Cupó d’ONCE avui, divendres 13 de novembre: resultat i número premiat de sis milions

Una empresa o associació no pot crear una loteria estatal equivalent al Cuponazo mitjançant una llicència ordinària. La Llei 13/2011 reserva les loteries d’àmbit estatal a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat i a l’ONCE. Per organitzar un altre sorteig, primer cal determinar si encaixa com a joc ocasional, rifa o promoció comercial: cada categoria té requisits diferents.

1. Definir el sorteig i el seu àmbit

Abans de vendre participacions, concreta qui organitza, si es paga per participar, quins premis s’ofereixen, la periodicitat, el territori i els canals de venda. Aquests elements determinen la classificació jurídica; anomenar-lo «rifa» no permet eludir la reserva de loteries.

La referència principal és la Llei de regulació del joc. Per a activitats d’àmbit estatal intervé la Direcció General d’Ordenació del Joc (DGOJ). Si el sorteig queda circumscrit a una comunitat autònoma, cal examinar la seva normativa i autoritat competents.

2. Comprovar quina autorització correspon

• Loteria estatal periòdica: la reserva a SELAE i ONCE impedeix que un tercer reprodueixi aquest model mitjançant el procediment ordinari de llicències.
• Joc ocasional o esporàdic: requereix autorització prèvia. L’article 12 exigeix satisfer les taxes corresponents i estableix que, transcorregut un mes sense notificació de l’atorgament, la sol·licitud s’entén desestimada. Presentar-la no autoritza a començar.
• Activitat habitual no reservada: exigeix llicència general i llicència singular per al tipus de joc, la regulació del qual ha d’haver-se publicat prèviament. Aquesta via no converteix una loteria reservada en una activitat oberta.
• Promoció comercial: les combinacions aleatòries publicitàries tenen un tractament diferenciat i obligacions tributàries pròpies; no s’han de confondre amb la venda de cupons.

3. Preparar l’expedient

Com a preparació pràctica, reuneix la identificació i representació de l’organitzador, les regles del sorteig, el preu i nombre de participacions, els premis, les dates, el sistema d’adjudicació i les condicions de cobrament i reclamació. El procediment aplicable determinarà quins documents s’han d’aportar formalment i quines garanties s’exigeixen.

La llei exigeix acreditar solvència tècnica, econòmica i financera. Per a les llicències generals d’activitat habitual exigeix una societat anònima amb objecte exclusiu d’organització, comercialització i explotació de jocs. No s’ha de traslladar automàticament aquest requisit a qualsevol sorteig ocasional.

4. Assegurar l’operació i protegir el participant

Abans del llançament, s’han de complir les condicions tècniques i de control que corresponguin, inclosa l’homologació quan sigui exigible. També cal preveure informació clara, atenció de reclamacions i pagament de premis. Els locals o equips presencials poden necessitar autorització autonòmica addicional.

La protecció inclou informar de la prohibició de participació de menors i d’altres persones legalment excloses, adoptar mesures de joc responsable i atendre grups de risc. La publicitat ha de complir la llei i el Reial Decret 958/2020, segons el seu àmbit aplicable; no n’hi ha prou amb publicar unes bases.

5. Liquidar impostos i conservar justificants

Cal separar les taxes administratives, l’impost sobre l’activitat i la tributació del guanyador. En el règim estatal general, les rifes tributen al 20 % dels ingressos nets, o al 5 % si estan declarades d’utilitat pública o benèfica. Les combinacions promocionals tributen al 10 % del valor de mercat dels premis. La fiscalitat dels premis s’ha de determinar conforme a la seva categoria, sense aplicar automàticament el règim de l’ONCE.

En definitiva: classifica el projecte, identifica l’autoritat, tramita el permís i organitza el compliment abans de comercialitzar-lo. Operar sense el títol obligatori constitueix una infracció molt greu.

L’ONCE pot organitzar, explotar i comercialitzar les modalitats de loteria d’àmbit estatal que té autoritzades, amb la finalitat de finançar la seva tasca social. No és l’autoritat reguladora del joc a Espanya: les seves facultats es refereixen als seus propis productes i estan sotmeses a autorització, límits i control de l’Estat.

1. La seva posició jurídica i la reserva de loteries

L’article 1 del Reial Decret 358/1991 configura l’ONCE com una corporació de dret públic de caràcter social, sense ànim de lucre i sota el protectorat de l’Estat. Reconoceix que disposa d’autoritzacions públiques de joc per finançar els seus fins socials, entre ells l’autonomia personal i la inclusió de les persones cegues o amb deficiència visual greu.

La Llei 13/2011 de regulació del joc manté la reserva de les loteries d’àmbit estatal a favor de l’ONCE i de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat. Per tant, l’ONCE no té un monopoli sobre tots els jocs ni sobre totes les loteries: comparteix aquesta reserva legal amb SELAE, mantenint el seu règim específic.

2. Quins jocs i sortejos pot gestionar

L’article 7 del Reial Decret 358/1991 contempla tres modalitats autoritzades:

• Cupó de l’ONCE: pot gestionar els seus sortejos ordinaris i extraordinaris dins de les condicions de l’autorització estatal.
• Joc actiu: pot explotar els productes compresos en aquesta modalitat conforme a les seves autoritzacions i regles.
• Loteria instantània o presortejada: la seva explotació s’empara en el Reial Decret 1336/2005 i les seves modificacions, entre elles el Reial Decret 1127/2021.

El Consell General de l’ONCE pot adoptar decisions organitzatives, econòmiques i comercials sobre aquestes modalitats. Aquesta capacitat de gestió no li permet crear lliurement qualsevol joc ni superar els límits autoritzats.

3. Qui autoritza i fixa els límits

Correspon al Consell de Ministres concedir les autoritzacions i definir-ne l’abast, condicions i durada. La proposta parteix del ministeri competent sobre el Protectorat, amb intervenció d’Hisenda i Interior, previ informe del Consell de Protectorat i escoltat el Consell General de l’ONCE.

Les autoritzacions estableixen límits màxims. Per al cupó abasten, almenys, emissió i vendes anuals, percentatge de premis, preus i sortejos extraordinaris. Superar-los requereix autorització prèvia i expressa. El marc també es concreta mitjançant l’Acord General Govern-ONCE, el període vigent del qual és 2022-2031.

4. Cooperació internacional i control públic

L’ONCE pot subscriure acords per comercialitzar conjuntament productes de loteria amb operadors estrangers habilitats, prèvia verificació del Consell de Protectorat. Segons el país i el supòsit, pot necessitar autorització específica del Consell de Ministres. Ha de participar en el risc del producte, no actuar com a simple distribuïdor; les vendes espanyoles computen dins dels seus límits.

El Consell de Protectorat, adscrit al Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, controla la legalitat i les activitats de joc. Pot comprovar emissions, recaptació i premis. Les possibles sancions corresponen a una comissió disciplinària sense representants de l’ONCE.

5. Obligacions de protecció

L’ONCE ha de complir les normes de joc responsable i publicitat, impedir el joc de menors, prevenir el joc excessiu, el frau i el blanqueig de capitals, i cooperar contra el joc il·legal. En síntesi, té facultats d’explotació i gestió, no una competència general per regular o autoritzar jocs aliens.

L’ONCE ha evolucionat des d’una organització de protecció i ocupació per a persones cegues, fundada el 1938, fins a un conjunt d’entitats dedicat als serveis socials, la inclusió i l’activitat empresarial. Les seves principals transformacions han estat la democratització interna, l’ampliació de la seva acció a altres discapacitats i l’articulació de l’actual Grup Social ONCE.

1938-1977: fundació i consolidació del cupó

L’Organització Nacional de Cecs Espanyols va néixer durant la Guerra Civil, mitjançant la unificació d’associacions de persones cegues. El seu propòsit era proporcionar protecció social i mitjans de vida a un col·lectiu amb grans dificultats per accedir a l’ocupació.

El cupó, que va començar a emetre’s el 1939, va ser el suport econòmic del model: la seva venda generava llocs de treball i recursos per sostenir l’atenció social. Durant el franquisme, l’organització va estar sotmesa a una forta tutela administrativa. El seu funcionament i finançament depenien d’un marc estatal específic, no del règim habitual d’una associació privada.

La transició democràtica: participació i autogovern

La democratització espanyola va obrir una transformació organitzativa fonamental. El 1982 van començar les eleccions democràtiques dels òrgans de govern per les persones afiliades. La participació interna va passar així a ser una peça central de la institució, amb mandats normalment de quatre anys, com recull el seu informe de valor compartit.

Aquest canvi va acompanyar una ampliació d’objectius: juntament amb l’ocupació mitjançant el cupó, van guanyar pes la representació de les persones cegues, els serveis especialitzats i l’autonomia personal. L’oferta de joc també es va diversificar; el Cuponazo va aparèixer el 1987 com a evolució del cupó tradicional.

1988-2014: ampliació social i empresarial

El 1988 es va crear la Fundació ONCE per estendre la cooperació a persones amb altres discapacitats. Les seves prioritats són la formació, l’ocupació i l’accessibilitat universal. Compten amb personalitat jurídica i Patronat propis, amb participació d’organitzacions de la discapacitat: no s’ha de confondre amb l’ONCE, encara que ambdues mantenen un estreta vinculació institucional.

El Reial Decret 358/1991, de 15 de març, va reordenar l’organització i va consolidar la seva naturalesa de corporació de dret públic de caràcter social, combinant autonomia organitzativa i supervisió estatal.

Paral·lelament, l’ONCE i la seva Fundació van desenvolupar empreses per diversificar activitats i crear ocupació. Des del 2014, aquestes es agrupen sota la marca Ilunion, amb presència en bugaderia industrial, hotels, serveis, tecnologia i accessibilitat. La presentació institucional del grup explica aquesta estructura.

L’organització actual: tres àmbits complementaris

Els estatuts publicats el 2019 recullen un model que coordina entitats diferents sense eliminar la seva personalitat jurídica:

• ONCE: representació, serveis per a persones cegues o amb discapacitat visual i gestió del joc.
• Fundació ONCE: cooperació per a la inclusió laboral i social del conjunt de persones amb discapacitat.
• Ilunion: activitat empresarial que combina viabilitat econòmica i ocupació inclusiva.

El Consell General és el màxim òrgan de govern i representació de l’ONCE i coordina estratègicament el conjunt. La Direcció General gestiona l’activitat ordinària, mentre els 17 consells territorials canalitzen la representació autonòmica. Ilunion disposa d’òrgans societaris propis.

Continuïtat del model i relació amb l’Estat

El cupó continua sent el vincle financer i simbòlic entre activitat econòmica i missió social. L’autonomia no elimina la supervisió pública: el Consell de Protectorat controla el compliment del marc aplicable. L’acord Govern-ONCE per al 2022-2031 regula les condicions de les seves loteries, segons recull el BOE. En síntesi, l’evolució ha estat de la protecció d’un col·lectiu cap a una estructura d’autogovern, serveis i inclusió empresarial.