Pardo de Vera apunta a exministres i alts càrrecs del Govern en el cas Koldo

A 14 d'octubre de 2026, l'anomenat cas Koldo està en una fase mixta:

• La part relativa a l'exministre José Luis Ábalos que coneixia el Tribunal Suprem (contractes de mascaretes) ja ha passat per judici i ha acabat en condena.
• La peça principal i diverses derivades segueixen en fase d'instrucció a l'Audiència Nacional, amb la investigació prorrogada almenys fins al 8 de març de 2027 i marge per a noves imputacions.

1. Doble pla del procediment

Convé distingir clarament entre:

• Causa al Tribunal Suprem (aforat Ábalos, peça mascaretes):
  • Al desembre de 2025, l'instructor del Suprem, Leopoldo Puente, va acordar l' contra Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama pels contractes de mascaretes adjudicats durant la pandèmia, mantenint la presó provisional per als dos primers.
    Vegeu la crònica de Demócrata: apertura de juicio oral en el Supremo.
  • Posteriorment, aquest judici es va celebrar i el Suprem va dictar sentència condemnatòria, amb 24 anys de presó per a Ábalos, 19 anys i mig per a Koldo García i 7 anys per a Aldama, segons recullen resolucions i notícies posteriors citades per la pròpia Audiència Nacional.
  • Aquesta peça està, per tant, tancada en la fase d'enjudiciament, a l'espera només d'eventuals recursos contra la sentència.
• Causa a l'Audiència Nacional (resta d'investigats i línies d'investigació):
  • Després de la pèrdua de l'aforament d'Ábalos, part de la causa es va remetre a l'Audiència Nacional, on l'instrueix el jutge Ismael Moreno.
  • La investigació cobreix:
    • Pressumptes irregularitats en contractes de mascaretes (peça originària).
    • Suposats , amb investigats com l'empresari Juan Carlos Cueto o l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera, que ha remès informes pericials defensant la regularitat de les obres (Demócrata ho detalla aquí).
    • Una derivada sobre pagaments en efectiu del PSOE, inicialment connectada a la causa del Suprem i remesa al Jutjat Central d'Instrucció nº 2 perquè valori si obre una investigació específica sobre la gestió del diner en metàl·lic a la seu de Ferraz (auto descrit en aquesta informació).

2. Estat actual de la instrucció a l'Audiència Nacional

Segons les últimes resolucions conegudes i les notícies judicials recents:

• El jutge Ismael Moreno ha acordat prorrogar sis mesos més la investigació, a comptar des del 8 de març, precisament pel volum de material intervingut (documentació, diners en metàl·lic i, sobretot, nombrosos dispositius electrònics: mòbils, ordinadors, suports d'emmagatzematge) que la UCO encara està analitzant per emetre els seus informes tècnics. Aquesta pròrroga es considera “procedent” i respon a una petició expressa de la Fiscalia Anticorrupció (auto de prórroga).
• El jutge deixa oberta la via a noves imputacions, assenyalant que l'avanç de l'anàlisi dels dispositius pot determinar tant noves diligències com la incorporació de més investigats.
• En paral·lel, la Sala de lo Penal de l'Audiència Nacional ha anat resolent recursos d'investigats. Per exemple, ha confirmat la imputació de Jéssica Rodríguez, exparella d'Ábalos, en considerar “adient” la seva inclusió en la causa per les contractacions en empreses públiques en què hauria cobrat sense treballar (auto sobre Jéssica Rodríguez).
• S'han produït noves citacions d'investigats (entre ells familiars de Koldo García i responsables d'Adif) i s'han practicat declaracions en què alguns s'han acollit al seu dret a no declarar, cosa que evidencia que la fase d'instrucció segueix activa a dia d'avui.

3. Pròxims passos processals previsibles

Amb la informació disponible, els fites processals que previsiblement marcaran l'evolució del cas en els pròxims mesos són:

• Conclusió dels informes de la UCO: un cop completat l'anàlisi de telèfons, ordinadors i altres dispositius, la Guàrdia Civil remetrà els seus informes definitius al jutjat. El seu contingut serà clau per confirmar o descartar indicis sobre cadascuna de les persones investigades.
• Pràctica i tancament de diligències pendents: el jutge haurà de decidir quines diligències addicionals –declaracions, oficis, pericials– són imprescindibles, tant les demanades per la Fiscalia com per les acusacions i les defenses, i resoldre els recursos que quedin vius.
• Delimitació d'hechos i responsables: amb el material ja incorporat, Moreno haurà de concretar què conductes es consideren indiciàriament delictives i contra qui. Això pot implicar:
  • Arxius parcials respecte de persones o fets.
  • Manteniment de la condició d'investigat.
  • Eventuals noves imputacions, si els informes policials apunten a més implicats.
• Tancament de la instrucció: si s'entén que la investigació està ja esgotada, el jutge dictarà l'auto de fi d'instrucció, cosa que obre la fase intermèdia.
• Escrits d'acusació i defensa: la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions formularan els seus escrits precisant delictes i penes sol·licitades; les defenses contestaran amb els seus escrits de defensa, plantejant, si escau, nul·litats o peticions d'arxivament.
• Auto d'obertura de judici oral (o arxivament): si el tribunal aprecia indicis suficients contra determinats investigats, acordarà l'obertura de judici oral i remetrà la causa a l'òrgan competent per a l'enjudiciament; si no, procedirà a l'arxiu total o parcial.

En suma, el cas Koldo no està tancat: conviuen una peça ja en fase de sentència ferma o recursible al Suprem amb una investigació encara en marxa a l'Audiència Nacional, el qual horitzó immediat ve marcat per la pròrroga de la instrucció fins a març de 2027 i per la conclusió dels informes de la UCO.

A Espanya, la figura del secretari d'Estat de Transports és un alt càrrec de l'Administració General de l'Estat, situat immediatament per sota del ministre competent (actualment, el de Transports) i per sobre dels subsecretaris, secretaris generals i directors generals que depenguin d'ell. El seu estatut general ve definit per la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, i, en detall, pel reial decret que estableix l'estructura orgànica del ministeri.

De forma sintètica, les seves funcions i competències poden agrupar-se en cinc grans blocs: direcció política i estratègica, impuls normatiu, coordinació i supervisió d'organismes, gestió de polítiques públiques i representació institucional.

1. Direcció política i estratègica de l'àrea de transports

El secretari d'Estat és el principal responsable polític de concretar, sota les directrius del ministre, la planificació estratègica de la política de transports. Això sol incloure:

• Definir les línies estratègiques en matèria d'infraestructures i serveis de transport (ferroviari, per carretera, aeri, marítim i, si escau, logístic).
• Proposar al ministre els plans i programes plurianuals (per exemple, plans d'infraestructures, mobilitat sostenible, connectivitat territorial, corredors de mercaderies, etc.).
• Establir prioritats en funció de criteris tècnics, pressupostaris, mediambientals i de cohesió social i territorial.

En aquest sentit, actua com a nexe entre les orientacions polítiques generals del Govern i el disseny operatiu de les polítiques de transports.

2. Competències normatives i de regulació

Sense ser “legislador” en sentit estricte, el secretari d'Estat té un paper central en l'impuls de la normativa del sector:

• Impuls i elaboració de projectes normatius en l'àmbit de transports: projectes de llei, reials decrets, ordres ministerials i altra normativa reglamentària, que després han de ser aprovats pel ministre, el Consell de Ministres o, si escau, les Corts Generals.
• Coordinació de la regulació sectorial (p. ex., seguretat ferroviària, navegació aèria, transport per carretera, ports d'interès general), assegurant coherència amb el dret de la Unió Europea i amb altres ministeris implicats (Economia, Transició Ecològica, Interior, etc.).
• Supervisió de l'elaboració tècnica de normes, guies, instruccions i circulars de caràcter intern o sectorial que desenvolupen la legislació vigent.

La seva signatura no substitueix la del ministre en les disposicions reglamentàries de màxim rang, però sí dirigeix el procés i, en molts casos, signa resolucions i disposicions de desenvolupament dins l'àmbit de les seves competències.

3. Direcció i coordinació d'òrgans i entitats del sector

El secretari d'Estat exerceix la superior direcció de les direccions generals, secretaries generals i unitats que integren la Secretaria d'Estat de Transports, i sovint té encomanades funcions sobre organismes i empreses públiques del sector. Això inclou:

• Dirigir i coordinar l'activitat de les direccions generals (per exemple, de Carreteres, d'Aviació Civil, de Marina Mercant o de Transport Terrestre, segons l'estructura vigent).
• Exercir la tutela funcional sobre entitats públiques empresarials o societats estatals de l'àmbit del transport (gestors d'infraestructures ferroviàries, operadors públics, autoritats portuàries de titularitat estatal, gestors aeroportuaris, etc.), dins el marc fixat per les lleis.
• Aprovar instruccions, circulars i criteris d'actuació per assegurar una aplicació homogènia de la política de transports.

En la pràctica, és la peça clau que articula la relació diària entre el ministeri i l'ampli sector públic estatal dels transports.

4. Gestió pressupostària i de programes

Dins del seu àmbit material, el secretari d'Estat sol tenir competències rellevants en programació i execució pressupostària:

• Participar en l'elaboració del pressupost del ministeri en la part relativa a transports, proposant la distribució de crèdits entre programes, capítols i projectes d'inversió.
• Autoritzar determinats dèspeses i contractes dins dels límits que fixi la normativa de contractació del sector públic i les delegacions de competències del ministre.
• Impulsar i fer seguiment de programes finançats amb fons europeus lligats a infraestructures, mobilitat sostenible, digitalització del transport o descarbonització.
• Supervisar l'avaluació de resultats de les polítiques de transports (indicadors de servei, seguretat, puntualitat, impacte ambiental, cohesió territorial, etc.).

5. Representació institucional i relacions externes

El secretari d'Estat de Transports és també un actor clau en la representació de l'Estat en aquesta matèria:

• Representar el ministeri en òrgans col·legiats del Govern i comissions interministerials quan així se li designi.
• Encapçalar delegacions espanyoles en fòrums internacionals i de la Unió Europea relacionats amb el transport (Consells de Ministres sectorials de la UE, organismes especialitzats, conferències internacionals, etc.).
• Mantenir la relació amb comunitats autònomes i entitats locals en aspectes de coordinació d'infraestructures i serveis, a través de conferències sectorials i grups de treball.
• Exercir la interlocució amb el sector privat i la societat civil (empreses de transport, concessionaris, associacions d'usuaris, sindicats, organitzacions professionals), especialment en consultes públiques i processos de diàleg sectorial.

6. Responsabilitat política i administrativa

Com a alt càrrec, el secretari d'Estat respon políticament davant el ministre i, en última instància, davant el Parlament, que pot reclamar la seva presència per explicar polítiques o decisions. Des del punt de vista jurídic-administratiu, els seus actes són recurribles en via administrativa i contenciós-administrativa, i està subjecte als règims d'incompatibilitats, conflicte d'interessos i responsabilitat establerts per als alts càrrecs.

En suma, el secretari d'Estat de Transports no és un simple gestor tècnic: és el principal responsable de dissenyar, coordinar i executar la política estatal de transports, d'articular l'ampli ecosistema institucional i empresarial del sector, i de representar Espanya en aquest àmbit, sempre sota les directrius generals del ministre i del Govern.

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023 (23J), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va obtenir el seu millor resultat en vots des que Pedro Sánchez és candidat, tot i que no va ser la primera força en escons. A dia d'avui, aquests comicis continuen sent la referència per conèixer tant els seus resultats electorals com la mida actual del seu grup al Congrés.

Resultats del PSOE a les eleccions generals del 23J de 2023

Segons l'anàlisi publicat pel diari Demócrata a l'article «Pedro Sánchez a les urnes: dels 85 escons de 2016 al seu rècord de vots el 2023», les dades definitives del PSOE al Congrés dels Diputats a les eleccions del 23 de juliol de 2023 van ser les següents:

• Vots obtinguts: 7.821.718 paperetes.
• Percentatge de vot vàlid: 31,68 %.
• Escóns al Congrés: 121 diputats.
• Posició relativa: segona força al Congrés, per darrere del Partit Popular.

Aquests 121 escons inclouen el conjunt de l'espai socialista a nivell estatal: el PSOE, el PSC a Catalunya i les candidatures associades que s'integren en el recompte global socialista al Congrés. La xifra de vots i el percentatge es refereixen al total nacional de vots vàlids per a les llistes socialistes, un cop conclòs l'escrutini definitiu.

En comparació amb la cita anterior (10 de novembre de 2019), el PSOE va millorar en vots i en escons. Va passar de 6.792.199 vots (28,00 %) i 120 diputats als 7.821.718 vots (31,68 %) i 121 diputats del 23J. És a dir:

• Va guanyar una mica més d'un milió de vots respecte a 2019.
• Va incrementar la seva representació en un diputat (de 120 a 121).

Tanmateix, malgrat aquest rècord de vots i de percentatge, el PSOE va quedar per darrere del PP en escons, de manera que no va ser el partit més votat ni el que va obtenir un major nombre de seients a la Cambra Baixa. Aquesta combinació —màxims en vots però segona posició en representació— és un dels trets més característics del resultat del 23J per als socialistes.

Diputats que té actualment el PSOE al Congrés

A partir d'aquests resultats, i segons la informació recollida per Demócrata en els seus anàlisis comparatius d'enquestes i resultats reals (per exemple, en aquest seguiment de SocioMétrica i altres articles sobre estimacions de vot), la referència constant per al PSOE és que:

• El PSOE va obtenir 121 diputats a les eleccions generals de 2023.
• Aquest nombre de 121 s'utilitza de forma sistemàtica com a base per comparar les projeccions de noves enquestes enfront del resultat real del 23J.

Tot i que durant la legislatura s'han produït nombroses renúncies i substitucions de diputats en tots els grups —quelcom analitzat, per exemple, en el reportatge de Demócrata «Més de mig centenar de diputats han abandonat el Congrés des de l'inici de la legislatura»—, aquestes baixes es cobreixen mitjançant l'entrada de les següents persones a les llistes electorals. És a dir, poden canviar els noms concrets, però no la dotació d'escons assignada a cada partit, excepte en casos excepcionals molt específics que no s'han produït en aquesta legislatura.

Per tant, segons les dades disponibles, es manté que:

• El Grup Parlamentari Socialista compta actualment amb 121 diputats al Congrés dels Diputats, els mateixos que li van ser atribuïts en l'escrutini definitiu de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023.

En resum: en les últimes eleccions generals (23J 2023) el PSOE va obtenir 7.821.718 vots, un 31,68 % del total de vots vàlids, i 121 escons al Congrés; i a dia d'avui la seva representació parlamentària a la Cambra Baixa continua sent de 121 diputats.