Milei inicia la seva agenda a Madrid cridant "impresentable dictador" a Sánchez

No resta una aprovació parlamentària per convocar les eleccions generals del 29 de novembre. La convocatòria no es sotmet a una votació del Congrés ni del Senat: cal distingir aquest acte institucional de les actuacions que poden continuar durant el període electoral. Si la convocatòria ja s'ha formalitzat i les Corts estan dissoltes, el que queda no és completar la seva autorització parlamentària, sinó desenvolupar el procés electoral.

1. La Diputació Permanent manté funcions limitades

Després de la dissolució, la continuïtat parlamentària correspon a la Diputació Permanent, però aquesta no substitueix el Congrés en tota la seva activitat ordinària. L'article 57 del Reglament del Congrés li atribueix vetllar pels poders de la Cambra i exercir determinades competències expresses.

Entre elles hi ha les relatives als decrets llei i als estats d'alarma, excepció i setge. Per tant, pot haver-hi decisions parlamentàries durant el període electoral, però cap constitueix per si mateixa un tràmit necessari per autoritzar les eleccions o mantenir la data anunciada.

2. Pot reunir-se sense reobrir la legislatura

Segons l'article 56 del Reglament, la Diputació Permanent està presidida per la Presidència del Congrés i representa proporcionalment els grups parlamentaris. La seva convocatòria correspon a la Presidència, per iniciativa pròpia o a petició de dos grups o d'una cinquena part dels seus integrants.

L'article 58 estableix que les seves sessions i funcionament es regeixen per les regles aplicables al Ple. Això permet debatre i adoptar acords dins de les seves atribucions, però no recupera l'activitat legislativa ordinària de les Càmeres dissoltes.

3. Els decrets llei poden exigir una decisió

Si existeixen decrets llei pendents de decisió parlamentària, o el Govern en aprova d'altres durant aquest període, la Diputació Permanent del Congrés pot pronunciar-se sobre la seva convalidació o derogació: és a dir, sobre si manté la seva vigència o els rebutja.

L'article 57.1.a del Reglament li atribueix totes les facultats que l'article 86 de la Constitució reconeix al Congrés respecte d'aquests instruments. No s'ha de confondre aquesta competència excepcional amb una facultat general per aprovar qualsevol llei. Tampoc s'ha d'entendre que necessàriament hi hagi decrets concrets pendents: les fonts consultades no n'identifiquen cap per a aquesta convocatòria.

4. Les iniciatives pendents no s'han d'acabar abans de votar

La dissolució no obliga a resoldre prèviament tots els projectes de llei, proposicions, preguntes o compareixences. Com a regla general, les iniciatives parlamentàries pendents caduquen, amb les excepcions previstes per a determinats procediments.

Per això, una llei que no hagi acabat el seu recorregut no bloqueja la convocatòria electoral. Tampoc queda una obligació general de celebrar les compareixences sol·licitades o respondre totes les preguntes com a condició per acudir a les urnes. La continuïtat institucional no equival a mantenir obert el programa ordinari de treball parlamentari.

5. L'activitat posterior no acaba el dia electoral

Els membres titulars i suplents de la Diputació Permanent mantenen les seves funcions fins a la constitució de la nova Cambra, conforme a l'article 22.3 del Reglament. La seva actuació, per tant, no acaba automàticament el 29 de novembre.

Un cop constituït el nou Congrés, la Diputació Permanent ha d'informar el Ple dels assumptes tractats i les decisions adoptades, segons l'article 59. Aquesta rendició de comptes és posterior a les eleccions, no un requisit previ per celebrar-les.

En conclusió: no hi ha una votació parlamentària pendent que hagi d'habilitar la convocatòria. El que pot continuar són actuacions excepcionals de la Diputació Permanent; el desenvolupament del calendari electoral constitueix un pla diferent.

Referència: Reglament del Congrés.

Segons l'Estatut d'Autonomia de Madrid, aprovat per la Llei Orgànica 3/1983, la presidenta exerceix la màxima representació de la Comunitat, dirigeix el Govern autonòmic i coordina l'Administració. Les seves atribucions principals es concentren a l'article 17 i es complementen amb les relatives al nomenament del Govern, la confiança parlamentària i la dissolució de l'Assemblea.

Representació i direcció de l'Executiu

L'article 17.1 estableix que la Presidència «ostenta la suprema representació de la Comunitat Autònoma i l'ordinària de l'Estat en la mateixa». Són dues dimensions diferents: representa institucionalment la Comunitat de Madrid i exerceix la representació ordinària de l'Estat dins d'ella.

Aquest mateix article li atribueix tres funcions essencials:

• Presidir i dirigir l'activitat del Govern, situant-la al capdavant de l'Executiu autonòmic.
• Designar i separar vicepresidents i consellers, decidint qui integra el seu equip de govern.
• Coordinar l'Administració, articulant l'actuació de l'aparell administratiu autonòmic.

L'article 17.2 permet delegar funcions executives i de representació pròpies en els vicepresidents i altres membres del Govern. Per tant, l'Estatut admet que determinades tasques presidencials siguin exercides per altres integrants de l'Executiu.

Formació del Govern i competències compartides

L'article 22.2 confirma que els membres del Govern són nomenats i cessats per la presidenta. Per ser vicepresident o conseller no és necessari ser diputat de l'Assemblea.

Convé distingir les seves facultats personals de les del Govern com a òrgan col·legiat. L'article 22.1 atribueix al Govern la direcció de la política autonòmica, les funcions executives i administratives i la potestat reglamentària en matèries no reservades estatutàriament a l'Assemblea. La presidenta dirigeix aquest òrgan, però no s'han de confondre totes les seves competències amb atribucions presidencials individuals.

Relació amb l'Assemblea i confiança parlamentària

La presidenta és políticament responsable davant l'Assemblea, segons l'article 17.3. L'article 18 estableix que la Cambra l'escull entre els seus membres i que el nomenament correspon al Rei.

L'article 19 li permet plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general, prèvia deliberació del Govern. És una votació per comprovar si conserva el suport parlamentari: n'hi ha prou amb la majoria simple. Si perd, ha de presentar la seva dimissió; la Presidència de l'Assemblea ha de convocar l'elecció d'una nova Presidència autonòmica en un màxim de quinze dies.

A més, l'article 20 permet a l'Assemblea exigir la seva responsabilitat mitjançant una moció de censura que inclogui una candidatura alternativa. Si obté majoria absoluta, cessen la presidenta i el seu Govern.

Convocatòria electoral i dissolució anticipada

L'article 10.4 atribueix a la presidenta la convocatòria d'eleccions. L'article 21 permet que acordi anticipadament la dissolució de l'Assemblea, prèvia deliberació del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, mitjançant un decret que també convoqui eleccions.

Aquesta facultat té límits: no pot exercir-se durant el primer període de sessions, quan resti menys d'un any de legislatura, mentre es tramiti una moció de censura o quan estigui convocat un procés electoral estatal. Tampoc és possible una altra dissolució abans de transcórrer un any des de l'anterior. La nova Assemblea només completa el temps restant de la legislatura originària.

Ignacio Garriga pertany a Vox, partit al qual es va incorporar el 2014 i del qual és secretari general des del 2022. La seva trajectòria combina una carrera professional com a odontòleg i docent universitari amb responsabilitats polítiques al Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya i la direcció nacional de Vox. També ocupa la vicepresidència del partit, responsabilitat que manté en les referències públiques de 2026 (perfil biogràfic de 2026).

Formació i trajectòria professional

Nascut a Sant Cugat del Vallès el 1987, Garriga es va llicenciar en Odontologia per la Universitat Internacional de Catalunya. Abans de concentrar la seva activitat en la política, va exercir en l'àmbit privat com a odontòleg i periodoncista, especialitat dedicada al tractament de les genives i dels teixits que sostenen les dents. La seva experiència va incloure funcions de director mèdic-odontòleg i de gestió de clíniques dentals, entre elles la Clínica Dental Urgell (perfil a Redacción Médica).

A més de la pràctica assistencial, va treballar com a professor i conferenciant a la Facultat d'Odontologia de la mateixa universitat. Les biografies consultades situen la seva activitat docent especialment en l'atenció odontològica a persones grans i a pacients amb necessitats especials. Per tant, la seva trajectòria professional anterior als càrrecs públics va estar vinculada fonamentalment a l'assistència sanitària, l'ensenyament universitari i la direcció de centres dentals (biografia professional i política).

Primers passos polítics

La seva militància no va començar a Vox. En la seva joventut va estar vinculat al Partit Popular i a Noves Generacions. Es va afiliar al PP el 2005 i el va abandonar el 2010 per discrepàncies ideològiques, relacionades, entre altres qüestions, amb l'avortament, el matrimoni entre persones del mateix sexe i la posició del partit sobre la unitat d'Espanya (perfil de RTVE).

El 2010 va figurar a les llistes d'Alternativa de Govern, vinculada a Montserrat Nebrera. Posteriorment es va incorporar a Vox el 2014; el 2015 va entrar en el seu Comitè Executiu Nacional i va ser candidat a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès, tot i que la formació no va aconseguir representació municipal (recorregut polític inicial).

Del Congrés al Parlament

En les eleccions generals d'abril de 2019 va ser escollit diputat per Barcelona i va revalidar el seu escó al novembre d'aquell any. Així, va formar part de les legislatures XIII i XIV del Congrés, on va assumir responsabilitats vinculades a la sanitat i va ser membre de la Diputació Permanent (trajectòria al Congrés).

Un dels moments de més visibilitat d'aquella etapa va ser la seva intervenció per defensar la moció de censura presentada per Vox contra Pedro Sánchez a l'octubre de 2020. Després va centrar la seva activitat institucional a Catalunya i va encapçalar la candidatura autonòmica del 2021, amb la qual Vox va entrar per primera vegada al Parlament i va obtenir onze escons (perfil del dirigent català).

Garriga va tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions de 2024 i va continuar com a diputat autonòmic. El seu recorregut institucional inclou, per tant, representació tant a les Corts Generals com a la cambra catalana (perfil a Demòcrata).

Responsabilitats en la direcció de Vox

El 2022 va substituir Javier Ortega Smith al capdavant de la Secretaria General de Vox, ampliant les seves responsabilitats des de Catalunya a tot l'organització nacional (antecedents del relleu).

Al gener de 2024 va passar també a ser vicepresident únic. Actualment combina responsabilitats nacionals amb el seu lideratge a Catalunya, una doble dimensió que resumeix la seva evolució des de l'odontologia i la militància juvenil fins a la direcció política i organitzativa del partit (reorganització de la direcció).