Sorteigs d'avui dilluns 5 d'octubre: horaris de Bonoloto, Primitiva, EuroDreams i Cupó Diari

A Espanya, sortejos com la Bonoloto o La Primitiva formen part de les loteries d'àmbit estatal i estan sotmesos a un règim jurídic molt específic. La norma bàsica és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc (text al BOE), complementada per normativa específica de Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i de l'ONCE. A partir d'ella es poden resumir els requisits clau.

1. Reserva d'activitat i qui pot operar

• Reserva de les loteries d'àmbit estatal: la Llei 13/2011 manté la reserva en exclusiva de l'activitat de joc de loteries d'àmbit estatal a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i de l'ONCE per als seus productes propis. És a dir, sortejos com Bonoloto o La Primitiva només poden ser organitzats per SELAE, no per operadors privats ordinaris.
• La justificació d'aquesta reserva es vincula al gran volum econòmic d'aquestes loteries, al risc de frau i blanqueig i a la necessitat d'un control públic intens sobre el sector.

2. Títols habilitants i llicències

Encara que SELAE i l'ONCE tenen un estatut singular, la Llei 13/2011 estableix un sistema general d'accés al mercat mitjançant títols habilitants:

• Per a la resta d'activitats de joc d'àmbit estatal (especialment les que es comercialitzen per canals electrònics) és necessària, amb caràcter general:
  • Una llicència general per tipus de joc, amb durada ordinària de deu anys, prorrogable.
  • Una o diverses llicències singulars per a cada modalitat concreta (per exemple, cada tipus específic de joc associat a aquesta llicència general), amb durada entre un i cinc anys.
• L'atorgament de llicències ha de respectar els principis de transparència, objectivitat i no discriminació i es condiciona al compliment de requisits tècnics, financers i de solvència.
• En el cas de les loteries reservades, la Llei preveu que el Ministeri competent (avui, Economia/Hisenda) autoritzi la seva comercialització fixant, entre altres extrems:
  • El percentatge mínim i màxim destinat a premis.
  • Les condicions i requisits dels sortejos i el seu nombre.
  • Els drets dels participants i els procediments de reclamació.
  • Les condicions de publicitat i patrocini.
  • Les mesures de protecció de menors i persones vulnerables i de prevenció del frau i blanqueig.

3. Obligacions dels operadors

La Llei 13/2011 configura un conjunt ampli d'obligacions materials i de conducta per als operadors, que arriben igualment a SELAE i als altres autoritzats:

• Prohibicions objectives: no es poden organitzar jocs que vulnerin drets fonamentals, es basin en delictes o infraccions o recaiguin sobre esdeveniments prohibits.
• Prohibicions subjectives: està prohibida la participació de menors i incapacitats, de qui s'hagi autoexclòs o tingui prohibit el joc per resolució judicial, així com de determinats col·lectius amb conflicte d'interès (directius i empleats de l'operador, determinats participants en apostes esportives, alts càrrecs del regulador, etc.).
• Control d'accés: els operadors han d'implantar mesures tècniques per fer efectives aquestes prohibicions (verificació d'edat, sistemes d'identificació i, en canals telemàtics, mecanismes de bloqueig).
• Obligacions de transparència:
  • Garantir la integritat i seguretat dels sortejos, del càlcul i pagament de premis.
  • Informar clarament de les normes del joc, probabilitats, premis i vies de reclamació.
  • Usar canals i marques que no induïxin a confusió amb operadors il·legals.
• Gestió responsable del joc:
  • Prevenir l'addicció i els efectes nocius del joc, especialment en menors i persones vulnerables.
  • Implantar mesures de seguiment del comportament dels jugadors (patrons de consum, nivells de despesa, mitjans de pagament) per detectar riscos i fraus.
• Prevenció del blanqueig: compliment estricte de la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals; elaboració de manuals antifrau, report de operacions sospitoses i col·laboració amb les autoritats competents.

4. Autoritats competents i control administratiu

El marc institucional s'articula en diversos nivells:

• Ministeri d'Economia i Hisenda (o òrgan que assumeixi les seves competències): defineix la planificació del sector, autoritza loteries d'àmbit estatal i aprova la reglamentació bàsica de cada joc.
• Un òrgan regulador estatal del joc (la seva configuració ha anat evolucionant), encarregat de:
  • Supervisar la integritat, seguretat, fiabilitat i transparència de les operacions.
  • Atorgar i controlar llicències i autoritzacions.
  • Vigilar el compliment de les obligacions de protecció del jugador i de prevenció del frau.
• Comunitats Autònomes: conserven competències sobre joc presencial en el seu territori. Per a l'obertura de locals o terminals físics es requereix, a més del títol estatal, autorització autonòmica conforme a la seva pròpia política de dimensionament del joc.
• Òrgans de prevenció del blanqueig: el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals supervisa les obligacions específiques en aquesta matèria.

En síntesi, els sortejos estatals com Bonoloto o La Primitiva només poden ser organitzats per SELAE emparats per una reserva legal d'activitat, sota un règim de llicències i autoritzacions estrictament regulat, sotmesos a control públic intens i amb fortes obligacions de transparència, joc responsable i protecció del jugador.

L'ONCE és un operador singular de joc d'àmbit estatal: pot organitzar i explotar determinades loteries (el tradicional cupó, la loteria instantània i el joc actiu), però sempre dins d'una reserva legal específica i sota un règim d'autoritzacions i control públic molt estricte. Els seus beneficis han de destinar-se a fins socials lligats a la discapacitat visual i, a través de Fundació ONCE, a altres col·lectius amb discapacitat.

1. Competències de l'ONCE en l'organització de sortejos

Segons el Reial Decret 358/1991, de 15 de març, de reordenació de l'ONCE, i la seva modificació pel Reial Decret 1127/2021:

• L'ONCE és una corporació de dret públic de caràcter social, amb plena capacitat d'autoorganització, que es finança “principalment a través dels recursos obtinguts en l'explotació de les modalitats de joc” que li reserva la llei (cupó i altres loteries autoritzades).
• Disposa de la concessió estatal de la venda del cupó procecs i de la comercialització d'altres jocs autoritzats. Els beneficis d'aquesta explotació constitueixen un dels seus mitjans essencials de finançament (art. 5 RD 358/1991).
• Correspon al Consell de Ministres concedir les autoritzacions a l'ONCE “relatives al règim de sortejos del cupó procecs, així com de qualsevol altra modalitat de joc”, definint amb precisió termes, abast, durada, volum màxim d'emissió i vendes, percentatge de premis, preus màxims del cupó i sortejos extraordinaris (art. 7 RD 358/1991).
• Dins d'aquests límits màxims, l'ONCE pot dissenyar els productes (modalitats com Cupó Diari, Cap de Setmana, Cuponazo, Triplex, Super Once, etc.), fixar característiques dels sortejos, estructura de premis, condicions de comercialització i campanyes, sempre respectant el marc d'autorització.
• Ha d'elevar al Consell de Protectorat i, si escau, al Consell de Ministres els projectes de modificació del règim del cupó i altres jocs que requereixin autorització prèvia (art. 7 i 11 RD 358/1991).
• Està sotmesa a un estricte control públic: el Consell de Protectorat de l'ONCE supervisa la seva activitat, informa les autoritzacions de joc i, després de la reforma de 2021, compta amb una Comissió Disciplinària (només representants de l'Administració) amb potestat sancionadora per infraccions en matèria de joc (art. 8 RD 358/1991 i RD 1127/2021).
• Existeix a més un Acord General Govern–ONCE 2022‑2031, aprovat pel Consell de Ministres, que concreta condicions comercials, límits i regles d'estabilitat i cooperació, al qual es remeten tant el RD 358/1991 com les autoritzacions de joc.

2. Reserva legal i normativa bàsica del joc

La Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, és la norma marc del sector. En el seu preàmbul i disposicions addicionals:

• Manté la reserva en exclusiva de les loteries d'àmbit estatal a favor de dos operadors: la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i l'ONCE (Disposició addicional primera).
• Reconeix la singularitat jurídica de l'ONCE com a corporació de dret públic de caràcter social, “operador de joc de reconegut prestigi subjecte a un estricte control públic”, i remet el seu règim específic a:
  • La Disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de Pressupostos per a 1986.
  • L'Acord General Govern–ONCE vigent en cada moment.
  • El propi Reial Decret 358/1991 i les seves modificacions.
• Estableix, amb caràcter general, les regles de llicències, planificació, control, prevenció del frau i del blanqueig de capitals, publicitat i règim sancionador que també són de referència per a l'ONCE en les seves activitats de joc.

3. Reglaments específics dels productes de joc de l'ONCE

Més enllà del marc bàsic, les modalitats concretes gestionades per l'ONCE es regulen per reglaments aprovats pels seus òrgans interns i verificats i publicats per l'Administració:

• Reglament del Cupó de l'ONCE, aprovat de nou per la Resolució de 4 d'abril de 2023 (Secretaria d'Estat de Drets Socials), que sistematitza les diferents classes de cupó (diari, cap de setmana, cuponazo, extraordinaris…), la seva mecànica de participació, estructura de premis, caducitat, etc.
• Reglament de la modalitat “Joc Actiu de l'ONCE”, aprovat per Resolució de 4 d'abril de 2023, que regula productes com Super Once, Triplex i altres jocs numèrics.
• Reglament de la “Loteria instantània de bitllets de l'ONCE”, aprovat també el 2023 i objecte de successives modificacions el 2023‑2026 (per exemple, Resolució de 29 de gener de 2026), que detalla les característiques dels “rasques”, la seva emissió, sèries, combinacions guanyadores, etc.
• El Reial Decret 1336/2005, de 11 de novembre, autoritza específicament l'ONCE a explotar la loteria instantània o presortejada; el seu termini de vigència s'ha prorrogat fins al 31 de desembre de 2031 mitjançant el Reial Decret 1127/2021.
• Els Estatuts de l'ONCE (text refundit publicat per la Ordre SCB/1240/2019) i la Llei 5/2011, d'Economia Social, que la reconeixen com a “organització singular d'economia social”, completen el seu estatut jurídic.

En conjunt, l'ONCE no té una llibertat general per organitzar sortejos com un operador privat, sinó una competència tasada i concessional: pot crear i gestionar productes de loteria dins l'àmbit de la reserva legal que li reconeix la Llei 13/2011, d'acord amb les autoritzacions del Consell de Ministres i sota el control permanent del Consell de Protectorat. Els recursos obtinguts han de canalitzar-se prioritàriament a l'atenció, inclusió i ocupació de persones cegues o amb discapacitat, fet que explica el seu règim reforçat de control públic davant d'altres operadors de joc.

A Europa, les loteries nacionals comparteixen una lògica bàsica —recullen fons a través del joc per repartir premis i finançar el sector públic—, però el model espanyol presenta matisos rellevants davant França, Itàlia, Regne Unit i Alemanya, sobretot en gestió, fiscalitat i destí dels beneficis.

1. Model de gestió pública

Espanya

• Els jocs com Loteria Nacional, Primitiva, Bonoloto i Euromillones estan gestionats per una societat estatal: Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE).
• És una empresa 100% pública: els beneficis es transfereixen gairebé íntegrament al Tresor, via dividends, com a ingressos generals de l'Estat.
• Conviu amb altres operadors públics o de finalitat social, com l'ONCE, sotmesos també a regulació estatal específica.

Regne Unit

• La National Lottery s'explota mitjançant un sistema de llicència o concessió a un operador privat regulat, sota una normativa aprovada pel Parlament.
• L'Estat no gestiona directament el joc, sinó que supervisa el concessionari i fixa els percentatges que han d'anar a premis, costos i causes d'interès general.

França, Itàlia i Alemanya

• França: Française des Jeux (FDJ) és el gran operador de jocs d'atzar i loteries, amb participació pública i drets exclusius reforçats per llei. La Comissió Europea ha validat aquest model sempre que la remuneració a l'Estat sigui adequada.
• Itàlia: l'Estat organitza el mercat a través de concessions a operadors (com Lottomatica per a certes modalitats), sota fort control regulatori.
• Alemanya: estructura descentralitzada, amb monopolis públics regionals (Lotto de cada Land) coordinats a nivell federal.

2. Tipus de joc i disseny de sortejos

Espanya combina dues grans famílies:

• Sortejos de bitllets preimpressos: Loteria Nacional, amb emissions tancades i premis per fraccions (dècims).
• Loteries de números: Primitiva, Bonoloto, El Gordo de la Primitiva, on el jugador tria combinacions.
• Jocs transnacionals: Euromillones, coordinat amb altres països europeus.

A França, Itàlia i Alemanya el catàleg és similar (loteries numèriques setmanals, jocs instantanis tipus “rasca i guanya”, rifes extraordinàries), però amb marques pròpies (Loto francès, SuperEnalotto italià, loteries regionals alemanyes) i estructures de pot i freqüència adaptades a cada mercat.

A Regne Unit, la National Lottery es centra en jocs de números i “draw games”, amb productes específics per finançar projectes concrets (“good causes”).

3. Estructura de premis i probabilitat

• A Espanya, la normativa fixa percentatges de la recaptació que es destinen a premis; en molts productes el retorn en premis ronda el 55–70 % de la venda, variant segons el joc.
• Els premis s'organitzen en categories (encerts màxims, segons premis, reintegraments, etc.). Un mateix sorteig pot repartir grans premis únics i milers de premis menors.
• Els models francès, italià i alemany són semblants en estructura tècnica (categories, pots acumulats, reintegraments), però canvien les probabilitats concretes i el pes dels premis grans davant dels mitjans i petits.
• A Euromillones, compartit per diversos països, les regles de combinació i categories són comunes, però el tractament fiscal i el cobrament del premi es gestionen segons el país on es valida el bitllet.

4. Fiscalitat del premi al jugador

Aquest és un dels punts on Espanya es diferencia més:

Espanya

• Els premis de SELAE, ONCE i altres operadors públics tenen un mínim exempt (actualment 40.000 € per dècim o aposta guanyadora).
• Només tributa la part que supera aquest llindar, amb un gravamen especial del 20 %, que es reté en el moment del cobrament.
• Per al guanyador, el premi arriba ja “net” d'aquest impost específic; després només tributaran, si escau, els rendiments que generi els diners (interessos, inversions, etc.).

Regne Unit

• Els premis de la National Lottery són, en la pràctica, exempts per al guanyador: no s'integren en l'impost sobre la renda.
• La fiscalitat s'aplica aigües amunt, via gravàmens a l'operador i estructura de repartiment d'ingressos.

França, Itàlia i Alemanya

• A França, de forma general, els premis de loteria regulada no es tracten com a renda ordinària del guanyador; la càrrega impositiva es concentra en l'empresa operadora i en impostos específics al joc.
• A Alemanya, els premis de loteries legals solen estar exempts per al jugador, encara que els operadors i les apostes suporten la seva pròpia fiscalitat.
• A Itàlia és més habitual trobar retencions sobre els premis o règims especials, però amb configuracions diferents a l'espanyola.

5. Destí dels beneficis

• A Espanya, el benefici de SELAE es transfereix gairebé íntegrament a l'Estat i no està, en general, vinculat a projectes concrets visibles per al jugador, sinó al pressupost públic global. A l'ONCE, l'excedent es vincula al manteniment de l'ocupació protegida i programes socials de la pròpia organització.
• A Regne Unit, una part molt rellevant de la recaptació s'etiqueta des de l'inici per a “good causes” (esport, cultura, patrimoni, projectes comunitaris), quelcom molt present en la comunicació al públic.
• A França, Itàlia i Alemanya, els beneficis es reparteixen entre impostos generals, retorn a l'accionista públic o concessionari i finançament de programes socials o culturals, amb un grau d'etiquetatge variable segons el país o el Land.

En síntesi, Espanya es caracteritza per una gestió estatal directa, una fiscalitat visible sobre els premis a partir d'un cert llindar i una canalització dels beneficis al pressupost general, mentre que altres països europeus tendeixen a eximir més el guanyador i a emfatitzar el vincle entre la loteria i projectes socials específics.