El PSOE busca una número dos per acompanyar a Sánchez a Madrid davant les reticències d'Aagesen

La confecció de les llistes per a les eleccions generals del 29 de novembre deixa una de les principals incògnites socialistes a Madrid: qui ocuparà el número dos darrere de Pedro Sánchez. Sara Aagesen era un dels noms millor situats, però la ministra, independent i sense carnet del PSOE, mostra resistències a incorporar-se a la candidatura. Félix Bolaños apunta a repetir com a número tres, mentre Óscar López deixarà el seu lloc per centrar-se en les autonòmiques madrilenyes de maig.

6 minuts

EuropaPress 7174878 presidente gobierno pedro sanchez vicepresidenta tercera ministra

EuropaPress 7174878 presidente gobierno pedro sanchez vicepresidenta tercera ministra

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

El PSOE accelera la confecció de les seves candidatures per a les eleccions generals del 29 de novembre i un dels principals problemes que encara ha de resoldre Ferraz es troba a Madrid. Pedro Sánchez tornarà a encapçalar la llista per la circumscripció, però continua sense estar clar qui ocuparà el segon lloc, una posició que el 2023 va correspondre a Teresa Ribera, avui vicepresidenta executiva de la Comissió Europea i responsable de Competència. La direcció socialista busca ara una dona amb pes polític i capacitat electoral per acompanyar el president del Govern.

L'opció que inicialment semblava més natural era Sara Aagesen, que va succeir a Ribera al capdavant del Ministeri per a la Transició Ecològica. No obstant això, la ministra manté reticències a concórrer a les llistes. Aagesen és independent, no milita al PSOE i la seva incorporació a la candidatura suposaria fer un pas cap a una implicació partidista que fins ara ha evitat. A Ferraz coneixen aquestes reserves i busquen alternatives per completar la part alta d'una llista madrilenya especialment important per a Sánchez.

Aagesen dubta i Bolaños apunta a repetir com a número tres

La situació recorda el que va ocórrer amb Nadia Calviño el 2023. Llavors vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Calviño va rebutjar incorporar-se a la candidatura socialista per Madrid malgrat que el seu nom havia circulat com a possible número dos de Sánchez. El president va acabar recorrent a Ribera i Calviño va romandre al Govern després de les eleccions.

El escenari es repeteix ara amb Aagesen. Si finalment manté la seva negativa, Ferraz haurà de trobar un altre perfil femení per ocupar una posició amb forta càrrega simbòlica i política. El que es dóna pràcticament per fet és que Félix Bolaños repetirà com a número tres per Madrid, mantenint-se així entre els noms de màxima confiança del secretari general socialista.

També hi haurà moviments més avall. Óscar López, ministre per a la Transformació Digital, no repetirà en el número vuit que va ocupar el 2023. La seva decisió respon a la següent cita electoral: pretén concentrar-se a encapçalar la candidatura del PSOE a la Comunitat de Madrid en les eleccions autonòmiques de maig, on s'enfrontarà a Isabel Díaz Ayuso. Madrid elegirà a més 38 diputats en aquestes generals, un més que el 2023, després de guanyar l'escó que perd Cádiz per l'evolució del cens.

Óscar López mira a Ayuso i Morant deixa lliure València

López no serà l'únic ministre que renunciï a presentar-se al Congrés per centrar-se en unes autonòmiques. Diana Morant, ministra de Ciència i secretària general del PSPV-PSOE, tampoc repetirà com a cap de llista per València perquè la seva prioritat serà disputar la Presidència de la Generalitat al maig. El mateix passa amb Àngel Víctor Torres, ministre de Política Territorial, que ha confirmat que no concorrerà al Congrés per Las Palmas perquè vol tornar a liderar els socialistes canaris en les autonòmiques de 2027.

En València, la renovació serà especialment profunda. Morant va encapçalar la candidatura de 2023 acompanyada per José Luis Ábalos, però cap dels dos estarà ara en aquesta papereta. La incògnita sobre qui ocuparia els dos primers llocs sembla ja resolta: Rebeca Torró, secretària d'Organització del PSOE, encapçalarà la llista i el ministre d'Hisenda, Arcadi España, ocuparà el número dos, segons les últimes informacions conegudes.

El canvi reflecteix també la nova estructura de Ferraz després de la remodelació de la direcció socialista. Torró s'ha convertit en una de les dirigents amb més responsabilitat dins del partit i la candidatura valenciana serà un dels principals aparadors d'aquesta nova etapa.

Adriana Lastra torna al Congrés

Un altre dels moviments més significatius serà el retorn de Adriana Lastra a la política parlamentària nacional. La Federació Socialista Asturiana ha decidit que l'exvicesecretària general del PSOE i fins ara delegada del Govern a Astúries encapçali la candidatura al Congrés pel Principat. La seva designació va ser acordada per la direcció asturiana a proposta d'Adrián Barbón i amb l'aval de Ferraz; la resta de la llista es completarà mitjançant el procés intern previst per la federació.

Lastra va ser durant anys una de les dirigents més properes a Sánchez i va desempenyar un paper central en la reconstrucció del PSOE després de les primàries de 2017. El seu retorn al Congrés suposa recuperar per la primera línia nacional una figura històrica del anomenat "sanchisme" després de diversos anys centrada en la política asturiana.

Ferraz també ha de trobar acomodatge per a altres dirigents de l'actual organització federal. Borja Cabezón apareix entre els noms que podrien incorporar-se a la candidatura madrilenya, mentre Anabel Mateos està cridada a encapçalar la llista per Almeria, la qual cosa obligaria a recol·locar a Antonio Hernando, cap de cartell per aquesta província el 2023.

Sevilla busca substitut per a María Jesús Montero

Una altra de les grans places encara obertes és Sevilla. María Jesús Montero va encapçalar la candidatura socialista en les anteriors generals, però ara està centrada en la política andalusa després d'assumir el lideratge del PSOE-A i no repetirà com a número u al Congrés. Actualment és diputada autonòmica i senadora per designació del Parlament andalús.

Un dels noms amb més possibilitats per substituir-la és Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vicepresident primer del Congrés i dirigent històric del socialisme sevillà. També han circulat altres possibilitats, com l'eurodiputada Lina Gálvez o la diputada Carmen Castilla, tot i que Gómez de Celis parteix com un dels perfils millor col·locats.

La sortida de Montero se suma a la d'altres ministres que reservan les seves forces per a la pròxima batalla autonòmica. El resultat serà una renovació apreciable d'unes llistes que el 2023 estaven fortament lligades a la composició del Govern de coalició.

Carlos Cuerpo, l'excepció entre els independents

El cas de Carlos Cuerpo planteja una situació distinta a la d'Aagesen. El ministre, que tampoc milita en el PSOE, sí estaria disposat a incorporar-se a una candidatura. El seu possible destí seria Extremadura, la seva comunitat d'origen, on Ferraz vol reforçar un territori que considera prioritari després del deteriorament electoral patit pels socialistes en les últimes autonòmiques.

El 2023, Extremadura va ser juntament amb Catalunya una de les poques comunitats en què el PSOE va aconseguir imposar-se en totes les seves províncies en les generals. Des de llavors, tanmateix, el panorama polític regional ha canviat i el partit busca perfils que puguin enfortir les seves candidatures de Badajoz i Cáceres.

Milagros Tolón torna a moure fitxa a Toledo

En Castilla-La Mancha també es prepara una candidatura amb noms de pes. L'agrupació socialista de Toledo capital ha proposat per unanimitat a l'actual ministra d'Educació, Milagros Tolón, per encapçalar la llista per la província. La proposta encara ha de superar el procés intern del partit, i des de la direcció regional han recordat que correspon als diferents òrgans aprovar la candidatura definitiva.

El precedent de 2023 explica la cautela. Llavors hi va haver tensions entre Ferraz i la federació d'Emiliano García-Page per la posició de Tolón i Sergio Gutiérrez en la candidatura. La direcció federal va acabar modificant la llista inicialment plantejada des del territori, un exemple del marge del qual disposa Ferraz per intervenir en les candidatures abans de la seva aprovació definitiva.

Les llistes definitives, a mitjans d'octubre

El calendari obliga al PSOE a resoldre ràpidament totes aquestes incògnites. Les agrupacions locals treballen durant aquests dies en les seves propostes i els òrgans provincials i autonòmics hauran de remetre posteriorment les candidatures a la direcció federal. El Comitè Federal aprovarà les llistes definitives el 17 d'octubre, mentre el termini legal per registrar-les davant les juntes electorals estarà obert entre el 21 i el 26 d'octubre.

Fins aleshores, Ferraz conserva capacitat per introduir canvis i equilibrar les llistes per territoris, gènere i pes polític. Madrid serà una de les últimes peces més rellevants per encaixar. Sánchez encapçalarà la candidatura i Bolaños té pràcticament assegurada la seva continuïtat en el número tres, però el lloc immediatament darrere del president continua obert davant les reserves de Sara Aagesen.

La decisió tindrà a més una lectura més àmplia que la purament electoral. El número dos per Madrid sol servir al secretari general per assenyalar a un dels perfils amb major projecció dins del seu projecte. El 2023 va ser Teresa Ribera. Per al 29-N, el PSOE encara busca qui ocupi aquest espai.