La investigació judicial sobre dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) acusats de sostreure informació secreta i facilitar-la presumptament a Estats Units ha entrat en una nova fase. El Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid ha conclòs les diligències i ha remès el sumari a l’Audiència Provincial, que haurà de tramitar ara els passos previs a un eventual judici. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat encara han de presentar els seus escrits d’acusació. Els dos investigats van ser detinguts el 2023, van quedar posteriorment en llibertat i neguen les acusacions.
Les investigacions van començar després que els controls interns del CNI detectessin accessos a documentació que no corresponia a les funcions d’un dels agents. La revisió d’aquests moviments va conduir fins a l’altre investigat, antic responsable del àrea de Rússia, que també hauria consultat informació aliena al seu àmbit de treball, segons la reconstrucció de El País.
L’anàlisi dels dispositius i de la documentació va permetre comptabilitzar 288 arxius extrets de l’organisme. D’acord amb el diari, entre aquests hi havia informació sobre fonts humanes, activitat operativa, desplegaments a l’estranger, estructura interna i connexions de persones relacionades amb delegacions diplomàtiques. Els documents afectaven àmbits com la Unió Europea, l’OTAN, la Xina, Veneçuela, el Marroc i l’estret de Gibraltar.
El CNI va considerar que l’extracció podia comprometre anys de treball de contraintel·ligència i posar en perill la identitat i la seguretat d’algunes de les seves fonts. La investigació apunta a una possible entrega d’informació als serveis nord-americans, extrem que els investigats neguen i que s’haurà d’acreditar durant el procediment.
Què queda per resoldre a l’Audiència Provincial
La conclusió de la instrucció obre la fase intermèdia del procediment. La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat hauran de presentar els seus escrits per concretar els fets que atribueixen a cada investigat, la qualificació jurídica i les penes que sol·liciten. Després, l’Audiència Provincial haurà de resoldre les qüestions processals pendents i decidir sobre l’obertura del judici oral.
Les defenses neguen que els seus clients hagin comès els delictes que se’ls atribueixen. Segons El País, qüestionen la naturalesa secreta de part dels arxius i sostenen que no s’ha demostrat que la informació arribés a mans d’un altre país ni que els agents rebessin diners per facilitar-la.
La investigació també va tenir conseqüències en l’àmbit diplomàtic. Segons la informació publicada per El País, el Govern espanyol va demanar explicacions a l’ambaixadora dels Estats Units i, com a mínim, dos agents nord-americans destinats a Madrid van ser expulsats per la seva presumpta implicació en la captació.
Per què la informació del CNI està protegida com a secret
La Llei 11/2002, reguladora del CNI, estableix que tenen caràcter secret les seves activitats, organització, estructura, mitjans, procediments, personal, instal·lacions, bases de dades i fonts d’informació. La protecció també abasta les dades que permetin conèixer qualsevol d’aquests elements.
La norma atribueix al CNI la missió de proporcionar al Govern informació i anàlisi per prevenir i evitar amenaces contra la independència i la integritat territorial d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’Estat de dret. Per complir aquesta funció, l’organisme obté i avalua informació tant dins com fora del territori nacional.
El delicte de traïció que s’investiga està recollit en l’article 584 del Codi Penal. Aquest precepte estableix penes de sis a dotze anys de presó per a l’espanyol que, amb la finalitat de afavorir una potència estrangera, una associació o una organització internacional, procuri, falsegi, inutilitzi o reveli informació classificada com a reservada o secreta que pugui perjudicar la seguretat o la defensa nacional.
L’aplicació d’aquest article exigeix acreditar tant la conducta atribuïda com la finalitat d’afavorir una potència estrangera. L’existència d’arxius extrets no demostra per si sola que fossin lliurats a un altre país ni que concorreguessin tots els elements del delicte. Aquestes qüestions s’hauran de resoldre en el procediment judicial.
El precedent de Roberto Flórez, condemnat per traïció
El cas té un antecedent en la condemna a l’antic agent del CNI Roberto Flórez, considerat el primer membre dels serveis d’Intel·ligència espanyols condemnat per traïció. El 2010, l’Audiència Provincial de Madrid li va imposar inicialment dotze anys de presó per haver-se fet amb documentació secreta amb la intenció d’oferir-la als serveis d’Intel·ligència russos.
La resolució va considerar provat que Flórez havia reunit informació classificada i havia expressat la seva disposició a col·laborar amb Rússia, encara que no va quedar acreditat que arribés a materialitzar-se l’entrega. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna per traïció, però va rebaixar la pena de dotze a nou anys.