El informe elaborat pel Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) de la Policia Nacional i remès a l'Audiència Nacional recull un "increment sobtat" de missatges que animaven a entrar a Ceuta el 28 de juliol, "dia anterior a la primera alerta emesa pel CENIF" i a l'arribada massiva de 72.000 persones a la ciutat autònoma a partir del 30 de juliol.
El document de la unitat d'intel·ligència, al qual ha tingut accés Europa Press, menciona l'existència de "dinamitzadors del missatge", és a dir, "perfils i números de telèfon que intervenen de forma decisiva en la difusió massiva de missatges clau", amb un 90% de línies amb prefix marroquí i la resta procedents d'Algèria, Tunísia o Líbia, a més de països com Espanya, França o Alemanya.
"Aquests telèfons serveixen com a altaveu per a la transmissió de missatges en diferents grups i potencien la dinamització de la conversa digital", subratlla l'informe, que descarta que darrere de la mobilització hi hagi organitzacions criminals o màfies assentades a la zona.
El CENIF explica que ja realitzava un seguiment previ al 30 de juliol de diversos fòrums i grups de Facebook que impulsaven aquesta acció, activats els dies 24 i 28 de juliol, i que va detectar "un primer increment sobtat de missatges el dia 28 de juliol --dia anterior a la primera alerta emesa pel CENIF--" amb un màxim el dia 30, quan es van registrar 1.574 missatges.
Els analistes d'estrangeria es refereixen a la metodologia denominada "mètode spread", "un model de disseny de viralització de missatges a les xarxes socials planificat que limita la dependència de l'atzar".
Influència política des de Marroc
Baix l'epígraf "exercici d'influència", l'informe del CENIF menciona també el paper exercit per responsables polítics marroquins. "Les manifestacions de diferents responsables polítics del regne alauí, les reaccions internacionals i l'establiment de dispositius policials reforçats després de la consecució dels diferents intents posa de manifest novament la capacitat d'influència i el maneig d'un relat de difusió institucional coordinada per part dels responsables de la planificació del procés", recull el text.
Els agents especialitzats descriuen les diferents onades de migrants —apoyant-se en material gràfic incorporat a l'informe— que van accedir a Ceuta dins d'un "procés escalonat i graduat", amb dos fins principals: d'una banda, aconseguir un "màxim impacte sobre la gestió fronterera fins al seu col·lapse" i, de l'altra, "eliminar la capacitat de resposta d'Espanya".
En aquest context, s'assenyala la presència "notable" de famílies, dones i menors d'edat, ja que "desactiva la possibilitat d'emprar mitjans coercitius o usar la força reactiva per restablir el control i l'operativitat de la frontera".
L'informe eleva l'estimació de quants migrants van romandre a Ceuta al no acollir-se al retorn voluntari. "S'estima el volum d'immigrants que romanen a Ceuta a partir del dia 1 d'agost en una xifra entre 5.000 i 10.000 persones", assenyala, precisant que es tracta d'un "perfil compatible amb la immigració irregular" al ser en la seva majoria joves d'origen marroquí i subsaharià.
Sense rastre de màfies en l'entrada massiva
El CENIF descarta en la seva anàlisi que en els fets del 30 de juliol participessin xarxes criminals dedicades al tràfic combinat de drogues i persones, al afirmar que "no consta ni una sola referència" a aquest tipus de grups a la ciutat autònoma, a diferència del que sí s'observa a Melilla o Almeria.
El document sí recull l'existència d'una estructura que actua a Ceuta i el seu entorn, però "organitzant passes a nedar des de Castillejos". "Es desconeix el nombre exacte d'integrants del grup, estimant-se que té capacitat per fer arribar entre tres i cinc immigrants diaris a la Ciutat Autònoma", detalla.
La unitat d'intel·ligència recorda que des de l'1 de gener de 2024 s'han desenvolupat 2.983 operacions i investigacions policials amb intervenció de la Comissaria General d'Extranjería i Fronteres vinculades a aquestes xarxes, amb un balanç de 1.822 detencions per afavorir la immigració irregular.
"Amb aquest nivell de coneixement i de monitorització dels grups, perfils i telèfons més habituals, no consta ni una sola referència d'aquestes organitzacions animant a la mobilització o fent referència a l'entrada massiva", conclou l'informe.
En la mateixa línia, el CENIF sosté que "res apunta" que després de la "entrada il·legal i simultània de més de 70.000 persones existeixi un intent de les xarxes criminals de lucrar-se, tot i que sí reconeix trasllats puntuals i "oportunistes" de "com a mínim deu embarcacions" des del Port Esportiu de Ceuta a la Península, amb beneficis d'entre 3.000 i 7.000 euros per persona.
En concret, el document xifra en 150 els migrants que haurien assolit la Península des de Ceuta fins al 24 d'agost, "els quals han abonat un preu mitjà de 5.000 euros pel viatge (les tarifes mitjanes per a la immigració irregular marítima des de Marroc fins a la Península es situaven, fins a l'entrada massiva, en un arc entre 12.000 i 20.000 euros)".
Rutes d'accés a Ceuta i perfils de les onades
Els investigadors assenyalen que es van utilitzar dues vies alternatives d'entrada a Ceuta, ambdues des de la Platja de Castillejos, en territori marroquí, paral·lela al Punt Fronterer habilitat, ja que "des d'aquesta platja s'accedeix a la tanca fronterera que separa el territori dels dos països, continuada per un espigó tancat que s'introdueix uns 60 metres a l'aigua".
Segons el relat policial, els migrants van accedir "o bé nedant rodejant el rompent, o bé caminant pel estret espai existent sobre el rompent, entre la tanca central que recorre l'espigó i l'aigua".
Després de superar l'espigó, van arribar "a una zona restringida de la Platja d'El Tarajal, ja en territori espanyol, des d'on van ser conduïts a un 'patio' delimitat per un petit mur on romanen sota custòdia d'agents de la Guàrdia Civil", es descriu en l'informe.
La Policia aclara que aquest 'patio' funciona com a zona intermèdia entre l'àrea restringida de la platja i la zona de lliure circulació, i que la sortida va ser "oberta davant l'acumulació d'una gran massa de persones", moment en què "l'entrada resulta més accessible i s'estén el missatge que s'ha obert la frontera".
El document divideix l'entrada massiva en tres onades diferenciades. La primera, fins a les 11,00 hores del 30 de juliol, correspon a homes marroquins d'entre 15 i 25 anys, en la seva majoria menors, que portaven vestits de neoprè, aletes i altres elements de flotació.
En la segona onada, entre les 11,00 i les 22,00 hores del 30 de juliol, "el perfil canvia i comencen a entrar" persones de fins a 40 anys, "grups familiars complets i nens de curta edat, en la seva majoria van vestits amb roba esportiva i xancletes, sense equipament específic". Encara que la nacionalitat predominant continua sent la marroquina, els agents apunten que "s'observa una paulatina incorporació de persones d'origen subsaharià".
La tercera i última onada se situa durant la nit del 30 de juliol i el 31 de juliol, en la qual el perfil torna a assemblar-se al de la primera fase, segons puntualitza l'informe.