Ja no es tracta d’elegir entre fibra, xarxes mòbils o satèl·lits. La connectivitat està un (o diversos) passos més enllà. Ara el repte és aconseguir que totes aquestes tecnologies convisquin i arribin allà on les infraestructures terrestres no ofereixen una cobertura suficient. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la trobada, organitzada per DEMÓCRATA, Connectivitat inclusiva: la contribució de la indústria espacial al progrés social i econòmic d’Espanya.
La taula de debat, moderada pel director d’Informació Parlamentària de DEMÓCRATA, Adrián Lardiez, va reunir representants de les administracions públiques, els organismes reguladors i empreses del sector espacial i de les telecomunicacions. Les intervencions van abordar qüestions com la bretxa digital en el medi rural, l’autonomia estratègica europea i l’entrada de nous operadors globals al mercat.
El debat també va posar sobre la taula com aprofitar l’arribada de noves constel·lacions sense augmentar la dependència tecnològica d’Europa i sense perjudicar el desenvolupament d’una indústria pròpia.
En l’inici de la trobada, Christoph Steck, director de Polítiques Públiques d’Amazon per a Espanya i Portugal, va defensar que la companyia pretén complementar el teixit industrial europeu, no competir-hi. Com a exemple d’aquesta vinculació va citar els seus acords amb Arianespace i amb empreses com MasOrange i Beyond Gravity. També va sostenir que la fiabilitat d’un operador ha de pesar més que el seu país d’origen.
La companyia respalda aquesta posició amb dues estimacions d’estudis encarregats per Amazon. Un informe d’Oxford Economics calcula que el 26% de les inversions anunciades per a Amazon Leo, el projecte de banda ampla per satèl·lit de òrbita baixa d’Amazon, es dirigeix al sector espacial de la Unió Europea. Per la seva part, una anàlisi d’Analysys Mason estima que l’ús de constel·lacions d’òrbita baixa podria permetre un estalvi potencial de fins a 26.000 milions d’euros en subvencions per estendre la fibra en zones rurals de set països europeus.
Bretxa digital
La Unió Internacional de Telecomunicacions calcula que 2.200 milions de persones continuen sense connexió a internet al món, segons el seu informe de 2025. Una dada que justifica que l’anomenada bretxa digital fos un eix transversal de tot l’encontre. En ella va incidir Isabel Martínez, subdirectora adjunta de Política i Estratègia aeroespacial del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MCIU). La representant pública va recordar les iniciatives per estendre la connectivitat mitjançant xarxes terrestres i satel·litals, entre elles el programa UNICO, i va situar l’accés a internet com una eina d’inclusió.
Sobre el mateix tema, el subdirector d’Anàlisi de Mercats de Comunicacions Electròniques de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Juan Diego, va definir les comunicacions satel·litals com “l’última peça del puzle de la connectivitat” i va recordar la bona situació de Espanya, que compta amb un desplegament de fibra especialment desenvolupat i ocupa el segon lloc europeu pel nombre de llars amb aquesta infraestructura disponible, segons les dades del sector. Diego va reconèixer el paper del Ministeri en les ajudes a les zones rurals, però va advertir que encara faltaven “xarxes a les zones més remotes”, condicionades per l’orografia i la dispersió de la població.
Les dades del regulador reflecteixen el creixement de la connexió per satèl·lit a Espanya. A finals de 2025 hi havia a prop de 100.000 accessos d’aquest tipus, enfront de una mica més de 10.000 a finals de 2022. Els serveis residencials es concentren especialment en municipis de menys de 100 habitants, on les alternatives terrestres poden resultar més difícils de desplegar.
A l’accés a internet que ha d’arribar a tota la ciutadania es va referir Pablo Rueda, responsable del Departament d’Alies Comercials de la Direcció de Comercialització i Col·laboració amb la Indústria de l’Agència Espacial Europea (ESA), que va reclamar als responsables públics que facilitàs aquesta connectivitat universal i la va vincular amb la retenció de població i com una possible resposta al problema de l’habitatge.
Aquesta connectivitat rural també va tenir un protagonisme notable entre els arguments centrals de la intervenció del cap del Departament de Programa de Defensa de l’Agència Espacial Espanyola (AEE), Jaime Luis Sánchez. Va subratllar que la connectivitat és clau per al sector agrícola, perquè “qui està desconnectat també ho està del seu negoci”, en gestionar centenars d’hectàrees des d’una aplicació a la qual no arriba Internet.
El sector agrícola i ramader és prou conegut per Carlos Callejero, cofundador i CEO de Digitanimal, que va identificar l’energia i la connectivitat com els principals problemes de la ramaderia extensiva, tot explicant que els algorismes ja existeixen, però necessiten dades. Al seu parer, és primordial “democratitzar el servei per no quedar cautius d’una sola tecnologia”.
La autonomia europea
La incorporació de noves constel·lacions satelitals obre oportunitats per ampliar la cobertura, però també planteja interrogants sobre la dependència de proveïdors estrangers. Luis Mayo, CEO de Hispasat, que considera que l’actual és el millor moment de la història de les comunicacions, va advertir que Europa no pot deixar les seves capacitats estratègiques en mans de tercers, “menys encara quan els exemples són SpaceX o Starlink”, als quals no considera socis fiables. Per això, va reclamar alternatives pròpies i es va mostrar esperançat que Amazon Leo sigui capaç de plantar cara en el front tècnic, encara que també va admetre que Europa s’estava quedant enrere.
La discussió sobre la sobirania tecnològica no es va limitar a l’origen dels operadors. Jesús María Alonso, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya (COIAE), va defensar que s’ha d’abordar com un projecte de país i va reconèixer que encara no està clar quina serà la combinació tecnològica més adequada per assolir la connectivitat universal. La prioritat, va sostenir, ha de ser definir l’objectiu i coordinar els esforços per aconseguir-ho.
La regulació
La competència i l’entrada de nous operadors també van ocupar part del debat. Juan Diego va valorar positivament l’arribada de noves constel·lacions com Amazon Leo perquè, al seu parer, contribueixen a fomentar la competència. En la seva intervenció, va defensar que Europa ha de mantenir l’obertura a operadors internacionals sense perdre de vista els seus propis interessos estratègics.
A més, va posar el focus en els serveis de comunicació directa entre satèl·lits i dispositius mòbils (D2D) i en la banda de 2 GHz, la regulació dels quals considera especialment rellevant per al futur del sector.
Precisament des d’Amazon, Jon Guinea, Public Policy Manager d’Amazon, va defensar la neutralitat tecnològica i la necessitat que la regulació acompanyi el creixement del sector sense afavorir una solució concreta.
Per a Albert Anglarell, director Territorial i de Projectes de Ametic a Catalunya, el sector està passant de ser un nínxol a una infraestructura estratègica. Va destacar les capacitats tractoras existents “i l’arribada d’actors establerts que aporten noves opcions”.
En aquest sentit, Carmen Sánchez, directora de Regulació i Afers Públics de DigitalES, va defensar que la complementarietat entre xarxes només serà possible si existeix coordinació entre els diferents actors. En les seves paraules, la connectivitat “és un trencaclosques de milers de peces que han de conviure” amb bretxes per resoldre. Per a ella, a falta d’un exercici d’identificació de mancances, perquè els ajuts s’adjudiquin a fallades acreditades.
Esther Tapia, directora general del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), va coincidir que no existeix una única resposta tecnològica correcta. Al seu parer, el repte ja no rau tant en la disponibilitat de tecnologia o d’estàndards com en la governança de l’espectre i en la col·laboració entre operadors, xarxes i països.
Com una mena de recapitulació dels eixos sobre els quals va pivotar la taula de debat, en el seu torn, Álvaro Garagorri, Group CFO de Open Cosmos, va destacar les garanties, la continuïtat econòmica, la cura de les infraestructures crítiques, la capacitat per pal·liar desastres cada vegada més freqüents o les tensions geopolítiques i la sobirania, i va alertar que “l’operador que no es transformi i comenci a fabricar, tindrà un future complex”.