Els agricultors europeus demanen una PAC més resilient davant dels fenòmens meteorològics

A 1 de setembre de 2026, la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2028‑2034 es troba en plena tramitació a nivell de la Unió Europea, dins del procediment legislatiu ordinari. La Comissió ja ha presentat les seves propostes, però el Parlament Europeu i el Consell encara estan construint les seves posicions i no existeix un reglament definitiu aprovat. Els pròxims passos passen perquè ambdues institucions fixin formalment la seva postura, negociïn entre si (trílegs) i tanquin el paquet juntament amb el nou Marc Financer Plurianual (MFP) 2028‑2034.

1. Què ha fet ja la Comissió Europea

Al juliol de 2025 la Comissió va presentar el paquet legislatiu de la PAC posterior a 2027, que cobreix el període 2028‑2034. Entre els textos clau destaquen:

• La proposta de reglament que estableix les condicions per a l’execució de l’ajuda de la Unió a la PAC 2028‑2034 (referida en documents nacionals com COM(2025) 560), que fixa el nou marc de pagaments i eines de suport.
• La comunicació i el document explicatiu “El següent capítol per a la PAC”, on la Comissió detalla el seu model de PAC més “simple, flexible i orientada al futur”, que fusiona els dos fons actuals (pagaments directes i desenvolupament rural) en un únic marc i manté un pressupost tancat de, com a mínim, 300.000 milions d’euros per a suport a la renda i xarxa de seguretat.
• El document de preguntes i respostes sobre la PAC post‑2027, que explica la filosofia de la reforma, la fusió de fons i el reforç de joves agricultors, mesures mediambientals i gestió de crisi.

A partir d’aquest moment, la Comissió ha remès el paquet al Parlament Europeu i al Consell, i ha seguit defensant políticament la seva proposta en els debats sobre el MFP 2028‑2034.

2. Estat al Parlament Europeu

El Parlament està encara en la fase de formació de la seva posició:

• El Comitè d’Agricultura (AGRI) va aprovar al juliol de 2025 un informe polític sobre “el futur de l’agricultura i la PAC post‑2027”, en què reclama un pressupost agrari reforçat i s’oposa a una “nacionalització” de la PAC o a la seva fusió indiscriminada amb altres instruments (nota de premsa del Parlament Europeu de 7.7.2025).
• Aquest informe es va enviar al Ple com a posició política de partida, amb votació prevista a la sessió de setembre de 2025 (8‑11 de setembre), però es tracta d’un informe d’orientació, no encara de la votació final del reglament de la PAC 2028‑2034.
• Al març de 2026, els comitès de Pressupostos, Desenvolupament Regional i Agricultura van debatre, juntament amb diversos comissaris, la proposta de la Comissió d’agrupar els fons agrícoles, regionals i altres en “sobres” nacionals dins del MFP 2028‑2034 (dossier de premsa), cosa que mostra que el Parlament segueix en fase d’examen i debat.
• A més, el Tribunal de Comptes de la UE ha remès un dictamen crític al Parlament i al Consell sobre la proposta de PAC 2028‑2034, alertant de riscos de complexitat i incertesa en el lliurament d’ajudes, que els eurodiputats estan utilitzant com a insum tècnic.

En síntesi, el Parlament es troba en una fase intermèdia: informes d’orientació aprovats i debats avançats, però sense haver culminat encara l’adopció de la seva posició legislativa formal sobre el reglament d’execució de la PAC 2028‑2034.

3. Estat al Consell de la UE

En paral·lel, el Consell (Estats membres) està treballant el paquet dins del marc global del nou MFP:

• El Consell d’Agricultura i Pesca ha celebrat successives discussions polítiques sobre la proposta de reglament de la PAC post‑2027 i el marc financer associat, amb posicions molt crítiques de diversos Estats (a Espanya, per exemple, el ministre Planas ha reiterat públicament el seu rebuig a la proposta inicial per retallar recursos agraris).
• Al juny de 2026, el Consell va aprovar mandats negociadors parcials sobre el nou Reglament per al Pla d’Associació Nacional i Regional (NRPP) i sobre normes de cohesió per a 2028‑2034, que són l’“arquitectura” pressupostària on s’inserirà la PAC (nota del Consell Europeu).
• La proposta específica sobre les condicions d’execució de l’ajuda a la PAC 2028‑2034 es troba en discussió tècnica i política, sense que el Consell hagi tancat encara una “orientació general” completa.

4. Pròxims passos fins a l’aprovació

D’acord amb la informació disponible, els passos previsibles són:

• Consolidar la posició del Parlament Europeu, a partir dels informes del Comitè d’Agricultura i altres comitès implicats, i votar la posició legislativa al Ple sobre el reglament d’execució de la PAC 2028‑2034.
• Adoptar la posició del Consell (“orientació general”) sobre aquest mateix reglament, en el marc de les negociacions del MFP i del nou fons d’associació nacional i regional.
• Obertura de trílegs entre Parlament, Consell i Comissió per tancar un text de compromís sobre el reglament de la PAC i el paquet agrari dins del MFP 2028‑2034.
• Aprovació formal del reglament per ambdues institucions i publicació al Diari Oficial de la UE, previsiblement amb l’objectiu polític que tot el marc (MFP i nova PAC) estigui llest per a la seva entrada en vigor l’1 de gener de 2028, encara que diverses fonts consideren que aquest calendari és molt exigent.

Mentre no es completi aquest cicle (posició del Parlament, orientació general del Consell, trílegs i aprovació final), la reforma de la PAC 2028‑2034 seguirà en fase de tramitació, sense un “estat parlamentari” d’aprovació definitiva.

El comissari europeu d’Agricultura i Desenvolupament Rural és un dels membres de la Comissió Europea i, com a tal, les seves funcions i competències es defineixen principalment pels Tractats de la UE (Tractat de la Unió Europea i Tractat de Funcionament de la UE), pel Reglament intern de la Comissió i per la legislació que regula la Política Agrícola Comuna (PAC) i el desenvolupament rural. No és un “ministre d’Agricultura de la UE”, sinó el responsable polític dins del Col·legi de Comissaris del conjunt de polítiques agrícoles i de desenvolupament rural.

Marc general de competències

Com qualsevol comissari, actua sota el principi de col·legialitat: totes les decisions formals les adopta la Comissió en el seu conjunt. Tanmateix, cada comissari dirigeix una cartera concreta i el d’Agricultura i Desenvolupament Rural:

• Dirigeix políticament la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural (DG AGRI), que prepara propostes legislatives i executa la PAC.
• Presenta al Col·legi les iniciatives legislatives i no legislatives en matèria agrària i de desenvolupament rural.
• Representa la Comissió al Consell de Ministres d’Agricultura de la UE i en els seus grups de treball, defensant la posició de la Comissió davant els Estats membres.
• Compareix davant el Parlament Europeu (especialment davant el Comitè d’Agricultura –COMAGRI–) per presentar propostes, informar de la seva aplicació i respondre preguntes.
• Coordina, juntament amb la Presidència de la Comissió, les relacions amb altres carteres (Medi Ambient, Clima, Comerç, Pressupost, Salut, Cohesió, etc.) quan les polítiques es solapen.

Funcions específiques en la Política Agrícola Comuna

La PAC està regulada principalment pel Tractat de Funcionament de la UE (articles sobre agricultura) i per reglaments específics. En aquest marc, el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural exerceix, en nom de la Comissió, les següents funcions clau:

• Iniciativa legislativa: elaborar i proposar reformes de la PAC (pagaments directes, organització comuna de mercats, mesures de gestió de crisi, normes de condicionalitat, etc.) i de la política de desenvolupament rural.
• Gestió dels fons vinculats a la PAC (principalment el Fons Europeu Agrícola de Garantia –FEAGA– i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural –FEADER–), en el marc del pressupost de la UE i sota les normes financeres aplicables.
• Adopció d’actes d’execució i delegats previstos en els reglaments de la PAC, per exemple sobre requisits tècnics, calendarització d’ajudes, requisits d’informació o detalls de control i sancions.
• Supervisió i control de l’aplicació: vetllar perquè els Estats membres apliquin correctament la normativa agrària i rural, mitjançant sistemes d’auditoria, correccions financeres i procediments d’infracció quan sigui necessari.
• Orientació estratègica dels Plans Estratègics de la PAC de cada Estat membre, comprovant la seva coherència amb els objectius i normes comunes de la Unió.

Desenvolupament rural, sostenibilitat i cohesió territorial

Dins del paraigua de la PAC, el desenvolupament rural és un pilar específic. Segons la normativa comunitària, el comissari:

• Proposa i gestiona les regles per a programes de desenvolupament rural cofinançats per la UE, que abasten inversions en explotacions, diversificació econòmica, serveis bàsics al medi rural, innovació i suport a joves agricultors.
• Impulsa mesures per a la transició cap a una agricultura més sostenible, alineada amb objectius climàtics, de biodiversitat i de qualitat del sòl i de l’aigua.
• Coordina, en l’àmbit de les seves competències, la contribució de la política agrària a les estratègies més àmplies de la UE (per exemple, el Pacte Verd, l’estratègia “De la granja a la taula” o l’estratègia de biodiversitat), quan existeixin.
• Promou accions per combatre la deseixida rural i millorar la cohesió econòmica, social i territorial, en cooperació amb altres direccions generals.

Relacions externes i representació internacional

Tot i que la competència externa correspon en conjunt a la Unió, el comissari:

• Participa en les negociacions comercials internacionals pel que fa a productes agrícoles, en coordinació amb el comissari de Comerç.
• Representa la UE en fòrums multilaterals relacionats amb agricultura i alimentació (per exemple, a la FAO o en el context d’acords sobre clima i sostenibilitat).
• Supervisa, des de la perspectiva de la PAC, la gestió d’importacions, exportacions i mesures de salvaguarda que afecten els mercats agrícoles de la Unió.

En suma, segons la normativa comunitària, el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Rural és el responsable polític principal de dissenyar, proposar, gestionar i supervisar la política agrària i de desenvolupament rural de la UE, actuant sempre dins del marc col·legiat de la Comissió i sota el control polític del Parlament Europeu i del Consell.

Perquè els Estats membres puguin accedir i canalitzar ajudes europees dirigides a l’adaptació del sector agrícola al canvi climàtic, han de complir un conjunt de requisits legals que combinen regles de la Política Agrària Comuna (PAC 2023‑2027), la normativa del Mecanisme de Recuperació (Next Generation EU), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i les normes sobre ajudes d’Estat.

1. Marc general de la PAC 2023‑2027 i dels plans estratègics

La PAC 2023‑2027 es regula, entre altres normes, pel Reglament (UE) 2021/2115, que fixa les regles dels plans estratègics de la PAC, finançats amb càrrec al FEAGA i al FEADER. Cada Estat membre ha de disposar d’un pla estratègic aprovat per la Comissió, en què es defineixin:

• Els objectius que es persegueixen (inclosos els de clima i medi ambient).
• Les intervencions de pagaments directes, sectorials i de desenvolupament rural que els concreten.
• Els indicadors i el sistema de seguiment i avaluació de resultats.

Espanya, per exemple, explica aquest marc en la seva fitxa divulgativa sobre la PAC 2023‑2027 (explicació de la PAC 2023‑2027), on s’emfatitza que la política passa d’un enfocament de “compliment de normes” a un basat en resultats, amb objectius climàtics i mediambientals explícits.

2. Condicionalitat reforçada i Bones Condicions Agràries i Mediambientals

Perquè els agricultors percebin ajudes PAC que financen, entre altres fins, l’adaptació al canvi climàtic, els Estats membres han d’aplicar un sistema de condicionalitat reforçada. D’acord amb les normes vigents i la seva recent revisió:

• Els agricultors han de respectar un conjunt de requisits legals de gestió i Bones Condicions Agràries i Mediambientals (BCAM), relacionats amb el sòl, l’aigua, els pastures permanents, etc.
• Aquests requisits són condició per rebre el pagament; l’incompliment pot comportar reduccions o exclusions.
• Els reglaments revisats permeten als Estats membres certa flexibilitat per adaptar o eximir temporalment algunes BCAM en cas de fenòmens climàtics extrems, però mantenint un nivell mínim d’exigència ambiental (revisió de la PAC).

3. Eco‑règims i pràctiques beneficioses per al clima

L’article 31 del Reglament (UE) 2021/2115 preveu que els agricultors actius que voluntàriament es comprometin amb pràctiques beneficioses per al clima i el medi ambient rebin ajudes addicionals a través dels eco‑règims. D’aquí se’n deriven obligacions per als Estats membres:

• Dissenyar en els seus plans estratègics una oferta d’eco‑règims amb beneficis clars per a clima i biodiversitat (per exemple, rotacions, pasturatge extensiu, agricultura de carboni o cobertes vegetals, tal com es plasma en normes com el Reial Decret 1048/2022 citat al BOE BOE-A-2025-25977).
• Definir criteris d’admissibilitat, compromisos concrets i nivells d’ajuda proporcionats als costos i al servei ambiental.
• Informar i assessorar els potencials beneficiaris sobre aquestes obligacions i possibilitats de finançament.

4. Regles de gestió, principi de “no causar un dany significatiu” i controls

En la nova arquitectura de la PAC i dels futurs marcs financers, la Comissió proposa sistemes de “Administració de l’Explotació” que han de complir-se per rebre pagaments, i que inclouen:

• Requisits legals de gestió i pràctiques protectores definides a nivell nacional.
• Un component de condicionalitat social lligat al respecte dels drets laborals.
• L’adhesió al principi de “no causar un dany significatiu” al medi ambient, cosa que obliga els Estats membres a configurar els seus esquemes d’ajuda de manera que no perjudiquin objectius climàtics o de biodiversitat, segons es recull en propostes analitzades per la Comissió Europea.

5. Next Generation EU i contribució climàtica mínima

Quan l’adaptació agrícola es finança amb recursos del Pla de Recuperació (Next Generation EU), els Estats han de complir:

• La metodologia d’“etiquetatge climàtic”, que exigeix que una part mínima de la despesa contribueixi de manera mesurable a objectius climàtics. En bases reguladores espanyoles d’ajudes agroalimentàries s’exigeix, per exemple, que els projectes finançats contribueixin almenys en un 40 % als objectius climàtics, aplicant la metodologia recollida en la Decisió d’Execució del Consell de 13 de juliol de 2021.
• El respecte al principi de no causar un dany significatiu en tots els components finançats, coherent amb els requisits del propi Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

6. Regles d’ajudes d’Estat per a mesures climàtiques en agricultura

A més, quan un Estat membre concedeix suports específics per a l’adaptació climàtica que constitueixen ajuda d’Estat, ha d’ajustar-se a l’article 107.3.c) del TFUE i a les Directrius de 2022 sobre ajudes estatals en els sectors agrícola i forestal. Casos com el pla alemany per rehumitejar torberes agrícoles o el règim danès per retirar terres de la producció, ambdós aprovats per la Comissió (pla alemany de torberes, pla danès de retirada de terres), il·lustren els requisits:

• La mesura ha de perseguir un objectiu d’interès comú, com la reducció d’emissions o la restauració d’ecosistemes.
• L’ajuda ha de ser necessària i proporcionada, limitada als costos subvencionables (inversions, pèrdua d’ingressos, assessorament, etc.).
• Cal evitar una distorsió indeguda de la competència i del mercat interior.
• El règim ha de ser notificat i autoritzat per la Comissió, llevat que s’empari en un reglament d’exempció per categories.

En síntesi, per accedir a ajudes europees d’adaptació climàtica en agricultura, els Estats membres necessiten un pla estratègic de la PAC aprovat, un sistema de condicionalitat i eco‑règims robust, el compliment dels principis climàtics i ambientals de Next Generation EU i l’encaix dels seus esquemes específics en les estrictes normes d’ajudes d’Estat de la UE.