Des de fa ja molts anys la premsa, a escala global, arrossega la hipoteca que va signar en sucumbir a unes tecnoligarquies que prometien un accés pràcticament il·limitat a milions de lectors a canvi d'entregar-los el control sobre com, quan i a qui arribaven els seus continguts. 2026 serà recordat com l'any en què els mitjans van perdre grans volums de trànsit per la combinació dels canvis en els algoritmes de Google, la pèrdua de visibilitat en Discover i la irrupció d'una intel·ligència artificial que s'alimenta dels continguts periodístics i gairebé no retorna lectors a qui els produeixen.
La premsa, lluny de posar-se en mode defensiu i expulsar sense contemplacions a qui la estan arruïnant, segueix acceptant les normes que li imposen sense ni tan sols qüestionar-les, amb la única contraprestació, en alguns casos, d'unes compensacions exíguament que s'han de renegociar cada any a canvi de seguir alimentant amb els seus continguts les mateixes plataformes que li arrabassen els lectors, consolidant així un model de dependència en què els mitjans assumeixen els costos de produir la informació mentre altres controlen la seva distribució i bona part dels beneficis que genera.
La darrera capitulació ha arribat de forma gairebé imperceptible. Google ha començat a substituir les adreces originals de les notícies compartides des d'alguns dels seus serveis per enllaços «share.google», amb la qual cosa es converteix en intermediari fins i tot de les recomanacions entre lectors: registra les dades d'accés i substitueix el nom del mitjà pel seu propi. Després de controlar bona part del trànsit dels cercadors, condicionar la distribució amb Discover i utilitzar els continguts periodístics per alimentar la seva intel·ligència artificial, Google s'introdueix ara en un dels darrers espais que escapaven al seu control, el de les recomanacions personals, i els mitjans, una vegada més, ho accepten sense rechistar.
Què passaria si es creés un espai digital vetat a Google, a les intel·ligències artificials i a qualsevol altre paràsit dels continguts, un lloc on els lectors de la premsa compartissin els enllaços que consideren rellevants i portessin així trànsit als mitjans? A aquesta pregunta respon deltha.eu, un agregador contralgorítmic que acabem de posar en marxa per demostrar que és possible plantar cara a les grans plataformes tecnològiques sense renunciar als avantatges d'internet —descobrir noves publicacions, compartir informació, decidir col·lectivament què mereix la pena llegir— i retornar als mitjans alguna cosa que mai no haurien d'haver perdut: el contacte directe amb els seus lectors.
Deltha és una plataforma europea, creada a Espanya i que llançem des de Jot Down, el objectiu del qual és connectar els lectors amb mitjans, publicacions independents, butlletins i creadors especialitzats en diferents àrees, de manera que faciliti el descobriment de continguts de diferents països i en diferents idiomes sense substituir els mitjans ni convertir el periodisme en respostes que eliminin la necessitat de visitar-los. Ofereix diferents interfícies per navegar la informació i opcions de personalització basades en el manifest contralgorítmic, els postulats dels quals exigeixen retornar al lector la capacitat de decidir quina informació vol rebre. Un mitjà com Demòcrata, especialitzat en informació parlamentària i legislativa, que viu de lectors que saben el que busquen i no de la loteria d'un algoritme, és exactament el tipus de publicació per a la qual un espai així té sentit, i per això ja figura entre les que es poden llegir a la plataforma.
Les xifres que justifiquen l'urgència no les poso jo. L'informe Journalism, Media, and Technology Trends and Predictions 2026 de l'Institut Reuters de la Universitat d'Oxford recull que les visites als mitjans procedents de la cerca orgànica de Google van caure un 33 % entre novembre de 2024 i novembre de 2025, que el trànsit des de Discover va descendir un 21 % en el mateix període i que, segons els directius entrevistats, els cercadors podrien retallar un altre 43 % en tres anys. La intel·ligència artificial no compensa res d'això: encara que alguns assistents inclouen enllaços a les fonts de les quals es nodreixen, Google envia als mitjans, segons dades de Chartbeat per a l mateix institut, unes cinc-centes vegades més visites a través del seu cercador que ChatGPT, una bretxa que arriba a les mil tres-centes vegades si es compta Discover. Per qui es finança amb publicitat, cada punt de trànsit perdut és un punt d'ingressos perdut, i darrere de cada punt hi ha redaccions senceres a l'aire.
L'assumpte no és només econòmic. Mentre produir contingut de qualitat resulta cada cop més car, la seva distribució depèn d'empreses els algorismes de les quals decideixen quins mitjans veuen milions de persones i quins es tornen gairebé invisibles, la qual cosa converteix la qüestió en un problema de competència i de pluralisme informatiu que les autoritats europees ja han incorporat al debat regulatori, inclòs l'ús de continguts de tercers per alimentar serveis basats en IA. Deltha no pretén substituir aquest debat ni els canals propis de cada mitjà, sinó complementar-los i revertir una corrent en la qual internet ha deixat de complir una de les seves funcions essencials: ser el canal que connecta qui genera contingut amb qui el busca.