La Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE), mitjançant el seu Grup de Treball de determinants de la Salut, ha difós un document de posicionament en què alerta que les dificultats per accedir a un habitatge i conservar-lo repercuteixen directament en el benestar i poden intensificar les desigualtats socials. Per això, sosté que el debat sobre l'habitatge constitueix també una "crisi de salut pública".
En el context de les mobilitzacions ciutadanes en defensa del dret a l'habitatge, aquesta societat científica subratlla que garantir una llar adequada, estable, segura i assequible ha de situar-se com una prioritat de salut pública. "Disposar d'un habitatge estable proporciona a les persones seguretat, privadesa i arrelament", afirma en el document.
En sentit contrari, adverteix que la inseguretat residencial, incloent els processos o amenaces d'execució hipotecària, comporta importants efectes negatius sobre la salut i el benestar. Assenyala que qui travessa aquestes circumstàncies presenta pitjors indicadors de salut mental, amb un major risc de suïcidi, així com pitjor salut física, impactes que poden estendre's a nens i adolescents.
Els especialistes incideixen en els riscos derivats de la pressió econòmica per afrontar el pagament del lloguer o la hipoteca, una càrrega que pot obligar els llars a retallar la despesa en alimentació, calefacció, subministraments o medicaments. En aquest sentit, apunten que dedicar una proporció elevada dels ingressos a l'habitatge, o viure amb la por constant de perdre'l, actua com un factor d'estrès crònic.
Aquestes situacions, afegeixen, poden desembocar en exclusió residencial i sinhogarisme. Les persones sense llar suporten una alta càrrega de problemes de salut, major mortalitat prematura i múltiples barreres per accedir i mantenir una atenció sanitària continuada.
Igualment, recorden que existeix àmplia evidència sobre la relació entre les condicions de l'habitatge i la salut. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les temperatures extremes dins de la llar, el sobrepoblament i les humitats s'associen amb un augment de malalties respiratòries i cardiovasculars, lesions i problemes de salut mental.
TURISTIFICACIÓ, GENTRIFICACIÓ I XARXES VEïnALS
La SEE també posa el focus en les conseqüències de la turistificació i la gentrificació, que desplacen la població resident, transformen el comerç de proximitat i debiliten les xarxes veïnals.
Segons detalla la societat científica, la ruptura d'aquests vincles pot disminuir el suport social i el sentiment de pertinença, alhora que afavoreix l'aïllament, la solitud no desitjada i el desarrelament.
Per altra banda, els epidemiòlegs adverteixen que l'escassetat d'habitatge assequible pot entorpir la disponibilitat de professionals necessaris per sostenir els serveis públics essencials. En particular, assenyalen que aquesta situació pot convertir-se en un obstacle per atraure i retenir professionals sanitaris i docents, entre altres perfils clau.
Davant aquest escenari, la SEE defensa que l'accés a una vivenda digna és "fonamental" per protegir i promoure la salut de la població i precisa que "aquest accés no pot limitar-se a disposar d'un sostre", sinó que ha d'incloure les condicions necessàries per desenvolupar un projecte de vida "sense que el cost de la llar comprometi l'alimentació, els subministraments bàsics o la cura de la salut".
"Invertir en habitatge és invertir en salut, en barris saludables, comunitats cohesionades i en una societat amb menys desigualtats en salut. Garantir el dret a l'habitatge és també garantir les condicions necessàries perquè el dret a la salut pugui fer-se efectiu", conclou la societat científica.