La tragedia ferroviària a Urda va trencar completament el guió de la precampanya. L’l’estratègia dissenyada per Ferraz de caire optimista, amb "la força de l’amor" al cor i un discurs carregat d’optimisme no hi cap després d’una tragèdia que s’ha cobrat la vida de 69 persones. S’ha de reorientar i, després d’uns dies d’anàlisi i la dimissió sorprenent d’Óscar Puente, Pedro Sánchez ja prepara noves cartes per afrontar les últimes setmanes abans del 29N: demostració d’assumpció de responsabilitats, múscul de gestió i relat internacional favorable després del batacazo de Donald Trump en les midterms.
Després de més de quatre hores de compareixença davant la Diputació Permanent, a corre-cuita i amb avís previ a Sánchez via missatge, Puente va dimitir del càrrec i va avançar que també deixa les llistes del 29N, fet que obre una nova fase. Tot i que Moncloa havia traslladat que Puente comptava amb el suport del president, la seva sortida permet ara al PSOE construir un discurs centrat en l’assumpció de responsabilitats.
"No, no tots som iguals"
Ara, el missatge que Ferraz procura traslladar és que la dimissió de l’exministre respon a una manera d’exercir la política que contrasta amb la de l’oposició, PP i Vox. Fonts socialistes consultades per DEMÓCRATA valoren que "Puente se’n va donant una lliçó de dignitat, integritat i transparència". I afegeixen: "No, no tots som iguals. En els moments més difícils de l’emergència ha estat al capdavant de la gestió, ha donat explicacions a la ciutadania, ha treballat per aclarir les causes de l’accident i ha impulsat mesures per atendre les víctimes i corregir els problemes detectats".
En sintonia amb el que sosté el mateix Puente, a Ferraz subratllen que "un cop afrontades aquestes responsabilitats, ha fet un pas més presentant la seva dimissió", cosa que, segons el seu parer, "demostra que no, no tots som iguals".
El missatge que Ferraz procura traslladar és que la dimissió de l’exministre respon a una manera d’exercir la política que contrasta amb la de l’oposició
Les mateixes veus valoren la seva trajectòria com a ministre: "És un orgull per a Espanya i per al PSOE. La seva dedicació al servei públic, la seva integritat i el seu compromís amb el nostre projecte polític mereixen tot el nostre reconeixement". "Compta amb el respecte, l’agraïment i l’estima dels seus companys i companyes. La seva trajectòria i la seva contribució al socialisme van molt més enllà de qualsevol responsabilitat institucional", rematban.
Les declaracions de Sánchez al respecte, les paraules de Puente, les fonts consultades… Tots els dits assenyalen en una direcció: la formació vol convertir la seva dimissió en una demostració de dignitat, transparència i retiment de comptes, davant el que considera una actitud diferent d’altres partits quan afronten situacions de crisi. El reconeixement públic al ministre i la reivindicació de la seva trajectòria busquen, a més, evitar que la dimissió s’interpreti exclusivament com un reconeixement d’errors en la gestió.
La tornada a la truita
La del vallisoletà no és la primera sortida no planificada que sacseja les files socialistes en plena carrera electoral fins al 29N. Ja va fer el mateix Montse Mínguez, aleshores portaveu del partit i cap de llista per Lleida. En el seu cas, després que es desvelessin els negocis immobiliaris del seu marit. Igual que amb Puente, el PSOE va donar suport a la trajectòria de Mínguez, posant en valor la seva posició i els seus vots en les polítiques d’habitatge al marge del que pogués impactar en el patrimoni del seu cònjuge.
En dimitir Mínguez, fonts de Ferraz van agrair-li la seva "dedicació i compromís", així com "la seva coherència a l’hora de votar d’acord amb els seus principis, que han marcat tota una trajectòria impecable com a socialista".
Hom podria pensar que la de Puente pesa més pel fet de ser ministre, però el cert és que Montse Mínguez era una de les persones més rellevants de la guàrdia petroniana de Sánchez. Dona forta de Salvador Illa i del PSC, no es movia res a Ferraz i al Congrés sense que ella ho sabés. En conseqüència, totes dues són dimissions sensibles que impacten en el calat de les aspiracions socialistes. Tot i això, Ferraz vol donar-los la volta i presentar-les com un exemple d’assumpció de responsabilitats i compromís amb la ciutadania.
Novo enfocament: funcionarà?
Tan evident és que dues dimissions sobrevingudes, una provocada per una tragèdia ferroviària amb 69 morts, no ajuden cap campanya, com ho és que el PSOE pretenia utilitzar el paper de la il·lusió més que el de la gestió. Però els balls ja no hi caben i Ferraz reorientarà les seves intervencions per posar en valor els avenços socials i la situació macroeconòmica d’Espanya.
La seva resposta a la crisi serà clau. A DEMÓCRATA ja analitzem, amb estudis a la mà, què passa quan una tragèdia irromp en una campanya electoral. Càstig al Govern o oportunitat per demostrar lideratge? Els estudis sobre crisis i comportament electoral descarten una resposta automàtica dels votants. La percepció de responsabilitat, la credibilitat de la comunicació i la gestió de l’emergència poden alterar el cost polític per a l’Executiu i el marge de maniobra de l’oposició. La ciutadania examinarà tant la reacció de Moncloa com el comportament de l’oposició.
Notícia destacada
Quan la tragèdia irromp en campanya: càstig al Govern o oportunitat per demostrar lideratge
8 minuts
De moment, a l’ agregador d’enquestes de DEMÓCRATA no es perceben grans moviments de vot. El PSOE va acusar més l’entrada massiva a Ceuta a l’estiu que l’accident ferroviari —de moment—. Important analitzar també com caurà la dimissió de Puente, però aquests efectes no es projectaran fins als pròxims dies.
Entra cos
Per reforçar la percepció de gestió, Sánchez ha delegat la cartera de Transports en el vicepresident i ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, un dels perfils més institucionals i, sens dubte, més calmat que Puente. És independent, no atresora carnet de militant i no concorre a les llistes del PSOE al 29N.
Relat internacional
El PSOE també busca reactivar el relat internacional que Pedro Sánchez havia utilitzat per alimentar les expectatives de remuntada. La victòria demòcrata en les eleccions dels Estats Units ofereix al president un nou argument per insistir que l’onada de l’extrema dreta no és imparable i que existeix una alternativa política capaç de frenar el seu avanç.
Sánchez ha connectat els resultats de Estats Units amb els de Brasil, on el president Luiz Inácio Lula da Silva va imposar-se a Jair Bolsonaro el 2022, per projectar una lectura global favorable a l’esquerra. En un missatge publicat després de les eleccions nord-americanes, el cap de l’Executiu va sostenir que els votants havien rebutjat les polítiques que empobreixen, l’odi, el masclisme, el negacionisme climàtic i els privilegis de les elits. La seva conclusió va ser que aquest mateix canvi podria arribar a Espanya.
Ayer, la sociedad estadounidense votó contra las políticas que solo empobrecen. Contra el odio. Contra el machismo. Contra el negacionismo climático y contra los privilegios de las élites.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) November 4, 2026
Ocurrió en Brasil.
Acaba de ocurrir en EEUU.
Y ocurrirá pronto en España.
La ola ultra a…
L’apel·lació internacional permet al PSOE tornar a situar la campanya en el terreny ideològic, després d’uns dies dominats per l’emergència ferroviària i les exigències de responsabilitats. Sánchez busca presentar els resultats electorals en altres països com un senyal que l’avanç de les forces conservadores i ultras pot revertir-se, i contraposar aquest horitzó al projecte del PP i Vox.
Una campanya entre la crisi i la remuntada
Ferraz afronta així el tram decisiu del 29N amb un relat que combina dos plans. En l’àmbit nacional, la dimissió de Puente i la reivindicació de la gestió pretenen demostrar que el PSOE és capaç de respondre a una crisi i d’assumir responsabilitats. En l’àmbit internacional, els resultats de les midterms nord-americanes i el precedent brasiler serveixen per alimentar la idea que la dreta i l’extrema dreta no tenen garantit l’avanç electoral.
La dificultat per a Sánchez serà fer compatibles tots dos missatges: defensar la gestió del Govern sense minimitzar l’impacte de la tragèdia i convertir la responsabilitat política en un argument de campanya sense que sembli una maniobra per tancar la crisi. La dimissió de Puente marca un punt d’inflexió en l’estratègia socialista, però l’efecte electoral dependrà de com evolucionin les explicacions sobre l’accident i de si Ferraz aconsegueix recuperar la iniciativa política en les setmanes que queden.