En directe, Felipe VI pronuncia un discurs a Ceuta després de la seva primera visita oficial com a Rei

La Constitució espanyola de 1978 configura el Rei com a Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, i àrbitre i moderador del funcionament regular de les institucions (art. 56 CE). Les seves competències són en gran mesura representatives i formals, exercides gairebé sempre a proposta, refrend o iniciativa del Govern, de les Corts Generals o altres òrgans constitucionals, fet que subratlla el caràcter parlamentari de la monarquia.

1. Capitania de l'Estat i representació internacional

En el pla general, la Constitució atribueix al Rei les següents funcions:

• Cap de l'Estat: encarna la unitat i continuïtat de l'Estat, més enllà dels canvis de govern o de majories parlamentàries.
• Representació externa: representa oficialment Espanya en les relacions internacionals (art. 56.1), encara que la direcció efectiva de la política exterior correspon al Govern i al Parlament.
• Alt patronatge: ostenta l'alt patronatge de les Reials Acadèmies (art. 62.j), expressió del seu paper simbòlic en l'àmbit cultural i científic.

2. Funcions en la formació i funcionament del Govern

La intervenció del Rei en la formació del Govern és una de les seves competències més visibles, regulada als arts. 99 i 100 CE:

• Proposta de candidat a la Presidència del Govern: després de cada renovació del Congrés o en cas de vacant, el Rei proposa un candidat després de celebrar consultes amb els representants dels grups polítics (art. 99.1).
• Nombrament del President del Govern: un cop el Congrés atorga la confiança mitjançant la investidura, el Rei el nomena formalment (art. 99.3).
• Nombrament i cessament de ministres: nomena i separa la resta de membres del Govern a proposta del seu President (art. 100).

Es tracta d'actes deguts o reglats: el Rei no tria lliurement el President ni els ministres, sinó que actua conforme al resultat de la investidura i a les propostes del President del Govern.

3. Funcions legislatives i normatives

En l'àmbit legislatiu, el Rei participa en la fase final del procediment, dotant de validesa formal les normes aprovades per les Corts:

• Sancionar i promulgar les lleis (art. 62.a): un cop aprovades per les Corts Generals, el Rei les sanciona (signa) i ordena la seva immediata publicació al BOE. No té poder de veto polític.
• Expedir els decrets acordats en Consell de Ministres (art. 62.f): signa els reials decrets, inclosos els reials decrets-llei i reials decrets legislatius, sempre a iniciativa i responsabilitat del Govern.
• Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions (art. 62.b): ho fa a proposta del President del Govern, en els supòsits previstos constitucionalment.
• Convocar referèndums (art. 62.c): també a proposta del President del Govern, en els termes que estableixi la llei.

4. Funcions en relació amb les Forces Armades i altres òrgans

El Rei ostenta un paper simbòlic de comandament i de presidència en diversos àmbits institucionals:

• Comandament suprem de les Forces Armades (art. 62.h): és el Cap Suprem, amb un contingut fonamentalment representatiu i ceremonial; la direcció efectiva de la política de defensa correspon al Govern.
• Nombrament de càrrecs rellevants (art. 62.i): nomena, a proposta del Govern, el President del Tribunal Constitucional, els membres d'alguns òrgans, i atorga honors i distincions.
• Presidència d'actes solemnes: pot presidir, quan ho consideri oportú i a petició del Govern, sessions solemnes d'obertura de les Corts o altres actes d'especial rellevància (art. 62.g).

5. Funcions en la successió, regència i tutela

La Constitució regula també competències del Rei vinculades a la pròpia Corona:

• Proposta de matrimoni: requereix autorització de les Corts per contreure matrimoni (art. 57.4); encara que no és exactament una “funció”, sí implica un control institucional.
• Abdicació i renúncia: han de regular-se per una llei orgànica específica (art. 57.5), en la tramitació de la qual el Rei intervé formalment en la sanció.
• Regència i tutela: en cas de minoria d'edat o inhabilitació del Rei, la Constitució preveu la regència i la tutela del Rei menor (arts. 59 i 60); el propi monarca pot proposar algunes d'aquestes solucions, que decideix finalment el Parlament.

6. Refrend i responsabilitat

Element clau del sistema és que el Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat (art. 56.3). Per això, els seus actes han de ser sempre refrendats pel President del Govern o, si escau, pels ministres competents o pel President del Congrés. Qui refrenda assumeix la responsabilitat política i jurídica de l'acte.

En síntesi, la Constitució atribueix al Rei un conjunt de competències essencials per al funcionament formal de l'Estat, però dissenyades de manera que el poder efectiu resideix en les Corts Generals i el Govern, conforme al model de monarquia parlamentària.

En les últimes eleccions a l'Assemblea de Ceuta, celebrades el 28 de maig de 2023, el Partit Popular (PP) va ser la força més votada i es va situar al centre de l'equilibri polític de la ciutat autònoma. Segons les dades oficials d'aquests comicis, el PP va obtenir 11.738 vots, cosa que equival al 34,37 % dels sufragis emesos, i es va traduir en 9 escons dels 25 que componen l'Assemblea de Ceuta.

Aquests resultats van consolidar el PP com a primera força a Ceuta, però sense assolir la majoria absoluta, que a l'Assemblea es situa en 13 diputats. Amb els seus 9 escons, el partit va quedar obligat a recolzar-se en acords amb altres formacions per assegurar la governabilitat i l'aprovació de les principals iniciatives al Ple. Aquesta necessitat de pactes ha estat una constant en la política recent de la ciutat autònoma, on el vot es reparteix entre diverses forces d'àmbit estatal i local.

La xifra de 11.738 vots i el 34,37 % del suport electoral descriuen un suport ampli, però no hegemònic. El PP es va situar clarament per davant del PSOE i de la resta de partits representats a l'Assemblea, però va conviure amb un escenari de notable fragmentació, en què també van obtenir representació forces com Vox i formacions d'implantació local com MDyC i Ceuta Ja!. Aquest repartiment plural d'escons va obligar el PP a combinar la seva posició dominant amb una certa cultura de negociació parlamentària.

La importància d'aquest resultat de 2023 s'aprecia amb més claredat quan s'observa com ha estat utilitzat com a referència en els anàlisis posteriors sobre la situació política de Ceuta. Estudis demoscòpics realitzats el 2026 han pres precisament les xifres de 2023 —aquest 34,37 % de vot i aquests 9 escons— com a punt de partida per mesurar l'impacte d'esdeveniments recents, com la crisi migratòria viscuda a la ciutat i la reacció dels diferents partits davant d'ella.

En una d'aquestes enquestes, elaborada per Sigma Dos i difosa el 2026, es recordava expressament que el PP de Juan Jesús Vivas havia guanyat les eleccions autonòmiques de 2023 amb 11.738 vots i 9 diputats, i es comparava aquest resultat amb una estimació actualitzada que el situava molt per sobre del 50 % del vot i li atorgava entre 13 i 14 escons. Aquesta comparació subratlla que els comicis de maig de 2023 no només van marcar l'equilibri polític de la legislatura, sinó que s'han convertit en la “línia de base” per interpretar els canvis posteriors en l'opinió pública ceutí.

Des del punt de vista estrictament institucional, el rellevant per respondre a la teva pregunta són, per tant, tres dades concretes: la data de les eleccions —28 de maig de 2023—, el nombre de vots —11.738— i el percentatge de suport —34,37 %— que es van traduir en aquests 9 escons a l'Assemblea. A partir d'aquí s'ha desenvolupat tota la dinàmica parlamentària de la ciutat durant la legislatura, amb un Partit Popular que governa des de la primera posició, però en un marc en què els acords amb altres forces resulten decisius per articular majories en cada votació clau.

En resum: en les últimes eleccions autonòmiques de Ceuta, el Partit Popular va aconseguir 11.738 vots, el 34,37 % dels sufragis i 9 escons de 25, en els comicis celebrats el 28 de maig de 2023. Aquestes xifres expliquen tant el seu lideratge institucional actual com el pes que se li reconeix en els anàlisis polítics sobre el futur de la ciutat autònoma.

Modificar l'Estatut d'Autonomia de Ceuta suposa reformar una llei orgànica estatal (Llei Orgànica 1/1995, d'Estatut d'Autonomia de Ceuta). Per tant, el procediment és el d'una reforma legislativa d'una llei orgànica, amb algunes particularitats lligades al paper de l'Assemblea de Ceuta, però sense referèndum obligatori, a diferència del que passa en alguns estatuts de comunitats de l'article 151 CE.

1. Tipus d'iniciativa i qui la pot posar en marxa

L'Estatut de Ceuta només pot modificar-se mitjançant una llei orgànica de reforma de l'Estatut, tramitada per les Corts Generals. La iniciativa pot adoptar-se:

• Projecte de llei del Govern: el Consell de Ministres aprova un avantprojecte i el remet al Congrés com a projecte de llei orgànica de reforma de l'Estatut.
• Proposició de llei:
  • D'un o diversos grups parlamentaris o diputats del Congrés.
  • Del Senat, que remet una proposició al Congrés.
  • De la pròpia Assemblea de Ceuta, que exerceix la seva iniciativa legislativa davant les Corts Generals: l'Assemblea aprova per majoria qualificada (habitualment majoria absoluta dels seus membres) una proposta de reforma i la remet a les Corts perquè es tramiti com a proposició de llei orgànica.

En tots els casos, el text de reforma es tramita a les Corts; l'Assemblea de Ceuta no pot aprovar per si sola la reforma, només proposar-la.

2. Tramitació al Congrés dels Diputats

El Congrés actua com a cambra d'origen i aplica el procediment legislatiu ordinari, amb les particularitats de les lleis orgàniques:

• Admissió a tràmit per la Mesa del Congrés i publicació.
• Si escau, debat de presa en consideració (per a proposicions de llei), on el Ple decideix si es tramita o no.
• Possible debat de totalitat (esmenes a la totalitat) i, superat aquest, treball en comissió:
  • Presentació d'esmenes a l'articulat.
  • Discussió en ponència i comissió, elaboració d'un dictamen.
• Ple del Congrés: debat final i votació sobre el conjunt del text.

En ser una llei orgànica, la votació final de conjunt al Congrés ha d'aconseguir majoria absoluta (art. 81 CE): almenys la meitat més un de tots els diputats, no només dels presents.

3. Tramitació al Senat

Aprovat el text pel Congrés, es remet al Senat, on es reprodueix, en essència, l'esquema:

• Admissió i publicació.
• Termini d'esmenes, tramitació en comissió i dictamen.
• Debat i votació al Ple del Senat.

Per a les lleis orgàniques, el Senat també les aprova per majoria simple dels seus membres presents, sense exigir majoria absoluta. Pot:

• Aprovar el text tal qual: en aquest cas la reforma queda definitivament aprovada.
• Introduir esmenes o vetar el projecte:
  • Si introdueix esmenes, el text torna al Congrés, que pot acceptar-les o rebutjar-les per majoria simple.
  • Si formula un veto, el Congrés pot aixecar-lo, bé per majoria absoluta immediata, bé per majoria simple transcorreguts dos mesos.

En tot cas, el Congrés té l'última paraula sobre el text final.

4. Paper de l'Assemblea de Ceuta i absència de referèndum

A diferència de moltes comunitats autònomes «plenes» de l'art. 151 CE, l'Estatut de Ceuta:

• No exigeix un referèndum estatutari per aprovar la reforma: no està previst que la modificació es sotmeti a consulta de la ciutadania ceutí com a pas necessari.
• Preveu, en canvi, la iniciativa estatutària de la seva Assemblea: aquesta pot acordar, amb majoria reforçada (normalment majoria absoluta dels seus membres), una proposta de reforma i remetre-la a les Corts Generals per a la seva tramitació com a llei orgànica.

En les comunitats regulades pels arts. 143 i 151 CE, els estatuts i les seves reformes solen requerir:

• Aprovació del Parlament autonòmic per majories qualificades (per exemple, tres cinquens).
• En els models més «agrevats» de l'art. 151 CE, referèndum autonòmic per a l'aprovació inicial de l'Estatut i, en alguns casos, per a reformes d'especial abast.

Ceuta, com a ciutat autònoma regulada per llei orgànica ex art. 144 CE, es situa en un règim més proper a la reforma d'una llei orgànica estatal amb participació reforçada de la seva Assemblea, però sense aquest requisit general de referèndum.

5. Fase final: sanció, promulgació i entrada en vigor

Un cop superada la doble lectura Congrés–Senat:

• El text es remet al Rei per a la seva sanció i promulgació en el termini màxim de 15 dies.
• Es publica com a llei orgànica de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Ceuta al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
• Entrarà en vigor en la data que fixi la seva disposició final; si no es fixa, als 20 dies de la seva publicació.

Des d'aquest moment, el nou tenor de l'Estatut d'Autonomia de Ceuta passa a ser dret vigent i vincula tant els poders de l'Estat com les institucions de la ciutat autònoma.