitat Central de Jocs i d’un sistema de control intern que registri totes les operacions i transaccions.
• Mecanismes d’autenticació, integritat i confidencialitat de les comunicacions.
• Garanties d’identificació dels participants i verificació que no estan al RGIAJ ni afectats per prohibicions subjectives.
• Requisits de seguretat, traçabilitat, monitorització i plans de contingència tecnològica.

La DGOJ (que assumeix les funcions de l’antiga Comissió Nacional del Joc) supervisa, homologa sistemes, manté registres i exerceix la potestat sancionadora.

6. Límits i prohibicions clau

• Participació de menors i prohibits: està vetat l’accés a menors d’edat i a qui figuri al RGIAJ o estigui subjecte a altres prohibicions subjectives (article 6 de la Llei 13/2011).
• Publicitat i patrocinis: només es poden publicitar jocs i operadors amb títol habilitant, dins dels límits legals. La Llei 13/2011 tipifica com a infracció la publicitat de jocs sense llicència o al marge de les condicions establertes, i fa responsables també mitjans, agències i xarxes publicitàries que difonguin aquesta publicitat il·lícita.
• Joc online: requereix identificació prèvia d’usuari, compte de joc vinculada, traçabilitat d’operacions i compliment de les obligacions de joc responsable reforçades pel Reial Decret 176/2023.
• Obligacions fiscals: a més del marc sectorial, l’explotació de jocs està sotmesa a una tributació específica del joc i a la fiscalitat general sobre premis i beneficis, regulada en normes tributàries pròpies.

En resum, organitzar sortejos estatals equivalents a La Primitiva no és una activitat oberta a qualsevol operador, sinó un sector reservat i fortament regulat, on només SELAE i ONCE poden explotar loteries d’àmbit estatal i on la resta d’operadors es limiten a jocs no reservats amb llicències subjectes a exigències molt estrictes de control, protecció de consumidors, requisits tècnics i compliment fiscal.

A Espanya, la regulació i supervisió de les loteries d’àmbit estatal correspon fonamentalment a la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ), òrgan administratiu adscrit al Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Per sota d’aquest paraigua regulador operen els dos grans titulars de la reserva de loteries estatals: la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), empresa pública dependent del Ministeri d’Hisenda, i l’ONCE per a les seves loteries autoritzades.

Organisme regulador i marc jurídic bàsic

La DGOJ és el regulador sectorial del joc d’àmbit estatal, inclosa l’activitat de loteries. La seva posició i funcions es recolzen, entre altres normes, en la Llei 13/2011, de regulació del joc, que:

• Reserva les loteries d’àmbit estatal a operadors designats pel propi Estat, principalment SELAE i l’ONCE.
• Sotmet la seva explotació a un règim jurídic específic i a la supervisió de l’Administració General de l’Estat.

Segons la informació institucional de la DGOJ (pàgina de la DGOJ), aquest òrgan és el responsable de l’ordenació, regulació, autorització, supervisió, control i, si escau, sanció de totes les activitats de joc d’àmbit estatal, cosa que inclou les loteries.

Competències principals de la DGOJ sobre les loteries estatals

En relació amb les loteries estatals, les competències de la DGOJ es poden agrupar en diversos blocs:

• Regulació i desenvolupament normatiu: elabora propostes de normes (reials decrets, ordres, resolucions) que desenvolupen la Llei 13/2011 i fixen les condicions dels diferents jocs, incloses les modalitats de loteria, les seves regles bàsiques, canals de comercialització, requisits dels operadors i mesures de protecció dels participants.
• Autorització de jocs i operadors: emet els informes i resolucions necessaris perquè es puguin explotar legalment determinats productes de loteria reservats. L’autorització formal sol correspondre al titular del ministeri competent, però es recolza en la instrucció tècnica i en les propostes de la DGOJ.
• Supervisió i inspecció: controla que SELAE i l’ONCE desenvolupen els seus productes de loteria respectant les condicions legals i reglamentàries: límits de premis, estructura dels sortejos, integritat dels sistemes tècnics, informació als consumidors o regles de comercialització (inclosa la venda online).
• Control del compliment tècnic, econòmic i operatiu: verifica que els sistemes de joc i pagament de premis són segurs i permeten prevenir fraus, blanqueig de capitals o conductes irregulars. Un exemple és la fiscalització sobre la gestió de premis de SELAE que després revisa el Tribunal de Comptes (resolució de 8 de maig de 2025).
• Potestat sancionadora: quan SELAE, l’ONCE o qualsevol altre operador de joc online o presencial incompleix la normativa estatal, la DGOJ pot incoar expedients sancionadors i proposar multes, suspensions o revocacions de llicències. En els últims anys s’han imposat sancions també a la pròpia SELAE, segons recullen diverses informacions de premsa.
• Coordinació interadministrativa: actua com a interlocutor amb altres ministeris (Hisenda, Economia, Interior) i amb les comunitats autònomes pel que fa a la delimitació entre joc estatal i autonòmic, a la fiscalitat de premis o a la lluita contra les addiccions al joc.
• Protecció dels consumidors i joc responsable: impulsa mesures i eines per detectar comportaments de risc i reforçar la informació al jugador. Per exemple, ha desenvolupat algoritmes de detecció primerenca del joc problemàtic que s’apliquen als operadors online.

Paper de SELAE i de l’ONCE

Convé diferenciar entre organisme regulador i operadors de loteria:

• SELAE és una societat mercantil estatal adscrita al Ministeri d’Hisenda. Gestiona, explota i comercialitza les principals loteries de titularitat estatal (Loteria Nacional, Nadal, Nen, La Primitiva, Bonoloto, Euromillones, Quiniela, etc.). Fixa les condicions operatives de la xarxa d’administracions, publica els resultats oficials i organitza els procediments de pagament de premis (informació de SELAE).
• L’ONCE explota les seves pròpies modalitats de loteria d’àmbit estatal (cupons, loteria instantània, etc.) en virtut d’un règim concessional i sota el protectorat de l’Estat, que verifica les condicions dels seus productes i l’adequació a la normativa general del joc, com recullen diverses resolucions publicades al BOE.

Ni SELAE ni l’ONCE són el regulador del sector: són operadors sotmesos a la Llei 13/2011 i a la supervisió de la DGOJ i de la resta d’òrgans de control (Tribunal de Comptes, autoritats de prevenció de blanqueig, etc.).

En resum, l’organisme que regula i supervisa les loteries estatals és la Direcció General d’Ordenació del Joc, que actua com a autoritat reguladora independent dins de l’Administració General de l’Estat, mentre que SELAE i l’ONCE són els operadors designats per explotar, respectivament, les loteries públiques estatals i les loteries socials de l’organització, sempre sota aquest marc de control.

A Espanya la fiscalitat dels premis de loteries, apostes i altres jocs d’atzar no es regula per una única norma, sinó per un conjunt de lleis i reglaments tributaris que fixen el “gravamen especial” sobre determinats premis i la seva integració (o no) en IRPF, Societats i no Residents. Les més rellevants són les següents:

Lleis bàsiques d’impostos directes

• Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)
  És la norma troncal que regula com tributen en l’IRPF els guanys patrimonials i premis en general. A través de la seva disposició addicional trigèsima tercera (introduïda i reformada per normes posteriors) estableix el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes. Allà es defineix:
  • Quins premis queden sotmesos a aquest gravamen (Loteries i Apostes de l’Estat, loteries autonòmiques, ONCE, Creu Roja i organismes equivalents de la UE/EEE sense ànim de lucre).
  • Que el gravamen és independent de l’IRPF: el premi no s’integra en la base imposable, sinó que suporta un gravamen especial amb retenció “a compte i alliberatòria”.
  • Les exempcions i el funcionament general de la retenció.
• Reial Decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament de l’IRPF
  Desenvolupa la Llei 35/2006 en matèria de retencions sobre premis. Entre altres aspectes:
  • Regula el percentatge de retenció sobre premis de jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries en general.
  • Detalla quan existeix obligació de retenir i les excepcions (per exemple, premis de determinats jocs regulats pel Reial Decret-llei 16/1977 o premis de quantia reduïda).
  • Connecta tècnicament amb el gravamen especial sobre premis de loteries.
• Text refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de no Residents (Reial Decret Legislatiu 5/2004, de 5 de març)
  Conté una disposició addicional cinquena, afegida per la Llei 16/2012, que replica per a no residents el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes:
  • Declara subjectes a un gravamen especial els mateixos premis que en IRPF, quan els obté un contribuent no resident sense establiment permanent.
  • Estableix l’obligació de retenció o ingrés a compte i preveu la interacció amb els convenis per evitar la doble imposició (inclosa la possibilitat de devolució quan el conveni limiti la imposició).
• Llei de l’Impost sobre Societats (actualment Llei 27/2014, de 27 de novembre, i abans text refós aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004)
  A partir de la Llei 16/2012, la normativa de l’Impost sobre Societats s’adapta perquè les entitats subjectes a aquest impost que paguin premis de loteries i apostes:
  • Practiquin retencions o ingressos a compte sobre la part del premi subjecta i no exempta del gravamen especial.
  • Declarin i ingressin aquestes retencions mitjançant models específics.

Normes que creen i articulen el gravamen especial

• Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries
  És la norma clau que crea el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes:
  • Modifica la Llei 35/2006 per introduir la citada disposició addicional trigèsima tercera en IRPF.
  • Afegeix la disposició addicional cinquena al text refós de la Llei de no Residents.
  • Modifica la normativa de l’Impost sobre Societats per sotmetre aquests premis a retenció o ingrés a compte quan siguin pagats a subjectes passius de l’impost.
  • Estableix la idea bàsica: els premis superiors a un llindar exempt queden subjectes a un gravamen especial, que es practica per retenció en el moment del cobrament, separadament de la tributació ordinària en IRPF/IS/IRNR.
• Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener
  Aprova el model 230 (retencions i ingressos a compte pel gravamen especial en IRPF, IRNR i IS) i el model 136 (autoliquidació del gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes), fixant:
  • Com declaren i ingressen els retenidors les quantitats retenides.
  • Com autoliquiden el gravamen els contribuents quan procedeixi.
• Ordre HAP/2368/2013, de 13 de desembre
  Aprova el model 270, resum anual de retencions i ingressos a compte del gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes, i concreta lloc, forma i terminis de presentació.
• Ordre HAC/763/2018, de 10 de juliol
  Modifica, entre altres, el model 136 per adaptar-lo a les successives reformes (per exemple, canvis en límits exempts i tipus del gravamen).

Normes sectorials de joc (marc de les loteries)

• Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, i la seva normativa de desenvolupament (reials decrets i resolucions de la Direcció General d’Ordenació del Joc).
  No fixen directament el tipus del gravamen especial, però regulen les activitats de joc online i presencial de competència estatal, les llicències i les modalitats de joc, sobre les quals després es projecten les regles fiscals anteriors.
• Resolucions específiques per a Loteries i Apostes de l’Estat, ONCE i Creu Roja (per exemple, resolucions sobre reglaments dels productes de l’ONCE o condicions del “Sorteig d’Or” de Creu Roja).
  Defensen les modalitats de sorteig i premis, i serveixen de base per determinar quins premis concrets queden compresos en l’àmbit del gravamen especial i de les retencions.

En resum, la fiscalitat dels premis de loteria a Espanya descansa principalment en la Llei 35/2006 (IRPF), el Reglament de l’IRPF (Reial Decret 439/2007), la Llei 16/2012 i les ordres ministerials que regulen el gravamen especial i els seus models (HAP/70/2013, HAP/2368/2013, HAC/763/2018), complementades per la normativa d’Impost sobre Societats i No Residents i pel marc general de la Llei 13/2011 de regulació del joc.