El president de Canàries, Fernando Clavijo, ha subratllat aquest dimecres que la classe política de l’arxipèlag ha "estat a l’alçada" davant la crisi migratòria que travessa l’illa d’El Hierro. Al seu parer, la "veu única canària" davant el Govern central va permetre assolir ahir "resultats" concrets en forma de mesures per a les illes.
Així ho ha manifestat durant el ple del Parlament autonòmic, en resposta a una pregunta de Raúl Armas (AHI), en què ha detallat el paquet d’actuacions pactat amb l’Estat. Entre elles, hi figuren el reforç dels serveis sanitaris i de les plantilles policials, així com ajudes properes a un milió d’euros dirigides als sectors econòmics més colpits a La Restinga.
Raúl Armas, que va sol·licitar a Clavijo una primera valoració de l’acord amb l’Executiu central, ha incidit en la saturació que suporta la sanitat pública a El Hierro. Ha descrit com la "sala hospitalària està ocupada per migrants, i el saló d’actes de l’Hospital a l’illa s’ha convertit en un saló assistencial" davant l’augment d’arribades. "El personal està esgotat, fent una feina que s’hauria de fer a peu de moll, en un hospital de campanya", ha explicat Armas, remarcant que els efectius de Creu Roja, Protecció Civil, Salvament i els cossos de seguretat "estan al límit".
Clavijo ha agraït als portaveus de les diferents formacions la "unitat" mostrada els dies previs a la Comissió Interministerial d’Immigració extraordinària celebrada dimarts. Ha retret a Vox que es desmarqués d’aquesta "única veu" a Canàries en considerar que "s’havia d’augmentar més el to" en aquest assumpte.
El president ha recordat que "aquest acord de vuit punts va ser acceptat íntegrament per l’Administració General de l’Estat". Ha admès que li hauria agradat que les respostes haguessin arribat abans, però ha recalcat que des de Canàries "hem donat exemple en un afer tan complicat d’unitat política, i ens hem de sentir tots orgullosos d’aquesta alçada de mires de tots els grups polítics", insistint que la "classe política canària ha estat a l’alçada".
D’altra banda, el diputat del PP Juan Manuel García Casañas ha expressat la seva perplexitat per l’absència, avui dia, d’un desplegament de Frontex i pel fet que no s’hagin posat a disposició de l’arxipèlag les Forces Armades per fer front a l’increment migratori. “No entenem per què no es fa una política diplomàtica contundent amb aquests països que permeten que aquestes persones s’hi pugin en embarcacions i s’hi juguin la vida al mar”, ha recalcat.
En la seva intervenció, ha remarcat les mancances de mitjans humans i materials: “Ens està parlant de més mitjans, és clar que sí, a curt termini. Els herreños necessitem mitjans al moll, metges, infermers, però, a llarg termini, d’on els hem de treure? De l’Hospital Doctor Negrín, de l’Hospital de La Candelaria, de l’Universitari”.
Desplegament de Frontex i negociacions amb països emissors
Clavijo ha assenyalat que el Ministeri de l’Interior va compartir aquest dimarts amb el Govern canari la necessitat d’activar el Frontex als principals països d’origen, especialment Senegal i Gàmbia, d’on procedeix la majoria de les embarcacions. “El ministre ens comentava la modificació d’un reglament europeu en la matèria, així com les tasques diplomàtiques, a Afers Exteriors d’Espanya i de la Unió Europea, per avançar acords de cooperació i desenvolupament”.
El president ha afegit que, aquest dimarts, l’ambaixador de Senegal a Espanya es “comprometia amb Canàries a controlar” la situació. No obstant això, ha apuntat que al país s’hi celebra actualment una competició esportiva que obliga a mobilitzar efectius, per la qual cosa les costes “estan sent menys vigilades”.
“Hi ha un compromís del Govern de Senegal, i en el cas de Gàmbia, el proper 16 de novembre comencen les eleccions, i compten amb una inestabilitat política important. Fins que no es resolguin les eleccions, serà difícil poder entaular negociacions amb el Govern de Gàmbia per al control de les sortides”, ha indicat.
El diputat de CC David Toledo ha recordat que, tot i els acords tancats aquest dimarts amb l’Executiu central, “no és de rebut que, en un Estat de dret, Canàries hagi hagut d’insistir i insistir fins que l’Estat hagi fet cas i s’hagi posat mans a l’obra” davant la situació que viu El Hierro. Ha denunciat que “han arribat, concretament, cinc cartes més tard, 66 embarcacions tard, 68 morts tard i 6.665 persones migrants tard”.
Un fenomen estructural i l’impacte en La Restinga
Clavijo ha assumit la proposta de Toledo i ha reiterat que la immigració és un «fenomen estructural» que seguirà present per la ubicació geogràfica de Canàries. Ha remarcat que «la resposta i l’estructura que hem de tenir a les illes en matèria d’immigració, que és competència exclusiva de l’Estat i de protecció de les nostres fronteres, ha de ser estable i estructural, i això requereix mesures concretes».
El cap de l’Executiu autonòmic ha defensat, a més, actuacions específiques per a El Hierro, amb una atenció especial a La Restinga, on el moll ja pateix un notable impacte econòmic i social pel repunt migratori. Ha recordat que «d’11 centres de busseig que hi havia, en queden 4. La depressió econòmica a La Restinga té molt a veure amb aquesta situació».
Ha advertit que «som conscients que aquesta ruta tindrà més o menys activacions amb més o menys intensitat al llarg del temps, i això ha de comptar amb una resposta estructural de l’Estat», subratllant la necessitat que el fenomen «no sobrecarregui els serveis públics, no tensi la població i es pugui oferir una resposta humana i digna» a qui arriba a les costes canàries.
Finalment, ha insistit que «i per descomptat, les derivacions de l’illa del Hierro s’han d’activar. I per a això, el Cos Nacional de Policia ha de tenir recursos i mitjans» suficients per garantir els trasllats i la gestió del flux migratori.