La nova Llei del Cinema encara al Congrés una fase decisiva en la qual poden canviar algunes de les regles que determinen com es financen les pel·lícules espanyoles, quant espai ocupen les produccions europees a les sales i quant temps ha de passar entre un estrena cinematogràfica i la seva arribada a les plataformes. El projecte encara està en tramitació i les esmenes presentades pels grups han obert diverses negociacions amb posicions molt allunyades.
Un dels canvis amb major càrrega política procedeix del PP, que proposa que la recaptació obtinguda per les pel·lícules en anys anteriors pugui tenir-se en compte a l'atorgar determinades ajudes públiques. La proposta no estableix que una pel·lícula hagi d'assolir una quantitat concreta de taquilla per rebre finançament ni converteix automàticament l'èxit comercial en requisit, però introdueix un criteri diferent en la distribució de fons públics. L'esmena popular figura en la documentació registrada al Congrés.
El debat afecta també a la relació entre les sales i les plataformes. El projecte estableix una referència de 60 dies perquè una obra pugui ser considerada cinematogràfica, mentre ERC planteja elevar aquest període fins a quatre mesos. La diferència pot tenir conseqüències directes sobre el calendari d'explotació de les pel·lícules i sobre el moment en què els espectadors poden trobar-les en serveis de vídeo a la carta.
Negociació parlamentària
La negociació parlamentària haurà de resoldre aquestes diferències abans que la Llei de Cinema pugui completar el seu recorregut. El Congrés va rebutjar al juny les esmenes a la totalitat del PP i Vox i el text continua ara en la fase de treball sobre les esmenes a l'articulat, abans de la votació final al Ple i el seu posterior pas pel Senat.
El resultat determinarà finalment quant pesa la taquilla en l'accés a les ajudes, quina quota hauran de reservar les sales i quin marge tindran les plataformes per incorporar els estrenes als seus catàlegs. Cap d'aquestes propostes està encara convertida en norma definitiva.