La jutgessa Araceli Martínez-Olguín, del Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte Nord de Califòrnia, ha dictat una ordre de requeriment preliminar que impedeix al Departament de Seguretat Nacional (DHS, per les seves sigles en anglès) desplegar operacions de camp i interrogatoris vinculats a les properes eleccions de mig mandat en nou estats del país. La resolució suspèn dites actuacions a Califòrnia, Connecticut, Geòrgia, Missouri, Nevada, Nova York, Pennsilvània, Washington i Wisconsin.
El decret veta de manera expressa aquestes operacions i interrogatoris sobre el terreny quan afectin a persones a les quals les autoritats "saben, sospiten o haurien de saber o sospitar raonablement que són ciutadans nord-americans". La limitació arriba també a les actuacions basades únicament en els registres del sistema TECS (Sistema de Comunicacions de Compliment del Tresor, per les seves sigles en anglès) generats per la "Política de Coincidència d'Elegibilitat de Votants" davant de presumptes ciutadans. Aquesta mesura cautelar es mantindrà activa fins a les 20.00 hores (hora local) del 3 de novembre de 2026, coincidint amb el tancament dels col·legis electorals en la jornada de votació.
Amb aquesta decisió, el tribunal interromp la "Iniciativa de Votants Il·legals", posada en marxa a l'agost de 2026 dins de l'estratègia de l'Administració Trump per prioritzar la lluita contra el suposat frau electoral. En el marc d'aquest pla, el DHS havia instruït els agents d'Investigacions de Seguretat Nacional (HSI) perquè realitzessin entrevistes sobre l'elegibilitat dels votants en els nou estats afectats.
Dades poc fiables i clima de por
La demanda va ser presentada, entre d'altres, per l'Associació d'Infermeres de Califòrnia i National Nurses United (CNA/NNU), la ciutat i el comtat de San Francisco, el comtat de Santa Clara i la Fundació Voto Latino. La magistrada conclou que el sindicat d'infermeres té una alta probabilitat de prosperar en la seva al·legació que les actuacions de l'Executiu vulneren la Secció 11(b) de la Llei de Dret al Vot, que prohibeix la intimidació destinada a dissuadir la participació i mobilització de votants.
d'acord amb la resolució, el Govern va confeccionar llistats de persones objectiu a partir de gairebé 100 milions de registres procedents de diferents bases de dades. La jutgessa adverteix d'una "alta probabilitat d'error" en la depuració d'aquests llistats a causa de la inexistència d'una base de dades federal de ciutadania, la qual cosa ha portat a incloure per error ciutadans nord-americans com a possibles investigats.
El tribunal sosté que l'ús d'aquesta informació defectuosa, unit a l'enviament d'agents armats als domicilis i a la difusió a les xarxes socials de detencions per part del DHS, genera un temor "objectivament raonable" a patir actuacions penals o policials. Aquest escenari d'intimidació, remarca, ha fet que ciutadans nord-americans implicats en les campanyes de les organitzacions demandants abandonin tasques de mobilització, informació i suport als votants per por a ser investigats o arrestats sense motiu.
Martínez-Olguín raona que l'interès públic en garantir unes eleccions segures i lliures de coaccions pesa més que l'interès de les autoritats federals en perseguir el frau mitjançant aquests procediments concrets. La suspensió de les operacions ordenades pel DHS començarà a aplicar-se a les 17.00 hores (hora local) d'aquest divendres, 23 d'octubre.