Condenen Alvise Pérez a pagar 20.000 euros per acusar sense proves un home de transportar explosius

L’Audiència Provincial de Bizkaia revoca la seva absolució i considera que l’eurodiputat va vulnerar el dret a l’honor i a la pròpia imatge de l’afectat en difondre la seva identitat i fotografia a Telegram

fotonoticia 20261005163400 1920

fotonoticia 20261005163400 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L’eurodiputat Luis Alvise Pérez, líder de Se Acabó la Fiesta (SALF), haurà d’indemnitzar amb 20.000 euros a un home a qui va acusar sense proves de transportar possibles explosius en un vehicle que viatjava de Barakaldo a Madrid. L’Audiència Provincial de Biscaia ha revocat l’absolució dictada inicialment per un jutjat de Barakaldo i ha conclòs que el dirigent va vulnerar el dret a l’honor i a la pròpia imatge de la persona afectada en difondre’n la fotografia, la identitat i les dades del vehicle al seu canal de Telegram.

Els fets es remunten al novembre de 2023, quan OkDiario va publicar una informació sobre un vehicle que suposadament transportava explosius. La notícia procedia d’una comunicació interna de la Policia que advertia expressament que les dades no estaven contrastades, una circumstància que el mitjà va ometre en publicar-les com a informació pròpia.

Hores després, Alvise va difondre el contingut entre els seus seguidors de Telegram, però va anar més enllà del que havia publicat el diari. Va assegurar que una “font d’alt nivell” havia confirmat tant la informació com la identitat del suposat responsable i va afegir que podria tractar-se d’un pacient fugat d’un centre psiquiàtric.

L’Audiència retreu a Alvise que presentés com confirmada una sospita policial

La sentència  rebutja que l’eurodiputat es limités a reproduir una notícia publicada prèviament per un altre mitjà, tal com va al·legar durant el procediment. Els magistrats consideren que “va reforçar l’acusació” i la va presentar com a confirmada per una font pròpia la identitat de la qual no va revelar.

“La seva publicació no es va limitar a reproduir una notícia d’altri”, adverteix el tribunal, que aprecia una diferència substancial entre el contingut original de la comunicació policial i el missatge difós per Alvise.

Mentre la Policia advertia que la informació no estava contrastada, l’eurodiputat va assegurar que disposava d’una confirmació procedent d’una font qualificada. Per a l’Audiència, aquesta modificació va convertir una sospita sense verificar en un fet aparentment acreditat.

Els magistrats tampoc accepten l’argument que Alvise hagués descartat qualsevol relació de la persona afectada amb el terrorisme. Al seu parer, la publicació va afegir afirmacions pròpies que van incrementar la credibilitat d’una acusació especialment greu.

L’omissió que les dades no estaven contrastades va ser determinant

En examinar l’actuació d’OkDiario, la condemna del qual també ha confirmat, l’Audiència subratlla la importància d’haver eliminat l’avís policial sobre la manca de verificació dels fets.

Segons la sentència, no es va tractar d’una simple "deficiència formal", sinó d’una "alteració substancial de la font" que va impedir als lectors conèixer els dubtes existents sobre la veracitat de l’avís.

La resolució considera que tant el mitjà com Alvise van incórrer en una "intromissió il·lícita en el dret a l’honor" de l’home identificat. També concedeix una importància especial a la difusió de la seva fotografia, en entendre que va agreujar la vulneració del seu dret a la pròpia imatge.

A més de la indemnització imposada a l’eurodiputat, l’Audiència ordena a OkDiario retirar la notícia i a Alvise eliminar el missatge de Telegram. La informació del diari ja no pot consultar-se a internet, mentre que la publicació del dirigent, que acumula prop de 225.000 visualitzacions, continuava disponible segons la informació publicada sobre la sentència.

Alvise acumula altres condemnes i manté diverses causes judicials obertes

Aquesta resolució se suma als antecedents judicials del líder de Se Acabó la Fiesta, que n’acumula almenys cinc més i té pendents diversos procediments relacionats amb la seva activitat pública.

Al Tribunal Suprem manté obertes cinc causes per presumptes delictes d’assetjament, revelació de secrets, amenaces i desordres públics. La investigació més recent va portar, per cinquena vegada, l’alt tribunal a sol·licitar al Parlament Europeu que aixequés la seva immunitat parlamentària.

A aquests procediments s’afegeix una causa a l’Audiència Nacional per presumpta finançament il·legal, relacionada amb les aportacions econòmiques rebudes pel dirigent.

Les investigacions continuen els seus respectius tràmits judicials i no s’han de confondre amb les condemnes ja dictades contra l’eurodiputat.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase es troben els procediments judicials oberts contra Alvise Pérez al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional?

A data de 13 de novembre de 2026, els procediments penals oberts contra Alvise Pérez es troben en fases prèvies al judici, principalment d'investigació i, en alguns casos, d'autorització parlamentària per procedir contra ell. No consta una obertura de judici oral en les causes examinades. És important distingir la investigació sobre finançament electoral que va arribar al Tribunal Suprem des de l'Audiència Nacional dels procediments relacionats amb l'empresari que va lliurar els diners.

Tribunal Suprem: situació de cada causa
  • Pressumpte finançament il·legal i delicte electoral. Continua en instrucció, la fase destinada a esclarir els fets. S'investiguen els 100.000 euros que Álvaro Romillo, conegut com CryptoSpain, va lliurar a Pérez abans de les eleccions europees de 2024. Ambdós van declarar voluntàriament: Pérez va reconèixer haver rebut els diners, però va negar-ne la destinació electoral; Romillo va sostenir el contrari. El Parlament Europeu va autoritzar retirar la seva immunitat el 19 de maig de 2026, permetent continuar la investigació. No consta que aquesta hagi desembocat en judici oral. Vegeu l'autorització de l'Eurocambra.
  • Pressumpte assetjament a la fiscal Susana Gisbert. La causa roman en fase d'investigació. El Parlament Europeu va aixecar la immunitat de Pérez a l'abril de 2026 per permetre l'actuació penal pel suposat assetjament a les xarxes. Aquesta autorització no equival a una condemna ni a l'obertura automàtica de judici. Així ho recull Demócrata sobre aquest procediment.
  • Pressumpte assetjament i revelació de secrets contra Diego Solier i Nora Junco. El Suprem va obrir el procediment a l'octubre de 2025 i va sol·licitar un suplicatori —autorització parlamentària per actuar penalment— al maig de 2026. S'investiga la difusió de dades personals i un suposat assetjament posterior a la seva ruptura política. L'última actuació específica documentada a les fonts consultades és aquesta petició; no consta en elles una resolució posterior sobre l'autorització. Vegeu la sol·licitud del Suprem.
  • Pressumpte amenaces a José Ignacio Landaluce. El Suprem va obrir causa el 19 de març de 2026. La querella atribueix a Pérez haver condicionat la publicació d'àudios i documents sobre suposades conductes delictives a la dimissió de l'alcalde d'Algesires. Continua en una fase prèvia al judici, sense que consti obertura de judici oral. Vegeu l'obertura de la investigació.
  • Pressumpte incitació a desordres públics durant les protestes agràries. El 5 de novembre de 2026 es va conèixer la petició d'un cinquè suplicatori. El procediment està, per tant, en fase preliminar i pendent de l'autorització europea per continuar contra l'eurodiputat per aquests fets. Vegeu l'última petició de suplicatori.
Audiència Nacional: distingir l'origen i la competència

El Jutjat Central d'Instrucció número 4 investigava fets relacionats amb Romillo i Madeira Invest Club quan van aparèixer els indicis sobre el lliurament de diners. Va elevar una exposició raonada al Suprem per la condició d'eurodiputat de Pérez. La investigació penal sobre la seva pressumpte finançament electoral es tramita al Suprem, encara que existeixin actuacions relacionades a l'Audiència Nacional. Una notícia recent la situa genèricament allà, però la informació específica sobre el trasllat i el suplicatori permet distingir ambdós recorreguts. Vegeu l'origen de la causa.

Procediments que ja no s'han de comptar com a oberts

La causa per la falsa PCR atribuïda a Salvador Illa va ser sobreseguda; Illa va anunciar recurs, per la qual cosa no s'ha de donar l'arxiu per ferm. També es va rebutjar obrir procediment pels xats privats de Francisco Martínez i per vincular un diputat amb el cas Mediador. Aquestes decisions són diferents de les investigacions anteriors i de les condemnes civils dictades per altres tribunals.

Quines són les competències específiques d'un eurodiputat al Parlament Europeu segons el Reglament de la Cambra?

Un eurodiputat és, essencialment, un membre del Parlament Europeu (PE) amb les mateixes facultats que qualsevol altre diputat de la Cambra. El Reglament intern del PE no parla de “competències” individuals com si fossin diferents segons el diputat, sinó dels drets i poders que corresponen a tots els membres en l'exercici del mandat. A partir d'aquest Reglament i dels Tractats es poden distingir diversos blocs de funcions.

1. Funció legislativa i de codecisió

El Parlament Europeu exerceix la funció legislativa juntament amb el Consell de la UE mitjançant el procediment legislatiu ordinari. En aquest marc, cada eurodiputat té dret a:

  • Presentar esmenes a les propostes legislatives en comissió i en Ple, de forma individual o a través del seu grup polític.
  • Intervenir i debatre els projectes d'actes legislatius en comissió competent i en el Ple, amb temps de paraula regulats pel Reglament i la Conferència de Presidents.
  • Votar en comissió i en Ple sobre informes, esmenes i textos finals (reglaments, directives, decisions, etc.).
  • Ser ponent o ponent alternatiu (shadow) en un expedient legislatiu, cosa que implica negociar el text, conduir les reunions de compromís i presentar recomanacions a la comissió i al Ple.

2. Funció pressupostària

El Parlament comparteix amb el Consell la competència sobre el pressupost anual de la UE. Segons el Reglament, cada eurodiputat:

  • Pot presentar esmenes pressupostàries en les fases previstes (principalment a través de la comissió de Pressupostos o de la competent per matèria).
  • Participa en el debat i votació del pressupost anual i dels pressupostos rectificatius.
  • Exercita el control sobre l'execució pressupostària, en particular en el procediment d'aprovació de la gestió (discharge) de la Comissió i altres institucions.

3. Funció de control polític i escrutini

El Reglament de la Cambra articula els instruments amb què cada eurodiputat pot controlar les institucions de la UE, especialment la Comissió i, en menor mesura, el Consell:

  • Preguntes escrites i orals a la Comissió, al Consell i a altres institucions, amb terminis i formats regulats.
  • Participació en debats específics sobre informes d'execució, comunicacions de la Comissió, estratègies, crisis, etc.
  • Votació de mocions de resolució que expressen la posició política del Parlament sobre un tema determinat.
  • Intervenció en els procediments d'aprovació de la Comissió Europea (audiències dels comissaris designats, vot d'investidura del Col·legi) i en eventuals procediments de censura contra la Comissió.
  • Participació en missions d'investigació o en comissions d'investigació creades conforme al Reglament per esclarir fets concrets relacionats amb l'aplicació del Dret de la UE.

4. Organització interna del Parlament

El Reglament també defineix drets interns que són competències efectives del eurodiputat en la vida de la Cambra:

  • Afiliar-se a un grup polític europeu (o romandre no inscrit) i participar en les seves decisions, cosa que influeix en l'assignació de temps de paraula i llocs de responsabilitat.
  • Ser membre titular o suplent de comissions i subcomissions, on es tramita la major part de la feina legislativa i de control.
  • Optar a càrrecs interns (Presidència i Vicepresidències del Parlament, questors, presidències i vicepresidències de comissions, delegacions, etc.) en les condicions que fixa el Reglament.
  • Presentar iniciatives no legislatives, com projectes d'informe de pròpia iniciativa, propostes de resolució o sol·licituds de debat, normalment amb un llindar mínim de suport d'altres membres o d'un grup polític.

5. Representació política i relació amb la ciutadania

Tot i que el Reglament se centra en el funcionament intern, d'ell es deriva que cada eurodiputat:

  • Representa els ciutadans de la Unió i actua amb mandat lliure, sense estar jurídicament sotmès a instruccions de governs o partits nacionals.
  • Pot organitzar i acollir audiències, seminaris o esdeveniments al Parlament, amb els límits i procediments que marca la Mesa.
  • Manté la relació amb electors, organitzacions i lobbies, en un marc de transparència i normes ètiques (declaracions d'interessos, registre de representants de grups d'interès, codis de conducta, etc.).

6. Drets i garanties per exercir aquestes competències

Finalment, el Reglament recull garanties necessàries perquè aquestes competències siguin reals: inviolabilitat per opinions i vots emesos en l'exercici del mandat, accés a informació i documents, mitjans materials i humans (assistents, dietes, oficines), participació en els sistemes de traducció i interpretació, i protecció davant de discriminació o represàlies. Aquestes garanties no són “competències” en sentit estricte, però són la condició perquè l'eurodiputat pugui exercir efectivament la seva funció legislativa, pressupostària, de control i de representació.

Quins han estat els resultats de Se Acabó la Fiesta a les últimes eleccions europees i quants eurodiputats va obtenir?

Se Acabó la Fiesta (SALF), la candidatura encapçalada per Alvise Pérez, va obtenir 3 eurodiputats a les últimes eleccions al Parlament Europeu, celebrades a Espanya el 9 de juny de 2024. El resultat definitiu publicat per la Junta Electoral Central va ser de 803.545 vots, aproximadament el 4,58 % dels vots vàlids. Aquesta és la xifra que s'ha d'utilitzar per descriure el seu resultat electoral definitiu (BOE, resultats definitius).

Vots i representació obtinguda

Les dades essencials d'aquella convocatòria són les següents:

  • Vots: 803.545 a tot Espanya.
  • Percentatge: aproximadament un 4,58 % sobre els 17.527.438 vots vàlids computats.
  • Escaons: 3 dels 61 representants que corresponien a Espanya.
  • Posició: va ser la sisena candidatura més votada a Espanya.

El nombre de vots i els tres escons figuren en l'acord de la Junta Electoral Central del 27 de juny de 2024, publicat al BOE l'endemà. El percentatge indicat resulta de relacionar els vots de SALF amb el total de vots vàlids recollit en aquest mateix acord; no és un percentatge sobre el cens electoral ni sobre tota la població espanyola (Acord de resultats).

Qui van obtenir els tres escons

Els tres llocs van correspondre als següents integrants de la candidatura:

  • Luis Pérez Fernández, conegut públicament com Alvise Pérez i cap de llista.
  • Diego Adrián Solier Fernández.
  • Nora Junco García.

La proclamació de candidats electes es va realitzar mitjançant un altre acord de la Junta Electoral Central, també del 27 de juny i publicat el 28 de juny de 2024. Per tant, els tres eurodiputats no van ser només una estimació de la nit electoral: la seva elecció va quedar recollida en la proclamació oficial (Proclamació d'electes).

Per què apareixen xifres diferents

És possible trobar referències que atribueixen a SALF 800.763 vots i un 4,59 %. Aquestes xifres no coincideixen amb el resultat definitiu de 803.545 vots publicat al BOE. Per respondre a quants suports va obtenir finalment la candidatura, ha de prevaler l'escrutini oficial definitiu sobre les dades difoses inicialment (Resultats oficials definitius).

La diferència entre ambdues xifres és de 2.782 vots. No modifica la resposta central a la teva pregunta: SALF va aconseguir tres escons. Convé, per tant, no barrejar el nombre de vots d'una publicació inicial amb el percentatge calculat a partir d'un escrutini posterior.

Què va suposar aquest resultat

SALF va aconseguir el mateix nombre d'escons que Sumar i Ara Repúbliques: tres cadascuna. Igualar la representació no significa haver obtingut idèntic nombre de vots; són dues dades diferents del resultat electoral (Repartiment d'escons).

Demócrata va recollir l'entrada de la candidatura a l'Eurocambra en el seu anàlisi posterior a les eleccions, dins d'una convocatòria en què nou candidatures espanyoles van aconseguir representació. Aquesta informació permet situar el seu resultat en el conjunt de l'elecció, sense confondre'l amb una valoració sobre la seva activitat posterior (Anàlisi de Demócrata).

En definitiva, si necessites citar el resultat en una sola frase: Se Acabó la Fiesta va obtenir 803.545 vots i tres eurodiputats a les eleccions europees del 9 de juny de 2024 (BOE, 28 de juny).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin òrgan judicial va condemnar Alvise Pérez a pagar una indemnització per acusacions sense proves?

Pregunta" 1 de 3

Quin element va agreujar la vulneració del dret a la pròpia imatge de la persona acusada per Alvise Pérez?

Pregunta" 2 de 3

Quantes causes judicials obertes manté Alvise Pérez al Tribunal Suprem segons la notícia?

Pregunta" 3 de 3