Octubre ha estat un mes especialment rellevant per reflexionar sobre els reptes sanitaris i socials de l’envelliment. Al Dia Internacional de les Persones d’Edat, celebrat el passat 1 d’octubre, s’hi han sumat el Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC), celebrat a Madrid del 14 al 17, i la Setmana contra la Soledat No Desitjada, impulsada per Sant Joan de Déu del 19 al 25 d’octubre. Aquestes iniciatives ofereixen una oportunitat per posar el focus en la importància de preservar la salut, l’autonomia i els vincles socials de les persones grans.
A Espanya, les persones de 65 anys o més ja representen el 21,1% de la població i, segons les últimes projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística, aquesta proporció continuarà augmentant durant les pròximes dècades. Aquest canvi demogràfic exigeix reforçar les polítiques orientades a preservar l’autonomia, la capacitat funcional i la participació social de les persones grans.
Aproximadament 4,6 milions de persones conviuen amb la hipoacúsia a Espanya, una condició la prevalença de la qual augmenta considerablement amb l’edat: afecta el 18,2% de les persones d’entre 65 i 74 anys i el 35,8% de les majors de 74. Les seves conseqüències van molt més enllà de les dificultats per escoltar, ja que pot limitar les relacions personals i afavorir situacions d’aïllament social i soledat no desitjada, a més d’associar-se amb un major risc de depressió, deteriorament cognitiu i caigudes. Per això, atendre la pèrdua auditiva resulta fonamental per promoure un envelliment saludable, entès també com la capacitat de les persones per mantenir la seva autonomia, els seus vincles i la seva relació amb l’entorn.
Des de la Federació d’Associacions d’Implantats Coclears d’Espanya (AICE), a través de la campanya Ser Oído, volem posar el focus en les persones que presenten una hipoacúsia severa o profunda. Quan els audiòfons no proporcionen un benefici suficient, l’implant coclear constitueix una alternativa terapèutica eficaç, també en edats avançades. Es tracta, a més, d’una tecnologia consolidada, inclosa en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut per a les persones que compleixen els criteris clínics establerts. No obstant això, segons les estimacions recollides en el Llibre Blanc sobre els implants coclears en adults i ancians de 2023, "només el 5,7% de les persones adultes candidates accedia a aquest tractament a Espanya".
l’existència d’una tecnologia eficaç i finançada públicament no garanteix, per si sola, que les persones que la necessiten hi puguin accedir. Entre les principals barreres hi trobem el desconeixement de les alternatives disponibles, els retards en el diagnòstic i les dificultats de derivació. De fet, només el 24% de les persones amb hipoacúsia severa o profunda ha rebut informació sobre els implants coclears per part de professionals sanitaris. A aquestes dificultats s’hi sumen l’edatisme i l’autoedatisme, que contribueixen a normalitzar la pèrdua auditiva com una conseqüència inevitable de l’envelliment. Aquests prejudicis, presents tant a l’entorn social i assistencial com entre les mateixes persones grans, poden retardar la recerca d’atenció especialitzada i limitar l’accés a tractaments capaços de millorar significativament la seva qualitat de vida.
Superar aquestes barreres requereix una resposta coordinada que permeti millorar l’accés a la implantació coclear a tot el territori. Des de Federación AICE considerem prioritari avançar cap a un Pla Estratègic Nacional d’Implantació Coclear que reconegui les conseqüències sanitàries i socials de la hipoacúsia severa i profunda i estableixi un full de ruta comú per millorar-ne l’atenció. Aquest marc hauria de permetre homogeneïtzar els criteris d’accés, reforçar la coordinació assistencial i desenvolupar plans d’acció adaptats a les necessitats de cada comunitat autònoma, reduint les desigualtats territorials.
Una de les prioritats d’aquesta estratègia hauria de ser facilitar la identificació i la valoració precoç de les persones candidates a un implant coclear. Per fer-ho, cal reforçar la formació dels professionals sanitaris, millorar els mecanismes de detecció des d’Atenció Primària i establir itineraris assistencials clars que garanteixin una atenció continuada, des del diagnòstic fins al tractament, la rehabilitació i el seguiment. En aquesta línia, des d’AICE valorem positivament la proposta de la SEORL-CCC d’establir un programa nacional de cribratge auditiu a partir dels 60 anys, com una mesura que podria afavorir la detecció precoç i facilitar l’accés a l’atenció especialitzada.
Una altra prioritat ha de ser disposar d’informació que permeti orientar les decisions sanitàries i avaluar els resultats de les intervencions. Per a això, el Pla Estratègic Nacional hauria de preveure la creació d’un registre estatal i un model comú d’avaluació que permetin conèixer les necessitats de la població candidata i mesurar no només els beneficis clínics de la implantació coclear, sinó també el seu impacte en la qualitat de vida i el seu retorn social. Així mateix, aquestes actuacions s’han d’acompanyar d’una major sensibilització sobre les possibilitats d’aquesta tecnologia, promovent la col·laboració entre societats científiques, organitzacions de pacients i entitats de persones grans per superar els prejudicis associats a l’edat i millorar el coneixement de les solucions disponibles.
El principal repte ja no rau únicament a disposar de tecnologies eficaces per tractar la pèrdua auditiva, sinó a garantir que les persones hi puguin accedir en el moment adequat i en condicions d’equitat.
"En una societat que envelleix, millorar l’atenció auditiva s’ha d’entendre com una inversió en prevenció i qualitat de vida, els beneficis de la qual transcendeixen l’àmbit estrictament sanitari i arriben a les persones afectades, les seves famílies i al conjunt de la societat."
Ajudar les persones a escoltar millor significa també ajudar-les a conservar la seva autonomia, mantenir-se connectades amb el seu entorn i continuar participant plenament en la vida social. Incorporar la salut auditiva de manera efectiva a les polítiques d’envelliment saludable és, per tant, imprescindible: no podem parlar d’envelliment saludable sense parlar de salut auditiva.