La reforma de la financiació autonòmica torna al centre de l'agenda política. El Ministeri d'Hisenda ha convocat per al proper divendres 4 de setembre el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) amb l'objectiu de sotmetre a votació la seva proposta i desbloquejar un model que porta pendent de renovació des de 2014. La reunió havia de celebrar-se al juliol, però es va ajornar a petició de les comunitats governades pel PP.
La reforma no consisteix simplement a entregar més diners. Canvia quins impostos es reparteixen, com es calcula quant necessita cada territori i quins mecanismes s'utilitzen per compensar les diferències entre comunitats. Hisenda estima que el 2027 el sistema distribuiria 224.507 milions i aportaria 20.975 milions addicionals respecte a mantenir el model vigent. El projecte encara no està aprovat: després del CPFF hauria de passar pel Consell de Ministres i posteriorment per les Corts, on la seva viabilitat parlamentària no està garantida.
Més IRPF i més IVA per a les comunitats
Un dels canvis més importants afecta als impostos. Actualment les comunitats reben el 50% de l'IRPF i el 50% de l'IVA. La proposta eleva la participació autonòmica fins al 55% de l'IRPF i el 56,5% de l'IVA, cosa que, segons Hisenda, suposaria prop de 16.000 milions addicionals en capacitat tributària durant el 2027. També entrarien en el sistema figures com Patrimoni, l'impost sobre dipòsits bancaris, determinades activitats del joc i l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors.
El Govern vol introduir a més un mecanisme voluntari vinculat al IVA generat per les pimes. Una comunitat on el pes relatiu de l'IVA declarat per petites i mitjanes empreses sigui superior al seu índex de consum podria rebre una transferència addicional. Junt a això es planteja un sistema de "caja compartida" perquè determinats ingressos tributaris arribin amb més rapidesa a les autonomies i reduir el desfasament actual entre les entregues a compte i les liquidacions definitives.
Canvia la població ajustada: edat, estudiants, atur i despoblació
L'altra gran batalla està en la denominada població ajustada, que no compta simplement quants habitants té cada autonomia. Intenta calcular quant costa prestar sanitat, educació i serveis socials en funció de les característiques de la seva població.
La proposta reserva un 38% del càlcul a les necessitats sanitàries, diferenciant ara 20 grups d'edat; un 30% a la població general; un 17% als menors de 18 anys i un altre 3,5% a població universitària i mobilitat d'estudiants. Els majors de 65 anys pesen un 7% i els aturats sense prestació, un 1,5%. També entren superfície, dispersió, insularitat i un nou indicador de costos fixos pensat per a territoris poc poblats.
El darrer borrador afegeix a més una correcció per a les comunitats que perden població, prenent com a referència el màxim de la seva població ajustada dels tres anys anteriors. La intenció és evitar que una caiguda demogràfica redueixi immediatament els seus recursos quan hospitals, col·legis o serveis públics no poden disminuir els seus costos al mateix ritme.
Què rebria cada comunitat
Les xifres publicades inicialment per Hisenda permeten observar qui parteix com a principal beneficiari. Són estimacions del Govern per a 2027 respecte al que rebria cada territori mantenint el sistema actual i poden patir modificacions durant la negociació abans de l'aprovació definitiva.
Andalusia: 4.846 milions. És la major beneficiària en euros absoluts i busca corregir la seva finançament per habitant.
Catalunya: 4.686 milions. És un dels grans guanyadors i el model incorpora elements vinculats a l'ordinalitat i major autonomia fiscal.
Comunitat Valenciana: 3.669 milions. Part de una de les posicions més baixes de finançament per habitant i reclama una correcció estructural de la seva infrafinançament.
Madrid: 2.555 milions. Aumentaria els seus recursos, tot i que la seva elevada capacitat fiscal la converteix també en referència dels mecanismes de nivellació.
Castella-La Manxa: 1.248 milions. Obtingués més fons, però el seu Govern rebutja el disseny actual i exigeix major igualtat en la distribució.
Murcia: 1.188 milions. Una de les autonomies històricament pitjor finançades; tindria una millora significativa.
Aragó: 629 milions. Reclama que territori, dispersió i cost de prestar serveis pesin més.
Canàries: 611 milions en el disseny inicial. Les negociacions posteriors han millorat la seva posició i el Govern canari xifra ja al voltant de 1.300 milions l'augment anual lligat a l'acord global.
Galícia: 587 milions. El envelliment i la dispersió territorial són les seves principals reivindicacions.
Baleares: 412 milions. Busca que la insularitat i la seva elevada capacitat tributària quedin correctament reflectides.
Castella i Lleó: 271 milions. Considera insuficient el pes de superfície, dispersió i despoblació.
Astúries: 248 milions. El seu Govern considera insuficient la xifra i rebutja actualment la proposta.
La Rioja: 25 milions. El petit tamany i els costos fixos són determinants per a la seva posició.
Cantàbria: Hisenda planteja mecanismes complementaris, entre ells uns 46 milions vinculats al Fons de Compensació Interterritorial.
Extremadura: El Govern planteja aproximadament 216 milions addicionals a través de mecanismes complementaris.
País Basc i Navarra no formen part del sistema de règim comú, ja que compten amb els seus propis models forals de concert i conveni econòmic. Ceuta i Melilla tenen també un tractament específic.
Catalunya: 4.686 milions i la polèmica de l'ordinalitat
Catalunya constitueix el principal focus polític de la reforma. La Generalitat calcula que rebria 4.686 milions addicionals, un increment del 13,35%, i sosté que el sistema permetria aplicar per primera vegada el principi d'ordinalitat sobre població ajustada: Catalunya mantindria la tercera posició com a comunitat aportadora i passaria també a ocupar la tercera en recepció de recursos segons aquest indicador.
L'ordinalitat pretén evitar que una comunitat que ocupa una determinada posició per capacitat fiscal acabi molt més avall després de la redistribució. És precisament un dels elements que genera major rebuig en altres autonomies. Castella-La Manxa considera que pot introduir un tracte desigual, mentre que Astúries ha fixat l'ordinalitat com una de les seves línies vermelles.
València i Múrcia: les comunitats que busquen sortir de la infrafinançament
La Comunitat Valenciana i Múrcia parten de les posicions més baixes del sistema actual. Segons les últimes dades liquidades analitzades per Fedea, ambdues es situaven al voltant del 94,6% de la mitjana de finançament normatiu per habitant ajustat, mentre que territoris com Cantàbria superaven àmpliament la mitjana.
Per això la reforma té per ambdues un impacte especialment important. Hisenda calcula inicialment 3.669 milions addicionals per a la Comunitat Valenciana i 1.188 milions per a Múrcia. No obstant això, el Govern valencià manté la seva oposició política al procediment seguit i acusa l'Executiu d'haver partit d'un acord previ amb Catalunya.
Andalusia guanyaria més diners que cap altra comunitat
En termes absoluts, la major beneficiària seria Andalusia, amb 4.846 milions addicionals, fins i tot lleugerament per sobre de Catalunya. La seva elevada població i la seva actual finançament per habitant expliquen bona part del resultat.
El Govern sosté que el nou mecanisme de nivellació està dissenyat precisament per reduir les diferències. La seva proposta garanteix que les comunitats arribin almenys al 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat a partir de la seva capacitat tributària i afegeix una aportació estatal d'uns 19.000 milions per apropar els territoris que estan més allunyats dels que disposen de més recursos. Hisenda calcula que la distància entre la comunitat millor i pitjor finançada passaria d'uns 1.500 euros per habitant ajustat a aproximadament 700 després de totes les correccions.
Galícia, Castella i Lleó i Astúries volen més pes per al territori
Les comunitats envellides i amb una elevada dispersió de població mantenen un altre front. Galícia, Castella i Lleó i Astúries sostenen que atendre una població envellida repartida entre milers de nuclis petits encareix hospitals, col·legis, transport sanitari o serveis socials.
El nou sistema augmenta el detall de l'edat de la població i crea un indicador de costos fixos, però superfície i dispersió continuen tenint un pes relativament reduït: 1,6% i 0,5%, respectivament. Astúries ja ha anunciat que votarà en contra si no hi ha modificacions importants i considera insuficients els 248 milions que li corresponen en l'estimació inicial.
Canàries canvia de posició i donarà suport al model
Canàries és una de les poques comunitats que ha passat de la desconfiança inicial al suport. Després de negociar amb Hisenda, el Govern de Fernando Clavijo ha anunciat que donarà suport a la reforma després d'obtenir garanties perquè els recursos vinculats al Règim Econòmic i Fiscal (REF) no es contabilitzin com a finançament ordinari. L'Executiu canari calcula ara que el conjunt d'acords pot reportar-li aproximadament 1.300 milions addicionals a l'any, una xifra superior als 611 milions de la primera simulació publicada al gener.
Aquesta evolució demostra també que la taula inicial no s'ha d'interpretar com el resultat definitiu: Hisenda manté obertes negociacions sobre aspectes específics de cada territori.
Un fons climàtic de 1.000 milions
El projecte incorpora a més un fons climàtic d'uns 1.000 milions d'euros. Dos terços es reservarien per a les comunitats del litoral mediterrani, considerades especialment exposades al calentament del mar i a fenòmens meteorològics extrems, mentre que el terç restant es distribuiria entre els altres territoris segons població ajustada.
Aquesta partida beneficia especialment a autonomies mediterrànies com Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Balears, tot i que representa una fracció petita del conjunt del sistema.
Ningú perdrà diners, segons la clàusula de statu quo
Per fer políticament més viable la transició, Hisenda introdueix una clàusula de statu quo: cap comunitat hauria de començar el nou model rebent menys diners que amb el sistema anterior. L'Estat aportaria al voltant de 400 milions per cobrir aquestes compensacions, especialment rellevants a Cantàbria i Extremadura.
Aquest mecanisme evita pèrdues immediates, però també ha rebut crítiques tècniques. Fedea adverteix que mantenir indefinidament aquestes compensacions pot perpetuar les posicions heredades del model anterior i dificultar que la distribució s'aproximi realment als criteris objectius establerts per la nova fórmula.
La condonació de deute és una altra reforma diferent
El debat de finançament coincideix amb la tramitació de la condonació parcial de deute autonòmic, però són dos assumptes diferents. El projecte sobre deute permetria a l'Estat assumir fins a 83.252 milions d'euros actualment suportats per les comunitats de règim comú; la reforma de finançament determina, en canvi, com es repartiran els ingressos cada any en el futur.
Una comunitat pot, per tant, beneficiar-se d'una eventual reducció de deute i al mateix temps discutir quant rep amb el nou sistema.
El 4 de setembre, primera votació decisiva
El següent pas arribarà aquest divendres. Hisenda pretén que el CPFF aprovi la proposta el 4 de setembre per elevar-la posteriorment al Consell de Ministres. Catalunya i Canàries han avançat una posició favorable, mentre que les comunitats governades pel PP mantenen fortes objeccions i governs com els d'Astúries o Castella-La Manxa també rebutgen actualment el disseny.
Superar el CPFF no resoldrà la qüestió. La reforma requereix després canvis legals i la seva aprovació definitiva al Congrés no està assegurada. El Govern manté com a objectiu que el nou sistema pugui entrar en vigor el 1 de gener de 2027, però per aconseguir-ho haurà de resoldre una discussió que enfronta interessos territorials molt diferents: les comunitats infrafinançades volen recuperar terreny, les més envellides reclamen que es valori el cost de la despoblació i les de major capacitat fiscal busquen que la solidaritat no alteri excessivament la seva posició.
En definitiva, la reforma reparteix més diners, però la veritable batalla està en com es decideix qui necessita més i fins on ha de arribar la redistribució entre territoris.