El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat contra la pena de dos anys de presó imposada a l’exjugador internacional de voleibol Cosme Prenafeta per abusar sexualment de dues jugadores de 18 anys a les quals entrenava, a les quals va besar «sense el seu consentiment» durant el sobretaula d’un dinar de Nadal celebrat al seu domicili el desembre de 2020.
L’Alt Tribunal, que condemna en costes el recurrent, aprecia que el recurs manca d’interès casacional i precisa que es va interposar per una via processal inadequada davant una sentència d’apel·lació, atès que el veredicte dictat per l’Audiència Provincial d’Almeria ja havia adquirit fermesa.
La resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, subratlla que amb el recurs es pretenia reobrir la discussió sobre uns fets que ja havien estat declarats provats, cosa que no és possible en aquesta fase processal.
En els fets provats es recull que les dues joves van acudir, juntament amb altres companyes de l’equip, a una celebració nadalenca a casa de Cosme Prenafeta el 2020 i que, ja per la tarda, únicament romanien a l’habitatge els tres, «consumint begudes alcohòliques i participant en un joc que consistia en preguntes d’índole sexual i beure xarrups d’alcohol».
El relat judicial detalla que Prenafeta, «amb ànim de satisfer els seus desitjos l·lúbrics», es va acostar a una de les noies al saló, li va subjectar el coll amb una mà i li va donar un bes als llavis «que va durar diversos segons». Afegeix que la jove «va intentar separar-se i apartar» l’acusat amb «els braços endarrere».
Mentrestant succeïa aquest primer episodi, l’altra jugadora havia anat al bany i no es trobava al saló. En tornar, quan ja recollien la casa, el condemnat va intentar fins i tot en «tres ocasions» abusar de la segona víctima en diferents punts de l’habitatge —cuina, terrassa i una habitació—. «En tres moments diferents, la va besar als llavis i al coll, i en una de les vegades li va tocar les natges amb la mà per sobre de la roba», precisa la sentència.
Declaracions de les víctimes i absència de consentiment
La primera sentència, confirmada per l’Audiència, va atorgar plena validesa a la versió de les dues persones afectades, en estimar que resultava «versemblant» i «creïble», sense que s’hi apreciessin «motius espuris» en la denúncia. L’informe psicològic elaborat després de l’exploració de totes dues perjudicades donava suport als elements essencials del seu relat.
Sobre la base d’aquests testimonis, el tribunal va concloure "de forma rotunda" l'"absoluta inexistència del consentiment de les dues noies" respecte dels petons de l’acusat, que "els van resultar sorprenents, inesperats i desagradables".
La resolució remarcarà que Prenafeta "va reconèixer expressament haver-les besat a la boca a les dues noies", encara que va sostenir que ho va fer amb el seu consentiment. Tanmateix, el tribunal indica que "en cap manera pot apreciar-se que elles consentissin", a la vista de les seves declaracions en seu policial, davant el jutge instructor i durant el judici oral.
La sentència de primera instància també posava de relleu que tant les denunciants com el propi acusat "van coincidir a destacar la bona relació" prèvia als fets i descarta que les joves "volguessin perjudicar el que era el seu entrenador" des dels 14 anys, a qui "consideraven i volien com un pare".
La jutgessa incidia que no hi havia "cap motiu per dubtar" del que van manifestar les dues jugadores, que van declarar "estant clarament afectades pel que havia passat", tenint en compte tant "la seva immaduresa malgrat el fet que acabaven de complir la majoria d’edat i en relació amb els anys de l’acusat" com "la relació fraternal que les unia amb ell en l’àmbit esportiu".
Segons recull la resolució, "cap de les dues no va voler ser besada per l’acusat, no esperaven que ell les besés, no es van trobar còmodes amb aquest fet, ni ho van buscar, ni ho van consentir", i especifica que "en reiterades ocasions, totes dues de manera espontània van mostrar el rebuig al que va succeir".
En aquest punt, l’error judicial cita expressions com "volia ficar-me la llengua, però jo m’hi vaig resistir; no volia, el vaig apartar amb els braços; fèiem servir anar al bany com a via d’escapament; se’m va tirar a sobre, intentava separar-me, em sentia com una nina articulada; no entenia el que estava passant, tenia por, estava en xoc o li vam dir que no volíem jugar al joc de treure’s la roba i li vam dir que no volíem dutxar-nos".
Qualificació del petó i responsabilitat civil
El Jutjat Penal 4 d’Almeria va destacar igualment la "naturalesa sexual" d’un petó a la boca i va recordar que fer-lo sense el consentiment de l’altra persona "suposa atemptar contra la llibertat i la indemnitat sexual de la persona afectada".
Per fixar la pena en resposta a les sol·licituds de l’acusació pública i particular —que reclamaven dos anys de presó per cadascun dels dos delictes d’abús sexual—, la magistrada va valorar l’«actitud en tot moment col·laboradora de l’acusat», encara que va acordar imposar-li una ordre d’allunyament de tres anys respecte de totes dues víctimes.
Pel que fa a la responsabilitat civil, la jutgessa va establir una indemnització de 3.000 euros per a cadascuna de les joves, atenent l’«afectació i patiment ja de per si ocasionat», el possible impacte dels fets en les seves futures relacions personals i l’informe forense de l’Institut de Medicina Legal (IML), que els va diagnosticar «sintomatologia ansioso-depressiva» com a conseqüència del que havia passat.