El 20 de novembre de 2025 el Tribunal Suprem (TS) va dictar per primera vegada una condemna contra un fiscal general de l’Estat, en considerar culpable a Álvaro García Ortiz d’un delicte de revelació de secrets en perjudici de l’empresari Alberto González Amador. Dodeze mesos després, l’Executiu té sobre la taula el seu possible indult "en la taula" i el Tribunal Constitucional (TC) ha ajornat l’estudi del seu recurs d’empara fins que passin les eleccions generals del 29 de novembre.
Aquell 20 de novembre el Suprem només va avançar el veredicte, que fixava per a García Ortiz dos anys d’inhabilitació per al càrrec, una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 euros a favor de l’empresari, mentre que la resolució íntegra, amb l’argumentació jurídica, no es va fer pública fins al 9 de desembre. La decisió es va adoptar amb el vot particular discrepant de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo, i la mera difusió del veredicte va precipitar la dimissió del màxim responsable del Ministeri Fiscal, nomenat l’agost de 2022.
Tot i que va acatar la condemna i en la seva carta de renúncia va destacar el seu "profund respecte a les resolucions judicials", tant en les seves declaracions com en els recursos presentats García Ortiz ha mantingut la seva innocència, postura que comparteixen el Govern i el sector progressista del Parlament. L’episodi més recent al Suprem es va produir fa unes dues setmanes, quan el tribunal va rebutjar la impugnació de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, que veien "excessius" els honoraris de l’advocat d’Alberto González Amador --aleshores parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso--, i va confirmar que l’ex fiscal general aboni 39.000 euros en costes.
Recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional
L’Advocacia de l’Estat, que va assumir la defensa de García Ortiz en el judici, va presentar a l’abril un recurs d’empara davant el TC perquè es deixés sense efecte la condemna del Suprem. En el seu escrit va reclamar que es declarés "la nul·litat de la sentència" i la "vulneració" de drets fonamentals com la presumpció d’innocència, la tutela judicial efectiva, la llibertat d’expressió o el dret a no declarar contra un mateix.
El recurs sosté que en l’actuació de l’aleshores fiscal general "hi havia una finalitat institucional legítima: desmentir informacions confuses, contradictòries i tergiversades i defensar l’actuació de la Fiscalia i dels fiscals intervinents en un assumpte de gran interès públic, desmentint les greus acusacions que s’havien abocat públicament contra ella". A parer de l’Advocacia, el Suprem va fer en la sentència una "valoració irracional i arbitrària dels indicis" i va basar "la imputació de l’autoria en meres inferències obertes, ometent prova de descàrrec" com "el testimoni dels periodistes que declaren explícitament que el fiscal general no és la seva font".
"És arbitrària en donar per provat que la filtració es va produir amb intervenció directa, o bé a través d’un tercer, però amb ple coneixement i acceptació" de García Ortiz, "ja que no existeix prova autèntica ni raonament lògic suficient per atribuir-li aquest coneixement o acceptació si la revelació hagués provingut d’una altra persona del seu entorn", van afegir. La Fiscalia, que en el judici al Suprem es va decantar per la seva absolució, també va instar el TC a anul·lar la sentència per vulnerar, entre d’altres, els seus drets a un procés amb totes les garanties, a conèixer l’acusació i a defensar-se’n, així com el principi de legalitat penal.
Fonts jurídiques citades per Europa Press indiquen que els recursos continuen pendents que l’òrgan de garanties fixi data per decidir sobre la seva admissió a tràmit i donen per fet que l’afer no es mourà fins després dels comicis generals.
L’indult, en tramitació a Justícia
El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va iniciar al gener la tramitació d’un possible indult a favor de García Ortiz, arran de dues sol·licituds presentades per particulars. La normativa permet que condemnats, familiars o qualsevol persona en el seu nom demanin la mesura de gràcia, que ha d’ésser informada pel tribunal sentenciador --en aquest cas el Suprem--, amb audiència de la Fiscalia i de la part perjudicada.
El alt tribunal ja s’ha pronunciat en contra del perdó en no apreciar motius de justícia, equitat o utilitat pública: "Els fets van ser greus, han produït una afectació important de la institucionalitat del ministeri públic per la rellevància de la seva funció, com a promotor de la justícia, garant de la independència judicial i de l’exercici dels drets dels ciutadans d’acord amb la legalitat". Si finalment prosperés, la concessió de l’indult correspondria al Rei, a proposta del ministre de Justícia i després de la deliberació del Consell de Ministres, mitjançant reial decret publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
El titular de Justícia, Félix Bolaños, va explicar en una entrevista recent que el departament ja disposa de l’expedient complet per decidir sobre el perdó eventual a l’ex fiscal general. "Potser sóc la persona menys idònia per parlar d’aquest afer perquè precisament tinc el tema sobre la meva taula", va apuntar, abans de precisar que "ja han acabat tots els tràmits perceptius" perquè pugui elevar una proposta al Consell de Ministres.
Aquest divendres, Bolaños va tornar a referir-se al cas, admetent que, tot i que l’expedient "té un interès públic i un interès mediàtic especial", no farà "res diferent" del que fa "amb qualsevol expedient, que és no comentar-lo". "No està descartada ni una decisió ni una altra. S’està tramitant l’expedient i el dia que es resolgui, segur que donarem compte públicament davant una roda de premsa com aquesta que estem celebrant avui i explicarem quina és la decisió i quins són els motius", va afirmar.
Situació de García Ortiz en la carrera fiscal
Després de la condemna, es va obrir l’incògnita sobre el futur de García Ortiz en el Ministeri Fiscal. L’article 46 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (EOMF) i el Reglament del Ministeri Fiscal contemplen la pèrdua de la condició de fiscal quan s’imposa una "pena principal o accessòria d’inhabilitació per a càrrecs públics" o una condemna per delicte dolós.
El gener, la Fiscalia --dirigida ara per Teresa Peramato-- va comunicar que autoritzava García Ortiz a continuar en la carrera fiscal, en entendre que la inhabilitació de dos anys per revelació de secrets només afectava el lloc de fiscal general de l’Estat i no la resta de funcions. D’aquesta manera, l’ex cap del Ministeri Públic es va incorporar a la Secció de l’Social del Suprem.
La seva arribada a aquesta secció de l’alt tribunal es va produir «de conformitat amb les previsions estatutàries, quedant sense efecte la seva situació anterior de serveis especials» quan ocupava la Fiscalia General, segons van indicar fonts del Ministeri Fiscal. Des de la institució van subratllar que «l’abast del fallo de la sentència resulta clarament delimitat». Van recordar que la resolució del Suprem «imposa a García Ortiz la pena d’inhabilitació especial per al càrrec de fiscal general de l’Estat per un temps de dos anys, sense que s’hi faci cap altra referència més ni respecte de la seva condició de fiscal de carrera i/o l’exercici de les seves funcions fiscals, ni respecte d’altres càrrecs anàlegs».