Els magistrats del Tribunal Constitucional Juan Carlos Campo i Ramón Sáez sostenen que la decisió majoritària de l'òrgan de garanties de rebutjar el recurs d'empara del Defensor del Pueblo contra la suspensió del vot dels nacionalitzats per la 'llei de nets' acordada pel Tribunal Suprem comporta "greus conseqüències" i constitueix un "fracàs" en no salvaguardar "el dret fonamental de sufragi".
En el seu vot particular, al qual ha tingut accés Europa Press, expressen el seu "desacord" amb la resolució i amb l'argumentació dels seus deu col·legues, que van considerar que el recurs era prematur mentre continuï en marxa el procediment davant el Suprem.
Campo i Sáez entenen que la decisió del TC "no ha sabut extreure les conseqüències que l'excepcionalitat de l'assumpte ofereix en ordre a la garantia dels drets fonamentals afectats per una decisió judicial, unes greus conseqüències que haurien d'haver orientat el sentit de la resolució per admetre la demanda del Defensor del Pueblo" i així "debatre en profunditat els elements del cas i la validesa constitucional de la suspensió massiva en seu de tutela cautelar d'un dret fonamental bàsic de l'Estat democràtic de dret".
"Només cal lamentar el fracàs del nostre ordenament jurídic constitucional per oferir un cau que permeti preservar de manera efectiva el dret fonamental de sufragi de desenes de milers de ciutadans, fills i nets de l'exili provocat per la guerra civil i la dictadura, en les eleccions generals convocades per al proper 29 de novembre", afegeixen en el seu escrit discrepant.
Els dos magistrats subratllen que l'assumpte plantejat pel Defensor del Pueblo presentava "envergadura constitucional" per "la naturalesa i rellevància dels drets invocats", pel "caràcter inèdit de la suspensió judicial com a mesura cautelar del dret de sufragi de desenes de milers de ciutadans", i per l'exercici de l'acció per part de la institució que encapçala l'exministre Ángel Gabilondo.
A judici seu, el cas "exigia un anàlisi rigorós del compliment dels requisits processals que obren la via de l'empara constitucional", al tractar-se, segons remarquen, "d'un cas dels que marquen la història d'un tribunal constitucional".
Tanmateix, reprotxen que, "lluny d'això", la majoria del Ple "realitza una interpretació formalista", que "contravé la jurisprudència" del propi TC "sobre el necessari esgotament dels mitjans d'impugnació previstos per les normes processals abans d'acudir en ampara" i es separa de la doctrina sobre l'admissió de recursos davant de mesures cautelars que limiten drets fonamentals.
Oportunitat desaprofitada i dubtes sobre el paper del Defensor
Els magistrats recorden que la resolució també s'aparta de la doctrina constitucional relativa a l'admissió de recursos d'ampara contra mesures cautelars restrictives de drets fonamentals, i posen el focus en el paper específic del Defensor del Poble.
"Tot això amb l'afegit, no menys important, de no dedicar ni una sola línia a analitzar les peculiaritats que planteja l'exercici d'aquesta acció per part del Defensor del Poble, a qui la Constitució atribueix legitimació institucional per acudir en ampara davant d'aquest Tribunal amb perfils propis, perdent l'ocasió de desenvolupar la nostra jurisprudència en un àmbit que li era fins ara ignot", assenyalen en el vot particular.
Des de la seva perspectiva, la decisió adoptada "somet l'exercici de l'acció" que la Carta Magna reconeix al Defensor del Poble "a una total incertesa processal, enterrant, gairebé de forma definitiva, les possibilitats que aquesta institució acudi davant d'aquest tribunal en l'exercici d'una facultat que el poder constituent li atribuí".
Consideren, a més, que es "desaprofitava" una "oportunitat única" per avançar en una interpretació integradora i finalista dels requisits d'admissibilitat de l'ampara constitucional en supòsits d'afectació massiva de drets fonamentals.
"Per tant, si el present recurs d'ampara és prematur perquè el Tribunal Suprem pot modificar la mesura cautelar acordada al fil de les al·legacions dels interessats que es personin, llavors tots els recursos d'ampara que s'interposin contra mesures cautelars són prematurs. Una conclusió intolerable", sostenen.
Segons Campo —exministre de Justícia— i Sáez, "ni l'emplaçament dels afectats perquè formulen al·legacions sobre les mesures cautelars acordades, ni el caràcter interlocutori de les resolucions impugnades, ni el fet que les mateixes no hagin estat encara executades per l'Administració permet, tal com afirma l'auto, considerar prematur el recurs d'ampara".