Que un metge de Madrid pugui consultar l’historial complet d’un pacient atès habitualment a Andalusia, o que una persona desplaçada a Galícia rebi assistència sense haver de recopilar els seus informes mèdics, és un dels objectius sanitaris que el Partit Popular incorpora al seu programa electoral per a les eleccions generals de 29 de novembre. La formació de Alberto Núñez Feijóo proposa una targeta sanitària i un historial únics per a tota Espanya, amb accés a la informació clínica i social del pacient des de qualsevol servei assistencial, independentment de la comunitat autònoma en què es trobi.
La mesura apareix en el compromís número 93 de La Reconstrucción Nacional, el programa que el PP va presentar el passat 10 de novembre a l’Espacio Torrelara de Madrid, en un acte al qual va assistir DEMÓCRATA i que va reunir una nodrida representació de la societat civil, juntament amb dirigents populars.
Tot i que el document dedica un capítol específic a la sanitat, la proposta de la targeta única s’inclou en l’apartat sobre ciutadania comuna, on el PP defensa que canviar de comunitat autònoma no ha d’obligar un ciutadà a repetir tràmits ni dificultar l’exercici dels seus drets.
Notícia destacada
Feijóo allibera la seva agenda de dimecres i dijous per preparar el cara a cara amb Sánchez del dia 19
2 minuts
Una targeta i un historial mèdic accessibles a tot Espanya
El compromís del PP és que qualsevol servei assistencial pugui consultar la història clínica i social d’un pacient, amb independència del lloc on s’hagin generat les dades. El partit preveu desenvolupar aquesta mesura en coordinació amb les comunitats autònomes i amb garanties de privacitat i seguretat.
La seva aplicació permetria que els professionals sanitaris disposessin d’informació sobre antecedents, diagnòstics, tractaments i altres circumstàncies rellevants abans d’atendre una persona desplaçada. També podria reduir la necessitat de sol·licitar documentació a altres centres, repetir determinades proves o reconstruir l’historial del pacient a partir de la informació que aquest recordi.
La proposta té especial interès per a qui resideix temporalment fora de la seva comunitat autònoma, viatja amb freqüència o necessita atenció especialitzada en diferents territoris. En aquests casos, disposar d’informació clínica completa pot facilitar les decisions mèdiques i millorar la continuïtat assistencial.
Què existeix actualment i què vol ampliar el PP
La targeta sanitària emesa per una comunitat autònoma ja és vàlida a tot el Sistema Nacional de Salut. A més, Espanya disposa d’un sistema d’Història Clínica Digital que permet als professionals autoritzats consultar determinats documents mèdics generats en altres comunitats.
La diferència és en l’abast de la informació disponible. Segons explica el Ministeri de Sanitat, el sistema actual facilita l’accés a documents clínics rellevants, però no permet consultar necessàriament tota la informació que conté l’historial d’un pacient en la seva comunitat d’origen.
Totes les comunitats autònomes participen des del 2018 en l’intercanvi d’informes clínics, tot i que els documents accessibles depenen dels sistemes i els continguts que cada servei de salut hagi incorporat.
Per tant, el compromís electoral del PP suposaria ampliar la interoperabilitat existent fins a garantir l’accés a la història clínica i social completa. Per aconseguir-ho caldrien acords tècnics i organitzatius entre administracions, a més de mecanismes d’identificació, autorització i protecció de les dades personals.
Almenys 4.500 metges més a Atenció Primària
Juntament amb la integració de la informació sanitària, el PP es compromet a incorporar almenys 4.500 metges addicionals a Atenció Primària, una de les xifres més concretes del seu programa en matèria de sanitat.
El document també preveu augmentar les plantilles d’infermeria i de la resta de professionals sanitaris, ampliar l’oferta de formació sanitària especialitzada i millorar les condicions laborals per facilitar la incorporació i la permanència de professionals al Sistema Nacional de Salut.
Entre les mesures previstes hi ha una nova classificació professional que reconegui la formació, la capacitació i les responsabilitats dels sanitaris, millores retributives i de conciliació i una planificació de recursos humans que permeti reduir la durada de les guàrdies mèdiques.
El PP proposa, a més, reconèixer als metges un àmbit propi de negociació de les seves condicions laborals, respectant els drets de la resta de professionals sanitaris.
Un pla urgent per reduir les llistes d’espera
El programa inclou un Pacte d’Estat per la Sanitat Pública amb les comunitats autònomes, acompanyat de un pla urgent de reducció de llistes d’espera.
La formació defensa que l’Estat exerceixi les seves competències de coordinació per garantir la igualtat d’accés a les prestacions sanitàries, mentre que les comunitats mantenen les seves responsabilitats de gestió.
La finançament ocupa també un lloc destacat. El PP vol que la sanitat sigui un dels pilars del nou model de finançament autonòmic, amb recursos suficients per atendre les necessitats assistencials i assegurar la sostenibilitat del sistema.
El document no concreta una dotació econòmica global per a aquestes mesures ni fixa objectius numèrics de reducció dels temps d’espera.
Salut mental, prevenció i accés a nous tractaments
En salut mental, Feijóo proposa un Pla Nacional per al període 2027-2037, amb finançament garantit i un augment de professionals dedicats a l’atenció psicològica i psiquiàtrica.
L’estratègia donaria prioritat a la infància i l’adolescència, a la prevenció del suïcidi i als trastorns mentals greus. També preveu reforçar la detecció precoç des d’Atenció Primària i millorar la coordinació entre els serveis sanitaris, educatius i socials.
En prevenció, el PP vol acordar amb les comunitats autònomes una cartera comuna de serveis que reforci la vacunació, els cribatges, el diagnòstic precoç i els programes d’envelliment actiu. Així mateix, proposa enfortir l’Agència Estatal de Salut Pública.
Una altra de les seves prioritats és accelerar l’accés a medicaments innovadors. Per a això, planteja agilitzar-ne l’avaluació i escurçar els terminis de finançament i de fixació de preus, a més de crear un Fons Estatal d’Innovació en Malalties Rares i Teràpies Avançades.
Deduccions fiscals per a malalts greus i persones celíaques
El programa incorpora mesures econòmiques adreçades a pacients i famílies que han d’assumir despeses derivades de malalties greus.
Entre aquestes, proposa permetre que les famílies amb una persona malalta de càncer, esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o una altra patologia greu dedueixin a l’IRPF les despeses acreditades relacionades amb el tractament i les cures.
També contempla una deducció fiscal per a les persones celíaques, el manteniment de la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu i millores en la protecció laboral de qui pateixen malalties greus, especialment pacients oncològics.
El PP pretén facilitar l’adaptació dels llocs de treball i la reincorporació laboral durant la recuperació.
Llei nacional de cures pal·liatives i un pla sanitari per a Ceuta i Melilla
El document proposa aprovar una llei nacional de cures pal·liatives per reforçar els equips especialitzats, l’atenció domiciliària, el tractament del dolor i el acompanyament psicològic de les persones pacients i els familiars.
L’atenció pediàtrica i el suport durant el dol formen part de les prestacions que el PP vol garantir.
Per a Ceuta i Melilla, el programa reserva un pla sanitari específic, amb finançament pluriennal i incentius econòmics i laborals per atreure professionals a ambdues ciutats.
La iniciativa inclou ampliar els serveis hospitalaris, incorporar una UCI pediàtrica, noves unitats de radioteràpia i tecnologia avançada, a més de millorar les urgències, l’Atenció Primària, la salut mental i els trasllats de les persones pacients a la Península.