La coordinadora de Rehabilitació Cardíaca de l'Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid i membre de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), la doctora Marta Supervía, ha advertit que "molts pacients no són derivats a rehabilitació cardíaca després d'un infart o un altre esdeveniment cardiovascular".
Segons ha explicat, la rehabilitació després d'un problema cardíac "continua infrautilitzada i encara existeixen pacients amb indicació que no arriben a accedir a aquests programes", i ha recalcat que "persistixen diferències en la disponibilitat, derivació i l'accés malgrat ser clau per recuperar funció i qualitat de vida després d'un esdeveniment cardiovascular".
Amb motiu del Dia Mundial del Cor, que se celebra el 29 de setembre, Supervía ha remarcat la necessitat de "seguir estenent aquests programes i afavorint la derivació dels pacients que puguin beneficiar-se'n", insistint que aquesta estratègia està recolzada per l'evidència científica disponible.
En aquesta línia, ha destacat que aquest any s'han difós les primeres guies de pràctica clínica de la Societat Europea de Cardiologia (ESC, per les seves sigles en anglès) centrades de manera específica en la rehabilitació cardíaca, en les quals ha intervingut com a revisora experta. Aquestes recomanacions reuneixen per primera vegada en un únic document quins pacients han de rebre rehabilitació, com estructurar els programes, quins perfils professionals han d'integrar-los i de quina manera valorar els seus resultats.
"Existeixen indicacions recolzades pel màxim nivell d'evidència", ha enfatitzat, per la qual cosa ha animat els pacients "a consultar amb els seus metges sobre aquesta opció quan pugui estar indicada". A la seva opinió, "després d'un esdeveniment o cirurgia cardiovascular, no n'hi ha prou amb sobreviure: l'objectiu és recuperar funció, autonomia, participació i qualitat de vida".
Recomanacions unificades i enfocament multidisciplinar
En relació amb les noves guies, Supervía ha recordat que "fins ara, les recomanacions sobre rehabilitació cardíaca estaven repartides entre diferents guies cardiovasculars". El nou text, ha assenyalat, compta amb l'aval de la Societat Europea de Medicina Física i Rehabilitació (ESPRM) i de l'Organització Mundial de Metges de Família (WONCA), i reforça una visió global i multidisciplinar del procés de recuperació.
"Les guies inclouen expressament l'especialista en Medicina Física i Rehabilitació dins de l'equip multidisciplinari", ha indicat, afegint que "la seva formació aporta una perspectiva especialment rellevant en l'avaluació funcional, la prescripció individualitzada d'exercici, la fragilitat, la força muscular, les limitacions musculoesquelètiques i neurològiques i la multimorbiditat, sempre en coordinació amb la resta de professionals del programa".
En opinió de l'experta, les noves recomanacions "posen més èmfasi en la fragilitat i la prefragilitat". "En pacients fràgils, plantegen adaptar l'entrenament i incorporar, quan sigui necessari, força, equilibri, mobilitat i prevenció de caigudes", ha assenyalat, alhora que ha indicat que "també cobren més importància la força muscular, l'estat funcional, la sarcopènia i la composició corporal".
La doctora ha subratllat que "l'índex de massa corporal (IMC) per si sol pot ser insuficient i s'incorporen eines com l'antropometria, la bioimpedància o la dinamometria", apostant per un abordatge individualitzat. A més, ha apuntat que "orienten els programes cap a objectius de funcionament i qualitat de vida, incorporant resultats comunicats pels propis pacients i el marc de la 'Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut' de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)".
Per acabar, després de remarcar que "la prescripció individualitzada de l'exercici és un element central i ha d'adaptar-se a la funció, els riscos, les limitacions i els objectius de cada pacient", ha precisat que "el document consolida, a més, models presencials, domiciliars, híbrids i de telerehabilitació, i amplia els escenaris contemplats més enllà de la cardiopatia isquèmica i la insuficiència cardíaca".