La polèmica pel àtic de Chamberí ha traspassat les fronteres espanyoles. The Telegraph dedica aquest diumenge un article a Isabel Díaz Ayuso sota un titular especialment contundent: presenta la presidenta de la Comunitat de Madrid com la "Thatcher de Madrid" i sosté que el cas de l'immoble ha provocat una "caiguda en desgràcia" d'una dirigent a la qual descriu com una de les grans figures del conservadurisme espanyol. Es tracta de la interpretació política del diari britànic, no d'un fet objectiu sobre l'evolució electoral d'Ayuso, que continua governant Madrid amb majoria absoluta. Article de The Telegraph
El diari repassa com Ayuso va construir durant els darrers anys una imatge política basada en la confrontació amb Pedro Sánchez, les rebaixes fiscals, la defensa de la llibertat econòmica i la seva oposició a bona part de les restriccions aplicades durant la pandèmia. D'aquí la comparació amb Margaret Thatcher, una figura per la qual la presidenta madrilenya ha mostrat admiració. No obstant això, The Telegraph considera que la compra per una empresa pública d'un àtic de luxe a Chamberí ha introduït un element especialment incòmode per a aquest relat: el debat sobre si una operació pagada amb diners públics podia acabar beneficiant directa o indirectament la pròpia presidenta.
Un àtic de 6,3 milions que encara busca comprador
L'origen de la controvèrsia està en l'adquisició realitzada a l'abril per Planifica Madrid, empresa pública dependent de la Comunitat. L'immoble, situat al passeig del General Martínez Campos, va costar al voltant de 6,3 milions d'euros i posteriorment es va projectar el seu lloguer a l'Administració regional per 3.000 euros mensuals durant deu anys, amb un període inicial de 15 mesos sense pagar renda. La documentació publicada posteriorment pel Govern regional definia entre els seus possibles usos el de "allotjament ocasional" per a autoritats i contemplava una zona de treball i una altra de descans.
La Comunitat va defensar inicialment que l'immoble podia servir com a espai temporal davant les necessitats derivades de les obres previstes a la Real Casa de Correus. Després va explicar que es tractava d'un immoble institucional disponible per a diferents conselleries i per a situacions extraordinàries. Un informe intern va assenyalar, no obstant això, que no s'havia justificat suficientment la necessitat d'adquirir-lo ni la idoneïtat i el cost de l'operació, tot i que aquestes observacions no van paralitzar l'expedient.
Ayuso ha rebutjat reiteradament que volgués utilitzar-lo com a residència personal. "Mai" volgué comprar-se un habitatge amb diners públics, ha assegurat, i ha definit la polèmica com una "memez" i part d'una "persecució" contra ella. També ha defensat que cercava pel seu compte un habitatge privat i que es paga personalment les seves despeses.
The Telegraph posa el focus en el desgast entre els joves
El diari britànic centra una part important de la seva informació en el possible impacte polític del cas, especialment entre els votants joves afectats per les dificultats per accedir a un habitatge a Madrid. Per il·lustrar-ho recull testimonis de joves madrilenys crítics amb l'operació i fins i tot d'un futur votant que assegura que optarà per Vox en lloc del PP. Són testimonis individuals seleccionats pel mitjà i no permeten per si mateixos mesurar un canvi general en l'electorat madrileny.
The Telegraph recull també la valoració del politòleg Pablo Simón, professor de la Universitat Carlos III, qui considera que la controvèrsia ha restat part de l'atractiu polític que acompanyava a Ayuso i que les explicacions ofertes fins ara no han aconseguit tancar l'assumpte. L'anàlisi del diari vincula aquest potencial desgast amb les eleccions autonòmiques previstes per a 2027, però no existeixen encara resultats electorals que permetin determinar quin serà l'efecte final del cas.
L'enfocament resulta significatiu perquè procedeix d'una capçalera britànica identificada tradicionalment amb posicions conservadores i que presenta a Ayuso com una figura que fins ara havia destacat precisament per la seva capacitat per competir electoralment tant amb l'esquerra com amb Vox.
Sánchez converteix l'àtic en munició política
La polèmica també ha estat aprofitada pel president del Govern. Pedro Sánchez ha acusat públicament a Ayuso de voler disposar d'un "aticazo" pagat amb diners dels madrilenys, una acusació política que la presidenta regional rebutja. Més Madrid i PSOE han reclamat a més explicacions parlamentàries i han portat diferents aspectes de l'operació a òrgans judicials i de fiscalització.
El cas té, no obstant, un matís judicial rellevant. La Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar el 23 de setembre tres denúncies presentades per particulars directament contra Ayuso, al considerar que estaven sustentades en informacions periodístiques i no aportaven dades suficients per atribuir-li delictes de prevaricació o malversació. Aquest arxiu no equival a validar tots els aspectes de la compra: existeixen actuacions separades relacionades amb l'operació de Planifica Madrid que han seguit el seu propi recorregut judicial.
Una primera subhasta deserta i un segon intent de venda
La Comunitat va decidir desprendre's de l'immoble després de fer-se pública l'operació. La primera oferta va quedar deserta en no presentar-se compradors, per la qual cosa Planifica Madrid ho ha tornat a treure al mercat. La nova licitació estableix un preu base de 6.694.201 euros i manté obert el termini per rebre ofertes fins al 21 d'octubre.
La dificultat per vendre'l ha allargat una controvèrsia que el Govern regional volia tancar ràpidament. El conseller de Presidència, Miguel Ángel García Martín, sosté que l'immoble va ser adquirit dins de les competències ordinàries de Planifica Madrid i que pot atendre diferents necessitats institucionals. L'oposició considera, al contrari, que encara no s'ha aclarit qui va impulsar originalment la compra ni per què es va escollir concretament aquest àtic.
De "Santa Isabel" a la "Thatcher de Madrid"
L'article britànic recorda també la trajectòria política d'Ayuso des de la pandèmia, quan el seu enfrontament amb el Govern central i la seva decisió de mantenir oberta una part important de l'economia madrilenya van impulsar enormement la seva popularitat entre l'electorat conservador. El 2021 el PP madrileny va incrementar de manera notable la seva representació i en 2023 va aconseguir la majoria absoluta, cosa que va consolidar Ayuso com una de les dirigents amb més poder intern dins del seu partit.
És precisament aquesta trajectòria la que The Telegraph contraposa ara amb el cas de l'àtic. El diari utilitza expressions com "Madrid's Thatcher" i "falls from grace" per construir el relat d'una líder que hauria passat de representar una nova forma de fer política conservadora a enfrontar-se a una controvèrsia relacionada amb l'ús de recursos públics.
La valoració pertany al diari britànic. Ayuso continua presidint la Comunitat de Madrid amb majoria absoluta, nega que l'àtic estigués destinat a ella i no ha estat condemnada ni acusada judicialment per aquesta operació. El que sí ha aconseguit el cas és una cosa que el Govern regional no ha pogut evitar durant gairebé dos mesos: mantenir obert el debat sobre qui va decidir comprar un immoble de 6,3 milions, per a què s'anava a utilitzar exactament i per què va acabar posant-se en venda només unes setmanes després de sortir a la llum.