Gairebé un quart dels paràgrafs de les més de 280 pàgines del fulletó d’oferta pública d’accions de Anthropic estan dedicats d’una manera o altra a avisar els possibles futurs accionistes sobre el risc regulatori al qual ha d’afrontar la companyia en els pròxims anys. La lectura detinguda, per als valents, del fulletó ens permet entendre alguns aspectes essencials sobre la naturalesa del risc regulatori.
En primer lloc, malgrat la reiteració de frases sobre possibles riscos regulatoris, el fulletó demostra que en el 30è aniversari de la implantació de la doctrina Caremark sobre la responsabilitat, la gestió del risc regulatori s’emmarca dins de les activitats del business as usual de les companyies, delegades en comitès intermedis o en llocs directius que moltes vegades no tenen veu ni vot en el consell i en el disseny de l’estratègia competitiva de l’empresa, en el que és una cultura del silenci predominant en la majoria dels equips directius de les empreses a l’hora de compartir amb els accionistes els seus models de gestió del risc regulatori. Malgrat les advertències al respecte de la SEC o de l’ESMA, poques companyies tracten el risc regulatori com un risc financer material correctament quantificat, i no com un paràgraf genèric en el report anual, i Anthropic en el seu fulletó demostra que no és una excepció a aquesta manca de valoració del risc regulatori, fins i tot quan alguns analistes assenyalen que pròximes restriccions en regulacions de la IA podrien implicar una reducció de fins al 15 per cent del marge operatiu anual esperat de la companyia.
Poca companyies tracten el risc regulatori com un risc financer material correctament quantificat
Anthropic demostra en el seu fulletó (i en l’actuació del seu capdamunt directiu) que és una altra empresa més en la llarga llista que incorre en arbitratge regulatori temerari en tractar de dissenyar un model de negoci basat en els supòsits d’un marc regulatori incomplet o a vegades inexistents, característic per exemple de creadors de mercats nous com Airbnb, SpaceX, Uber o ara OpenAI o Anthropic, sense que hi hagi un pla B quan els diferents reguladors tanquin la bretxa. Tot i que molts directius encara no en són conscients, fa molts anys que s’ha superat la visió "harvardiana" i estàtica de la avantatge competitiva basada o bé en oferta de productes diferenciats o bé en costos més baixos.
La nova visió de la direcció d’empreses, més “siliconvalleyana”, entén que l’objectiu del management actual consisteix a crear un avantatge competitiu a partir de capacitats dinàmiques, que són unes rutines organitzatives úniques i diferencials en els àmbits en què l’empresa pot detectar i explotar oportunitats de negoci. Dins d’aquestes rutines que condueixen a l’avantatge competitiu, les empreses han de construir obligatòriament rutines de detecció i quantificació del risc regulatori, d’optimització de recursos i processos a partir del risc regulatori detectat i de construcció de mecanismes que dotin l’empresa de la flexibilitat suficient per adaptar-se ràpidament davant els riscos regulatoris. Tot i els milers de paraules dedicades al risc regulatori, no hi ha ni rastre de la descripció d’aquestes rutines a Anthropic. En el sector de la intel·ligència artificial la pregunta no és si generarà nova regulació, la pregunta és simplement quan s’aprovarà la mateixa. Davant d’un entorn de profund canvi regulatori, Anthropic no explica quines rutines/processos ha posat en marxa per poder aprofitar-se del canvi regulatori que està per arribar per mantenir o millorar la seva posició competitiva. Més aviat al contrari, al fulletó Anthropic reconeix que algunes accions o declaracions de la companyia i dels seus directius poden haver-la posat en una posició de desavantatge en comparació amb altres competidors en termes d’impacte del canvi regulatori.
Una altra de les importants mancances que es detecta en el fulletó és que clarament la companyia (o els advocats que han redactat el document) no entenen el procés pel qual es genera el risc regulatori. La regulació (als països democràtics, almenys) se sol crear per respondre a les demandes de defensa de l’interès general. La materialització de l’interès general en demandes concretes de la ciutadania i dels seus polítics no se sol produir de la nit al dia, sinó que sovint necessita diversos anys de cocció lenta i alineació de demandes ciutadanes disperses i voluntat política poc definida.
Les empreses han de dissenyar estratègies proactives davant d’aquest procés de canvi regulatori, intentant incorporar-s’hi com més aviat millor i no esperar les fases més tardanes del procés, com són la fase de tramitació parlamentària o la judicialització. Intervenir massa tard en el procés de consolidació de l’interès general redueix les opcions estratègiques de les empreses i pot implicar costos molt rellevants, com ens torna a ensenyar Anthropic i la multa de 1.500 milions de dòlars pagada en el cas Bartz vs Anthropic, que reflecteix com la companyia, igual que altres empreses del sector, van ser negligents a l’hora de construir una base de legitimació social suficient que permetés que la construcció del concepte d’ús acceptable en funció de l’origen de les dades d’entrenament dels models d’IA, ara dominant a la societat, fos proper als seus interessos.
En el fullet Anthropic reconeix que algunes accions o declaracions de la companyia i dels seus directius poden haver-la posat en una posició de desavantatge en comparació amb altres competidors en termes d’impacte del canvi regulatori
Una altra característica del procés de construcció del risc regulatori és l’existència d’asimetries d’informació bilaterals molt fortes. D’una banda, els reguladors (en alguns països més que en altres) solen mancar de la informació suficient per poder legislar correctament sobre un mercat. Igual que altres companyies americanes del sector que intenten plantejar barreres d’entrada a la tecnologia xinesa, en el fullet Anthropic planteja que la regulació defineixi la velocitat del canvi tecnològic, de manera que les capacitats d’IA creixin en un entorn de seguretat. Aquesta afirmació, que realment revela la feblesa del model de negoci d’Antropic davant d’estratègies disruptives de gamma baixa, no té en compte que per poder alinear la regulació al desenvolupament d’IA, s’haurien d’eliminar les asimetries d’informació, de tal forma que Anthropic i les altres companyies del sector haguessin de compartir informació molt sensible amb el regulador i amb la societat, cosa que dinamitaria el seu avantatge tecnològic.
L’altre vessant de les asimetries de la informació consisteix en el fet que, com Anthropic no fa un seguiment del procés de canvi de risc regulatori des de les seves fases més inicials, és incapaç de preveure les tendències més probables d’aquest: aquesta completa ignorància queda reflectida en el fulletó, ple de generalitats sobre el canvi regulatori, però amb prou feines amb concreció. Per exemple, un adequat anàlisi d’impacte del canvi regulatori d’una companyia s’ha de fer per al conjunt de la cadena de valor. Doncs bé, com que la companyia aposta en els pròxims anys per la creació de múltiples mercats verticals d’IA, Anthropic fa alguna referència al risc regulatori en els mercats verticals dels seus clients (finances, salut, etc), però ignora el risc regulatori derivat dels proveïdors de recursos i capacitats, com ara els mercats de generació i distribució elèctrica, el subministrament d’aigua, o els mercats de components o matèries primeres sotmesos a canvi regulatori vinculat al concepte de sobirania tecnològica preeminent en el marc de l’interès general de molts països. En aquesta descripció incompleta de la cadena de valor, tampoc hi ha cap menció a la dinàmica competitiva del sector, basat en plataformes, que sol implicar una vigilància molt més estreta i una regulació més estricta per part dels garants de la competència als mercats.
L’entrada a borsa d’Anthropic posa en evidència la persistent desconnexió entre la retòrica sobre el risc regulatori i la seva veritable integració en l’estratègia competitiva de l’empresa. Malgrat dedicar centenars de pàgines a advertiments formals, la companyia aborda la normativa des d’una postura defensiva i reactiva: relegua la seva gestió al mer compliment, manca de capacitats dinàmiques per quantificar el seu impacte real en la cadena de valor i reforçar un avantatge competitiu sobre la construcció de l’interès general. En un sector disruptiu on la intervenció regulatòria és una certesa, l’autèntic avantatge competitiu en l’era digital no depèn només de la sofisticació tecnològica, sinó de la capacitat de l’empresa per integrar la intel·ligència regulatòria i la legitimitat social directament al nucli de l’estratègia. Tractar-ho com un element exogen a l’estratègia equival a assumir de manera negligent una vulnerabilitat estratègica de primer ordre.