Junts torna a intentar que la Generalitat assumeixi part de les competències estatals en matèria d'immigració. La portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, ha anunciat aquest dimecres el registre d'una nova proposició de llei que recupera el contingut de la iniciativa pactada amb el PSOE el 2025, però introdueix un canvi dirigit a desbloquejar la seva tramitació: desapareixen del preàmbul les referències que van portar a Podemos a votar en contra i a frustrar la seva aprovació fa gairebé un any.
El moviment arriba en plena crisi migratòria de Ceuta i un dia després que el Govern posés en marxa la reforma de les lleis d'Extranjería i Asil per incorporar a la legislació espanyola eines del Pacte Europeu de Migració i Asil. Junts aprofita aquest escenari per recuperar una de les seves principals reivindicacions de la legislatura i qüestionar que sigui l'Executiu central qui decideixi la política migratòria que s'aplica a Catalunya.
Aquesta vegada hi ha una diferència política important. El PSOE no signa la proposició. Junts la registra en solitari, encara que el contingut de la part dispositiva manté essencialment l'acord que ambdues formacions van assolir al març del 2025.
El segon intent després del fracàs del 2025
El primer text va néixer d'un acord entre PSOE i Junts i va arribar al Congrés com una proposició de llei orgànica conjunta. La fórmula escollida va ser la delegació de competències estatals prevista constitucionalment, en lloc d'un traspassament definitiu de la titularitat d'aquestes competències.
La iniciativa no va superar finalment la presa en consideració del Ple. PP, Vox, Podemos i UPN van votar en contra el 23 de setembre del 2025, igual que dos diputats de Sumar que van trencar la disciplina de vot. El resultat va ser de 177 vots en contra i 173 a favor.
PP i Vox van rebutjar l'acord al considerar que invadia competències exclusives de l'Estat i van qüestionar el seu encaix constitucional. Podemos va arribar a una conclusió diferent: acceptava que es poguessin delegar determinades competències, però considerava "obertament racista" el plantejament polític recollit en el text.
Aquest últim obstacle és el que Junts intenta eliminar ara.
Junts elimina el preàmbul que rebutjava Podemos
La nova iniciativa manté el contingut normatiu de la proposta anterior, però supressió del preàmbul les referències que Podemos considerava discriminatòries, segons la informació coneguda aquest dimecres.
Junts pretén així aïllar el debat sobre la transferència de competències del discurs polític que acompanyava al primer text. Nogueras ha emplaçat directament al partit d'Ione Belarra a decidir si torna a votar juntament amb PP i Vox o permet aquesta vegada que la proposició continuï la seva tramitació.
Podem ja va defensar durant el debat parlamentari de 2025 que no s'oposava per principi a delegar competències migratòries a les comunitats autònomes. La seva posició era favorable sempre que es respectessin els drets dels estrangers i la legislació fos igual a tot el territori, però rebutjava vincular immigració i delinqüència o introduir plantejaments que considerava xenòfobs. Així va quedar recollit en el Diari de Sessions del Congrés.
L'incògnita és si l'eliminació d'aquest contingut serà suficient per canviar ara el seu vot.
Quines competències reclama Junts
La proposició pretén que la Generalitat assumeixi funcions que actualment corresponen a l'Administració General de l'Estat.
Entre elles figura l'execució de devolucions d'estrangers a Catalunya, dins de la normativa estatal, així com competències relacionades amb la documentació d'immigració, el règim sancionador i la gestió dels centres d'internament d'estrangers situats a la comunitat. (Cadena SER)
Els Mossos d'Esquadra també guanyarien protagonisme. L'acord original establia la seva participació en tasques relacionades amb les fronteres juntament amb Policia Nacional i Guàrdia Civil i contemplava la incorporació de 1.800 agents per assumir les noves funcions. (Cadena SER)
El model no suposa que Catalunya passi a controlar de manera independent una frontera exterior de la Unió Europea. El text de 2025 establia mecanismes de cooperació amb les forces estatals i mantenia l'aplicació de la legislació espanyola i europea. (Servimedia)
"Catalunya no té capacitat d'acollida infinita"
Nogueras ha acompanyat el nou registre amb un endureixement del discurs de Junts sobre immigració.
La portaveu sosté que la reclamació de competències no respon a una qüestió de "privilegis", sinó de "sobirania, responsabilitat, supervivència i capacitat de govern", i defensa que Catalunya ha de disposar d'eines per gestionar les conseqüències de les decisions adoptades pel Govern central.
"Catalunya no té capacitat d'acollida infinita, i cal dir-ho", ha afirmat.
Nogueras ha contrapostat també el model que defensa Junts amb el projecte del Govern de Salvador Illa. A parer seu, Catalunya ja té dificultats per atendre una població de vuit milions d'habitants i avançar cap als deu milions posaria sota pressió els serveis públics, l'Estat del benestar i la situació econòmica de les classes mitjanes i treballadores.
La seva proposta l'ha resumida en una fórmula: "Drets, sí. Deures i catalanitat, també".
Al mateix temps, ha rebutjat els plantejaments que redueixen la política migratòria a expulsar tots els estrangers i ha demanat evitar tant aquest discurs com el de qui, a parer seu, rebutgen qualsevol debat sobre les obligacions de qui arriba a Catalunya.
Junts carrega contra la regularització del Govern
Una part central de l'argument de Nogueras es dirigeix contra la política migratòria de l'Executiu de Pedro Sánchez.
La portaveu ha criticat especialment el procés extraordinari de regularització i sosté que el volum de sol·licituds ha superat àmpliament les previsions inicials. Segons les xifres utilitzades per Junts, de les prop de 1,2 milions de peticions presentades, aproximadament una de cada quatre correspondria a persones residents a Catalunya.
Junts utilitza aquest dada per defensar que les decisions sobre immigració tenen un impacte especialment intens en la comunitat i que la Generalitat hauria d'intervenir directament en la seva gestió.
Nogueras ha contrapostat la política del Govern amb el rumb que, a parer seu, està seguint la Unió Europea, amb un major control de les fronteres, procediments de retorn més eficaços i una vinculació més estreta entre immigració i necessitats del mercat laboral.
La crisi de Ceuta retorna la immigració al centre del debat
El nou intent de Junts coincideix amb el canvi de política anunciat aquesta setmana pel Govern després de la crisi de Ceuta.
El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts en primera volta una nova Llei d'Asil i la reforma de la Llei d'Estrangeria per incorporar instruments previstos en el Pacte Europeu de Migració i Asil. Entre les mesures plantejades figuren nous procediments a frontera i mecanismes per accelerar la tramitació de determinades sol·licituds i els retorns.
Junts qüestiona que el Govern acometi ara aquesta reforma sense haver resolt abans la reclamació catalana.
La formació independentista sosté que el problema no s'ha de plantejar com un conflicte entre Catalunya i els països d'origen dels migrants. "Això va de Catalunya-Espanya. Això ve de lluny. Això va de qui decideix. I avui decideix Madrid, i qui ha de decidir és Catalunya", ha afirmat Nogueras.
Podem torna a tenir la clau
L'aritmètica parlamentària torna a situar Podem al centre de l'operació.
Fa onze mesos, els seus vots van ser determinants perquè la proposició acordada pel PSOE i Junts no superés ni tan sols la presa en consideració. El resultat de 177 vots davant 173 va deixar el text fora de la tramitació abans que poguessin introduir-se esmenes. (EFE Notícies)
Junts intenta ara canviar aquesta equació eliminant precisament el contingut que va motivar el rebuig dels morats.
Queda també per conèixer què farà el PSOE davant una iniciativa que ja no porta la seva firma, però el contingut del qual reproduïx l'acord migratori que va assolir amb Junts el 2025. Els socialistes van defensar aleshores la constitucionalitat de la delegació i van votar a favor de la seva tramitació. (Europa Press)
La proposició torna així al punt de partida gairebé un any després de la seva derrota parlamentària. Aquesta vegada Junts acudeix sol i sense el preàmbul que va enfrontar la formació amb Podem. El contingut de la delegació, tanmateix, roman.