L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha precisat que pugen a 113.326 les persones afectades per la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el vot als nacionalitzats per la 'llei de néts' que no han demostrat ser descendents d’exiliats i que, en conseqüència, no podran participar en les eleccions de 29 de novembre.
Així es recull en un escrit remès a la Sala del Contenciós-Administratiu del Suprem, al qual ha tingut accés Europa Press, i que "ha estat sotmès a la supervisió de la Junta Electoral Central".
La Abogacía del Estado, actuant en representació de l’INE, detalla que, a partir del llistat nominal elaborat pel Ministeri d’Afers Exteriors, "a 1 d’agost" hi constaven 163.355 persones que havien obtingut la nacionalitat espanyola en virtut de l’anomenada 'llei de néts', una disposició addicional de la Llei de Memòria Democràtica que atorga la nacionalitat als descendents d’exiliats.
En aquest mateix document es recorda que, dins d’aquest llistat, es va certificar que 901 persones van aconseguir acreditar la condició d’exili, per la qual cosa sí que podran exercir el seu dret a vot en aquestes eleccions generals.
Els serveis jurídics de l’Estat afegeixen que, conforme a l’informe elaborat per l’Oficina del Cens Electoral, dels 163.355 registres inicials es van descartar 9.707 corresponents a menors d’edat en la data de la votació o a persones l’adquisició de la nacionalitat de les quals es va produir després del tancament del cens electoral vigent —1 d’agost— per a aquests comicis, "quedant llavors 153.648 registres".
"Com a resultat de les comprovacions realitzades, es van identificar 117.723 registres al Cens Electoral de Residents Absents (CERA)", continua l’escrit, per precisar que, "després del contrast amb els 901 certificats emesos pel Ministeri d’Afers Exteriors, es va comprovar que 729 hi figuraven al CERA, i quedaven 116.994 registres".
Iustitia Europa reclama aclarir possibles trasllats del CERA al CER
Posteriorment, l’INE explica que, després d’efectuar les "escaients comprovacions" amb l’objectiu de "depurar possibles duplicacions", s’ha obtingut un total de 114.799 electors.
No obstant això, precisa que «encara que en l’informe de 5 de novembre es va comprovar que procedia l’exclusió de 1.283 d’aquests electors perquè tenien una data d’inscripció en el Cens Electoral anterior a l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica» l’any 2022, «restant 113.516 registres, en l’informe de 11 de novembre es constata que 190 dels electors inclosos inicialment també comptaven amb una inscripció anterior en el cens electoral, prèvia a l’entrada en vigor».
D’aquesta manera, l’organisme estadístic conclou que «la xifra final dels electors afectats per la suspensió acordada com a mesura cautelar és de 113.326».
D’altra banda, el partit Iustitia Europa ha indicat en una nota de premsa que el Ministeri d’Afers Exteriors va aportar en un primer moment 163.355 registres, que es van reduir a 153.648, i que ara l’INE «únicament identifica 117.723» al CERA, i subratlla que n’hi ha 35.925 que no consten al cens d’espanyols residents a l’estranger.
Davant d’aquesta discrepància, la formació encapçalada per l’advocat Luis María Pardo «exigeix conèixer la seva situació censal individualitzada i adverteix que, si algun d’aquests registres correspon a electors compresos en les mesures cautelars, els seus efectes electorals han de quedar suspesos conforme al que ordena el Suprem, tant si consten al CERA com si han estat traslladats al Cens Electoral de Residents a Espanya (CER), en els termes a què arribi la resolució judicial».
En aquesta línia, el partit, personat en el procediment, avança que sol·licitarà al Suprem que l’INE «expliqui la situació censal» d’aquests registres; que «s’identifiquin els possibles trasllats del CERA al CER en les seves dates»; que s’acrediti el mecanisme efectiu de separació i exclusió dels vots suspesos, i que l’alt tribunal «pugui verificar el compliment íntegre de les seves resolucions abans de les eleccions del 29 de novembre».