Isabel Pardo de Vera s'ofereix a col·laborar amb la Justícia en el cas Koldo

El cas Koldo està dividit en diverses peces amb recorreguts diferents, per la qual cosa no té un únic estat processal. A 23 d'octubre de 2026, les informacions consultades mostren investigacions obertes a l'Audiència Nacional i referències a una sentència del Tribunal Suprem sobre la branca de les mascaretes. Convé distingir aquests procediments: no resulta correcte presentar tot el cas com a pendent d'un únic judici.

La branca del Tribunal Suprem

El Suprem va acordar l'11 de desembre de 2025 obrir judici oral contra José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama per les presumptes irregularitats en contractes de mascaretes del Ministeri de Transports. La Fiscalia sol·licitava aleshores 24 anys de presó per a Ábalos, 19 anys i mig per a Koldo i set per a Aldama; eren peticions de condemna, no penes imposades. Així ho va recollir Demócrata sobre l'obertura del judici.

La informació posterior obliga a actualitzar aquest punt: una notícia del 3 de juliol de 2026 menciona expressament una sentència del Suprem que va condemnar Ábalos a 24 anys i els fets dels quals van fonamentar noves diligències sobre contractacions en empreses públiques. Per tant, aquesta referència situa aquesta branca més enllà del judici oral. No obstant això, les fonts consultades no precisen la sentència completa respecte de Koldo i Aldama ni quines impugnacions posteriors s'han presentat. Vegeu la informació sobre les noves imputacions.

Les investigacions de l'Audiència Nacional

El jutge Ismael Moreno manté obertes diferents línies d'instrucció, és a dir, d'investigació per determinar si existeixen indicis suficients per portar altres fets a judici. Entre elles figuren:

• Adjudicacions d'obra pública. Aquesta branca va ser remesa des del Suprem a començaments de febrer de 2026, després que Ábalos renunciés al seu escó. Comprèn presumptes irregularitats en contractes d'Adif i Carreteres.
• Investigació patrimonial de Santos Cerdán. El 15 d'octubre es va conèixer que Moreno havia sol·licitat les agendes intervingudes en una altra causa per aclarir l'origen i la totalitat dels seus ingressos. La Fiscalia considerava que aquests extrems encara no estaven determinats. És una diligència concreta pendent d'incorporació i anàlisi, segons Demócrata sobre les agendes.
• Contractació de Jésica Rodríguez. Al juliol van ser citats com a investigats Rodríguez, Joseba García i Ignacio Zaldívar per la seva possible intervenció en contractacions a Ineco i Tragsatec.
• Contractes autonòmics de mascaretes. Continuïn actuacions diferenciades sobre Balears i Canàries. Al maig, el jutge va mantenir la investigació balear malgrat la petició d'arxiu de la defensa de Koldo, que al·legava que els fets ja havien estat jutjats pel Suprem, segons la resolució esmentada per Demócrata.

Pròxims passos processals

El que és immediat a l'Audiència Nacional és completar les diligències pendents: analitzar documentació i dispositius intervinguts, incorporar informes de la UCO i examinar la informació patrimonial sol·licitada. El jutge ja va explicar que aquests anàlisis podien justificar noves declaracions i imputacions en prorrogar la investigació al febrer.

Després haurà de decidir, per a cada peça i cada investigat, si procedeix arxivar o avançar cap a la fase d'acusació i, eventualment, un nou judici. No consta un calendari tancat per a aquests fites. Tampoc s'ha de confondre una pròrroga d'instrucció amb una data de judici: permet continuar investigant, però no anticipa el resultat ni suposa una declaració de culpabilitat.

La Presidència d'Adif exerceix la representació de l'entitat, la direcció executiva i la capçalera superior del personal, a més de presidir el seu Consell d'Administració. Les seves atribucions es concentren a l'article 23 de l'Estatut aprovat pel Reial Decret 2395/2004, complementat pels articles sobre funcionament del Consell, delegació i decisions urgents. La distinció fonamental és que el Consell conserva la superior direcció de l'administració i gestió: la Presidència no substitueix ordinàriament les seves competències reservades.

Representació i govern

• Representació jurídica: representa Adif en judici i fora d'aquest, en qualsevol acte o contracte i davant persones físiques o jurídiques, públiques o privades. Decideix l'exercici d'accions i recursos davant les administracions i els tribunals per defensar els seus interessos.
• Consell d'Administració: acorda la seva convocatòria, fixa l'ordre del dia, presideix les reunions, dirigeix les deliberacions i resol els empats mitjançant vot de qualitat. També dóna el vistiplau a les actes i certificacions.
• Cumpliment i execució: vetlla pel compliment de l'Estatut i dels acords del Consell, i executa aquests últims. Presideix així mateix les comissions delegades que es constitueixin.

Organització, personal i supervisió

Li correspon la capçalera superior de tot el personal, la alta inspecció dels serveis i la vigilància de l'activitat d'Adif. Proposa al Consell l'estructura organitzativa i determina la plantilla dins dels criteris i directrius aprovats per aquest.

Acorda el nomenament i cessament del personal directiu, informant el Consell; contracta el personal no directiu i fixa les seves retribucions conforme als criteris del Consell i, quan correspongui, al conveni col·lectiu. També proposa el nomenament del secretari i del vicesecretari del Consell. Exerceix les potestats administratives atribuïdes a Adif en matèria de personal i gestió dels seus serveis bàsics o altres legalment assignats.

Planificació, contractació i gestió econòmica

• Planificació: proposa al Consell el programa d'actuació pluriennal i els pressupostos d'explotació i capital; presenta les propostes de contractes-programa per a la seva aprovació.
• Tarifes i cànon: sotmet al Consell les tarifes que aquest ha d'aprovar, modificar o elevar a l'Administració, així com les propostes de modificació i actualització de cànon previstes estatutàriament.
• Contractació: actua com a òrgan de contractació dins l'àmbit delimitat per l'article 23.2.l), sense perjudici de les competències del Consell. Ha d'informar-lo semestralment d'aquestes actuacions. La referència estatutària a legislació contractual anterior s'ha d'aplicar conforme a la normativa contractual vigent, no com un llindar autònom inalterable.
• Tesoreria i comptes: ordena despeses i pagaments i realitza cobraments de qualsevol quantia; formula els comptes anuals i presenta al Consell, per a aprovació, els comptes, l'informe de gestió i la proposta d'aplicació de resultats. Rendeix els comptes per conducte de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, amb la documentació exigida.

Competències residuals, urgència i límits

Decideix les qüestions no reservades al Consell i exerceix les funcions atribuïdes per altres normes, les no conferides expressament a altres òrgans i les delegades vàlidament pel Consell.

Excepcionalment, per urgent necessitat, pot adoptar decisions reservades al Consell, però ha de sotmetre-les a ratificació en la seva primera reunió ordinària posterior, conforme a l'article 24.

Pot delegar atribucions en la vicepresidència, directius o òrgans interns, amb excepcions: no són delegables la direcció del Consell, la vigilància del compliment estatutari, la capçalera superior i inspecció, la proposta d'estructura organitzativa ni la contractació quan superi 6.000.000 d'euros. Els seus actes dictats en exercici de potestats administratives posen fi a la via administrativa, amb l'excepció prevista estatutàriament.

Abans d'ocupar la presidència d'Adif al juny de 2018, Isabel Pardo de Vera havia desenvolupat una trajectòria centrada en la enginyeria ferroviària i la gestió d'infraestructures públiques. El seu recorregut va passar per l'enginyeria privada, Ineco, diferents llocs tècnics i directius d'Adif i la Diputació de Pontevedra. No consta en les fonts consultades una carrera prèvia de càrrecs electius o de direcció partidària.

Formació i primers treballs

Es va titular en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat de la Corunya el 2001. Aquell mateix any va començar a treballar a Sondeos, Estructuras y Geotecnia, coneguda com a SEGSA, on va participar en assistència tècnica, control i direcció d'obres relacionades amb l'alta velocitat ferroviària a Galícia.

Posteriorment va treballar a Ineco, empresa pública d'enginyeria, realitzant tasques de direcció facultativa en trams de les línies d'alta velocitat gallegues. Aquesta primera etapa va estar vinculada també a treballs de suport al Ministeri de Foment i a l'antiga Direcció General de Ferrocarrils. La seva especialització inicial va ser, per tant, l'execució d'infraestructures ferroviàries, com recull el currículum oficial.

Ingressos i promoció dins d'Adif

El 2007 va ingressar a Adif mitjançant una oferta d'ocupació pública. La seva carrera interna es va concentrar inicialment a Galícia i, especialment, en la construcció de la connexió d'alta velocitat Madrid-Galícia. Abans d'accedir a l'alta direcció, va passar per responsabilitats successives:

• Entre 2007 i 2009: direcció d'obres en els trams Ourense-Santiago.
• Entre 2009 i 2012: cap d'Infraestructures en aquest mateix àmbit ferroviari.
• Posteriorment: gerència d'àrea per a la construcció de la línia d'alta velocitat Madrid-Galícia.

Aquestes funcions combinaven direcció tècnica, seguiment de grans obres i coordinació amb administracions i empreses constructores. La línia Madrid-Galícia va ser el principal fil conductor de la seva experiència professional abans d'assumir responsabilitats d'abast nacional. El seu recorregut apareix descrit a la entrevista de Jot Down i al perfil de Cinco Días.

Diputació de Pontevedra i retorn a Adif

El 2015 va sol·licitar una excedència i va passar a ocupar la Direcció de Mobilitat i Infraestructures de la Diputació de Pontevedra. Va romandre aproximadament un any a la institució provincial. Va ser una etapa de gestió administrativa d'infraestructures, no un mandat com a representant elegida.

El juny de 2016 va tornar a Adif, durant l'etapa d'Ana Pastor al capdavant del Ministeri de Foment. Va assumir la Direcció General d'Explotació i Construcció d'Adif i, paral·lelament, la Direcció General d'Adif Alta Velocitat. Des d'aquests llocs va passar a coordinar àrees centrals de construcció, explotació i posada en servei de línies ferroviàries. Eren les seves responsabilitats immediatament anteriors a la presidència, segons el seu currículum oficial.

Quina era la seva trajectòria política?

Convé distingir entre nomenaments públics i militància partidària. Pardo de Vera va exercir responsabilitats sota governs del PP i del PSOE, però no consta que abans de presidir Adif hagués estat diputada, senadora, regidora o dirigent orgànica d'un partit. Treballar amb responsables polítics diferents no acredita per si mateix afiliació.

Al juny de 2018, ja amb Pedro Sánchez al Govern, va ser nomenada presidenta d'Adif i Adif Alta Velocitat, convertint-se en la primera dona al capdavant de l'administrador ferroviari. Va arribar, per tant, des de la direcció tècnica de la pròpia entitat, no des d'una carrera electoral, com explica el perfil d'El Español.