Nucli Nacional utilitzava un grup neonazi asturià investigat per organitzar "caçeries" contra immigrants per captar i seleccionar nous integrants de la seva organització. Es tracta de White Boys, un col·lectiu desarticulat el 2025 al qual la Policia Nacional atribueix una sèrie d’actuacions violentes a Astúries, entre elles agressions dirigides contra persones estrangeres, aldarulls en manifestacions sindicals i activitats relacionades amb la fabricació d’armes incendiàries.
Així es desprèn del sumari judicial al qual ha tingut accés El País, que revela l’existència de connexions entre totes dues organitzacions i el paper que desenvolupaven els membres de White Boys en els processos de reclutament de Nucli Nacional. Els investigadors han identificat converses en grups privats de WhatsApp en les quals els membres del col·lectiu asturià entrevistaven possibles candidats per comprovar la seva afinitat ideològica abans de permetre’n la incorporació.
Les revelacions es coneixen després que la Policia Nacional detingués el passat divendres 6 de novembre a 14 integrants de Nucli Nacional, entre ells diversos dels seus principals dirigents, en una operació desenvolupada a Madrid, Astúries, Guadalajara, Valladolid, Pontevedra, Burgos i Alacant. La investigació, dirigida per un jutjat de Gijón, examina possibles delictes d’incitació a l’odi, associació il·lícita i tinença il·lícita d’armes.
White Boys: el grup neonazi asturià vinculat a 11 "caçeries" contra immigrants
La investigació policial situa a White Boys al centre d’una xarxa de violència d’extrema dreta que operava en diferents localitats d’Astúries. Segons la documentació judicial publicada per El País, els investigadors atribueixen al col·lectiu 14 accions d’assetjament i 11 actuacions anomenades "caçeries", dirigides principalment contra persones immigrants.
El grup desenvolupava la seva activitat en municipis com Gijón, Oviedo, Avilés i Castrillón, on els seus integrants també apareixen vinculats en les recerques amb l’adquisició d’armes blanques, la venda de drogues i la fabricació de còctels molotov.
A més de les agressions investigades, White Boys participava en accions contra mobilitzacions sindicals i utilitzava simbologia relacionada amb el nazisme i el supremacisme blanc. Entre les seves referències hi figuraven els números 14 i 88, emprats habitualment en entorns neonazis com a codis d’identificació ideològica.
La Policia també va detectar la participació de menors d’edat en el col·lectiu. Segons la investigació, alguns d’aquests joves eren captats per un veterà militant de l’extrema dreta asturiana, identificat al sumari com J. Ruiz, conegut pel sobrenom de "El jefe", que havia passat per diferents organitzacions polítiques d’ultradreta.
El col·lectiu es va desarticular durant el 2025, però la documentació incorporada al procediment permet ara reconstruir les seves relacions amb Núcleo Nacional i el paper que va exercir en els seus mecanismes de captació.
Així seleccionaven els nous membres de Núcleo Nacional mitjançant WhatsApp
Un dels elements més rellevants de la investigació és l’existència de converses privades que mostren com White Boys participava en la selecció d’aspirants a incorporar-se a Núcleo Nacional.
Segons la documentació examinada per El País, els membres del grup asturià utilitzaven un xat de WhatsApp per entrevistar els candidats i comprovar-ne les posicions ideològiques. En les converses, datades al setembre de 2024, els aspirants havien de respondre preguntes relacionades amb el nazisme i justificar el seu interès a formar part de l’organització.
Els responsables del procés de selecció també mostraven preocupació per la possibilitat que s’hi infiltrés personal policial o persones contràries als seus plantejaments. Per aquest motiu, exigien respostes que consideraven prou compromeses amb la ideologia del grup i advertien els interessats sobre les conseqüències de participar sense compartir els seus objectius.
La investigació recull igualment missatges en què els integrants de White Boys reaccionaven de manera hostil quan les respostes d’algun aspirant no complien les seves expectatives. Aquestes converses reflecteixen que el col·lectiu asturià no es limitava a participar en mobilitzacions de Núcleo Nacional, sinó que intervenia en els seus processos interns de reclutament.
Pels investigadors, aquesta relació constitueix un dels elements que permeten analitzar les connexions entre diferents organitzacions neonazis i la seva capacitat per atraure nous simpatitzants, inclosos joves que contacten amb aquests moviments a través de xarxes socials i grups privats de missatgeria.
La Policia deté 14 integrants de Núcleo Nacional en set províncies
Les revelacions sobre White Boys arriben tot just tres dies després de l’operació policial desenvolupada contra Núcleo Nacional el divendres 6 de novembre.
L’actuació va ser coordinada per la Comisaría General de Información de la Policía Nacional i es va saldar amb 14 detencions i deu escorcolls en diferents punts d’Espanya. Entre els immobles inspeccionats hi figura la seu central de l’organització a Madrid, així com altres locals i domicilis vinculats als investigats.
Entre els detinguts hi havia Iván Rico, un dels principals portaveus del grup; Isabel Peralta, una figura vinculada anteriorment a Bastión Frontal; i Enrique Lemus, dirigent relacionat amb el projecte polític impulsat per l’organització.
Durant els escorcolls, els agents van intervenir documentació, material relacionat amb Núcleo Nacional i armes prohibides, entre elles punys americans i pistoles elèctriques. La investigació també examina la possible participació dels sospitosos en activitats constitutives de delictes d’odi i associació il·lícita.
Les actuacions judicials es van iniciar arran d’uns altercats registrats a febrer de 2026 a Gijón, quan una concentració de Núcleo Nacional a les immediacions de l’escola La Inmaculada va acabar amb incidents en què diversos estudiants van denunciar haver patit agressions.
La protesta havia estat convocada contra la retirada d’un monument vinculat a la dictadura franquista. Aquells fets van donar lloc a diligències que posteriorment van desembocar en l’operació policial desenvolupada el passat divendres.
Deu detinguts queden en llibertat amb mesures cautelars
Després de les detencions, el Jutjat d’Instrucció número 1 de Gijón va acordar aquest diumenge 8 de novembre la posada en llibertat provisional de deu dels investigats, d’acord amb el criteri del Ministeri Fiscal.
La decisió judicial no suposa l’arxivament del procediment ni la retirada de les acusacions. Els deu investigats hauran de compareixer setmanalment davant el jutjat, entregar els seus passaports i romandre en territori espanyol, ja que tenen prohibit abandonar el país mentre continuï la investigació.
La magistrada considera que els fets examinats podrien constituir delictes de incitació a l’odi, associació il·lícita i tinença il·lícita d’armes, tot i que es tracta d’una qualificació provisional que pot modificar-se durant la instrucció.
En relació amb les armes intervingudes, les fonts judicials han assenyalat que bona part dels investigats disposaven de les llicències corresponents per a determinades armes de foc. Tot i això, durant els registres també es van localitzar objectes la tinença dels quals està prohibida, cosa que forma part de les diligències obertes.
Els altres quatre detinguts van passar a disposició judicial als partits judicials on van ser detinguts. La investigació continua oberta i no existeix cap sentència que hagi determinat la responsabilitat penal dels implicats.
Nus Nacional, de les protestes de Ferraz a la seva inscripció com a partit polític
Nus Nacional va començar a adquirir notorietat durant les protestes contra la llei d’amnistia celebrades el novembre de 2023, especialment a les concentracions davant la seu nacional del PSOE al carrer madrileny de Ferraz.
Des de llavors, els seus membres han participat en diferents mobilitzacions d’extrema dreta i han estat objecte d’investigacions policials relacionades amb desordres públics i possibles delictes d’odi.
El febrer de 2026, l’organització va fer un nou pas en inscriure’s com a partit polític sota la denominació de Novembre Nacional, amb seu a Valladolid. Paral·lelament, va mantenir una estructura de mobilització i captació de simpatitzants a través de xarxes socials, trobades presencials i activitats organitzades pels seus membres.
L’operació de divendres passat va tenir lloc, a més, un dia abans d’una manifestació convocada pel grup a Madrid, que finalment es va cancel·lar després de les detencions dels seus principals dirigents.
La documentació judicial coneguda ara afegeix un nou element a la investigació sobre el seu funcionament: la relació amb organitzacions neonazis d’àmbit local que, segons les indagacions policials, combinaven activitats de reclutament ideològic amb episodis de violència contra immigrants i altres col·lectius.
Els investigadors hauran de determinar l’abast d’aquestes connexions i si les actuacions atribuïdes als diferents grups poden constituir una activitat organitzada susceptible de responsabilitat penal. De moment, el procediment roman en fase d’instrucció, mentre que la Justícia analitza les proves reunides i la participació individual de cada investigat.