DBRS preveu superàvit autonòmic el 2027, però avisa que es mantindran els desequilibris regionals

DBRS preveu un superàvit autonòmic el 2027 i una caiguda del deute, però preveu que persistin fortes diferències fiscals entre comunitats.

fotonoticia 20261117100448 1920

fotonoticia 20261117100448 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Morningstar DBRS pronostica que el conjunt de les comunitats autònomes assolirà un superàvit de finançament el 2027, impulsat pel progrés dels ingressos tributaris i el retorn de les regles fiscals. Tot i això, l’agència adverteix que continuaran existint notables diferències entre territoris i que el saldo final podria resultar menys favorable que el calculat per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

En el seu informe sobre les perspectives de les regions espanyoles per al 2027, difós aquest dimarts, la firma sosté que la solidesa de l’activitat econòmica continuarà donant suport als comptes autonòmics, després que l’augment de la recaptació hagi permès retallar el dèficit del sector el 2026 i acostar-lo a l’equilibri pressupostari.

De cara al proper exercici, DBRS subratlla l’increment del 8,1% anunciat pel Govern central en les transferències corrents a les comunitats. Aquest reforç, combinat amb l’evolució dels ingressos fiscals i les restriccions de despesa, hauria de traduir-se en una nova millora dels seus balanços.

L’agència recull la previsió de l’AIReF d’un superàvit equivalent al 0,7% dels ingressos corrents el 2027, en un escenari sense canvis de política fiscal, enfront del dèficit del 0,7% estimat per al 2026. Tot i això, considera que les comunitats podrien destinar part del marge generat per la major recaptació a inversions i altres despeses discrecionals, cosa que acotaria la millora.

El deute autonòmic continuarà a la baixa tot i les pressions de despesa

DBRS preveu que la càrrega de deute de les autonomies continuï reduint-se, recolzada en uns resultats pressupostaris positius i en el creixement nominal dels ingressos. El document situa el deute del conjunt del sector en el 139% dels ingressos corrents el 2026 i en el 132% el 2027, enfront del 151% registrat el 2025.

Aquesta trajectòria es dona en un entorn de forta pressió sobre la despesa. En els set primers mesos de 2026, els ingressos corrents van avançar un 7,4% interanual, impulsats sobretot per l’IRPF i l’IVA, que van sumar més del 57% dels recursos totals de les comunitats. No obstant això, la despesa va créixer a un ritme més gran, en bona mesura pel pagament d’un augment salarial pendent dels empleats públics corresponent al 2025.

La inversió també va repuntar un 21% en aquest període, mentre que els ingressos de capital es van reduir a mesura que s’anaven retirant de manera progressiva els fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

Andalusia encapçala el superàvit i la Comunitat Valenciana concentra el major dèficit

Les projeccions de l’AIReF incloses en l’informe apunten a una notable bretxa territorial. Andalusia presentaria el 2027 el major superàvit de finançament, equivalent al 6,1% dels seus ingressos corrents, seguida de Galícia, amb un 4,7%, i de Cantàbria, Castella-la Manxa i Navarra, amb un 4,6% en els tres casos.

En el costat oposat, la Comunitat Valenciana mantindria el dèficit més abultat, del 12,3% dels seus ingressos corrents, seguida de Múrcia, amb un 6,2%. També tancarien amb saldo negatiu Extremadura, amb l’1,4%, i Catalunya, amb el 0,7%. Les altres tretze comunitats registrarien superàvit, segons aquestes estimacions.

Madrid assoliria un saldo positiu de l’1%, mentre que Catalunya reduiria el seu dèficit gràcies, principalment, a l’augment dels ingressos de capital. A Múrcia i a la Comunitat Valenciana, l’increment dels costos per interessos seguiria condicionant els resultats pressupostaris.

DBRS demana objectius fiscals a mida i adverteix de l’impacte electoral

DBRS considera que el menor dinamisme econòmic i les tensions derivades de l’envelliment de la població i del pagament d’interessos faran encara més necessària la disciplina pressupostària. En aquest context, assenyala que la referència comuna de creixement de la despesa proposada per al 2027, d’al voltant del 4%, hauria d’ajudar a contenir els desequilibris.

No obstant això, adverteix que l’absència d’objectius concrets de dèficit i de deute per a cada comunitat resta eficàcia al marc fiscal a l’hora de reduir les diferències territorials. A més, recorda que 16 de les 17 autonomies van superar la referència de despesa el 2025 i qüestiona que el compliment s’analitzi any a any, en lloc de fer-ho sobre una mitjana plurianual.

Per últim, l’agència assenyala que les eleccions generals del proper 29 de novembre podrien, en funció del seu desenllaç, endarrerir o limitar l’aplicació de les mesures de condonació de deute compromeses amb les comunitats. Al seu parer, tant aquest alleujament com la reforma del sistema de finançament autonòmic serien clau per rebaixar l’endeutament i escurçar les disparitats fiscals entre territoris.