La Fundació NeNe insisteix en la necessitat que les mares i els pares participin de forma activa, primerenca i continuada en l’atenció dels nadons nascuts de forma prematura, amb l’objectiu de afavorir la seva maduració cerebral i un neurodesenvolupament adequat.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Prematuritat, l’entitat remarca que aquesta implicació resulta especialment decisiva en els nounats amb una edat gestacional molt baixa, ja que el procés de formació i organització del seu cervell, interromput bruscament pel part, ha de continuar fora de l’úter matern.
"Durant aquest període, les unitats de cures intensives neonatals (UCIN) proporcionen els tractaments i la vigilància clínica necessaris per a la supervivència, però també han de procurar un ambient que respecti les necessitats d’un organisme encara immadur", ha explicat el president de la Fundació NeNe, Juan Arnáez.
"L’atenció mèdica i els avenços tecnològics, tot i que són imprescindibles, no són suficients per si sols per oferir les millors perspectives de desenvolupament. La recerca científica ha posat de manifest que la interacció amb els progenitors aporta experiències sensorials positives que ajuden el nadó a adaptar-se al seu entorn, modular les seves respostes a l’estrès i afavorir la seva maduració cerebral i el neurodesenvolupament", ha afegit l’expert.
Per això, NeNe proposa un canvi profund en la manera d’entendre l’assistència neonatal: "Les mares i els pares han de deixar d’ocupar un lloc secundari a les unitats neonatals per assumir plenament el seu protagonisme com a cuidadors principals constants i efectius dels seus fills i filles nascuts prematurament. La seva intervenció ha de començar com més aviat millor, s’ha de mantenir al llarg de l’ingrés i ha de comptar amb el suport i el compromís dels professionals sanitaris", subratlla la vicepresidenta de la Fundació, Nuria Herranz.
El mètode cangur com a eina de neuroprotecció
Entre les intervencions amb més impacte positiu, els especialistes destaquen el contacte pell amb pell, conegut també com a mètode cangur. En aquesta pràctica, el nadó es col·loca en contacte directe amb la pell de la seva mare o pare, rebent estímuls sensorials familiars com l’olor, el batec cardíac i la calor corporal dels seus progenitors, que li aporten seguretat, estabilitat, disminueixen el seu estrès i reforcen el vincle afectiu.
"A això s’hi afegeixen altres valuoses accions quotidianes, com la contenció amb les mans, parlar-li, cantar-li o alimentar-lo amb llet materna. Totes aquestes són interaccions que ajuden a regular les seves respostes fisiològiques i emocionals i a reduir la tensió associada a l’ingrés hospitalari", apunta Arnáez.
A més, "els estudis científics relacionen el contacte pell amb pell amb millores en l’organització i el funcionament cerebral, una major qualitat del son, beneficis per al sistema immunitari i millors resultats en la lactància", recorda el president de NeNe.
La durada d’aquestes pràctiques també resulta determinant. "Les dades disponibles apunten que els seus efectes positius augmenten quan es manté durant períodes perllongats, i les recomanacions recollides en les guies clíniques situen al voltant de les sis-vuit hores diàries el temps associat als majors beneficis", destaca el neonatòleg.
Aquesta proximitat genera, a més, un benefici mutu. El nadó troba referències de seguretat en la presència constant dels seus progenitors i, al mateix temps, la seva implicació activa en els cures i en l’evolució clínica del seu fill o filla reforça la confiança de mares i pares en les seves pròpies capacitats. "Sentir-se acompanyats i reconeguts en el seu paper també contribueix a alleujar la càrrega emocional que suposa tenir un fill ingressat i facilita la construcció d’un vincle afectiu segur", apunta la vicepresidenta de NeNe.
Infermeria, clau per integrar les famílies a la UCI neonatal
Perquè aquesta participació familiar sigui real i efectiva, la Fundació NeNe considera essencial el compromís dels equips sanitaris i, de manera molt especial, de les infermeres especialistes en Pediatria. Per la seva presència continuada i el seu suport al nounat i als seus més pròxims, aquestes professionals es converteixen en un pilar bàsic per ensenyar, orientar i acompanyar els progenitors en l’assumpció progressiva de les cures del nadó.
Des d’Infermeria NeNe, les infermeres Maite Montes i la mateixa Nuria Herranz subratllen la rellevància de dissenyar itineraris d’acompanyament ajustats a les circumstàncies de cada família i al grau de maduració de cada nounat. "La formació i el suport professional permeten que les famílies aprenguin a interpretar els seus senyals, reconèixer les seves necessitats i participar amb seguretat en les diferents intervencions", explica Montes.
Per a la fundació, aquest model d’atenció centrada en la família exigeix unes condicions assistencials adequades. En Nene reclama unitats neonatals obertes que garanteixin l’accés sense restriccions dels progenitors i d’altres membres propers, com ara germans i germanes, àvies i avis.
Així mateix, defensa disposar d’espais que facilitin la permanència de la família al costat del nadó i afavoreixin el contacte físic des dels primers moments, sempre adaptat a la situació clínica de cada prematur. L’entitat també veu imprescindible reforçar les plantilles d’Infermeria i estendre la formació específica en atenció centrada en la família a tots els professionals implicats en la cura neonatal.