El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre de manera immediata el dret de vot dels fills majors d’edat de les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant l’anomenada "llei de néts", una decisió que evita, de moment, ampliar les restriccions electorals acordades prèviament per a més de 163.000 ciutadans espanyols residents a l’estranger. La Sala del Contenciós-Administratiu ha descartat adoptar la mesura pel camí d’urgència i sense escoltar les parts, com havia sol·licitat Iustitia Europa, tot i que ha obert un tràmit d’al·legacions per determinar si escau estendre les mesures cautelars abans de les eleccions generals del proper 29 de novembre.
La decisió es produeix enmig de la controvèrsia jurídica sobre l’aplicació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022, que va permetre accedir a la nacionalitat espanyola a determinats descendents d’espanyols emigrats o exiliats. El Suprem ja havia acordat al setembre suspendre cautelarment els efectes electorals de determinades inscripcions al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), una mesura que va confirmar el passat 12 d’octubre. Ara, Vox i Iustitia Europa pretenen ampliar aquesta restricció als fills dels afectats, en considerar que el seu accés a la nacionalitat deriva del reconeixement previ de la nacionalitat dels seus progenitors.
El Suprem rebutja la suspensió immediata, però manté obert el procediment
La controvèrsia se centra en els ciutadans que van adquirir la nacionalitat espanyola mitjançant el apartat 1.b de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica, conegut administrativament com a Annex III. Aquest supòsit permet accedir a la nacionalitat als fills majors d’edat de persones que prèviament van obtenir la condició d’espanyols a l’empara de la legislació de memòria històrica.
Iustitia Europa va sol·licitar al Suprem que estengués a aquests descendents la suspensió cautelar del dret de vot que ja afecta determinats nacionalitzats inscrits al cens exterior. La formació reclamà que la mesura s’adoptés de manera urgent, sense necessitat d’escoltar prèviament les altres parts personades.
Tanmateix, els magistrats van rebutjar aplicar la suspensió per aquest procediment excepcional i van decidir obrir un termini de tres dies perquè les parts presentessin les seves al·legacions. El tribunal també va habilitar dissabtes, diumenges i festius durant el novembre per agilitar la tramitació, atesa la proximitat dels comicis.
Aquesta decisió no suposa una resolució definitiva sobre l’ampliació de les restriccions. El rebuig afecta l’adopció immediata de les mesures cautelaríssimes, mentre que la petició d’estendre la suspensió mitjançant el procediment ordinari de mesures cautelars va quedar pendent d’una nova decisió.
Prop de 190.000 nacionalitzats podrien veure’s afectats per l’ampliació
La petició de Vox e Iustitia Europa afecta un col·lectiu potencialment nombrós. Segons les dades facilitades pel Ministeri d’Afers Exteriors i recollides en el procediment, 189.678 persones consten inscrites al cens exterior després d’accedir a la nacionalitat mitjançant el supòsit previst a l’Annex III.
No obstant això, aquesta xifra no correspon exclusivament als fills de persones nacionalitzades per la llei de 2022. També inclou descendents d’aquells que van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la Llei de Memòria Històrica de 2007, els expedients dels quals no formen part de la controvèrsia original examinada pel Suprem.
Aquesta diferència ha estat un dels principals arguments de l’Advocacia de l’Estat per oposar-se a una nova suspensió. Els serveis jurídics del Govern sostenen que no existeix una relació nominal completa que permeti identificar immediatament els descendents afectats i vincular cada expedient amb la via concreta per la qual els seus progenitors van aconseguir la nacionalitat espanyola.
Per aquest motiu, l’Executiu considera que estendre les restriccions a tot el col·lectiu podria afectar persones la situació jurídica de les quals no guarda relació amb els expedients qüestionats inicialment.
L’Advocacia de l’Estat adverteix que la mesura podria afectar el control del 29N
El Govern s’ha oposat a la petició de Vox e Iustitia Europa en considerar que una nova suspensió massiva introduiria importants dificultats jurídiques i administratives a poques setmanes de les eleccions.
En les seves al·legacions, l’Advocacia de l’Estat adverteix que la mesura podria generar “inseguretat” per als ciutadans afectats i per al desenvolupament mateix del procés electoral. Els serveis jurídics consideren que exigir una nova revisió de desenes de milers d’expedients en un termini tan reduït resultaria materialment complicat i podria interferir en els procediments de votació i recompte.
L’Administració recorda que la identificació dels primers nacionalitzats afectats per les mesures cautelars va requerir un treball prolongat dels consolats espanyols. Repetir aquesta revisió sobre un col·lectiu encara més gran, mentre ja està en marxa el calendari electoral, plantejaria noves dificultats.
A més, l’Executiu sosté que no existeix cap sentència ferma que hagi declarat irregular la nacionalitat dels ciutadans afectats, per la qual cosa qüestiona que les restriccions sobre l’exercici del sufragi es puguin estendre automàticament als seus descendents.
Davant d’aquests arguments, Vox defensa que els fills la nacionalitat dels quals derivi de progenitors sotmesos a suspensió cautelar haurien de quedar subjectes al mateix règim fins que es comprovés la seva situació. Iustitia Europa també ha plantejat que els vots es puguin rebre i conservar separats, sense incorporar-los a l’escrutini fins a completar les verificacions.
Què passa amb els més de 163.000 espanyols que ja tenen suspès el vot
La decisió sobre els fills dels nacionalitzats s’ha de distingir de les mesures cautelars que el Tribunal Suprem ja ha adoptat respecte als seus progenitors.
El passat 12 d’octubre, l’Alt Tribunal va confirmar la suspensió dels efectes electorals de determinades inscripcions en el CERA fetes a l’empara de la “llei de néts”, en considerar necessari comprovar que complien els requisits exigits per accedir a la nacionalitat mitjançant aquesta via.
El Govern va lliurar posteriorment una relació de 163.355 persones afectades per la mesura, de les quals els consolats havien certificat inicialment que 901 complien els requisits documentals exigits pel tribunal per quedar exemptes de la suspensió.
La decisió judicial estableix que poden conservar el dret al vot aquells ciutadans que acreditin documentalment ser descendents d’espanyols que van patir exili en les circumstàncies previstes per la Llei de Memòria Democràtica, sense recórrer només a la presumpció d’exili recollida en la instrucció administrativa de 2022.
És important assenyalar que la suspensió afecta els efectes electorals de determinades inscripcions i no suposa la retirada automàtica de la nacionalitat espanyola. Les persones afectades continuen essent ciutadanes espanyoles, encara que la seva participació en les eleccions queda condicionada per les mesures cautelars i les excepcions establertes judicialment.
Els nacionalitzats per la "llei de néts" que viuen a Espanya mantenen el vot
El Tribunal Suprem també ha rebutjat ampliar les restriccions als ciutadans nacionalitzats mitjançant la Llei de Memòria Democràtica que actualment resideixen a Espanya i estan inscrits al Cens Electoral de Residents (CER), així com als seus fills.
En aquest supòsit, els magistrats consideren que la petició queda fora de l’objecte del procediment judicial, centrat en les inscripcions del cens d’espanyols residents a l’estranger.
La diferència és rellevant perquè dos ciutadans que van obtenir la nacionalitat mitjançant una via similar poden trobar-se en situacions electorals diferents segons la seva inscripció censal. Mentre que determinats residents a l’estranger estan afectats per la suspensió cautelar, qui figuren al cens de residents a Espanya no queden inclosos en aquesta mateixa mesura.
Davant aquesta decisió, Iustitia Europa també ha acudit la Junta Electoral Central per sol·licitar que s’examini la situació de les inscripcions corresponents als nacionalitzats residents en territori espanyol.
Què és la "llei de néts" i per què ha arribat al Tribunal Suprem
La denominada "llei de néts" forma part de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, i estableix mecanismes perquè determinats descendents d’espanyols puguin accedir a la nacionalitat d’origen.
Entre els seus beneficiaris hi ha fills i néts d’espanyols que van perdre o van renunciar a la seva nacionalitat com a conseqüència de l’exili. La legislació també contempla altres supòsits relacionats amb la transmissió de la nacionalitat a descendents de persones que van poder recuperar-la mitjançant les normes de memòria històrica.
El conflicte judicial va sorgir per la interpretació i aplicació d’aquestes disposicions, especialment després que una instrucció del Ministeri de Justícia establís una presumpció d’exili per a qui va abandonar Espanya entre 1936 i 1955.
Vox i Iustitia Europa van qüestionar davant la Justícia les conseqüències electorals d’aquesta interpretació, en considerar que podia permetre la incorporació al cens exterior de persones sense la documentació individual necessària per acreditar determinats requisits.
Per la seva banda, el Govern defensa la legalitat de les nacionalitzacions i sosté que el reconeixement de la nacionalitat espanyola ha d’anar acompanyat de l’exercici dels drets corresponents, inclòs el sufragi, llevat que hi hagi una causa legal que en permeti la limitació.
El debat roman obert a poques setmanes de les eleccions generals del 29 de novembre, amb una suspensió cautelar ja vigent per a part dels nacionalitzats residents a l’estranger i un procediment addicional sobre la situació electoral dels seus fills. La resolució definitiva sobre aquesta ampliació serà determinant per conèixer si les restriccions afecten nous col·lectius abans de la votació.