L'Observatori Nacional d'Agressions a Infermeres i Infermers, dependent del Consell General d'Infermeria, ha contabilitzat 3.285 atacs a aquests professionals durant 2025, més del doble dels registrats fa vuit anys, el 2017, any en què va començar a funcionar aquest organisme i es van comunicar 1.593 incidents.
Aquests dades s'han donat a conèixer en la taula "Cuidar a qui cuida: estratègies davant la violència en l'àmbit sanitari", organitzada en el marc del XLII Congrés de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial (SECA), que té lloc a Gijón (Astúries) fins a aquest divendres.
En la sessió han participat el cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Consorci Sanitari Alt Penedès i Garraf, Genís Cervantes Ortega; el secretari general del Consell General d'Infermeria, Diego Ayuso Murillo; i l'inspector Miguel Ángel Gil Ruiz, responsable de la Unitat Territorial de Seguretat Privada de la Comissaria Local de Gijón, adscrita a la Brigada de Seguretat Ciutadana.
Els ponents han advertit que les xifres oficials d'agressions a la infermeria es queden curtes respecte a la realitat, degut a que molts professionals no arriben a denunciar els fets per por, ansietat o per la tendència a assumir determinats comportaments com a quelcom habitual.
Les dades presentades indiquen que el 77 per cent dels atacs patits pel personal d'infermeria són de caràcter verbal i el 23 per cent, físics. Una part molt rellevant dels episodis es concentra als serveis d'Urgències hospitalàries, tot i que també es registren en Atenció Primària (AP) i en l'atenció al domicili.
Entre les causes que solen estar darrere d'aquestes situacions s'han citat la insatisfacció amb l'assistència rebuda, els temps d'espera, les demores en l'atenció i el desajustament entre les expectatives de pacients i familiars i les prestacions reals que pot oferir el sistema sanitari.
Durant el col·loqui s'ha remarcat la conveniència d'unificar els sistemes de notificació i de compartir dades entre administracions i entitats sanitàries, amb la finalitat de disposar d'informació sòlida que permeti localitzar els entorns amb major risc, planificar mesures preventives i analitzar el seu impacte.
CÓMO IMPACTA LA VIOLENCIA EN LOS TRABAJADORES
Un dels aspectes analitzats ha estat l'efecte de la violència sobre la salut emocional dels professionals i sobre el funcionament de les pròpies organitzacions sanitàries. En aquest marc, s'han donat a conèixer resultats preliminars d'un estudi multicèntric promogut pel Consorci Sanitari Alt Penedès i Garraf, en el qual col·laboren set grups hospitalaris públics que reuneixen al voltant de 10.000 treballadors.
A partir de la informació recollida en 489 qüestionaris, s'ha constatat que qui han patit episodis de violència presenten pitjors indicadors de benestar a la feina i un major impacte negatiu relacionat amb la seva activitat laboral. Aquests efectes s'agreugen conforme augmenta la gravetat percebuda de les agressions.
Els experts han recalcat que l'abast de les agressions no pot valorar-se únicament pel nombre de lesions físiques o de baixes laborals que generen, sinó que també han de tenir-se en compte les seqüeles psicològiques, els possibles canvis en la relació amb els pacients i la influència en la presa de decisions clíniques.
Amb la intenció d'esquivar situacions violentes, els ponents han assenyalat que alguns professionals sanitaris poden arribar a assumir demandes assistencials que no estan justificades. Igualment, han observat un augment del desig de sol·licitar trasllat de servei o de centre.
ABORDATGE DEL PROBLEMA
Davant d'aquest escenari, han insistit en la importància de tractar la violència com un problema de seguretat a la feina, de salut de les organitzacions i de qualitat assistencial, i no només com una suma de casos aïllats.
La taula ha servit per presentar diferents iniciatives dirigides a disminuir els riscos i a reforçar la capacitat de resposta de les institucions sanitàries davant de les agressions. En aquest sentit, s'ha destacat la formació dels professionals en habilitats de comunicació, gestió de conflictes i tècniques de desescalada verbal.
En aquest context, els participants han cridat a articular una actuació conjunta entre els centres sanitaris, les organitzacions professionals i les forces i cossos de seguretat, centrada en la prevenció, la implantació de protocols d'actuació i la creació de dispositius de suport a les persones afectades.
De la mateixa manera, han recalcat la rellevància de consolidar una cultura de tolerància zero davant les agressions, evitant assumir com a normals els insults, les amenaces o les coaccions, i rebutjant que formin part inherent del treball en l'àmbit sanitari.