La Societat Espanyola d’Arteriosclerosi (SEA) ha remarcat, amb motiu del Dia Mundial de la Dieta Mediterrània, que seguir de manera més estricta aquest patró alimentari es relaciona, segons l’evidència científica disponible, amb una esperança de vida més gran i amb una disminució del risc de patir múltiples malalties cròniques.
La SEA emfatitza que el cor és l’òrgan per al qual hi ha una prova més contundent dels efectes positius de la dieta mediterrània, ja que s’ha comprovat que contribueix a reduir l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars tant en persones d’alt risc com en qui ja han patit una patologia coronària.
En aquesta línia, recorda que l’assaig multicèntric "PREDIMED" va ser el primer a constatar que un patró d’alimentació basat en la dieta mediterrània disminuïa la incidència d’episodis cardiovasculars en individus d’alt risc però sense antecedents de malaltia cardiovascular.
Aquest treball es va dur a terme amb la implicació de l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Navarra i nombrosos grups d’investigació espanyols integrats al CIBEROBN (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició).
Així mateix, l’estudi "CORDIOPREV" va evidenciar que la dieta mediterrània aconseguia una reducció superior al 25 per cent en el risc de nous esdeveniments cardiovasculars fins i tot en comparació amb una dieta baixa en greix, després de set anys d’intervenció dietètica.
La investigació va ser desenvolupada per la Unitat de Lípids i Arteriosclerosi de l’Hospital Universitari Reina Sofía i l’Institut Maimònides d’Investigació Biomèdica de Còrdova, amb la participació de més de mil pacients coronaris procedents de Còrdova.
Càncer, cervell, diabetis i salut mental
La societat científica afegeix que una millor adherència a la dieta mediterrània es vincula amb un menor risc de diversos tipus de càncer, entre ells el colorectal i el de mama, si bé el grau de certesa difereix segons la localització tumoral i bona part de la informació procedeix d’estudis observacionals.
També s’ha observat una associació amb un menor risc de deteriorament cognitiu i de demència, fet que reforça la importància d’una alimentació saludable com a part de la cura del cervell al llarg de l’envelliment.
A aquests descobriments s’hi afegeixen efectes favorables sobre el control del pes corporal i la salut metabòlica, inclosa la prevenció de la diabetis tipus 2. Paral·lelament, s’estan analitzant els seus possibles beneficis sobre els símptomes depressius i sobre la qualitat de vida.
Segons la SEA, reprendre aquest model alimentari implica donar un paper central a les verdures, les fruites, les llegums, els cereals integrals i els fruits secs. També suposa recuperar els guisats tradicionals i el sofregit, que combinen ingredients vegetals amb oli d’oliva i demostren que menjar de manera saludable pot ser alhora saborós, variat i proper.
De la mateixa manera, sosté que el peix ha d’ocupar una posició rellevant entre les fonts de proteïna animal, mentre que les llegums es consoliden com a referència de proteïna vegetal. Pel que fa a les carns, els ocells i el conill són opcions característiques d’aquesta cuina. Al seu torn, l’oli d’oliva, preferentment verge extra, actua com a eix vertebrador de la dieta mediterrània.
Finalment, un recent consens de la SEA i la Sociedad Española de Medicina subratlla que la Dieta Mediterrània va més enllà del que es serveix al plat. Així, per entendre-la i mantenir-la cal tenir en compte també com se seleccionen i s’elaboren els aliments, en quins moments es consumeixen i amb qui es comparteixen. "Aquests components socials, sovint menys visibles que els nutrients, formen part indiscutible de la seva identitat i dels seus múltiples beneficis per a la salut física i psíquica", conclou la SEA.