La condonació de part del deute de les comunitats autònomes, juntament amb la llei de funció pública i la nova llei d'indústria, figurava entre les principals iniciatives en tramitació parlamentària que han quedat en paper mullat després de l'adelanto electoral anunciat pel president del Govern, Pedro Sánchez, per al proper 29 de novembre.
En aquesta legislatura tampoc arribarà a debatre's el projecte de llei per incorporar a la normativa espanyola una part de la nova Directiva europea de l'IVA en l'àmbit de l'economia digital, ni el text que modificava diverses lleis tributàries sobre la responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador per danys derivats de la infracció del Dret de la Unió Europea.
En el terreny laboral, es quedaran sense aprovar l'Estatut de les persones en formació pràctica laboral, la reforma per permetre jubilacions anticipades sense retallades a treballadors amb més de 40 anys cotitzats o la norma destinada a recuperar la bonificació de les quotes empresarials de la Seguretat Social per als empresaris de Ceuta i Melilla.
També s'han vist truncats el projecte de reforma de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, la norma sobre control, inspecció i règim sancionador de la pesca marítima, així com els canvis previstos en els assegurances agraris combinats i la revisió del funcionament de la cadena alimentària. La Llei d'Indústria, pendent de culminar-se des de la legislatura anterior, torna a quedar sense aprovar.
En matèria de consum, decauen igualment iniciatives amb impacte econòmic com la proposició de llei per combatre la reduflació i la que pretenia regular les clàusules "Redito Ad Libitum" en els contractes de préstecs i crèdits hipotecaris.
Adéu a l'Autoritat del Client Financer i a la Comissió Nacional de l'Energia
Entre les normes promovides pel Executiu que no veuran la llum figura la creació de l'Autoritat del Client Financer, un projecte que ja estava a punt d'aprovar-se en la legislatura anterior i que llavors també es va venir avall per l'adelanto electoral.
Dins de la Comissió d'Economia han quedat igualment aparcats el projecte per modificar diverses lleis amb l'objectiu de digitalitzar i modernitzar el sector financer, la iniciativa per al bon ús de la Intel·ligència Artificial (IA), la reforma dels criteris de mida de les empreses a efectes d'informació financera i la nova regulació per a administradors i compradors de crèdits.
En aquesta mateixa comissió s'ha frenat la proposició de llei procedent del Parlament de Catalunya per garantir la presència de caixers automàtics en municipis en risc d'exclusió financera.
En l'àmbit energètic, un dels textos més rellevants que no culminarà la seva tramitació és el projecte per a la creació de la Comissió Nacional de l'Energia.
Habitatge: s'enfonsen les reformes del PP i dels socis del Govern
En política d'habitatge, decauen totes les iniciatives legislatives del PP registrades al Congrés i al Senat, que incloïen des de mesures per agilitzar el desallotjament d''okupes' en habitatges fins a rebaixes fiscals a la compra d'immobles i modificacions de la Llei del Sòl.
També es queda en el camí la llei d'EH Bildu per controlar i regular la publicitat de pisos turístics il·legals i la proposició impulsada per Sumar, ERC, Bildu, Podemos i BNG per regular els contractes d'arrendament temporals i d'habitacions.
Pressupostos i finançament autonòmic, pendents
El Govern tanca la legislatura sense haver aconseguit dos dels seus grans objectius econòmics: l'aprovació d'uns nous Pressupostos Generals de l'Estat i la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Per primera vegada en l'etapa democràtica, la legislatura conclou després de la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals per al 29 de novembre sense que s'hagin aprovat nous Pressupostos Generals de l'Estat (PGE).
La reforma del finançament autonòmic també queda en suspens per l'adelantament electoral. Encara que a principis de setembre el Consell de Política Fiscal i Financera va donar "llum verda" al projecte —amb el suport de Catalunya i Canàries—, el Consell de Ministres no va arribar a ratificar-lo ni a remetre'l a les Corts per a la seva convalidació.
La reforma del registre horari encara podria sortir endavant
En l'àrea laboral, la reforma del registre horari, un dels principals compromisos de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, encara podria aprovar-se malgrat la cita amb les urnes.
La idea de l'Executiu és treure endavant aquesta reforma mitjançant Reial decret, cosa que evitaria la necessitat de convalidació en el Ple del Congrés o en la Diputació Permanent, òrgan que assumeix les funcions de la Cambra quan les Corts estan dissoltes o ha expirat el seu mandat.
En canvi, no està assegurat que el Govern acometi una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) abans de les eleccions, encara que aquest increment també s'articula a través de Reial decret.
Sigui igualment en l'aire la reforma per impedir que els plusos i complements salarials absorbeixin les pujades del SMI, un canvi normatiu que s'anava a incorporar a la transposició de la directiva europea sobre salaris mínims adequats.
El que no donarà temps a culminar abans dels comicis és la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, aprovada a finals d'abril en Consell de Ministres en forma d'anteprojecte de llei.
Tampoc s'aprovarà la reforma de l'acomiadament per adaptar-lo a les exigències de la Carta Social Europea, llevat que el Govern opti per introduir aquests canvis via Reial decret o Reial decret-llei, assumint el risc que la Diputació Permanent pugui tombar la norma.
Un altre assumpte a l'agenda del Ministeri de Treball abans de la convocatòria electoral era la transposició de la directiva comunitària sobre transparència retributiva, el text normatiu del qual ja està perfilat en els seus aspectes essencials.
Gigafactoria d'IA i regulació de centres de dades
Estava igualment previst aprovar en segona volta l'anteprojecte de llei que regula el conveni d'ajust recíproc d'interessos. El CARI és un instrument financer de suport a la internacionalització de l'empresa espanyola que facilita la concessió de crèdits a mitjà i llarg termini, en condicions de mercat i a tipus d'interès fix, a clients d'exportadors espanyols. L'Institut de Crèdit Oficial (ICO) s'encarrega de formalitzar els convenis del CARI per compte de l'Estat.
En l'àmbit de la Transformació Digital, el departament dirigit per Óscar López tenia a l'agenda per octubre un nou reial decret per regular els centres de dades a Espanya —elaborat juntament amb Transició Ecològica i Economia—, que obligarà a que les instal·lacions respalden amb nova generació renovable, almenys, el 80% del seu consum energètic cada hora, sota criteris de sostenibilitat, resiliència i sobirania digital.
Per altra banda, el consorci públic-privat espanyol, format pel Govern, la Generalitat de Catalunya, Banco Santander, ACS, Telefónica i Multiverse Computing, disposa fins al 12 de novembre per presentar la seva candidatura a una de les set gigafactories europees d'intel·ligència artificial (IA).