El filàntrop estatunidenc propalestí Fergie Chambers ha reconegut aquest divendres que va canalitzar fons cap a organitzacions humanitàries palestines i que va aportar diversos milions de dòlars a un club de futbol a Tunísia, però ha insistit que aquestes operacions no tenen cap relació amb el terrorisme. «Em sento incòmode per als Estats Units», ha afirmat, després de reiterar el seu rebuig a ser lliurat al país nord-americà.
Chambers ha declarat davant d’un tribunal de l’Audiència Nacional (AN), que haurà de resoldre en els pròxims dies si accedeix a la petició d’extradició cursada pels Estats Units. Les autoritats estatunidenques li atribueixen un presumpte delicte de conspiració per promoure aldarulls, blanqueig internacional de capitals i un suposat cas de finançament del terrorisme.
«S’ha construït tota una narrativa de la meva persona d’haver participat en una activitat terrorista. Mai he estat vinculat a una activitat terrorista i ni tan sols violenta, mai no he finançat cap activitat terrorista, els Estats Units ni tan sols ha aconseguit acusar-me’n. Tot això per alçar la veu amb més diners dels que tenia la resta de persones que protestaven. Només demano justícia, raó i compassió», ha manifestat en el seu torn de darrera paraula.
El reclamat ha arribat a la seu de l’Audiència Nacional en un furgó policial procedent de la presó d’Aranjuez (Madrid), on es troba en presó provisional des del seu arrest el passat mes de juliol a Eivissa, després d’activar-se una ordre internacional de detenció emesa per Washington.
A les portes del tribunal, tot i la pluja, s’hi ha concentrat un grup de simpatitzants que mostrava el seu suport al filàntrop darrere d’una pancarta amb el missatge «Free Fergie» -- «Llibertat per a Fergie»-- i onejava banderes de Palestina i del País Basc.
Acusacions de finançament terrorista i defensa de les transferències
En la fase inicial de la vista, dedicada a les qüestions prèvies, un dels advocats de Chambers ha defensat la legalitat de les operacions bancàries qüestionades pel Departament de Justícia dels Estats Units, negant que tinguessin com a finalitat nodrir organitzacions terroristes.
L’lletrat ha precisat que els diners d’aquestes transferències es van dirigir a entitats com un club de futbol tunisí i a organitzacions de caràcter humanitari, rebutjant que es destinés a sufragar activitats terroristes, tal com sosté el Govern estatunidenc.
Chambers ha detallat que, a través de la seva fundació, va fer aportacions econòmiques a associacions palestines dedicades al tractament mèdic de menors, al transport cap a zones segures i al subministrament d’aliments i d’aigua potable.
"Érem conscients que les nostres activitats podien ser sotmeses a persecució política i que les nostres postures entraven en conflicte amb les dels Estats Units, i per això ens vam assegurar que les organitzacions a les quals anava a parar el diner no estiguessin sancionades", ha explicat durant la vista.
El filantrop també ha admès que va participar en dues protestes contra seus d’Elbit Systems, companyia armamentística israeliana, a Cambridge i New Hampshire, en territori dels Estats Units. Ha relatat que es va encadenar a la porta principal i va bloquejar l’accés juntament amb milers de manifestants, subratllant que no va causar danys materials, i ha reconegut que va pagar fiances de diversos detinguts en aquestes mobilitzacions.
El Departament de Justícia incorpora la presència de Chambers en aquestes protestes com a part de la base fefaent per imputar-li presumptes delictes de disturbis i conspiració per promoure disturbis.
Trasllat a Tunis i suport al Club Africain
En la seva declaració, Chambers ha confirmat que va decidir instal·lar-se a Tunis amb la seva família "per motius polítics", en no compartir la "participació en el genocidi de Palestina" per part dels Estats Units i davant l’"augment de la repressió política". Ha indicat que va triar aquest país perquè hi tenia un amic i perquè tenia un "interès" en "apropar-se a l’islam des d’una perspectiva intel·lectual i tradicional".
El milerari ha negat que la seva marxa respongués a "qüestions legals". "No tenia càrrecs contra mi. Vaig fer servir el meu passaport, les meves targetes de crèdit, els meus comptes a xarxes socials; em vaig mudar porta a porta amb l’ambaixador dels Estats Units a Tunis. Era una persona incòmoda als Estats Units, però no tenia causes", ha recalcat.
Ja en territori tunisià, el filantrop es va convertir en el "principal sponsor" del Club Africain, un dels equips més rellevants del país. Ha admès que va transferir al voltant de quatre milions de dòlars a l’entitat, fons que, segons la seva versió, es van destinar "a l’estricte deute" del club, a programes de cantera i "al reflot" de la secció femenina.
Chambers ha afegit que mai no va mantenir converses amb representants iranians i que només va anar una vegada a l’ambaixada de l’Iran a Tunis. "Vaig fer una visita a l’ambaixada de l’Iran. Vaig entrar i vaig dir a la persona que hi havia, que era tunisiana, que tenia curiositat per saber si podia obtenir un visat per visitar l’Iran. Em va dir que en aquell moment no hi havia ningú i que havia de tornar després. No vaig tornar mai. No vaig parlar mai amb cap funcionari de l’Ambaixada de l’Iran", ha indicat.
El fiscal ha rebutjat que existeixi una "persecució política" i ha reiterat els arguments ja exposats en el seu informe favorable a l’entrega de Chambers, en el qual sosté que el reclamat hauria fet transferències de diners amb la finalitat de "promoure activitats il·lícites" i "violentes" que haurien "beneficiat" el grup terrorista Hamàs.