LA FOTO DEL DIA | Els Reis arropen Ceuta en plena precampanya

El President de la Ciutat Autònoma de Ceuta és la màxima autoritat institucional i executiva de la Ciutat, segons la Llei Orgànica 1/1995, de 13 de març, d'Estatut d'Autonomia de Ceuta. Les seves competències combinen funcions de representació, direcció política i executiva, i un paper central en la relació entre l'Assemblea i el Consell de Govern.

1. Representació institucional i posició en el sistema

L'Estatut configura el President com la figura que encarna l'autogovern de Ceuta:

• El President «ostenta la suprema representació de la Ciutat» (art. 15, apartat 1, de l'Estatut d'Autonomia de Ceuta).
• És, alhora, President de la Ciutat, President de l'Assemblea i President del Consell de Govern, i «ostenta també la condició d'Alcalde» (art. 15).

Aquesta acumulació de funcions el situa al centre del sistema institucional: actua com a cap de l'executiu local-autonòmic, màxima autoritat política i cap de l'òrgan representatiu.

2. Direcció de l'Assemblea i del Consell de Govern

El President té una doble funció de direcció política:

• Presideix l'Assemblea de Ceuta, que és l'òrgan representatiu de la Ciutat (art. 6 i art. 9). Entre altres coses, li correspon:
  • Convocar les sessions ordinàries i extraordinàries de l'Assemblea (art. 10.1 i 10.2).
  • Dirigir els debats i garantir el funcionament ordinari del Ple, d'acord amb el Reglament de l'Assemblea.
• Presideix el Consell de Govern i «dirigeix i coordina la seva activitat» (art. 15.1), cosa que equival a la capçalera del poder executiu ceutí.

Aquesta posició li permet fixar les línies generals de l'acció de govern, impulsar les polítiques públiques i assegurar la coherència entre l'actuació de l'executiu i les decisions de l'Assemblea.

3. Nomenament, cessament i delegació sobre els Consellers

El President té un control directe sobre la composició del Consell de Govern:

• «El President nomena i separa els Consellers» (art. 15.2), informant l'Assemblea d'aquests canvis (art. 16.2).
• Pot «delegar temporalment funcions executives pròpies en alguns dels membres del Consell» (art. 15.2), cosa que li dóna flexibilitat per organitzar la distribució interna de responsabilitats.

Aquesta facultat de nomenar, cessar i delegar consolida el seu lideratge dins de l'executiu i li permet configurar l'equip de govern i ajustar la seva estructura a les necessitats polítiques i de gestió.

4. Competències polítiques en relació amb l'Assemblea

Encara que l'Assemblea exerceix la potestat normativa i el control polític (art. 12), el President disposa d'instruments rellevants en aquesta relació:

• Pot plantejar davant l'Assemblea la qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general (art. 17, paràgraf primer després de l'apartat 3), després de deliberació del Consell de Govern. Si perd la confiança, ha de dimitir i s'inicia el procés per triar un nou President.
• Està subjecte a la possibilitat d'una moció de censura, que, si s'aprova, implica la seva substitució pel candidat inclòs en la moció, que «s'entendrà investit de la confiança de l'Assemblea i serà nomenat President de la Ciutat» (art. 17, paràgraf segon).

Encara que aquestes figures (confiança i censura) són, en aparença, límits al poder presidencial, també formen part de les seves competències polítiques: el President pot usar la qüestió de confiança per reforçar la seva legitimitat o desbloquejar situacions d'empat amb l'Assemblea.

5. Paper en la formació del govern i en el sistema electoral

L'Estatut també vincula el President amb el sistema electoral i la formació del govern:

• És l'Assemblea qui tria el President «entre els seus membres», i «l'elecció [...] s'efectuarà per majoria absoluta»; si ningú l'obté, resulta elegit qui encapçali la llista amb més vots (art. 15).
• Un cop elegit per l'Assemblea, és nomenat pel Rei (art. 15), cosa que reforça la seva posició institucional com a figura d'enllaç entre l'Estat i la Ciutat.
• Després de les eleccions, el President cessant convoca la primera sessió de la nova Assemblea dins dels vint dies següents a la seva celebració (art. 8.4), assegurant la continuïtat institucional.

6. Síntesi

En conjunt, l'Estatut d'Autonomia de Ceuta atribueix al President competències de:

• Representació suprema de la Ciutat i condició simultània de President i Alcalde.
• Direcció i presidència de l'Assemblea i del Consell de Govern.
• Configuració de l'executiu (nomenament, cessament i delegació sobre els Consellers).
• Lideratge polític a través de la qüestió de confiança i de la seva relació amb la moció de censura.
• Articulació institucional del sistema electoral i del vincle amb la Corona i l'Estat.

Aquestes competències situen el President com la peça clau de l'autogovern ceutí, amb un perfil que combina trets de president autonòmic i d'alcalde de gran ciutat.

A la Ciutat Autònoma de Ceuta governa actualment el Partit Popular (PP), amb Juan Jesús Vivas Lara com a president de la Ciutat. El PP compta amb 9 dels 25 diputats que integren l'Assemblea de Ceuta, segons la composició derivada de les eleccions de 2023 i recollida a les fonts oficials i de premsa consultades.

L'Assemblea de Ceuta és el parlament autonòmic-local de la ciutat i està formada per 25 escons. La majoria absoluta es situa, per tant, en 13 diputats. Les dades procedents de la web institucional del Govern de Ceuta i de resums electorals confirmen que el PP disposa de 9 escons, fet que el converteix en la força més votada, però el deixa per sota de la majoria absoluta. Això implica que l'Executiu de Vivas és un govern en minoria que necessita suports d'altres grups de l'Assemblea per tirar endavant les iniciatives clau.

Diverses cròniques polítiques sobre la situació ceutí subratllen aquest caràcter de govern en minoria. Informacions recents assenyalen que el PP ha buscat acords puntuals amb altres formacions per garantir la governabilitat i l'aprovació dels principals assumptes pressupostaris i normatius. En paral·lel, forces com Vox han reivindicat l'existència d'una “majoria alternativa” a l'Assemblea basada en la suma dels 9 diputats del PP i els 4 de Vox, plantejant la possibilitat de configurar un govern de coalició de tall conservador. Aquesta reivindicació, però, forma part del debat polític i no altera la dada central: el partit que governa la Ciutat Autònoma és el Partit Popular, i ho fa amb 9 escons.

La composició de l'Assemblea es completa amb altres forces d'àmbit estatal i local. Un exemple és el grup Ceuta Ja!, que, segons un perfil publicat pel diari Demòcrata sobre la diputada Julia Ferreras, compta amb 2 diputats a l'Assemblea (Mohamed Mustafa i la pròpia Ferreras). Aquest mateix tipus de fonts periodístiques recorden que la Cambra integra, a més, representants del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), de Vox i de formacions localistes com el Moviment per la Dignitat i la Ciutadania (MDyC), que completen el mosaic polític ceutí. Encara que aquests grups condicionen l'aritmètica i les aliances possibles, cap d'ells ostenta la Presidència de la Ciutat ni encapçala el Consell de Govern.

La pròpia institució del Senat, en notes de premsa sobre el Dia de Ceuta, recorda que els principals òrgans institucionals de la Ciutat Autònoma són el Consell de Govern i l'Assemblea de Ceuta, i que a la XI Legislatura ambdues institucions estan presidides per Juan Jesús Vivas Lara. Aquesta informació oficial encaixa amb les dades electorals i amb les cròniques polítiques: Vivas, dirigent del Partit Popular, es manté com a president i encapçala el Govern ceutí.

Pel que fa al pes numèric del PP, diverses peces d'anàlisi electoral, incloent-hi una enquesta autonòmica publicada per Demòcrata, parteixen expressament de la premissa que “el PP governa actualment amb nou escons” i que l'Assemblea té 25. Sobre aquesta base, els sondejos especulen amb escenaris futurs en què el PP podria assolir entre 13 i 14 diputats i recuperar una majoria absoluta com la que ja va tenir el 2015. Però aquestes hipòtesis no canvien la dada present: avui per avui, el PP és la força al Govern i disposa de 9 diputats.

Resumint: segons la nostra base de dades, que recull els registres oficials i les principals fonts periodístiques, la situació actual a Ceuta és la següent:

• Partit que governa la Ciutat Autònoma de Ceuta: Partit Popular (PP).
• President de la Ciutat i de l'Assemblea: Juan Jesús Vivas Lara (PP).
• Nombre de diputats del PP a l'Assemblea de Ceuta: 9 d'un total de 25 escons.
• Tipus de govern: govern en minoria, que requereix suports d'altres grups per assolir la majoria absoluta de 13 diputats en les votacions clau.

Modificar l'estatus jurídic de Ceuta per acostar-lo al d'una comunitat autònoma exigeix, en tot cas, una intervenció de les Corts Generals mitjançant llei orgànica, i eventualment podria requerir reforma constitucional si es volgués canviar la ubicació de Ceuta en el model territorial dissenyat per la Constitució. A partir d'aquí, hi ha diverses vies tècniques possibles.

1. Vies normatives possibles

Des del punt de vista procedimental, les opcions principals serien:

• Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Ceuta (Llei Orgànica 1/1995), ampliant institucions, competències i règim d'autogovern per aproximar-lo al d'una comunitat autònoma.
  Segons el règim general dels estatuts d'autonomia, la seva aprovació i reforma es fa sempre per llei orgànica, que requereix majoria absoluta del Congrés en la votació final sobre el conjunt (art. 81 CE).
• Reforma constitucional (arts. 167 i 168 CE), si es pretengués reformular l'encaix constitucional de Ceuta (per exemple, modificant la referència a Ceuta i Melilla al Títol VIII). Això activaria un procediment reforçat, amb majories qualificades i, en alguns supòsits, referèndum obligatori a escala estatal.
• Lleis orgàniques i ordinàries complementàries (per exemple, sobre finançament, règim electoral local‑autonòmic o distribució competencial), que ajustarien el nou estatus un cop redefinit per la llei orgànica estatutària i, si escau, per la Constitució.

2. Qui pot iniciar el canvi

El canvi normatiu podria arrencar per diverses vies d'iniciativa legislativa:

• Projecte de llei orgànica del Govern: el Consell de Ministres aprova un projecte que reformi l'Estatut de Ceuta (o la Constitució, si escau) i el remet al Congrés.
• Proposició de llei orgànica:
  • Presentada per un o diversos grups parlamentaris o per una part dels diputats.
  • Presentada pel Senat, que també té iniciativa legislativa.
  • Presentada per la pròpia Assemblea de Ceuta, que, com les assemblees autonòmiques, disposa d'iniciativa legislativa davant el Congrés (art. 87 CE i desenvolupament estatutari).
• Declaracions polítiques prèvies (proposicions no de llei, mocions): no tenen valor normatiu, però poden “preparar el terreny” polític instaurant el Govern a remetre un projecte de llei o comprometent les Càmeres a obrir aquesta reforma.

3. Tramitació parlamentària d'una llei orgànica de reforma de l'Estatut

Un cop registrada la iniciativa (projecte o proposició de llei orgànica), els tràmits a les Corts són, en essència, els del procediment legislatiu ordinari, amb la particularitat de la majoria qualificada final:

• Admissió a tràmit i publicació per la Mesa del Congrés i obertura de terminis d'esmenes.
• Debat de totalitat en Ple, amb possible esmena a la totalitat de devolució.
• Esmenes a l'articulat i tramitació en comissió: presentació d'esmenes parcials, debat tècnic i elaboració d'un dictamen.
• Ple del Congrés: debat del dictamen i votació d'esmenes vives, seguit de la votació final de conjunt, que, en ser llei orgànica, exigeix majoria absoluta dels diputats.
• Enviament al Senat: el Senat pot aprovar el text, esmenar-lo o vetar-lo. Si introdueix esmenes, el text torna al Congrés, que pot acceptar-les o rebutjar-les per majoria simple. Si formula veto, el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta (o simple després de dos mesos).
• Sanció, promulgació i publicació al BOE. Des d'aquest moment regeix el nou estatut de Ceuta amb l'estatus reforçat que s'hagi definit.

4. Tramitació d'una reforma constitucional

Si s'optés per retocar la Constitució, caldria acudir:

• Al procediment ordinari de l'art. 167 CE (quan no es toqui Títol Preliminar, I, II ni el Títol VIII en el seu conjunt): majoria de tres cinquens al Congrés i Senat, possible comissió mixta i, si ho sol·licita una desena part de diputats o senadors, referèndum a nivell estatal.
• O al procediment agreujat de l'art. 168 CE (si s'afecta elements nuclears del model territorial): majories de dos terços, dissolució de les Corts, aprovació per les noves Càmeres i referèndum obligatori a tota Espanya.

5. Paper de l'Assemblea i de l'electorat de Ceuta

Procedimentalment, l'Assemblea de Ceuta pot:

• Exercir iniciativa legislativa presentant una proposició de llei orgànica de reforma estatutària davant el Congrés.
• Ser escoltada formalment durant la tramitació, mitjançant compareixences o informes sol·licitats per les Càmeres.

L'electorat de Ceuta només participa directament si:

• El propi Estatut o una reforma d'aquest preveu la celebració d'un referèndum específic a Ceuta sobre el nou estatus, o
• La reforma es canalitza per l'art. 168 CE, en aquest cas hi hauria un referèndum estatal en què també voten els ceutins com a part del cos electoral espanyol.

En síntesi, el canvi de l'estatus jurídic de Ceuta passa necessàriament per una decisió de les Corts a través de llei orgànica, amb iniciativa política decisiva de la pròpia ciutat i, en l'escenari més ambiciós, per una reforma constitucional amb participació directa del conjunt de l'electorat espanyol.