Sorteigs d'avui dilluns 31 d'agost: horaris de La Primitiva, Bonoloto, EuroDreams i Cupó Diari ONCE

A Espanya no hi ha un procediment específic per a les lleis sobre sortejos de loteries i apostes: s'aplica el mateix esquema general que per a qualsevol llei ordinària. Per tant, els “propers passos” en la tramitació depenen de quin punt estigui la iniciativa concreta, però el recorregut estàndard és força estable i es diferencia lleugerament segons sigui un projecte de llei del Govern o una proposició de llei dels grups o altres subjectes legitimats.

1. Presentació de la iniciativa

El punt de partida és que existeixi un text de reforma o de nova regulació:

• Projecte de llei: l'aprova el Consell de Ministres i el remet al Congrés. S'usa aquesta via si és una iniciativa del Govern per modificar el marc de joc, loteries o apostes.
• Proposició de llei: la presenten un o diversos grups parlamentaris, almenys 15 diputats, el Senat, una assemblea autonòmica o, en casos molt taxats, la ciutadania (iniciativa legislativa popular).

Un cop entra al Registre del Congrés, passa a la Taula del Congrés, que qualifica la iniciativa i l'admet a tràmit si compleix els requisits formals.

2. Prendre en consideració (només per a proposicions de llei)

Si la regulació de loteries i apostes arribés com a proposició de llei, el següent pas clau seria el debat de presa en consideració al Ple del Congrés:

• Els grups debaten si volen o no que aquesta proposta segueixi la seva tramitació.
• Es vota; si s'aprova, la proposició es “pren en consideració” i continua com qualsevol altra llei.
• Si es rebutja, el text decau i no es segueix tramitant.

En canvi, un projecte de llei del Govern no passa per aquest tràmit: s'entén acceptat a tràmit pel simple fet de la seva remissió al Congrés.

3. Assignació a comissió i fase d'esmenes

Admesa la iniciativa, la Taula la remet a la comissió competent (probablement la vinculada a Hisenda, Pressupostos o Consum, segons el repartiment vigent), i s'obre un termini d'esmenes:

• Els grups parlamentaris poden presentar esmenes a la totalitat (de devolució o de text alternatiu) i/o esmenes parcials a articles concrets.
• En matèria de loteries i apostes és habitual que les esmenes abordin aspectes fiscals, de protecció de consumidors, de publicitat, de joc responsable, etc.

Si es presenten esmenes a la totalitat, poden donar lloc a un debat específic al Ple, en què es decideix si el text continua tramitant-se o es retorna al Govern.

4. Treball a comissió i dictamen

Superada aquesta fase, la iniciativa s'estudia a la comissió parlamentària:

• En una ponència tècnica (un grup reduït de diputats) es negocien transaccions i s'agrupen esmenes.
• La comissió debateix i vota article per article, incorporant o rebutjant esmenes.
• El resultat és un dictamen de comissió, que recull el text articulat tal com queda després d'aquesta fase.

5. Debat i votació al Ple del Congrés

El dictamen passa al Ple del Congrés, on se celebren els debats finals:

• Es discuteix el conjunt del text i, si escau, les esmenes que s'haguessin mantingut per al Ple.
• Es voten les esmenes pendents i, al final, es vota el text complet.

Si la llei de loteries i apostes resulta aprovada, el text es remet al Senat.

6. Tramitació al Senat

Al Senat el procediment es repeteix en forma abreujada:

• Assignació a comissió i obertura de termini d'esmenes.
• Debat a comissió i, si escau, al Ple del Senat.
• El Senat pot:
  • Aprovar el text tal com va arribar (la llei quedaria llesta per a la seva promulgació).
  • Introduir esmenes, que es remeten de tornada al Congrés.
  • Acordar un veto (rebuig al conjunt), que també torna al Congrés.

7. Retorn al Congrés, sanció i publicació

Si el Senat ha introduït canvis, el Congrés té l'última paraula:

• Pot acceptar o rebutjar les esmenes del Senat per majoria simple.
• En cas de veto, pot aixecar-lo per majoria absoluta en una primera votació, o per majoria simple transcorreguts dos mesos.

Aprovada definitivament el text, es remet al Rei per a la seva sanció i promulgació i es publica al BOE. La llei de loteries i apostes entrarà en vigor en la data que ella mateixa estableixi o, en defecte d'això, als 20 dies de la publicació.

L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) és molt més que un operador de loteries: l'ordenament la configura com una corporació de dret públic de caràcter social, amb funcions d'interès general i un règim específic en matèria de joc. A partir de les normes citades al BOE, es poden distingir clarament les seves competències en l'organització de sortejos i les seves altres funcions legals.

1. Competències de l'ONCE en l'organització de sortejos i loteries

Les principals bases jurídiques de l'activitat de joc de l'ONCE són:

• Disposició addicional vintena de la Llei 46/1985, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1986, que va obrir el camí a la reserva i autoritzacions a favor de l'ONCE en matèria de loteries.
• Llei 13/2011, de regulació del joc, el seu article 4 i disposició addicional primera reserven les loteries d'àmbit estatal a dos operadors i designen expressament l'ONCE com un d'ells, habilitant-la per a “comercialitzar productes de loteries d'àmbit estatal”.
• Disposició addicional tercera de la Llei 5/2011, d'Economia Social, que declara l'ONCE “organització singular d'economia social” i reconeix que, per finançar els seus fins socials, “gaudeix d'un conjunt d'autoritzacions públiques en matèria de joc”.
• Reial Decret 358/1991, de reordenació de l'ONCE, i les seves modificacions, que concreten que l'entitat “es finança, principalment, a través dels recursos obtinguts en l'explotació de les modalitats de joc” que li són reservades o autoritzades.
• Reial Decret 1336/2005, pel qual s'autoritza l'ONCE l'explotació de la modalitat de “loteria instantània o presortejada”.
• Els successius Acords Generals Govern–ONCE (el vigent per a 2022‑2031, aprovat pel Consell de Ministres el 2/11/2021), que desenvolupen els límits, condicions i eines comercials d'aquestes loteries.

Sobre aquesta base, les competències concretes de l'ONCE en sortejos i loteries, tal com es desprèn de les resolucions recents de la Secretaria d'Estat de Drets Socials (BOE-A-2025-23043, BOE-A-2024-12936, BOE-A-2024-12855), són, en síntesi:

• Ser titular i explotar diverses modalitats de loteria d'àmbit estatal: el “Cupó de l'ONCE”, la “Loteria Instantània de bitllets de l'ONCE” i els jocs del “Joc Actiu de l'ONCE” (com Triplex, Super Once, etc.), tots ells emparats per la reserva de loteries de la Llei 13/2011.
• Dissenyar i aprovar els reglaments de cada modalitat i dels seus productes (per exemple, les mecàniques dels bitllets instantanis o l'estructura de premis de sortejos extraordinaris), mitjançant acords del Consell General o de la Comissió Executiva de l'ONCE.
• Implantar, modificar i extingir productes concrets de loteria (nous “rasca”, canvis de preus, modificació del “Cuponazo”, “Sueldazo”, etc.), dins del marc general fixat per l'Estat.
• Comunicar al Consell de Protectorat totes les condicions de les seves loteries i les modificacions dels reglaments, per a:
  • Verificar que s'ajusten als termes de la concessió estatal i a la normativa general de joc.
  • Publicar-les al BOE com a garantia dels consumidors.
• Organitzar sortejos extraordinaris específics (per exemple, el “Sorteig 11/11 de l'ONCE” de 2024), les normes dels quals també es publiquen al BOE juntament amb el preu del cupó, estructura de premis, etc.
• Adaptar la seva activitat a les exigències de joc responsable i control públic fixades en la legislació de joc i en els reials decrets modificatius (prevenció de joc de menors, lluita contra frau i blanqueig, límits comercials, supervisió del Consell de Protectorat i del Consell de Ministres).

Tot això configura l'ONCE com un operador públic de loteries d'àmbit estatal, sotmès a autorització i control de l'Estat, però amb un ampli marge d'autoorganització interna en disseny i gestió dels seus productes.

2. Altres funcions legals de l'ONCE com a corporació de dret públic

El Reial Decret 358/1991 i, més recentment, el Reial Decret 394/2011, el Reial Decret 1152/2015 i el Reial Decret 1127/2021 (modificatius), així com els Estatuts refundits de l'ONCE publicats per Ordre SCB/1240/2019, defineixen la seva condició i funcions generals:

• L'ONCE és una corporació de dret públic de caràcter social, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar i d'autoorganització.
• Està integrada pels seus afiliats, persones amb ceguesa o deficiència visual greu que compleixen els requisits estatutaris.
• Els seus fins socials s'orienten a:
  • L'autonomia personal i plena inclusió social de les persones cegues o amb deficiència visual greu.
  • La prestació de serveis socials en matèries com inclusió educativa, formació i inserció laboral, rehabilitació integral, autonomia personal, accessibilitat universal i disseny per a tothom, I+D+i en tiflotecnologia, cultura i esport, entre altres (article 2 del RD 358/1991 després de la seva reforma).
• Exerceix funcions públiques delegades de les administracions a tot el territori espanyol, sota el protectorat de l'Estat, especialment en l'àmbit dels serveis socials per a persones amb discapacitat visual.
• Col·labora en règim de complementarietat amb les administracions en la execució de polítiques de discapacitat, inclusió i ocupació protegida, sovint a través de la Fundació ONCE i del Grup Social ONCE.
• És reconeguda com a entitat d'economia social i del Tercer Sector d'Acció Social, col·laboradora de l'Administració General de l'Estat, reforçant el seu paper com a agent d'interès general més enllà del joc.

En conjunt, l'ONCE combina una posició singular com a operador estatal de loteries –amb competències àmplies sobre el disseny, organització i explotació dels seus sortejos, però sota un estricte control públic– amb un mandat legal de prestació de serveis socials i promoció de drets de les persones amb discapacitat visual i, per extensió, del conjunt de la discapacitat a través del seu grup institucional.

No s'ha trobat en les fonts consultades cap informació que vinculi explícitament la composició del Consell General de l'ONCE (o òrgan de govern equivalent) amb quotes formals de partits polítics, ni llistats de “membres designats per partits” als quals se'ls puguin associar resultats electorals recents. Tampoc apareixen referències a repartiments de seients per partits en aquest òrgan.

Les resolucions oficials localitzades al Butlletí Oficial de l'Estat que regulen els productes de joc de l'ONCE —per exemple la Resolució de 14 de juny de 2024 i la Resolució de 14 de juny de 2024 sobre sortejos extraordinaris del Cupó— descriuen l'ONCE com a:

• Una corporació de dret públic de caràcter social.
• Regulada per la seva normativa específica pròpia, més la normativa estatal sobre joc i l'Acord General Govern–ONCE per a 2022‑2031.
• Sota control del Consell de Protectorat de l'ONCE, òrgan en què participa l'Administració General de l'Estat, que supervisa reglaments i calendaris de productes de loteria.

En aquestes normes es detalla el marc jurídic, els procediments de control i el paper del Consell de Protectorat, però no es menciona que el Consell General o l'òrgan rector de l'ONCE es reparteixi entre partits polítics, ni que els vocals es designin en representació de partits de l'arc parlamentari.

Altres referències institucionals localitzades, com la nota del Govern Basc sobre l'ONCE a Euskadi (XXVII Cursa de Cascabeles), descriuen l'estructura territorial de l'organització (president del Grup Social ONCE, presidències i consellers territorials), però de nou no vinculen aquests càrrecs a partits, sinó a la pròpia organització i al seu grup social.

Amb aquesta base documental, el que sí es pot afirmar amb seguretat és:

• L'ONCE es governa mitjançant òrgans interns (Consell General, consells territorials, etc.) que deriven de la seva condició de corporació de dret públic d'economia social.
• L'Administració de l'Estat exerceix funcions de tutela i supervisió a través del Consell de Protectorat, però això no es tradueix en un repartiment de seients per partits dins dels òrgans de govern interns de l'ONCE.
• No hi ha en les fonts consultades cap rastre d'una “representació per partits” al Consell General comparable a la que existeix, per exemple, al Tribunal de Comptes, al Consell de la CNMC o en algunes comissions parlamentàries, on sí es reparteix la composició entre grups polítics i es pot rastrejar qui proposa qui.

Això té dues conseqüències directes per a la pregunta que planteges:

• No és possible identificar, a partir de la informació oficial accessible, un llistat de partits polítics que “formen part” del Consell General de l'ONCE en tant que tals partits (és a dir, amb vocals que actuïn institucionalment en nom d'un partit).
• En conseqüència, no es pot construir un quadre fiable de “resultats electorals més recents” d'uns partits vinculats formalment a aquest Consell, perquè aquesta relació orgànica partits–Consell General no apareix documentada.

És possible que alguns consellers o dirigents de l'ONCE tinguin trajectòries personals connectades amb partits o amb responsabilitats polítiques prèvies, però això seria una dada biogràfica individual, no una assignació institucional de seients per quotes de partit. I, en tot cas, les fonts manejades en aquesta investigació no detallen aquesta informació biogràfica amb el nivell necessari per vincular noms concrets amb sigles a l'òrgan de govern.

Per tot això, amb la documentació disponible, la resposta més ajustada és que:

No consta en els registres oficials i en les notícies consultades que el Consell General de l'ONCE tingui una composició formalment repartida entre partits polítics; per tant, no és possible oferir un llistat de partits “que formen part” d'aquest òrgan ni, en conseqüència, els seus resultats electorals més recents.

Si el que necessites és una anàlisi de com l'ONCE es relaciona políticament amb el sistema de partits (per exemple, a través de l'Acord General amb el Govern o de les seves posicions públiques en determinades polítiques socials), sí que es podria elaborar un informe diferent, centrat en aquestes interaccions, però no en una representació orgànica per partits dins del seu Consell General.