Només la meitat dels joves d’entre 18 i 25 anys identifica els bulos i la desinformació com un risc associat a l’ús de les xarxes socials. La xifra contrasta amb la percepció dels grups d’edat més gran i adquireix una rellevància especial en un moment en què aquestes plataformes s’han consolidat com a espais d’informació i debat polític, especialment entre la població més jove.
Així ho recull el III Estudi sobre Conductes Sostenibles de Triodos Bank, que situa la desinformació i els continguts falsos com la principal preocupació de la ciutadania en relació amb les xarxes socials. En el conjunt de les persones enquestades, el 61,3% assenyala aquest risc, per davant de l’ús de dades personals i la manca de privacitat (53,2%) i de l’assetjament o bullying digital (50%).
La desinformació i els continguts falsos són la principal preocupació de la ciutadania en relació amb les xarxes socials
La diferència entre generacions és especialment visible en la percepció dels bulos. Tot i que el 50% de les persones d’entre 18 i 25 anys els identifica com un problema, la proporció augmenta fins al 67,8% entre qui tenen de 56 a 65 anys. L’estudi apunta així a una preocupació més gran pels riscos digitals entre la població de més edat.
La distància també apareix en altres aspectes. La violència verbal i els discursos d’odi preocupen al 38,4% dels joves d’entre 18 i 25 anys, enfront del 54% de les persones de 56 a 65 anys.
Menys suport juvenil a les mesures contra la desinformació
La bretxa generacional no es limita a la identificació dels problemes, sinó que també es reflecteix en el suport a les mesures per reduir-ne els efectes. Segons l’estudi, les dones i les persones de més edat són, en general, els grups més favorables a implantar mecanismes de protecció, mentre que la població més jove mostra un menor suport a la majoria de les iniciatives plantejades.
Per exemple, el suport a un major control dels bulos i dels continguts falsos és del 42,8% entre les persones de 18 a 25 anys. La xifra puja fins al 62,8% en el grup de 56 a 65 anys i se situa en el 60,9% entre els majors de 65.
La mateixa tendència s’observa en les propostes relacionades amb la protecció dels menors i la privacitat. Un 39,7% dels joves d’entre 18 i 25 anys dona suport a un major control de l’accés dels menors d’edat a les xarxes socials, enfront del 58,5% de les persones de 56 a 65 anys. Pel que fa a reforçar la protecció de les dades personals, el suport arriba al 43,1% entre els més joves i al 55% en el grup de major edat.
Les xarxes socials, al centre del debat polític abans del 29N
Triodos Bank relaciona aquesta diferència generacional amb el creixent pes de les xarxes socials en la comunicació política, especialment entre els joves, i situa els resultats de l’estudi en el context de les properes eleccions generals del 29 de novembre.
Com a referència, l’entitat cita el baròmetre del CIS de febrer de 2026, les dades del qual interpreta com un reflex de l’avanç del suport a la formació de extrema dreta entre la població més jove. Segons la xifra traslladada per Triodos, aquesta formació assoliria el 28,7% en aquesta franja d’edat, enfront del 16,8% que registrava el 2023.
La coincidència entre les dues dades permet plantejar el debat sobre la relació entre informació digital, percepció de la desinformació i comportament polític, però no demostra que una preocupació menor pels bulos determini les preferències electorals dels joves. Tampoc l’estudi de Triodos mesura la capacitat d’aquesta població per detectar continguts falsos ni el seu grau efectiu d’exposició a aquests.
Els resultats sí que mostren una diferència clara en com es perceben els riscos de les xarxes socials i en el suport a les mesures per limitar els seus efectes. Una bretxa que pren rellevància en un escenari en què les plataformes digitals formen part de la conversa pública i de l’accés a la informació política.