L’Ajuntament de Linares (Jaén) i la seva asseguradora han admès la vulneració del dret a l’honor d’una veïna del municipi i han pactat abonar-li, de manera conjunta i solidària, una compensació de 15.000 euros, després que la Policia Local difongués la seva imatge sense pixelar en els seus perfils oficials de xarxes socials. Segons l’acord, al qual ha tingut accés Europa Press, la quantia ja s’ha satisfet a la persona afectada.
Els fets s’originen en una publicació al compte oficial d’Instagram de la Policia Local de Linares, on es mostrava la cara de la dona de manera nítida, cosa que en permetia la identificació pública i se la vinculava a un sinistre de trànsit en què se la relacionava amb la conducció sota els efectes de l’alcohol.
Tal com ha explicat el despatx CH Abogados, la persona afectada va presentar una demanda davant l’administració municipal i la seva companyia d’assegurances per la lesió dels seus drets fonamentals a l’honor i a la pròpia imatge, sol·licitant una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.
El procediment contenciós va arribar a celebrar-se, amb la declaració a l’audiència de diversos agents de la Policia Local. No obstant això, cap dels testimonis va poder precisar qui gestionava en aquell moment les xarxes socials de la Prefectura ni qui va ser la persona que va pujar concretament la publicació controvertida.
Davant la impossibilitat de determinar el responsable de les xarxes, el tribunal va acordar suspendre l’audiència per practicar noves diligències i fixar una nova data amb l’objectiu que comparegués la persona encarregada d’aquests perfils. Tanmateix, abans que es celebrés aquesta continuació del judici, l’Ajuntament de Linares i l’asseguradora van tancar un acord amb la representació legal de la perjudicada.
El pacte assolit ha estat ratificat mitjançant l’Auto 168/2026, de 28 d’octubre, dictat per la Secció de l’Ordre Contenciós-Administratiu del Tribunal de Primera Instància de Jaén, Plaça número 2, que declara conclòs el procediment.
El advocat de la dona, Carlos Chamorro, ha subratllat que aquest assumpte “transcendeix la pròpia indemnització econòmica” i obre un debat sobre els límits d’actuació de les administracions públiques i l’obligació de respectar els drets fonamentals.
En aquesta línia, el lletrat ha recordat que "una persona pot cometre un error, pot veure's involucrada en un incident o fins i tot ser investigada (...) . Però res d'això significa que perdi els seus drets fonamentals ni que qualsevol pugui exposar-la públicament".
Chamorro també ha rebutjat l'argument esgrimit per la defensa de l'Ajuntament, que pretenia emparar la difusió de la imatge en una suposada finalitat de conscienciació ciutadana. Al seu parer, "conscienciar la població no pot convertir-se en una excusa per vulnerar l'honor, la intimitat o la pròpia imatge d'una persona", insistint que hi ha altres fórmules per impulsar campanyes de seguretat viària sense recórrer al rostre d'un ciutadà concret.
Per últim, el lletrat ha remarcat que "les xarxes socials d'una Administració no són un espai aliè a la llei ni una zona lliure de drets fonamentals", alertant de l'estigmatització social i de l'impacte en l'àmbit familiar i laboral que poden patir les persones que es veuen exposades en aquest tipus de publicacions institucionals.