El Govern aprova la llei de violència vicària que traurà la pàtria potestat en els casos més greus

En aquest moment no existeix encara un Projecte de Llei Orgànica de mesures en matèria de violència vicària registrat a les Corts Generals. El que sí que està en marxa és l'anteprojecte elaborat pel Govern, que ja ha passat pel Consell de Ministres i per la fase d'audiència i informació pública. Per tant, el tràmit és encara prelegislatiu (Executiu), no parlamentari. A partir que el Govern el remeti al Congrés, s'activarà el procediment ordinari de projecte de llei orgànica, amb majories reforçades al Congrés per a la seva aprovació definitiva.

Situació actual: només fase d'anteprojecte a l'Executiu

Les fonts oficials identifiquen clarament que estem davant un Anteprojecte de Llei Orgànica de mesures en matèria de violència vicària, no encara davant un projecte de llei registrat al Congrés:

• 30/09/2025: el Consell de Ministres aprova l'anteprojecte, segons la referència de Moncloa. Allà es detalla que la norma defineix jurídicament la violència vicària, la tipifica com a delicte (nou article 173 bis del Codi Penal) i modifica diverses lleis (LO 1/2004, Codi Civil, LOPJ, LO de Protecció Jurídica del Menor, Llei d'Enjudiciament Civil, etc.).
• 3–24/10/2025: s'obre l'audiència i informació pública de l'anteprojecte, segons la pàgina del Ministeri d'Igualtat: audiència pública. En aquesta fase es recullen observacions de ciutadania i organitzacions.

Adicionalment, la memòria d'impacte normatiu de l'anteprojecte, accessible a través d'aquesta audiència pública, confirma que la norma encara es troba en el circuit d'informes (CCAA, FEMP, Observatori de Violència sobre la Dona, Consell General del Poder Judicial, Consell Fiscal, Consell Econòmic i Social, etc.), és a dir, dins del Govern. No s'ha produït encara la “remissió a les Corts” que transforma l'anteprojecte en projecte de llei.

En paral·lel apareix al Senat una iniciativa titulada “Minut de silenci en record de les últimes víctimes de la violència masclista i vicària”, amb identificador (15)550/000263, l'estat de la qual figura com a “Conclòs” i la fitxa pot consultar-se a la web del Senat: fitxa d'iniciativa. Tanmateix, es tracta d'un gest institucional simbòlic, no del tràmit de la llei de violència vicària, per la qual cosa és aliè a la qüestió legislativa de fons.

Conclusió: a dia d'avui, el que el Govern denomina “Projecte de Llei Orgànica de mesures en matèria de violència vicària” no ha entrat encara al Congrés com a projecte de llei. Per tant, estrictament no està en cap fase del tràmit parlamentari.

Pròxims passos fins a l'inici del tràmit parlamentari

Abans que el Congrés pugui actuar, han de completar-se a l'Executiu:

• Tancament de l'audiència pública i anàlisi d'al·legacions (termini ja finalitzat el 24/10/2025).
• Emissió de tots els informes preceptius (CCAA, òrgans consultius, òrgans tècnics del Govern, CGPJ, Consell Fiscal, etc., que la pròpia memòria enumera).
• Aprovació del text definitiu com a Projecte de Llei Orgànica pel Consell de Ministres.
• Remissió formal del projecte al Congrés dels Diputats i publicació al BOCG.

Només en aquest moment es podrà parlar d'una fase parlamentària pròpiament dita.

Tràmit parlamentari estàndard que seguirà quan arribi al Congrés

Un cop remès al Congrés, el procediment serà l'ordinari per a un projecte de llei orgànica en matèria penal i de protecció davant la violència de gènere:

• Admissió a tràmit i obertura d'esmenes: la Mesa del Congrés qualifica el projecte i s'obre termini d'esmenes a la totalitat i a l'articulat.
• Debat de totalitat en Ple: el Ple decideix si retorna el text al Govern (si prospera una esmena de devolució) o si continua el tràmit.
• Ponència i Comissió: a la comissió competent es nomena una ponència, que elabora un informe; la comissió aprova un dictamen sobre el projecte.
• Ple del Congrés: el dictamen es debat i vota al Ple. En ser llei orgànica, s'exigeix majoria absoluta en una votació final de conjunt per a la seva aprovació.
• Senat: el text passa al Senat, on pot ser aprovat, esmenat o vetat. Si hi ha veto, el Congrés l'ha de desfer per majoria absoluta (o per majoria simple si transcorren dos mesos); si hi ha esmenes, el Congrés les accepta o rebutja per majoria simple.
• Sanció i publicació: després de l'aprovació definitiva, la llei es sanciona i promulga pel Rei i es publica al BOE, entrant en vigor a la data que s'estableixi.

En suma, el gran esdeveniment pendent ara no és intern del Parlament, sinó previ: la remissió del projecte de llei a les Corts Generals. Fins que això no passi, no es pot situar la iniciativa en cap de les fases clàssiques (ponència, comissió, ple, Senat, etc.) del tràmit parlamentari.

El Ministeri d'Igualtat exerceix, a través de la Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere i molt especialment de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere i de l'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona, un conjunt de competències legals que abasten la prevenció, la protecció, la coordinació institucional, el finançament i l'anàlisi de la violència de gènere. Aquestes funcions es recolzen sobretot en la Llei Orgànica 1/2004, en normes de desenvolupament del Pacte d'Estat contra la violència de gènere, en la Llei 1/2021 i en disposicions sectorials i pressupostàries recents. A partir d'aquestes normes es pot sintetitzar un bloc clar de responsabilitats en prevenció, atenció a víctimes, coordinació interadministrativa, estudis i estadístiques, sensibilització, gestió de fons i planificació estratègica. A continuació es detallen els principals blocs competencials.

Marc normatiu bàsic i òrgans especialitzats

La Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere crea la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona (avui Delegació del Govern contra la Violència de Gènere) i l'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona. Segons el propi preàmbul, a la Delegació li correspon proposar la política del Govern en relació amb la violència sobre la dona i coordinar i impulsar totes les actuacions en aquesta matèria, i a l'Observatori actuar com a centre d'anàlisi de la situació i evolució de la violència i d'assessorament al Delegat. Posteriorment, el Reial Decret 752/2022 concreta funcions, règim de funcionament i composició de l'Observatori, reforçant el seu paper com a òrgan tècnic de referència adscrit a l'àmbit d'igualtat.

Prevenció, sensibilització i formació

En l'eix preventiu, la LO 1/2004 configura un enfocament integral amb mesures en els àmbits educatiu, sanitari, social i de mitjans de comunicació. Sobre aquesta base, el Ministeri d'Igualtat desplega programes específics de prevenció i investigació mitjançant la concessió de subvencions: la Ordre IGD/239/2022 fixa les bases per a ajudes a programes i projectes de conscienciació, prevenció i investigació de les diferents formes de violència contra les dones, i la Ordre IGD/1220/2024 regula premis de la Delegació del Govern a tesis doctorals sobre violència contra les dones, fomentant la generació de coneixement. En l'àmbit laboral i de l'Administració General de l'Estat, el Ministeri impulsa la igualtat i la prevenció de l'assetjament a través de normes com el Reial Decret 247/2024 (protocol contra l'assetjament sexual i per raó de sexe a l'AGE) i el desenvolupament de plans d'igualtat i unitats d'igualtat recollits, entre altres, en el Reial Decret 259/2019 i en normes d'igualtat retributiva com el Reial Decret 902/2020 i el Reial Decret 901/2020.

Atenció, protecció i reparació de les víctimes

La LO 1/2004 garanteix drets d'informació, assistència jurídica gratuïta, protecció social i suport econòmic, i habilita la creació de recursos específics. Sobre aquesta base, Igualtat gestiona i finança serveis clau com:

• El servei de teleassistència mòbil per a víctimes de violència contra les dones (ATENPRO), la finançament estatal del qual a través de la FEMP es regula en el Reial Decret 668/2025.
• Programes de suport a dones i nenes víctimes de tracta amb finalitats d'explotació sexual, regulats en l'Ordre IGD/183/2024.
• Actuacions de prevenció integral dirigides a nenes, nens i adolescents víctimes de violència de gènere, canalitzades mitjançant subvenció directa a la Fundació ANAR conforme al Reial Decret 671/2022.

La Llei 1/2021 introdueix a més mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes, reforçant el marc d'actuació estatal. La Resolució de 2 de desembre de 2021, que publica un acord de la Conferència Sectorial d'Igualtat sobre acreditació de situacions de violència de gènere, també situa el Ministeri com a actor central en la definició de criteris de reconeixement de la condició de víctima per accedir a drets i recursos.

Coordinació institucional i planificació estratègica

La LO 1/2004 i el Pacte d'Estat contra la violència de gènere obliguen a una acció coordinada de totes les administracions. El Reial Decret-llei 9/2018 i el seu desenvolupament mitjançant el Reial Decret 1023/2020, modificat pel Reial Decret 503/2022, atribueixen a Igualtat l'actualització de quanties, criteris i procediments de distribució de les transferències a entitats locals per al desenvolupament de noves o ampliades competències vinculades al Pacte d'Estat, configurant un paper coordinador i financer clau. El Ministeri impulsa a més la planificació mitjançant instruments com el Catàleg de Mesures Urgents del Pla de Millora i Modernització contra la Violència de Gènere, aprovat per Acord de Consell de Ministres publicat a la Resolució de 28 de juliol de 2021.

Estudis, dades i estadístiques

L'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona, creat per la LO 1/2004 i desenvolupat pel Reial Decret 752/2022, és el principal instrument del Ministeri per recopilar, analitzar i difondre dades, estudis i estadístiques sobre violència contra les dones, assessorant la Delegació del Govern en l'elaboració de propostes. El compromís estadístic es reforça amb la inclusió d'operacions relacionades en el Pla Estadístic Nacional 2025‑2028, aprovat pel Reial Decret 1225/2024. A més, l'Ordre IGD/1220/2024 fomenta la investigació universitària mitjançant premis a tesis doctorals, incorporant nou coneixement al disseny de polítiques públiques.

Gestió de fons i marc econòmic

Bona part de les competències del Ministeri d'Igualtat en violència de gènere es vinculen a la gestió de fons estatals, en particular els associats al Pacte d'Estat i a programes específics. A aquest respecte, a més del citat Reial Decret 1023/2020, cal mencionar normes pressupostàries com la Llei 11/2020, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2021, que ha donat cobertura financera a moltes d'aquestes línies, així com l'Ordre IGD/761/2024, que fixa límits de despesa i delegació de competències en el propi departament. El disseny de subvencions directes (per exemple, a la FEMP via Reial Decret 668/2025) o en concurrència competitiva (com la Ordre IGD/239/2022) és una funció central de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere.

Relació amb altres marcs legals d'igualtat i violències

Les competències del Ministeri d'Igualtat en violència de gènere s'entrellacen amb altres normes d'igualtat i de lluita contra violències sobre les dones, com la Llei Orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, que amplia l'enfocament cap a les violències sexuals, o resolucions i plans com el IV Pla d'igualtat de gènere a l'AGE publicat per la Resolució de 20 d'octubre de 2025. En conjunt, la legislació situa el Ministeri d'Igualtat com el departament de referència per dissenyar, coordinar, finançar i avaluar les polítiques públiques de prevenció i lluita contra la violència de gènere a Espanya.

Altres normes i resolucions citades, que conformen el context general d'igualtat de gènere, organització departamental i actuacions sectorials relacionades, inclouen: correcció d'errors de la LO 1/2004, diverses qüestions de constitucionalitat vinculades a aquesta llei com la n.º 2083‑2007, la n.º 1220‑2007 o la n.º 9804‑2006; disposicions sobre reestructuració ministerial com el Reial Decret 829/2023 i el Reial Decret 311/2021; normes d'organització interna d'Igualtat com l'Ordre IGD/319/2021 o l'Ordre IGD/665/2022; la creació d'òrgans consultius i de coordinació social i de gènere (per exemple, la Resolució de 9 de gener de 2026 i l'Ordre ISM/494/2024); així com altres disposicions d'igualtat i funció pública com la Resolució de 16 de novembre de 2018, l'Ordre TMS/412/2019, la correcció del RD 259/2019, la resolució sobre el pla d'igualtat d'Etralux, la modificació del RD 595/2018 i els documents jurisprudencials i d'ajust normatiu com la Sentència 92/2024 o la correcció d'errors del Reial Decret-llei 5/2023. També formen part de l'entorn institucional resolucions de planificació social com la Resolució de 27 de febrer de 2026 o disposicions sobre qualificacions professionals com l'Ordre EFP/63/2021.

Segons les fonts oficials consultades, no s'ha pogut localitzar en el propi text del Codi Civil, a través dels extractes disponibles, l'articulat concret que regula la privació o retirada de la pàtria potestat, per la qual cosa no és possible detallar amb rigor quins són els requisits materials i processals que ha d'apreciar un jutge en un procediment civil. Sí que s'ha identificat el marc normatiu general (Codi Civil de 1889 i les seves reformes, especialment en matèria de filiació, pàtria potestat i protecció de la infància), però sense accés al tenor literal dels preceptes aplicables. En aquestes condicions, qualsevol intent de descriure supòsits, criteris de valoració o exigències probatòries seria necessàriament incomplet i podria resultar inexacte. El prudent és remetre's al text vigent del Codi Civil al Butlletí Oficial de l'Estat i a la jurisprudència que l'interpreta.

1. Marc normatiu identificat

El règim de la pàtria potestat i les seves eventuals limitacions o privacions s'insereix en el Codi Civil de 24 de juliol de 1889, el text oficial del qual pot consultar-se al BOE mitjançant aquest enllaç al Codi Civil. Al llarg del temps, aquest text ha estat reformat en profunditat, especialment en relació amb filiació, pàtria potestat, tutela i protecció de menors.

Entre les principals lleis de reforma del Codi Civil que es mencionen a les fonts hi ha:

• Llei 11/1981, de 13 de maig, de modificació del Codi Civil en matèria de filiació, pàtria potestat i règim econòmic del matrimoni: text de la Llei 11/1981.
• Llei 30/1981, de 7 de juliol, que modifica la regulació del matrimoni i el procediment en nul·litat, separació i divorci: Llei 30/1981.
• Llei 13/1983, de 24 d'octubre, de reforma del Codi Civil en matèria de tutela: Llei 13/1983.
• Llei 11/1990, de 15 d'octubre, sobre reforma del Codi Civil en aplicació del principi de no discriminació per raó de sexe: Llei 11/1990.
• Llei 8/2021, de 2 de juny, que reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat, afectant també el Codi Civil: Llei 8/2021.

En l'àmbit conex de protecció de la infància i violència, resulten a més rellevants:

• Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència: LO 8/2021.
• Estatut de la víctima del delicte (Llei 4/2015, de 27 d'abril): Llei 4/2015.
• Codi Penal (LO 10/1995 i reformes posteriors), on també apareixen mesures penals que poden incidir en la pàtria potestat: Codi Penal.

2. Principals resolucions constitucionals relacionades

Tot i que no detallen els requisits de privació de la pàtria potestat, diverses sentències del Tribunal Constitucional es refereixen al marc civil i a la protecció de menors i família, entre altres:

• STC 106/2022, de 13 de setembre, sobre la reforma del Codi Civil per la Llei 8/2021 (arts. 94 i 156 CC), que incideix en visites i assistència psicològica en contextos de violència: STC 106/2022.
• STC 98/2022, relativa a l'art. 92.7 CC (custòdia en contextos de violència): STC 98/2022.
• STC 185/2012, sobre l'antic art. 92.8 CC (custòdia compartida): STC 185/2012.

Aquestes resolucions il·lustren la importància de l'interès superior del menor, la protecció davant la violència i la necessitat de control judicial, tot i que les fonts no recullen de forma expressa com es connecten amb la privació de la pàtria potestat en l'articulat concret del Codi Civil.

3. Limitacions de la informació disponible

En la cerca directa dins del text del Codi Civil (Reial Decret de 24 de juliol de 1889) a través dels extractes accessibles no s'han trobat coincidències expresses per a expressions com “privació de la pàtria potestat” o “suspensió de la pàtria potestat”. La pròpia traça indica “No matches found” en cercar aquests termes en els fragments consultats.

Això implica que, amb la informació disponible, no es pot reproduir ni sintetitzar amb seguretat:

• Els articles concrets (número i redacció vigent) que regulen la privació o suspensió de la pàtria potestat.
• Els supòsits taxats o genèrics que permeten al jutge acordar aquesta mesura en procediments civils.
• Els criteris d'apreciació (grau d'incompliment de deures parentals, necessitat de conducta culpable, etc.) més enllà de referències generals en altres normes i resolucions.

4. Conseqüències pràctiques per respondre a la teva pregunta

Atès que les fonts no proporcionen el text dels preceptes clau, no seria rigorós afirmar, per exemple, quin tipus d'incompliments, en quina intensitat o amb quines exigències probatòries permeten al jutge acordar la retirada de la pàtria potestat ni si la mesura ha de ser total, parcial, temporal o com s'articula la seva eventual rehabilitació.

Per això, la resposta tècnicament segura és que:

• La regulació es conté en el Codi Civil de 1889, en la seva redacció vigent després de reformes com la Llei 11/1981 i la Llei 8/2021.
• Cal consultar el text oficial consolidat del Codi Civil al BOE (Codi Civil al BOE) per conèixer el contingut precís dels articles sobre pàtria potestat i la seva privació.
• La interpretació d'aquests preceptes es complementa amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i, si escau, amb la doctrina constitucional sobre protecció de la infància i la família.

No es disposa de més informació a les fonts consultades que permeti detallar de forma fiable els requisits concrets que ha d'apreciar un jutge per acordar la retirada de la pàtria potestat en procediments civils.