La arribada massiva a finals de juliol d'uns 80.000 migrants a Ceuta, en la seva majoria ciutadans marroquins, ha servit a Rabat per tornar a treure a relluir la seva reivindicació històrica sobre aquesta ciutat autònoma i sobre Melilla. No obstant això, els especialistes consultats consideren que el Govern marroquí no té intenció d'anar més enllà del pla retòric, atès que les seves prioritats passen pel Sàhara Occidental i per l'organització conjunta amb Espanya i Portugal del Mundial de Futbol de 2030.
"No és res de nou: la posició del Marroc sempre ha estat que Ceuta i Melilla són territoris ocupats i que el seu estatus ha de resoldre's mitjançant negociacions", explica a Europa Press el director per al Nord d'Àfrica del 'think-tank' Crisis Group, Riccardo Fabiani. Fins ara, apunta, Rabat "no tenia molta capacitat d'enfocar-se" en aquestes dues places espanyoles, ja que "la seva atenció estava centrada completament en el Sàhara Occidental".
En la seva anàlisi, "amb l'actual Administració a Washington alentint al Marroc" després del reconeixement per part de Donald Trump al desembre de 2020 de la sobirania marroquina sobre l'antiga colònia espanyola i "amb Rabat sentint-se més confiat sobre el futur del Sàhara Occidental, el regne sent que aquest és el moment adequat per reanudar les discussions sobre Ceuta i Melilla".
Fabiani admet que el context actual "representa una oportunitat perquè Rabat avanci les seves reivindicacions", sobretot després que l'entrada de milers de persones des del territori marroquí cap a Ceuta hagi evidenciat "la vulnerabilitat i dependència en la cooperació del Marroc per a la seva pròpia seguretat". Per això, insisteix, "el Marroc està aprofitant el moment per reiterar la seva demanda tradicional".
Aquesta postura compta amb un ampli suport intern, ja que "tots els principals partits estan d'acord en què el Sàhara Occidental, Ceuta i Melilla són marroquins", subratlla el responsable de Crisis Group. En aquest marc situa les recents intervencions del ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, reclamant un diàleg amb Espanya sobre aquestes ciutats, que interpreta com "una manera d'obrir una conversa sensible però inevitable sobre aquests dos territoris".
Ús polític i càlcul intern a Rabat
Des d'una altra òptica, Irene Fernández Molina, professora de Relacions Internacionals a la Universitat d'Exeter (Regne Unit), considera que "certs actors estan explotant de manera oportunista" el que ha succeït a Ceuta per tornar a insistir en les reclamacions territorials. A la seva opinió, Ouahbi, dirigent del Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), podria estar buscant "més visibilitat" i fins i tot assegurar-se "un seient" en l'Executiu que surti de les urnes el 23 de setembre.
El PAM, creat per Fuad Alí el Himma, amic íntim i un dels principals assessors del monarca alauí, integra la coalició governamental presidida per Aziz Ajanuch, líder de Reagrupament Nacional d'Independents (RNI). Amb vista a les properes eleccions, la formació ha incorporat a les seves llistes el president de la Federació de Futbol marroquina, Fouzi Lekjaa, sobre qui es especula que podria convertir-se en el proper cap de Govern.
Segons Fernández Molina, "és lògic pensar que en les properes setmanes pugin de to aquest tipus de declaracions sobre Ceuta i Melilla" que, recorda en declaracions a Europa Press, han permès en altres ocasions al Palau Reial "adjudicar-se el paper d'àrbitre i d'acte moderat de cara a l'exterior".
Responsabilitat en la crisi migratòria, però sense pla previ
Malgrat la tensió generada per l'allau de finals de juliol, tant Fabiani com Fernández Molina coincideixen que l'episodi no va tenir com a objectiu directe reobrir el contenciós territorial amb Espanya. Encara així, apunten que, encara que no hi hagués una estratègia dissenyada des de la cúpula del poder, sí existeix responsabilitat de les forces de seguretat marroquines per no haver reaccionat amb rapidesa per frenar les entrades.
Fernández Molina admet que, sense una investigació exhaustiva, no es pot afirmar que hi hagués "una organització o maquinació" per part de les autoritats marroquines, però sosté que tenen una "responsabilitat innegable" per no haver evitat l'augment d'accessos a Ceuta. Amb tot, recalca que "no és el mateix que ser l'origen de la crisi".
En aquesta línia, suggereix que darrere del que ha succeït podria haver-hi un sector concret dels serveis de seguretat i posa en dubte que tot respongués a una ordre directa de Mohamed VI, qui hores abans, el 29 de juliol, en el seu discurs per la Festa del Tron, havia destacat l'estabilitat i el desenvolupament assolits pel país. "Costa pensar quin interès podria tenir el rei en donar al món aquesta imatge tan negativa", recalca.
Fabiani també s'inclina per un fenomen espontani, amplificat per les xarxes socials, tot i que incideix en que "les forces de seguretat marroquines probablement van subestimar o van facilitar aquest flux, pensant que seria més manejable del que va resultar". "Tan aviat com es van adonar, van actuar per contenir el dany fet, però ja era massa tard", relata.
En la seva opinió, "les autoritats poden fer poc per esborrar les imatges i la percepció que el Marroc és menys estable i fiable del que anteriorment es pensava". A més, considera que la crisi constitueix "un motiu de vergonya" a les portes de les eleccions, ja que pot agreujar la ja de per si baixa confiança ciutadana en les institucions i haver "augmentat les sospites d'instrumentalització de la migració".
Reclamació de fons, però estratègia pacient
Malgrat l'endureixement del discurs, els dos experts coincideixen que Rabat no té previst intensificar per ara les seves reclamacions sobre Ceuta i Melilla. "La qüestió sempre ha estat allà i continuarà estant", resumeix l'acadèmica de la Universitat d'Exeter, que no considera probable que s'adoptin "mesures actives per canviar el 'statu quo'".
"No crec que el Marroc tingui pressa per resoldre l'estatus d'aquestes dues ciutats", sosté Fabiani, que defineix la postura marroquina com una aposta a llarg termini i recalca que el regne "està disposat a perseguir una estratègia cauta i pacient que eventualment porti a la seva 'devolució'". Per ara, el país "té prou" amb el dosser del Sàhara Occidental i la preparació del Mundial 2030 i "no compta amb molta capacitat per accelerar aquesta qüestió".
Per a Rabat, puntualitza Fernández Molina, "el Sàhara és la veritable prioritat en política exterior" i el Marroc "té molt més a guanyar d'una bona relació amb Espanya", especialment després del suport del president del Govern, Pedro Sánchez, el 2022 al pla d'autonomia marroquí per al territori sahrauí.
La celebració conjunta del Mundial de futbol també pesa en els càlculs. "No és una qüestió secundària o decorativa", admet la investigadora, que subratlla que el torneig "s'ha convertit en una política estratègica" per al regne alauí, que està destinant inversions milionàries a infraestructures i aspira a aprofitar-ho per a un "rentat de cara".
Fabiani coincide en que el campionat, la final del qual Rabat ja ha expressat el seu desig d'acollir, "és una raó de pes per la qual és improbable que Marroc vagi més enllà en aquest assumpte". A parer seu, el país veu en el Mundial "una oportunitat única per promocionar-se al món i per la qual necessita la cooperació d'Espanya".
"Ceuta i Melilla són una qüestió que Marroc vol mantenir viva però està disposat a esperar durant molt de temps per veure-la resolta", conclou l'analista de Crisis Group, que no descarta del tot que pugui registrar-se un episodi similar a Melilla, tot i que no creu que "vagi en l'interès marroquí en aquests moments".