La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia (TSJMU) ha ratificat la nul·litat del cessament disciplinari d'un treballador comercial en entendre que l'empresa no va aconseguir desvirtuar els indicis que l'autèntica raó del cessament va ser la situació d'incapacitat temporal per ansietat que l'empleat havia iniciat el dia anterior.
El fall rebutja en la seva totalitat el recurs de súplica plantejat per la mercantil i confirma la sentència del Jutjat Social n.º 2 de Múrcia, que va declarar nul el cessament per discriminatori i va ordenar la readmissió de l'empleat, l'abonament dels salaris de tramitació, una indemnització de 6.000 euros per danys morals i el pagament de quantitats salarials encara pendents, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia (TSJMU).
La resolució detalla que el treballador havia iniciat una incapacitat temporal per un quadre d'ansietat i que, tan sols un dia després, va ser acomiadat mitjançant una carta en la qual l'empresa li atribuïa una disminució voluntària i continuada del rendiment, que xifrava en un 30% respecte a altres comercials del mateix centre de treball.
La Sala recolza el criteri de la magistrada d'instància, que va concloure que l'empresa no va provar de forma efectiva aquesta suposada baixada de rendiment ni va aportar dades objectives que permetessin al treballador conèixer i rebatre la comparació realitzada. En aquesta línia, el tribunal ressalta que "no només no es diu a la carta de cessament quin va ser aquesta disminució més enllà de dir que era d'un 30% en relació amb altres treballadors en no fer un estudi comparatiu", sinó que tampoc es va demostrar que tal descens de productivitat hagués existit realment.
Aplicació de la Llei 15/2022 sobre igualtat de tracte
Al analitzar el recurs, la Sala remet a la doctrina ja consolidada en anteriors sentències sobre l'aplicació de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, juntament amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en matèria de cessaments relacionats amb l'estat de salut.
La sentència recorda que l'article 2.2 d'aquesta norma inclou la malaltia o la condició de salut entre les circumstàncies davant les quals "ningú podrà ser discriminat" i que l'article 30 disposa que, quan la part demandant aporta indicis fundats de discriminació, recau sobre la part demandada la càrrega d'acreditar "una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat".
En el supòsit enjudiciat, la Sala entén que "la nostra doctrina és enterament aplicable al cas que examinem", ja que, encara que l'empresa va presentar el cessament com un acomiadament disciplinari per baix rendiment, res d'això va ser "real". Explica que en la carta d'acomiadament no es precisa en què va consistir aquesta disminució més enllà d'afirmar que arribava al 30 % respecte d'altres empleats, sense efectuar un estudi comparatiu que permetés al treballador conèixer el rendiment dels qui feien les mateixes tasques, i recorda que la jutgessa d'instància també va declarar que no va quedar acreditada l'existència d'aquesta minva en el rendiment.
Partint d'aquestes premisses, la Sala conclou que "l'acomiadament va obeir a un propòsit discriminatori per raó de l'estat de salut del treballador que va conduir a la incapacitat temporal", per la qual cosa confirma íntegrament la resolució impugnada al no apreciar les vulneracions jurídiques al·legades per l'empresa.
Així mateix, el tribunal rebutja les objeccions processals formulades per la mercantil en relació amb l'admissió del recurs i manté en tots els seus termes la sentència recorreguda, imposant a més les costes de la suplicació a l'empresa, amb una quantia de 800 euros en concepte d'honoraris de la representació lletrada del treballador. Contra aquest pronunciament cap interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.