Nova setmana de parades en l'educació madrilenya amb una manifestació el dijous davant la Conselleria

No tota modificació de les condicions laborals del professorat exigeix una llei ni una votació parlamentària. A la Comunitat de Madrid, el procediment depèn de quina condició es vulgui canviar, de la norma que la regula i de les competències autonòmiques. Quan resulti necessària una llei, la seva aprovació correspon a l'Assemblea de Madrid.

1. Determinar si cal intervenció parlamentària

Abans d'iniciar una reforma cal distingir entre professorat funcionari, personal laboral i docents de centres privats o concertats: no comparteixen necessàriament règim jurídic. També s'ha d'identificar si es pretén modificar jornada, permisos, retribucions, accés a l'ocupació o estabilitat.

La distinció essencial és el rang de la norma: un reglament no pot modificar allò que estableix una llei, llevat d'habilitació legal expressa. En canvi, els aspectes que es puguin regular mitjançant disposicions administratives no requereixen aprovar una llei a l'Assemblea. La negociació col·lectiva i els acords amb representants del professorat tampoc substitueixen la reforma legal quan aquesta sigui necessària. Madrid ha de respectar, a més, el marc estatal aplicable.

2. Presentar la iniciativa legislativa

L'article 139 del Reglament de l'Assemblea reconeix diverses vies:

• Projecte de llei del Consell de Govern. L'Executiu autonòmic impulsa la reforma i remet el text a l'Assemblea.
• Proposició de llei de diputats o grups parlamentaris. Permet promoure canvis des de la Cambra, mitjançant el procediment reglamentari corresponent.
• Iniciativa ciutadana o municipal. Pot exercir-se mitjançant proposició de llei, complint els requisits i límits de la seva legislació específica.

Les proposicions parlamentàries passen per una presa en consideració: la Cambra decideix si comença a tramitar-les. Aquest tràmit no s'exigeix als projectes remesos pel Govern.

3. Admissió, publicació i esmenes

Per als projectes de llei, l'article 140 exigeix un text articulat, exposició de motius i antecedents necessaris per pronunciar-se sobre ell. La Mesa de l'Assemblea el qualifica, ordena la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Assemblea de Madrid, obre els terminis d'esmenes i el remet a la comissió competent.

L'article 141 distingeix dues modalitats:

• Esmenes a la totalitat: els grups parlamentaris poden sol·licitar la devolució del projecte al Govern o presentar un text alternatiu complet. El termini previst és de deu dies des de la seva publicació.
• Esmenes a l'articulat: diputats i grups poden proposar supressions, modificacions o addicions dins dels vint dies següents a la publicació.

Durant els deu primers dies del termini d'esmenes a l'articulat, els ciutadans de la Comunitat poden formular consideracions per escrit. Aquestes es traslladen als grups; no equivalen a esmenes parlamentàries. Aquest tràmit no s'aplica al projecte de pressupostos ni a la reforma estatutària.

4. Debat, elaboració del text i aprovació

Si es presenten esmenes a la totalitat, el Ple celebra el debat previst a l'article 142, amb intervenció del Govern i dels grups. Si el projecte continua, el procediment ordinari comprèn la feina de ponència, el debat en comissió i l'elaboració del dictamen que s'eleva al Ple.

Els grups poden negociar i votar canvis durant aquesta tramitació. L'aprovació d'una llei ordinària es regeix, amb caràcter general, per majoria simple, sense perjudici dels requisits de quòrum i de les majories especials que corresponguin. Després de l'aprovació procedeix la seva promulgació i publicació oficial; l'aplicació començarà conforme a la seva clàusula d'entrada en vigor.

En definitiva: el recorregut parlamentari és necessari quan la modificació requereix rang legal. Per concretar-ho cal identificar primer la condició laboral i la disposició que es pretén canviar.

La Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid pot negociar i concretar condicions de treball del personal del seu àmbit, especialment del professorat públic no universitari. Però no pot modificar lliurement la legislació estatal ni aprovar per si sola totes les millores pactades: intervenen també el Consell de Govern, els òrgans competents en funció pública i Hisenda i, quan correspongui, l'Assemblea de Madrid.

1. Gestió del personal i desenvolupament autonòmic

El marc combina l'Estatut d'Autonomia, la Llei 1/1986 de Funció Pública i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic —EBEP—. Madrid pot desenvolupar el règim dels seus funcionaris dins de les bases estatals; aquesta competència autonòmica no equival a atribuir tota decisió a Educació.

En el seu àmbit, la Conselleria gestiona necessitats de professorat, plantilles, destinacions, provisió de llocs, permisos, llicències i organització dels serveis educatius. Pot preparar propostes i dictar disposicions i instruccions dins de les seves atribucions, però una instrucció no pot contradir una llei, un reglament superior o un acord vinculant.

2. Negociació col·lectiva: què pot negociar

L'article 33 de l'EBEP exigeix legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat i bona fe, a més de publicitat i transparència. Per tant, negociar no és només una possibilitat política: existeix obligació quan s'adopten decisions sobre matèries legalment sotmeses a negociació, encara que això no obliga a assolir un acord.

La Mesa Sectorial de Personal Docent No Universitari és el canal específic del professorat funcionari. Conforme a l'article 34 de l'EBEP, aborda assumptes del sector que no hagi decidit la Mesa General, o que aquesta li remeti o delegui. Les condicions comunes a l'ensemble de l'ocupació pública corresponen a les meses generals competents.

Dins del marge legal, la negociació educativa pot comprendre jornada i horaris, permisos, conciliació, formació, prevenció de riscos, criteris de provisió, carrera professional i retribucions complementàries. Com a antecedent, l'acord aprovat al gener de 2018 va incloure plantilles, permisos, sexennis i condicions del personal interí.

3. Què pot regular i amb quins límits

• Jornada i organització: pot negociar i concretar la distribució de la feina docent i les hores lectives dins del marc aplicable. Reduir hores de classe no equival necessàriament a reduir la jornada total.
• Retribucions: pot promoure millores de complements autonòmics, però no alterar lliurement les retribucions bàsiques. L'article 21 de l'EBEP impedeix superar globalment els límits estatals d'increment de la massa salarial.
• Permisos i llicències: gestiona la seva concessió i pot impulsar millores en els espais permesos per la normativa, sense substituir ni retallar els drets establerts legalment.
• Organització administrativa: conserva facultats per organitzar centres i distribuir recursos, però aquestes no permeten eludir les obligacions negociadores respecte dels seus efectes sobre les condicions de treball.

4. Qui aprova i a quin personal afecta

Negociar, signar i aprovar són actuacions diferents. Els acords que afecten competències d'òrgans de govern requereixen la seva aprovació expressa i formal. Un exemple és l'acord educatiu signat el 4 d'abril de 2025 i aprobat pel Consell de Govern el 23 d'abril, sobre reducció d'hores lectives i incorporació de mestres.

A més, cal distingir el professorat funcionari del personal laboral i no docent: aquests últims es regeixen per les seves normes, convenis i àmbits negociadors corresponents, no automàticament per la mesa docent.

A l'ensenyament concertat, el finançament públic tampoc converteix la Conselleria en empresària. Les relacions laborals s'emmarquen en l'Estatut dels Treballadors i els convenis aplicables. Educació pot intervenir mitjançant finançament i acords amb patronals i sindicats, però no substituir unilateralment aquesta negociació.

No s'ha trobat informació suficient en les fonts consultades per oferir-te una resposta jurídica verificada sobre els requisits per convocar i mantenir una vaga indefinida en l'educació pública. Per no atribuir a la legislació terminis, obligacions o excepcions sense suport, t'indico els punts que ha de cobrir aquesta comprovació abans d'adoptar decisions.

El següent és una guia de comprovació, no una confirmació que una convocatòria concreta compleixi la normativa. La revisió ha de distingir tant la convocatòria inicial com les condicions que afecten la seva continuïtat.

1. Personal i àmbit de la convocatòria

Primer cal identificar a qui s'adreça: personal docent funcionari, interí, personal laboral, personal d'administració i serveis o treballadors d'empreses contractistes. També convé precisar si afecta centres universitaris o no universitaris, a una comunitat autònoma o a diverses. No s'ha de donar per suposat que tots aquests col·lectius tenen idèntic règim jurídic ni el mateix empresari.

2. Qui convoca i com s'adopta l'acord

La comprovació ha de determinar qui està legitimada per convocar i quin procediment correspon segons el convocant. Cal revisar com s'acredita l'acord, qui el signa i quina representació ostenta. Si la decisió procedeix d'una assemblea, cal verificar les regles aplicables a la seva celebració, participació i votació, sense traslladar automàticament les exigències d'una modalitat de convocatòria a una altra.

3. Comunicació prèvia i durada indefinida

Cal contrastar el termini de preavís aplicable i els seus destinataris, especialment per tractar-se d'un servei públic. La comunicació ha de revisar-se pel que fa al seu contingut: motius, àmbit, data d'inici, modalitat, durada i persones encarregades de la interlocució. També s'ha d'aclarir com s'expressa el caràcter indefinit i si qualsevol modificació posterior requereix una nova comunicació. No seria prudent fixar aquí un nombre de dies sense verificar-ne el fonament i aplicació al col·lectiu afectat.

4. Objectius i desenvolupament de la vaga

Un altre punt essencial és comprovar la finalitat de les reivindicacions i les circumstàncies que podrien afectar la legalitat de la convocatòria o de determinades actuacions durant el seu desenvolupament. La revisió ha de separar la participació en la vaga de conductes concretes: informació, concentracions, accés als centres o actuacions que afectin qui no participa. Tampoc s'ha de confondre una eventual irregularitat individual amb una valoració jurídica de tota la vaga.

5. Serveis mínims i seguretat

Cal localitzar qualsevol resolució que estableixi serveis mínims per a aquesta convocatòria i examinar qui la dicta, la seva motivació, el seu abast i les designacions individuals. És important distingir aquests serveis de les tasques de seguretat o conservació que poguessin correspondre. També cal comprovar les vies i els terminis d'impugnació: qüestionar una resolució i determinar quines obligacions continuen sent exigibles mentre es resolen són qüestions diferents.

6. Continuïtat, negociació i finalització

Per mantenir la vaga, la revisió ha d'abordar la interlocució amb l'Administració, les obligacions de negociació que resultin aplicables i la forma de comunicar acords, suspensions o desconvocatòries. Han d'aclarir-se també les conseqüències retributives, les incidències administratives i el tractament de situacions individuals. La durada indefinida, per si sola, no permet deduir quins tràmits s'han de repetir ni quins romanen vigents.

Per convertir aquesta guia en una resposta concloent, cal contrastar la normativa vigent i, si existeix una convocatòria concreta, el seu preavís i la resolució de serveis mínims. La comunitat autònoma, el tipus de centre i el vincle del personal són les dades més útils per concretar aquesta revisió.